Segons han informat, la gent que s'ha interessat pel seu projecte procedeix en un 40% de votants del PSC, un 30% del PP i la resta es reparteixen entre abstencionistes, votants de CiU i d'ICV. També han revelat que una enquesta interna del PSC feta el mes de juliol passat s'assenyala que, de presentar-se a unes eleccions catalanes, el nou partit podria tenir tres diputats i els tres serien a costa del PSC.
Segons l'opinió de Félix de Azúa, hi ha "nerviosisme" en el PP i el PSC per l'impacte electoral que podria causar el seu partit, mentre que Francesc de Carreras ha reconegut que l'eix vertebrador que uneix els "6.000 simpatitzants" de Ciutadans de Catalunya no és nou, "ja que la dissidència (antinacionalista) a Catalunya és antiga i no sortim del no-res".
La platafoma Ciutadans per Catalunya han fet públic també el seu Segon Manifest que, entre altres coses, diu:
Catalunya s’ha tornat inhòspita per als que no són nacionalistes. El projecte de construcció nacional, en el qual participen totes les formacions tret del PP, està deixant al marge, sense representació política, una part important de la població. Molts ciutadans estan cansats de prestar el seu vot a uns partits que diuen no ser nacionalistes, però que s’afegeixen amb entusiasme a la tasca de “construir una nació” si això comporta arribar al poder.
Aquesta situació s’ha d’acabar. S’ha de posar fi al monopoli nacionalista de l’espai públic, a l’afany d’intervenir en tots els ordres de la vida ciutadana, a l’obligació d’abraçar el credo catalanista per poder fer política sense ser agredit, insultat i calumniat, a l’encobriment sistemàtic de la corrupció sota el vel del patriotisme. I no pot ni ha de prosseguir el control ideològic del nacionalisme sobre els mitjans de comunicació. La Generalitat i la resta d’institucions autonòmiques han d’estar al servei de tota la ciutadania, no d’una part, i molt menys d’una minoria fanatitzada.
Al juny de l’any passat vam fer públic un manifest en el qual consideràvem la necessitat d’un nou partit polític. Aquell primer manifest va ser firmat per milers de persones i ha estat presentat al llarg dels últims mesos a diferents localitats catalanes. En aquests actes públics volíem polsar l’opinió de la ciutadania i comprovar si el nostre diagnòstic era compartit per altres persones. Un cop conclosa la primera sèrie d’assemblees divulgatives, estem convençuts que un ampli sector de la ciutadania coincideix amb nosaltres a reclamar la creació d’un partit que doni veu als que no se senten representats per cap formació política.
La tasca prioritària avui, a Catalunya, és la de sumar forces per lluitar per una societat lliure de les ideologies romàntiques i del col•lectivisme reaccionari. Una societat postnacionalista. Volem una nova classe de partit en el qual puguin coexistir persones de diverses tendències polítiques que coincideixin que la diversitat, el respecte a les minories i el dret de discrepar són requisits imprescindibles per enfrontar-se sense prejudicis als incerts problemes del nostre temps.