Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 23 de juliol de 2004

El papanatisme de la medalla d'or i el cainisme polític

 


Utilitzar un lobby que es té contractat per raons d'Estat per obtenir de passada una gratificació política personal potser no sigui un delicte, però és d'una fatuitat i d'un papanatisme molt greus. Tant greu com la manipulació informativa amb que s'ha tractat el tema, perquè s'ha volgut donar a entendre que el govern de José M. Aznar havia contractat aquest lobby amb l'objectiu d'aconseguir, amb un cost de 2 milions de dòlars, que el Congrés dels Estats Units li donés la medalla d'or, cosa que no es veritat.

Segons sembla, aquesta mena de contractes es van començar a fer l'any 1983, quan Julio Feo va anar Washington en representació del govern de Felipe González per adquirir aquests serveis. Des d'aleshores, els diferents governs espanyols els han anat mantenint o renovant, inclòs l'actual govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Es tracta de contractes per acostar i promocionar les relacions entre Espanya i els Estats Units en funció dels interessos nacionals.

L'última firma d'un contracte d'aquesta naturalesa, però ara amb caràcter d'autèntic lobby, va tenir lloc el 30 de desembre de 2003 entre Lloyd Hand, de Piper Rudnick, i l'ambaixador espanyol a Washington, Javier Rupérez, i va ser supervisat per la Intervenció de l'Estat. Madrid no volia ser menys que Alemanya, que té 14 "lobbys" treballant per ella, o el Japó que en té 21. Segons publica ABC:

En el contrato se precisa que el objetivo del mismo es asistir «al Gobierno de España en la promoción de unas relaciones más cercanas con Estados Unidos». La compañía americana se comprometía a «asesorar al Gobierno de España en todas las materias relacionadas con la diplomacia pública, la estrategia de comunicación con los medios y la evaluación de los eventos programados por la Embajada de España» y asistirá y asesorará al Gobierno para estrechar «sus relaciones con la Casa Blanca, el Departamento de Estado y otros Departamentos y Agencias, así como con el Congreso de Estados Unidos».


L'única referència a la concessió de la medalla d'or del Congrés americà a José M. Aznar apareix en una carta-informe de Piper Rudnick, del 2 de març del 2004, en la que exposa els diversos serveis pactats pel mes de gener. Cal recordar, però, que la idea de donar aquesta medalla a Aznar va sorgir per iniciativa del congresista republicà Jim Gibbons el mes de maig del 2004, set mesos abans de la firma del contracte. Una iniciativa a la que s'hi van sumar també els demòcrates.

El pecat del govern d'Aznar hauria estat, en tot cas, l'haver donat una empenta a través de Piper Rudnick per garantir que la iniciativa de Gibbons arribés a bon port.

Per tant, una vegada les coses clares, que "cada palo aguante su vela". Els aznarians, la de la vanitat infantil i papanates. I els antiaaznarians, la del cainisme i el sectarisme malaltís.