Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

L'esfonsament del Titànic

La publicació parcial del sumari del cas Gürtel ha tret a la llum pública un pou de brutícia sense fons. Tot i que encara falta molt perquè es delimitin les responsabilitats personals i se separi el gra de la palla, tot apunta a que el càncer de la corrupció sembla haver fet metàstasi a una part important del cos del Partit Popular.

De València s'ha extès a Galícia i Castella i Lleó, de Camps i Costa al gendre d'Aznar i González Pons, de la prepotència mafiosa de Correa -que avui em sabut que es feia dir "don Vito"- al "mirem i no em toquis" d'un president de porcel·lana que volia una foto amb Obama.

Són moltes les vies d'aigua que s'han obert en el vaixell del PP. Tantes, que amenacen amb enfonsar tot el partit. Si Rajoy vol sobreviure al naufragi, haurà d'agafar ràpidament el bisturí i "cortar por lo sano", si encara hi és a temps. Potser Rubalcaba va ajudar a desplaçar l'iceberg, però el PP s'hi estavellar tot solet. Com el Titànic.