Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 17 de gener del 2008

La sequera catalana no es cosa del canvi climàtic



Que la "pertinaç sequera" que afecta Catalunya no és cosa del canvi climàtic ho recull fins i tot Catalunya Ràdio:

Feia més de cent anys que no hi havia els dèficits pluviomètrics acumulats registrats aquesta tardor passada. L'escenari de sequera que viu tot el país té a veure amb una anomalia meteorològica que provoca que hi hagi hagut poques precipitacions durant tres anys consecutius.

Els investigadors encara no poden explicar per què els fronts que travessaven la Península i els aires humits del sud-est no arriben en la mateixa freqüència i intesitat d'anys enrere. A una escala més gran, expliquen que en tot l'hemisferi nord la circulació de vents humits ha estat anòmala, amb la instal.lació gairebé permanent d'un anticicló.

No és la primera vegada a la història que passa: n'hi ha antecedents al segle dinou. Llavors els efectes van ser devastadors, si bé ara gairebé ni els notem. Carme Lassat, directora del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barcelona, explica que la falta de precipitacions actual no es pot associar al canvi climàtic.
Podeu llegir aquí l'informe sobre la sequera a Catalunya del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barcelona. La gràfica que encapçala el post està extreta d'aquest informe.

ADDENDA.- Anton Uriarte publica unes altres gràfiques segons les quals en els últims 10 anys la temperatura global no ha augmentat.


Son los datos más utilizados: los del instituto GISS de la NASA, dirigido por James Hansen, gurú catastrofista. Aparecen publicados en la web del instituto aquí, aunque de una forma un tanto escondida y con la trampilla de utilizar una serie de los 11 últimos años en vez de los 10 como desde hace años se venía haciendo. En fin, compruébenlo ustedes, si les apetece y están interesados. A mí ya me cansa luchar contra tanta berza.