Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 30 de gener del 2009

Guantánamo : un jutge no fa cas a Obama

AFP:
Un juge militaire de Guantanamo a refusé jeudi de suspendre la procédure contre un Saoudien accusé d'être impliqué dans l'attentat du navire USS Cole qui avait fait 17 morts en 2000, comme le demandait l'accusation sur requête du président Obama, a indiqué le Pentagone.

Contra Israel, sí

La izquierda política y sindical no acudirá a la manifestación en Madrid por la libertad en Cuba

dijous, 29 de gener del 2009

S'ha fet realitat el somni de Martin Luther King?

Més de les dues terceres parts dels afroamericans creuen que el somni de Martin Luther King sobre les relacions racials s'ha complert. Pel contrari, la majoria dels blancs creuen que encara no. Ho diu una enquesta de la CNN.
The poll found 69 percent of blacks said King's vision has been fulfilled in the more than 45 years since his 1963 "I have a dream" speech -- roughly double the 34 percent who agreed with that assessment in a similar poll taken last March.

But whites remain less optimistic, the survey found.

"Whites don't feel the same way -- a majority of them say that the country has not yet fulfilled King's vision," CNN polling director Keating Holland said. However, the number of whites saying the dream has been fulfilled has also gone up since March, from 35 percent to 46 percent.

El món és menys nacionalista del que sembla

Així ho assegura una enquesta dels World Public Opinion:
The world is full of nationalistic people certain that their country is morally superior to others, right? Actually, a new WorldPublicOpinion.org poll of 21 nations around the world finds that people can be remarkably modest. Asked to assess the morality of their nation's foreign policy, in 19 out of 21 nations the most common answer is that their nation is about average or below average.
L'estudi complert, en PDF, aquí.

Té Rajoy els dies comptats?

Pel que sembla, els paganos del PP no estan contents amb Rajoy. Esperaran fins el mes de maig i després intentaran substituir-lo per Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato.
La reflexión de estos citados poderes es que el actual presidente del PP es un buen parlamentario, lo hace bien en el Congreso, pero el partido se le ha ido de las manos. La gota que ha colmado el vaso es el estallido del escándalo de espionajes en Madrid.

De acuerdo con las fuentes consultadas por ECD, las alternativas que manejan, para relevar a Rajoy en el Partido Popular, son solamente dos: Rodrigo Rato y Alberto Ruiz Gallardón.

Esperanza Aguirre no aparece como posible solución. En los citados ámbitos se considera que la presidenta de la Comunidad de Madrid “ha llegado a su tope”, políticamente hablando.

Wait and see.

Multipliquen per 10 la velocitat d'Internet

Consumer:
La compañía estadounidense Ciena ha desarrollado una tecnología pionera basada en fibra óptica capaz de alcanzar velocidades de hasta 100 gigas por segundo en la transmisión de datos por Internet. Esto supone multiplicar por diez la capacidad máxima actual, que es de 10 gigas por segundo.

Los responsables de esta nueva tecnología, que podría estar implantada en el mercado para mediados de 2011, afirman que sus posibilidades son enormes, ya que en sólo 12 horas puede transmitir un volumen de datos equivalente a 125.000 DVD o a toda la Biblioteca del Congreso de Estados Unidos.

Un Google només per a pel·lícules

FindAnyFilm.com es la iniciativa del Consejo de Cine del Reino Unido para acabar con las descargas ilegales de películas. El portal muestra los resultados sobre cualquier película, desde las súper producciones hasta el cine más independiente, con archivos de más de 30.000 largometrajes que son clasificados en 20 géneros y en más de 60 idiomas.

Gràcies Toni.

dimecres, 28 de gener del 2009

Maresme Digital, candidat als Fiasco Awards 2009

Maresme Digital figura entre els 10 candidats d'aquest any als Fiasco Awards, junt amb el Windows Vista, l'aplicació de les administracions autonòmiques Autonomix, el programa governamental d'instauració de la ràdio digital, Second Life, el competidor de Second Life, Google Lively; Mobuzz-TV, SAGA, One Laptop per child.

