En un
article que publica avui a "El País" en relació als incidents de la manifestació de dissabte a Madrid, Fernando Savater es pregunta:
¿cómo se ha llegado a la situación de que muchas víctimas del terrorismo y muchas personas preocupadas por él, así como por los fervores separatistas que real o supuestamente amenazan nuestro Estado de derecho, puedan llegar a ver en el Gobierno de la nación y en el partido socialista insensibilidad ante su causa o manipulación culpable de ella?
Per intentar trobar-hi una resposta, Savater ens explica la història d'un anònim donostiarra no nacionalista durant la setmana passada. Una història de solitud, d'impotència i de ràbia. I conclou:
En fin, los que consideran indiscriminadamente fachas a la mitad de la población que no piensa como ellos deberían empezar a rezar porque aquí no aparezca un Le Pen o un Haider que aglutine a los más brutos de la clase con temas como la reforma de los estatutos autonómicos (la canción de las autonomías el día de mañana: "Antes muertas que sencillas, digo que sencillamente españolas"), las víctimas de ETA, la inmigración y yo que sé más.
Empezamos a verle las orejas al lobo. Es decir, se las ven casi todos menos quienes gritan sin cesar "¡al lobo, al lobo!". En ese momento, las reflexiones de él o de ella [es refereix a l'anònim donostiarra no nacionalista] se interrumpen, porque aparece Llamazares en la pantalla explicando que las víctimas llevan dos legislaturas manipuladas. Y ella o él apagan el televisor, porque a un cristiano o cristiana se le puede exigir todo menos que aguante al líder de Izquierda Unida hablando de progresismo...
Paral·lement, a
IdeesXAvui Salvador Sostres identifica les orelles d'un llop amb pell de xai:
L’altre dia Joan Barril va dir a BTV que al PP li interessa una ETA ben viva. D’aquesta manera es cagava el rei de la metàfora en tots i cadascun dels militants i dirigents el Partit Popular que ETA ha assassinat per aquest motiu. I es cagava també en tots els bascos que encara avui han d’anar amb vigilància pel simple fet d’atrevir-se a pensar d’una determinada manera. Després diu Bono que des del franquisme no s’insultava com el van insultar a la manifestació de dissabte. Deu ser perquè el senyor ministre no pot veure BTV, el vòmit de misèria que Barril va vessar damunt de massa cadàvers com per atrevir-te a dir això si ets la meitat d’una persona decent. Pot ser que Zapatero sigui el president de la fi d’ETA, però si el final pot semblar ara tan a la vora és per l’enorme esforç que Aznar va fer durant els 8 anys que fou president, amb una política antiterrorista impecable: poc a poc i amb eficàcia, primer una cosa i després l’altra. I sense robar ni matar, que era l’estil sociata. Crispació a Euskadi? Sí, i què? Em crispen molt més 30 morts l’any, què volen que els digui. I aleshores el que és d’una mesquinesa repugnant és que surti un com Barril a dir que el partit que més ha patit el terrorisme vol “una ETA ben viva”. Barril cobra de la COM, cobra de BTV i cobra d’El Periódico. Entenc que tingui a l’armari una extensa col·lecció de genolleres. I que s’hagi fet posar el Diu, per si fes falta. Però fins i tot més enllà de l’asfixiant sectarisme de les esquerres, que ja és anar enllà, queda sempre un petit espai per l’ànima, alguna cosa que ningú no et demana que venguis. En aquest cas la cosa era el respecte pel terrorífic dolor que tantes famílies del PP han hagut de suportar i suporten encara. I és a ells, Barril, és als assassinats, als perseguits, als humiliats per ETA als qui has anat a dir-los que la volen ben viva. Viva per a què, poeta? Perquè els torni a matar?
