Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 1 de juliol de 2013

Classe de democràcia per independentistes catalans

La passada setmana el Tribunal Suprem dels EUA va declarar nul un referèndum a l'estat de Califòrnia perquè el resultat anava contra la Constitució americana. Per als jutges el vot democràtic ha d'atenir-se als principis constitucionals. Dit de manera més clara: els electors no poden votar contra la Constitució.

El mes de novembre de l'any passat la Casa Blanca va rebre una petició signada per 125.746 persones perquè el president permetés "pacíficament l'Estat de Texas abandonar els Estats Units d'Amèrica i crear el seu propi nou govern". La resposta va ser demolidora: "la Constitució, en totes les seves disposicions, vetlla per una unió indestructible composta per estats indestructibles (...) la unió d'aquests estats és perpètua (...) 600.000 americans van morir en una guerra civil llarga i sagnant que va reivindicar el principi que la Constitució estableix una unió permanent entre els estats". Llegeixo que algú opina que "l'encaix de Catalunya [Texas] en la Constitució és impossible" i que l'única manera de resoldre el conflicte polític és mitjançant una consulta i proclamant la independència. Ja coneixen la resposta de la vella democràcia americana.

A l'abril visita Barcelona Stephan Dion l'home clau de la Llei de Claredat del Canadà que estableix les condicions prèvies legals i polítiques per a la celebració d'un referèndum secessionista al país americà. Explica a Barcelona que al Canadà accepten la divisibilitat de l'Estat perquè no tenen una constitució escrita que afirmi el contrari, a diferència de la indivisibilitat que recullen els textos constitucionals de França, Alemanya, Estats Units, Itàlia o Austràlia. "Aquests estats democràtics consideren que el país no pot ser dividit, ja que cada parcel·la del territori nacional pertany al conjunt dels ciutadans, i garanteixen a tots els seus ciutadans que la pertinença al conjunt del país és un llegat que podran transmetre als seus descendents".

Resum en termes militars per independentistes catalans: per trencar l'estat constitucional en un país democràtic com França, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Austràlia o Espanya, es necessita un exèrcit i de vegades tampoc n'hi ha prou, com va comprovar el general Robert E. Lee.