Per si no ho sabíem, la premsa socialdemòcrata -com la crucifixe habitualment l’Arcadi Espada- ens ho ha tornat a repetir: el problema no és que existeixin psicòpates o trastornats mentals que puguin matar 32 persones d’una tacada, el problema és que als Estats Units hi ha llibertat d’armes. Si les armes estiguessin prohibides a tots els Estats de la Unió –ens expliquen, mentre descriuen amb detall la sang i fetge que troben pels racons- no passarien desgràcies com aquesta. En aquest punt tiren del “background” i ens recorden per enèsima vegada la massacre de Columbine (13 víctimes), les causes de la qual va explicar tant rebé Michael Moore. Llàstima, però, que el seu “background” es quedi tan curt i no arribi fins a Europa. Segurament perquè a Europa, com tothom sap, “on les armes no estan permeses, mai passen coses així”. Ho escriu Barcepundit, recordant les matances del 13 de març del 1996 a l’escola de Dunblane, a Escòcia, i la del 25 d’abril del 2002 a l’escola d’Erfurt, a Alemanya, que van deixar, a banda de la vida dels seus autors, 17 víctimes mortals cadascuna. Dues matances d'aquí que no tenen res d'envejar a les d'allà. Això sí, les d'allà ens les passen cada dos per tres per la tele i les d'aquí mai ningú no se'n recorda.
dimarts, 17 d’abril del 2007
Res a envejar
Per si no ho sabíem, la premsa socialdemòcrata -com la crucifixe habitualment l’Arcadi Espada- ens ho ha tornat a repetir: el problema no és que existeixin psicòpates o trastornats mentals que puguin matar 32 persones d’una tacada, el problema és que als Estats Units hi ha llibertat d’armes. Si les armes estiguessin prohibides a tots els Estats de la Unió –ens expliquen, mentre descriuen amb detall la sang i fetge que troben pels racons- no passarien desgràcies com aquesta. En aquest punt tiren del “background” i ens recorden per enèsima vegada la massacre de Columbine (13 víctimes), les causes de la qual va explicar tant rebé Michael Moore. Llàstima, però, que el seu “background” es quedi tan curt i no arribi fins a Europa. Segurament perquè a Europa, com tothom sap, “on les armes no estan permeses, mai passen coses així”. Ho escriu Barcepundit, recordant les matances del 13 de març del 1996 a l’escola de Dunblane, a Escòcia, i la del 25 d’abril del 2002 a l’escola d’Erfurt, a Alemanya, que van deixar, a banda de la vida dels seus autors, 17 víctimes mortals cadascuna. Dues matances d'aquí que no tenen res d'envejar a les d'allà. Això sí, les d'allà ens les passen cada dos per tres per la tele i les d'aquí mai ningú no se'n recorda.