El fiasco de Maresme Digital se centra básicamente en el hecho que los repetidores de TDT sólo difundían los canales digitales de àmbito catalán. Los vecinos de la comarca que querían ver algún canal digital estatal necesitaban una segunda antena dirigida a la torre de Collserola, en Barcelona, que sí que difundía la totalidad de los canales. Además, el despliegue falló en la cobertura de algunos puntos del Maresme.


Els premis es lliuraran el pròxim 26 de febrer a Barcelona. Podeu votar aquí.

26 de gener

Arcadi Espada:
Barcelona no cayó. Durante muchos años ignoré esta cuestión. ¡Quia años! Una vida. En realidad lo ignoré hasta una tarde de lluvia y mucho frío en la biblioteca del Pabellón de la República. Había ido en busca de un libro del periodista Herbert Matthews, donde narraba su experiencia en la guerra de España, como enviado del Times. Casi al final me topé con un párrafo inolvidable. El periodista, después de haber aguantado en Barcelona hasta la víspera de la entrada de los franquistas, llega a Perpiñán. Allí se entera de que Barcelona ha sido tomada. Y se desata: «Por amor a la República y a la democracia se debió combatir por Barcelona. (…) Había razones suficientes para la caída de la ciudad y sin embargo suscita resentimiento que los catalanes, a diferencia de los castellanos de Madrid, de los polacos de Varsovia y de los rusos de Estalingrado no escribiesen una página heroica para consignarla en la historia».

Aquella tarde me perturbó leerlo y hoy me perturba todavía. Suscita resentimiento. ¡Claro que sí! Una gloriosa página de sangre para la prosa de Matthews, eso tuvo que ser Barcelona. Recuerdo que en un instante de sus lamentos afloraba casi una cuestión personal. «¡Me habían prometido que lucharían!» Por suerte Matthews siguió buscando su epopeya y la encontró, y victoriosa, en la Sierra Maestra cubana: pocos contribuyeron como él al nacimiento y consolidación del mito de Fidel Castro. Su observación es inhumana, romántica y repulsivamente literaria. Pienso ahora que hay muchas observaciones que comparten estas tres características. Pero adopta un tono muy particular cuando se pone en contacto con ese sintagma de nuestra juventud democrática. La caída de Barcelona. No hubo tal. En Barcelona los franquistas no tuvieron que aplastar un sola barricada. Ni desarmar a un solo francotirador. Barcelona fue una ciudad abierta, como el París rendido a los nazis. Un día me hablaba Joan Capri, el humorista, de aquella mañana. Salió a la Diagonal, era un crío, vio pasar los tanques y se puso delante de uno, levantando las manos, para rendirse y provocarlos. No le echaron cuenta y siguieron. Creo que ésa fue toda la resistencia. No sólo eso. Al día siguiente fueron a la plaza las multitudes, y la más hermosa sonreía al más fiero de los vencedores, en perfecta lírica hispánica.

La pel·lícula del 26 de gener de Verónica Puertollano:

<

Nebrera podria deixar la política

El Confidencial Digital:
Según fuentes cercanas a la representante del PP consultadas por El Confidencial Digital, la realidad es bien distinta. Nebrera está sopesando abandonar la política. Declara abiertamente que está desencantada al ver cómo los políticos viven de espaldas a los ciudadanos y el interés general no es lo que prima en el día a día de los partidos que deberían representarlos. En privado, reconoce sentirse “decepcionada”, pese a que siempre ha sentido atracción por lo institucion.

Bancs



Via Barcepundit.

dimarts, 27 de gener del 2009

El retorn de l'oracle


Aquesta senyora, Susan Solomon, acaba de fer un previsió a mil anys vista sobre els efectes del canvi climàtic sense que les seves conviccions científiques hagin experimentat el més mínim dubte. No cal dir que les previsions són catastròfiques, of course!
"People have imagined that if we stopped emitting carbon dioxide that the climate would go back to normal in 100 years or 200 years. What we're showing here is that's not right. It's essentially an irreversible change that will last for more than a thousand years," Solomon says.
ADDENDA: L'Antàrtida només s'escalfa a La Vanguardia i la BBC:
The problem with Antarctica, though, is that has so few weather stations. So what the computer had been programmed to do, by a formula not yet revealed, was to estimate the data those missing weather stations would have come up with if they had existed. In other words, while confirming that the satellite data have indeed shown the Antarctic as cooling since 1979, the study relied ultimately on pure guesswork, to show that in the past 50 years the continent has warmed – by just one degree Fahrenheit.

