Susan George, l’autora del fantàstic -en el sentit més etimològic del mot- “Informe Lugano” i vicepresidenta de l’Associació ATTAC, diu en una entrevista a la revista CAPÇALERA, que edita el Col•legi de Periodistes de Catalunya, que els responsables de la mala imatge del moviment antiglobalització o altermundialista són els mitjans de comunicació. “La culpa -acusa- és del mitjans perquè es queden absorts posant l’atenció sobre la violència, enlloc de posar l’èmfasi en la violència estructural i les desigualtats del món”.
Segons la senyora George, els periodistes hauriem d'obviar els episodis de violència puntual, però real i concreta, que pasen indefectiblement en cada concentració altermundialista per posar-nos a divagar sobre suposades violències estructurals, abstractes i ideològiques, que serveixen pressumptament per a justificar el moviment. I no només això. Per a la vicepresidenta d'ATTAC és totalment comprensible l'aprofitament de la violència per cridar l'atenció dels media. “Uns amics als EUA -explica- que varen organitzar una concentració a Philadelphia per la primera investidura de Bush a la convenció republicana, van congregar 100.000 persones al carrer. Zero cobertura als mitjans. Perquè no hi va haver violència. Llavors, en el meu capítol sobre la violència, cito el problema que tenen els amics del moviment, als EUA i al Canadà, perquè saben que poden ser molt nombrosos, però que si no hi ha aldarulls...”
A casa nostra, especialment en els mitjans audiovisuals, s'estila la manera de fer periodisme "políticament correcte" que preconitza Susan George. Aquí, es parla més de les manifestacions -tan si hi ha hagut violència com si no- que de l'agenda i dels continguts de les reunions de les institucions i organismes internacionals que el moviment altermundialista pretén boicotejar. Pels media catalans sol ser més important l’opinió dels moviments socials, que ningú no ha elegit i que només es representen a ells mateixos, que les decisions que prenen els representats dels països més importants del món, la majoria d’ells elegits democràticament pels seus ciutadans, i que indefectiblement ens afectaran a tots.
No es estrany, doncs, que Susan George pugui assegurar en aquesta entrvista que els media espanyols són modèlics. “Estic favorablement impressionada pel periodisme espanyol. Sé que hi ha grups com Planeta que no són massa independents, però bé, tampoc no els he tingut a la meva llista” (de quina llista parla? d'alguna llista negra?). I afegeix, “aquí, no he trobat una sola persona (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Siglo, ràdios...) que jo hagi pogut considerar ideològicament orientada o deshonesta. Però en certs països i en un cert tipus de premsa –als EUA per exemple- és impossible obtenir una cobertura honesta, fins i tot el New York Times”. I tot perquè els Estats Units “avancen en una direcció molt dolenta, protofeixista”.
Susan George no pot estar més equivocada. Si la premsa espanyola li sembla la millor del món no és perquè no estigui “ideològicament orientada” sinó perquè ho està totalment, llevat de poques excepcions. Però ja se sap que només hi ha manipulació quan la orientació és cap a la dreta.
