De les víctimes del conflicte entre àrabs i israelians, sempre falten les imatges d'un cantó. Els morts i enterraments que surten a les pantalles de televisió o a les fotografies dels diaris són sempre àrabs i palestins. Rarament israelians. Aquesta absència se sol justificar dient que la relació de les dues cultures amb la mort és completament diferent. Que els jueus entenen el dol com una cosa privada, introvertida, mentre que els àrabs la consideren una cosa pública, extrovertida, gairebé un espectacle. Cosa que és bastant certa. Però això no vol dir que no hi hagi imatges de les víctimes israelianes i del dolor dels seus familiars i amics, ni que els israelians s'amaguin o les censurin. Vol dir simplement que no es veuen perquè els que poden fer-ho no les volen publicar.
Aquí teniu un vídeo que mostra que els jueus també ploren.
