Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 14 de juny de 2004

El suïcidi "progresista" de CiU

Sembla que CiU comença a adonar-se que el seu decantament cap a posicions clarament independentistes (ells en diuen sobiranistes) i d’escorament cap una socialdemocràcia d’esquerra ha estat un error. Els electors han entès perfectament l’actitud oportunista dels nous líders convergents i en les tres últimes eleccions (Parlament, Generals i Europees) els han anat castigant cada vegada amb més contundència.

L’explicació, de manual, fa vergonya de tan senzilla: la deriva cap el radicalisme ha fet que els electors conservadors, moderats, liberals i catalanistes autonomistes hagin deixat de votar per CiU o s’hagin abstingut, mentre que l’electorat d’esquerra, que sempre ha vist CiU com la dreta catalana, no s’ha deixat enganyar pels cants de sirena “progressista” de Mas i Guardans i ha seguit preferint l’esquerra genuïna i no el succedani.

El problema de CiU, ja sense la figura carismàtica de Pujol, és que recuperar la confiança de l’electorat traït és difícil i portarà temps, llevat que el tripartit porti el país al desastre, cosa possible però poc probable. Per tant, quan més aviat s'afanyin a rectificar més aviat podran recuperar la seva força electoral. Pel contrari, quan més triguin a reaccionar més aprop estaran del suïcidi i de desaprèixer com la UCD.

De moment, Josep Antoni Duran Lleida ha instat a recuperar la “centralitat política” com a fórmula per recuperar l'espai electoral. "Hem de comprovar -ha dit- si realment hem estat capaços de mantenir la centralitat que tants resultats polítics ha donat a CiU”.

CiU està, doncs, en una cruïlla: o assumir una posició moderada i catalanista autonomista, sense complexos polítics, ideològics o tribals, o continuar en la seva deriva cap el forat negre de l’esquerra. Un forat al que és molt fàcil caure però impossible de sortir.