Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 23 de febrer de 2005

Les bones notícies del Pròxim Orient: l'ona expansiva de les eleccions iraquianes s'estén d'Egipte al Líban

La decissió de derrocar Saddam Hussein per permetre la construcció de la democràcia en l'epicentre del món àrab i acabar amb un règim de terror i d'amenaces, reals i potencials, està demostrant el seu encert. És cert que tot pot acabar encara en un fracàs, però hi ha molts elements que permeten pensar que les coses canviaran i no precisament cap a pitjor. L'impacte de més de vuit milions d'iraquians i d'iraquianes (aquí sí que està justificada la distinció de gènere) anant a les urnes ha sigut tan gran que es impossible encara copsar totes les seves conseqüències. D'una banda, pels terroristes ha tingut l'efecte d'una autèntica arma de destrucció massiva perquè en unes hores ha pulveritzat gairebé dos anys de mentida mediàtica sobre la realitat i la dimensió de la insurgència islamista-baazista i deliqüencial. D'altra banda, per a la població àrab ha significat l'evidència que els dictadors no sempre han de ser substituïts per uns altres dictadors, més o menys malcarats, i que la democràcia no és només un luxe i un patrimoni occidental.

El contagiós virus democràtic iraquià, tancat durant molts anys com el geni d'Al·ladí dins la llàntia de Bagdad, va sortir a la llum el 30 de gener i ningú no sap les dimensions de l'epidèmia que provocarà.

De moment, dilluns, centenars de persones es manifestaven al Caire contra Mubarak exigint que volien eleccions amb més d'una candidatura. Una manifstació sense gaires precedents.

Al Líban, l'assassinat de Hariri està provocant un autèntica revolució democràtica i per a la independència nacional. Però és difícil de creure que, sense l'impacte de l'Iraq, les coses es desenvolupessin de la mateixa manera. Les declaracions (gràcies Barcepundit per posarme-les a l'abast) del líder drus del Líban, Walid Jumblatt, són inequívoques:
It's strange for me to say it, but this process of change has started because of the American invasion of Iraq. I was cynical about Iraq. But when I saw the Iraqi people voting three weeks ago, 8 million of them, it was the start of a new Arab world. The Syrian people, the Egyptian people, all say that something is changing. The Berlin Wall has fallen. We can see it.


Com al geni de la llàntia d'Al·ladí, els àrabs li demanen tres desitjos al virus democràtic iraquià: que els porti pau, democràcia i llibertat.