Un agregat monetari es podria definir com la suma total del diner en circulació en una economia. Però com que hi ha una gran diversitat de formes de diner, també hi ha diferents maneres de mesurar-ne l'oferta. Els instruments de mesura més habituals són els agregats monetaris M1 i M2. Simplificant, el primer indica el total de moneda física en circulació més les quantitats existents en els comptes corrents. El segón, inclou l'M1 més els dipòsits a termini.
La gràfica d'aquests agregats monetaris ens dóna una fotografia de quan i quant la gent estalvia o gasta a cada moment. Si mirem les gràfiques des de l'inici de la crisi, el setembre de l'any passat, fins a l'última disponible, es pot detectar una desacceleració de l'estalvi i un repunt del consum a partir de finals de gener.
Un augment de l'estalvi familiar comporta una disminució del consum i per tant un caiguda de la demanda i una baixa del PIB. Pel contrari, una diminució de l'estalvi comporta en última instància un creixement de l'economia. Es per això que els monetaristes esperen, en base a l'evolució dels agregats monetaris M1 i M2 als Estats Units, un creixement del PIB real a partir del segon trimestre, després d'haver baixat lleugerament al primer trimestre respecte el quart trimestre del 2008.
Per què les famílies nord-americanes han frenat l'estalvi? Doncs, perquè perceben que la situació millorarà i s'han decidit a fer algunes despeses. Aquesta percepció optimista es podria fonamentar en la confiança despertada per la nova adminsitració Obama, ja que arrenca just després de la seva presa de possessió. Però sembla més plausible que la confiança provingui dels efectes reals de les mesures preses per la Reserva Federal, entre elles la baixada dels tipus d'interès pràcticament al zero per cent.
La Reserva Federal, que va ser en última instància la que va facilitar l'actual crisi financera a l'haver mantingut els tipus d'interès molt baixos durant massa temps, ha utilitzat a fons tots els instruments monetaris a la seva disposició per intentar recuperar el sistema del col·lapse. El prestigi de la institució i del seu president ho exigia. Ben Bernanke, un home nomenat per Bush, és el que està treient a tothom les castanyes del foc. I sense plans d'estímul ni inversions astronòmiques que, si finalment es porten a terme, endeutaran les principals economies pels segles dels segles. Amén.
