La compareixença d'avui de Zapatero ha estat el compendi d'allò que la majoria parlamentària sempre ha volgut que fós la comissió d'investigació de l'11-M: un tràmit que només servís per confirmar que l'anterior govern va mentir. No volien anar gaire més enllà i això ha quedat palès en una sessió que ha sigut una bassa d'oli, on els investigadors preguntaven el que l'investigat volia que preguntéssin i on l'investigat contestava el que els investigadors volien que contestés. Versallesc; és a dir, lamentable.
Però, tot i tenir-ho tot a favor, Zapatero s'ha fet un embolic alhora de respondre algunes de les preguntes de la minoria parlamentària. Per exemple, a la pregunta sobre si havia informat a alguns mitjans de comunicació de l'existència d'un terrorista suïcida a l'interior d'un dels trens, Zapatero ha respòs: que no s'enrecordava!.
Pitjor ha estat encara quan Zapatero, en la seva obsessió per demostrar les mentides del PP, s'ha posast de peus a la galleda afirmant que "tot el que es va dir des de la tarda de dijous (l'11 de març) va ser un engany massiu" ja que mai es va arribar a seguir una línia d'investigació respecte a ETA. Una afirmació temerària, perquè una de les poques coses clares que hi ha en tot aquest trencaclosques és que els fets no van anar així.
El "timing" exacte i detallat d'aquells tres dies és una de les poques coses clares que han sortit de la comissió. És a dir, que el dia 11 al matí tothom creu que es tracta d'un atemptat d'ETA i que la policia obre una investigació en aquest sentit (Acebes i Aznar ho diuen al migdia). Que a partir del vespre, quan es comprova el contingut d'una cinta amb versícles de l'Alcorà trobat en una furgoneta d'Alcalà de Henares, s'obre una segona línea d'investigació (Acebes ho explica poc després de les 20 hores). Durant el dia 12, la policia investiga en les dues direccions, ETA i el terrorisme islàmic (Acebes afirma a les 18.00 h. que es manté la prioritat d'ETA, però que s'ha reforçat la pista islàmica) fins que a la tarda del dissabte dia 13 es practiquen les primeres detencions i apareix el vídeo d'atribució dels atemptats (Acebes compareix a la matinada del dia 14 i confirma que la linia islàmica ha passat a ser la principal).
Aquesta cronologia dels fets demostra a un observador sense prejudicis que el ministre Acebes no va mentir, que va donar tota la informació que el govern disposava a cada moment. És més, posa en evidència que no només no es va amagar cap informació sinó que tampoc no es van amagar ni intentar dissimular les possibles contradiccions que anaven apareixent entre l'opinió que mantenia el govern sobre la responsabilitat d'ETA i les dades que el mateix govern oferia. Tant és així que, com es demostraria el dia 14, el govern va ser sincer fins el suïcidi polític.
