Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 5 de febrer de 2007

Iraq, l'hora de la veritat

La guerra de l'Iraq pot ser una guerra “perduda” mediàticament però això no vol dir que ho hagi de ser també militarment. Contrariament a una idea generalitzada, les insurgències rarament obtenen la victòria. La guerra del Vietnam la van perdre els Estats Units a les pantalles de televisió i no en el camp de batalla. Els mujaidins no van derrotar la Unió Soviètica a l’Afganistan, sinó la feblesa econòmica i política del règim comunista accelerada per la perestroika de Gorbatxov. Llevat de la revolució cubana i la derrota francesa a Algèria, la majoria de moviments insurreccionals del segle XX –i en són molts- sempre han perdut. I l’Iraq no hauria de ser una excepció. Però per derrotar les insurgències, com també ho demostra la història, es necessita temps i voluntat. És a dir, que el tempo històric no sigui substituit pel tempo mediàtic.

És aviat per saber si la “nova estratègia” de la Casa Blanca per a l'Iraq arriba massa tard o no. Però el que si sabem ja són els primers efectes que ha provocat.

La nueva actitud de Maliki y las posibilidades del incremento de tropas con reglas de enfrentamiento más agresivas, que los críticos equiparan a cero, han llevado a un giro de 180º a ese venenoso demagogo sin escrúpulos que es Muqtada al Sadr. Ha puesto fin a su boicoteo. Sus 6 ministros se han reincorporado al gabinete y sus 30 parlamentarios a la Asamblea. El joven clérigo ha ordenado la dispersión de sus tropas, la milicia denominada Ejército del Mahdi, responsables en el último año de tantos sádicos asesinatos de civiles suníes. Muchos han abandonado Bagdad, dirigiéndose hacia el sur del país y los que quedan han recibido la orden de no resistirse si son detenidos. Nada de enfrentarse directamente a los norteamericanos. Ya volverán los buenos tiempos.

La consecuencia inmediata es que el número de asesinatos sectarios atribuibles a los chiíes ha disminuido drásticamente en Bagdad. Por el contrario, los llamados insurgentes de cuño sadamista y sus aliados guerra-santeros internacionales han incrementado sus esfuerzos para mantener viva la guerra civil larvada y no quedarse como el único objetivo de la nueva ofensiva del Gobierno y sus aliados. Parece que ellos también cuentan con que alguna mella les pueden hacer. Están azuzando a bombazos a los chiíes para que reanuden sus mortíferas venganzas, con coches cargados de explosivos, suicidas o no, que saltan por el aire en medio de concentraciones humanas, preferiblemente mercados, como el del sábado 3, que masacró a 130 tenderos y clientes con más de 300 heridos.


S'acosten, doncs, temps més durs encara. Tan durs, però, com decisius.