Camí de casa he vist una vintena de persones retent homenatge a Rafael Casanova. Es tracta d’un dels actes populars i multitudinaris de celebració de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Resulta curiosa, sinó paradoxal, aquesta cerimònia. No he pogut estar-me'n de recordar el resum que sobre aquest capítol de la nostrea història fa Miquel Porta Perales al seu llibre "Si un persa viatgés a Catalunya":
L'heroi de la resistència popular catalana davant les tropes invasores de Felip V, partidari de pactar amb l'atacant, la nit del deu a l'onze de setembre -data de l'atac final- està dormint i va al front després de ser avisat, és ferit d'escassa gravetat i marxa. Aquí no acaba la cosa: examinat pel metge, crema els arxius, aconsegueix un certificat de defunció i delega la rendició en un altra conseller. Aquest és el final de la història: el nostre heroi fuig de la ciutat disfressat de frare per reapàreixer a Sant Boi de Llobregat on exercirà l'advocacia sense cap mena de problema. Finalment rebrà el perdó de Felip V.
