Zapatero té un missatge d'ETA dient que es vol rendir, segons ha revelat Fernando Savater al diari ABC després de reunir-se dissabte passat amb president del govern espanyol. Segons Savater, Zapatero va dir que «hay más etarras dentro que fuera de la cárcel y ETA reconoce que ha perdido, que la hemos derrotado y que quiere salir lo mejor librada que sea posible. Entiendo los recelos y que se desconfíe, pero no tiene sentido atizar al Gobierno cuando nuestra lucha de tantos años puede dar fruto». En aquestes circumstàncies, Savater defensa donar un marge de confiança al govern i demana pospossar les mobilitzacions convocades per l'Associació de Víctimes del Terrorisme.
Aquesta posició de Savater ja ha estat durament criticada. Algunes de les crítiques han arribat a presentat-l'ho gairebé com un traidor. Sincerament, crec que és un atac injust. Savater es pot haver equivocat al deixar-se emportar per un atac d'optimisme, però no es pot oblidar de quin costat de la trinxera està i ha estat sempre.
Per a mi, el problema no és la il·lusió de Savater, sinó si Zapatero ha entès bé el missatge d'ETA. Un missatge que va rebre fa un any, just després de guanyar les eleccions del 14-M. Tanta pressa tenia ETA per rendir-se? Si estava tant malament, perquè aguantava la sangría i no feia aquest oferiment al PP? Només perquè era més humiliant rendir-se al PP? O, potser, perquè és més fàcil fer-ho amb el PSOE, un partit a qui consideren més procliu a les concessions polítiques?
Amb el PP hi va haver una treva-trampa. Ara, l'oferta d'ETA em sembla una oferta-trampa. Ojalà m'equivoqui!
