18 de juliol

La transició, amb la llei d'Amnistia i el consens constitucional, va segellar l'oblid polític, que no l'històric, dels disbarats de la república i de la guerra civil. Va fer punt i a part. Va crear unes noves regles del joc i va situar tothom, vencedors i vençuts, en el mateix pla polític i jurídic. Però ara, una part d'Espanya, o de la seva classe política, està pontejant la transició per reconnectar-se amb un passat mitològic que no hauria de ressucitar mai en l'arena política. Un passat que els polítics no s'han d'esforçar a recuperar perquè no els correspon i perquè ja està recuperat. On? En els llibres d'història i en el debat intel·lectual. No ho dic jo, ho diu el baró socialista Joaquin Leguina:

El presidente de la Comisión de Defensa del Congreso de los Diputados, Joaquín Leguina, afirmó hoy que comprende que el Gobierno tenga que pensarse "tres o cuatro veces" la Ley de la Memoria Histórica porque "el riesgo que se corre es abrir otra vez un debate que no tiene mucho sentido. Hay que cerrar definitivamente el debate".

El presidente de la Comisión de Defensa incidió en que "no es cierto" que durante la transición no se haya recuperado la memoria histórica y citó como prueba de ello la "enorme cantidad de libros" que se escribieron sobre el asunto en ese periodo. "Es bien cierto que durante los años del franquismo la pobre gente que fue asesinada no tuvo ningún reconocimiento, eso es verdad, pero entiendo que el Gobierno se lo tome con rigor y con calma", agregó.

Potser seria bo, en una data com aquesta, que l'esquerra es preguntés també quin grau de responsabilitat va tenir en l'arribada del 18 de juliol, que es preguntés i intentés respondre, més enllà dels tòpics, què va fer malament la República. M'agradaria trobar entre tants quilos d'interés per la memòria històrica un gram, només un gram, d'autocrítica.

Aquests dies s'han publicat moltes coses sobre el tema. Una d'aquestes és el resum crític de la història de la República VAE Victoris de Francisco González de Cos que, sense necessitat de compartir tots els aspectes de la seva interpretació, pot servir perfectament per endegar un debat.