La publicació parcial del sumari del cas Gürtel ha tret a la llum pública un pou de brutícia sense fons. Tot i que encara falta molt perquè es delimitin les responsabilitats personals i se separi el gra de la palla, tot apunta a que el càncer de la corrupció sembla haver fet metàstasi a una part important del cos del Partit Popular.
De València s'ha extès a Galícia i Castella i Lleó, de Camps i Costa al gendre d'Aznar i González Pons, de la prepotència mafiosa de Correa -que avui em sabut que es feia dir "don Vito"- al "mirem i no em toquis" d'un president de porcel·lana que volia una foto amb Obama.
Són moltes les vies d'aigua que s'han obert en el vaixell del PP. Tantes, que amenacen amb enfonsar tot el partit. Si Rajoy vol sobreviure al naufragi, haurà d'agafar ràpidament el bisturí i "cortar por lo sano", si encara hi és a temps. Potser Rubalcaba va ajudar a desplaçar l'iceberg, però el PP s'hi estavellar tot solet. Com el Titànic.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
L'esfonsament del Titànic
