El parlament basc demana perdó a les víctimes d’ETA “per l’oblit”

L’oblit de les víctimes no ha estat degut a un excés de feina del legislatiu basc, ni a un error d’agenda o una pura i simple casualitat. No. A les víctimes se les ha oblidat simplement perquè feien nosa. Feien nosa als que sempre han volgut tenir el patrimoni del victimisme, convençuts que de víctimes-víctimes només n’hi havia unes: les seves. Feien nosa als que aixequen, segurament amb una gran afany de justícia, monuments i lleis a la memòria de les víctimes del franquisme, però que mai no s’han enrecordat d’aixecar-ne ni un per a les víctimes de l’antifranquisme. Feien nosa, en definitiva, als que somniem pàtries homogènies perquè no encaixen en el seu projecte nacional, perquè són l’evidència que la via “democràtica” a la autodeterminació està flanquejada per les pistoles. Les víctimes del terrorisme són els danys col·laterals del somni nacionalista.