Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 17 d’abril de 2007

Res a envejar

Per si no ho sabíem, la premsa socialdemòcrata -com la crucifixe habitualment l’Arcadi Espada- ens ho ha tornat a repetir: el problema no és que existeixin psicòpates o trastornats mentals que puguin matar 32 persones d’una tacada, el problema és que als Estats Units hi ha llibertat d’armes. Si les armes estiguessin prohibides a tots els Estats de la Unió –ens expliquen, mentre descriuen amb detall la sang i fetge que troben pels racons- no passarien desgràcies com aquesta. En aquest punt tiren del “background” i ens recorden per enèsima vegada la massacre de Columbine (13 víctimes), les causes de la qual va explicar tant rebé Michael Moore. Llàstima, però, que el seu “background” es quedi tan curt i no arribi fins a Europa. Segurament perquè a Europa, com tothom sap, “on les armes no estan permeses, mai passen coses així”. Ho escriu Barcepundit, recordant les matances del 13 de març del 1996 a l’escola de Dunblane, a Escòcia, i la del 25 d’abril del 2002 a l’escola d’Erfurt, a Alemanya, que van deixar, a banda de la vida dels seus autors, 17 víctimes mortals cadascuna. Dues matances d'aquí que no tenen res d'envejar a les d'allà. Això sí, les d'allà ens les passen cada dos per tres per la tele i les d'aquí mai ningú no se'n recorda.