Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 9 de juliol del 2008

El Perito Moreno i la papanateria mediàtica

Del periodisme n’esperava dues coses: fidelitat notarial i esperit crític. Però, tant una cosa com l’altra són molt difícils de trobar. Mentre la il·lustrada fidelitat notarial sucumbeix a la romàntica barbàrie que nega l’objectivitat, el dubte metòdic queda suplantat per l'hipercriticisme barroer i, sovint, ignorant o per una credulitat militant, tan autosatisfeta com supersticiosa. Aquest és el càncer que corrou el periodisme.

Un càncer que es manifesta de manera especialment virulenta en aquells temes que són més políticament sensible, com ara el PP, la negociació amb ETA, el nacionalisme, l’administració Bush, la guerra de l’Iraq, la liberalització econòmica o el canvi climàtic.

La seva última erupció l’hem tinguda aquesta setmana amb el trencament del Perito Moreno, per culpa -no falla!- “del canvi climàtic”. Un grapat de boniques imatges i una explicació fàcil, complaent amb al pensament únic, han servit per obrir informatius de televisió, omplir minuts de ràdio i pàgines de diari. Pocs s’han molestat a saber si l’atribució de la culpa era encertada, contribuint així, una vegada més, a inflar el mite i la desinformació.

La veritat és que el fenomen cíclic del trencament del Perito Moreno no té res a veure amb l’escalfament global, com explica clarament Ricardo Villalba, director del “Instituto Argentino de Nivología, Glaciología y Ciencias Ambientales”:
El creciente aumento de la temperatura del planeta se instaló en el imaginario social como el responsable de esta rotura en invierno, cuando en realidad, explicó el científico local Ricardo Villalba, "esto responde a un proceso dinámico que se repite en el tiempo. Nada tiene que ver el calentamiento global".

El director del Instituto Argentino de Nivología, Glaciología y Ciencias Ambientales (Ianigla), con sede en el Centro Regional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Cricyt), recordó que los últimos desprendimientos se han registrado durante el mes de marzo.

Este desarrollo se inicia cuando el glaciar, que se ubica en uno de los brazos del Lago Argentino, se desplaza hasta la punta de la Península de Magallanes y de ese modo cubre las vías de drenaje del agua.

Este corte genera un aumento muy importante del nivel de agua, 20 metros cuadrados, que rápidamente comienza a ejercer una fuerte presión sobre el frente del glaciar. Entonces, se origina la fractura y después termina con el desprendimiento de grandes bloques de hielo.

"En este proceso la clave es la presión que ejerce el agua y no la temperatura de la tierra, no existe ningún estudio científico que indique esta última posibilidad", enfatizó Villalba. Cabe destacar que desde 1917, año a partir del que se comenzó a documentar este fenómeno, esta es la primera vez que se produce un desprendimiento en invierno.

Otra particularidad de este año es que, a diferencia de ocasiones anteriores, el glaciar quedó muy adelante y el canal que se abrió es mucho más pequeño.