Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Res a parlar

La democràcia és la victòria de la paraula sobre la violència. Més encara, la democràcia és la substitució de la violència per la paraula. Per aquesta raó la democràcia no pot parlar amb la violència sense destruir-se, perquè són excloents. La democràcia només pot parlar amb els violents quan aquests han abandonat la violència i els seus instruments i han acatat les regles del joc democràtic. Fer el contrari seria acceptar que es poden aconseguir victòries polítiques per les armes i no per les urnes. Aquesta és la pedra angular sobre la que s'ha construit l'edifici de les democràcies modernes i que tant l'esquerra abertzale com els seus comparses de la conferència internacional semblen ignorar. En aquest país, el procés de pau i reconciliació ja s'ha fet. Fa més de 30 anys. Els etarres van ser amnistiats, se'ls va donar la possibilitat de crear un partit democràtic i es va desecentralitzar l'estat d'una manera quasi federal, especialment a Euskadi amb el concert econòmic. Però ETA no només no ho va acceptar sinó que va endegar la campanya més violenta de la seva història contra la democràcia. Hi va declarar la guerra. I ara que l'ha perduda militarment, vol encara, si pot, capitalitzarla políticament. Vol obtenir-ne algun benefici, oblidant que no és la democràcia la que està en deute amb ETA, sinó que és ETA la que està en deute amb la democràcia.