Saddam Hussein va entrenar uns 8.000 terroristes islàmics a l'Iraq en els quatre anys anteriors a la invasió nord-americana, segons es despren de l'anàlis de 50.000 dels 2 milions de documents capturats després de la guerra. Els entrenaments es feien principalment en tres camps secrets a Samarra, Ramadi i Salman Park, i estaven dirigits per unitats especialitzades de l'elit militar iraquiana. Entre els terroristes que van rebre entrenament hi ha membres de l'algerià Grup Salafista per a la Prèdica i el Combat, l'Exèrcit Islàmic Sudanès, la Jihad Islàmic Palestina, el grup Ansar al Islam, tots ells amb fortes vinculacions amb Al Qaeda.
Aquesta informació la publica el setmanari conservador nord-americà "The Weekly Standard" que explica que el retard en el coneixement d'aquestes dades s'ha degut, entre altres raons, a que no van ser traduits fins fa relativament poc ja que es va donar prioritat a la traducció dels documents relacionats amb les armes de destrucció massiva.
Most of the 50,000 translated documents relate directly to weapons of mass destruction programs and scientists, since David Kay and his Iraq Survey Group--who were among the first to analyze the finds--considered those items top priority. "At first, if it wasn't WMD, it wasn't translated. It wasn't exploited," says a former military intelligence officer who worked on the documents in Iraq.
ACTUALITZACIÓ (09/01/2006).- Aquest matí, Ludovic Monnerat reflexiona sobre aquesta notícia i el nul ressò que tindrà en els nostres mitjans de comunicació.
Le point le plus important de ce dossier reste cependant le fait que les médias traditionnels, à de rares exceptions près, l'ignorent superbement. Logiquement, un scoop d'une telle ampleur devrait provoquer un intérêt majeur, des questions brûlantes au gouvernement, des enquêtes parallèles pour vérifier les informations publiées et essayer d'en savoir plus - bref, une activité normale, à la fois critique et investigatrice, pour des organes de presse indépendants. Dans les faits, comme ces révélations confortent la position de l'administration Bush et placent dans une position difficile les opposants à la guerre en Irak, elles ne peuvent être traitées normalement, factuellement, au sein d'une classe médiatique qui a passionnément pris parti et systématiquement trompé le public depuis presque 3 ans. Aujourd'hui, la recherche de la vérité au sujet de l'Irak passe après la protection des convictions et des réputations. Accepter la réalité des informations publiées par le Weekly Standard reviendrait à remettre en cause une argumentation inlassablement diffusée au point de devenir un acte de foi. Autant dire une apostasie...ACTUALITZACIÓ 2.- Per aquells que els pugui interessar, podeu trobar una traducció al francès d'una bona part de l'article del "The Weekly Standard" a Chroniques de l'Extrême-Centre.
