El camí de l’infern està enlllosat de bones intencions. I si no, que ho preguntin als nens del països més pobres del món que han perdut la seva feina per culpa de les campanyes contra el treball infantil promogudes per diverses organitzacions suposadament humanitàries. Més preocupats per combatre el capitalisme i la globalització que per oferir una alternativa viable als nens del tercer món, els vividors de la mala consciència han aconseguit que les multinacions acomiadéssin els nens que tenien contractats, sense preguntar-se que passava amb ells una vegada se’ls havia privat del petit sou amb el que ajudaven a la seva família a sobreviure.
Aquesta altra cara de la moneda no interessava als humanitaris de torn. No interessava veure com desenes de milers de nens i nenes, que no tenen altra opció que treballar, havien de seguir fent-ho, però en pitjors condicions. Ara, en lloc de treballar en instal·lacions modernes, amb llum elèctrica i bones condicions higièniques, i amb un sou moltes vegades lleugerament per sobre de la mitjana del país, aquells nens i nenes treballen en empreses locals en condicions laborals i salarials molt pitjors, quan no clarament infrahumanes. Fa uns anys, un reportatge de la BBC -que cap televisió pública d’aquest país ha comprat- ho posava de relleu.
Ara, un reportatge de la televisió noruega ha tornat a posar sobre la taula el problema. Amb dades de l’organització Save de Children, documenta que molts d’aquells nens i nenes han acabat engruixint els rengles de la prostitució infantil. Els nostres humanitaris també estan en contra de la prostitució infantil, però, obsessionats amb la Nike, l’únic que han aconseguit és oferir als proxenetes el més gran exèrcit de reserva de carn tendra del món.