One of the first to express astonishment was Dr Kevin Trenberth, a senior scientist with the UN's Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) and a convinced believer in global warming, who wryly observed "it is hard to make data where none exists". A disbelieving Ross Hayes, an atmospheric scientist who has often visited the Antarctic for Nasa, sent Professor Steig a caustic email ending: "with statistics you can make numbers go to any conclusion you want. It saddens me to see members of the scientific community do this for media coverage."

Via Barcepundit.

Comencen a veure-hi clar?

France Press:
Le commissaire européen au Développement Louis Michel a affirmé aujourd'hui à Gaza que le Hamas avait une "responsabilité écrasante" dans la guerre qui a ravagé le territoire palestinien, parlant d'un "mouvement terroriste qu'il faut dénoncer comme tel".

Ja criden: "Obama, assassí!"


Les causes de la bombolla immobilària

Wendell Cox i Hugh Pavletich acaben de publicar el seu cinquè informe anual sobre l'accessibilitat financera a l'habitatge en el món anglosaxó (PDF). Un estudi que ajuda a comprendre la suma de factors que han provocat la bombolla immobiliària. Vincent Bénard comenta l'estudi:

Wendell Cox revient, chiffres à l'appui, sur une des thèses que nous sommes encore assez peu nombreux à soutenir en France: si le droit des sols des USA avait été partout du même type que celui que l'on trouve dans des agglomérations comme Houston, c'est à dire de type "réactif" à la demande de logement, alors la bulle immobilière ne se serait pas formée, ou si peu, et, malgré la présence de pratiques de crédit plus que douteuses outre Atlantique, la bulle de crédit qui aurait éclaté aurait été bien moins sévère et aurait été cataloguée comme une crise mineure parmi d'autres. Schéma extrait du rapport:



Nb. Les droits du sols "réactifs" ou "adaptatifs" (responsive) sont ceux où les règles d'affectation de l'usage des sols tendent à s'adapter facilement à la demande de logement. Les droits du sols "impératifs" (prescriptive) sont ceux où l'affectation du sol est prédéfinie par des "plans" généralement conçus par des bureaucraties agissant sous la pression d'intérêts locaux visant à préserver la tranquilité des foyers déjà établis et à augmenter artificiellement la valeur des propriétés existantes au détriment des nouveaux entrants sur le marché du logement.
Une illustration de la différence de comportement des marchés "prescriptifs" et des marchés "adaptatifs" est fournie par ce graphe, qui montre sans ambiguité que, selon la formule de Paul Krugman, "In Flatland, a Housing Bubble can't even get started".


L'on y voit que le ratio "montant médian des transactions/revenu médian des ménages" des marchés au droit du sol "adaptatif" s'est assez peu écarté de sa moyenne historique (+20% au sommet de la bulle), alors que les marchés "prescriptifs", l'on devrait plutôt dire "restrictifs", ont vu en moyenne ce ratio augmenter de 80%... En partant de plus haut, ce qui laisse à penser que même en temps de crédit peu extensif, les droits du sol prescriptifs imposent déjà un léger surcoût aux acheteurs.

ADDENDA.- "The Guardian" publica la llista dels "25 culpables" de la crisi financera global.

dilluns, 26 de gener del 2009

Ja era hora!

La Unió Europea, finalment, ha esborrat els Mujaidins del Poble, la principal formació opositora de l'Iran, de la llista europea d'organitzacions terroristes. França, però, ha anunciat que apel·larà la decissió ja que vol mantenir la pressió contra aquesta organització Pel contrari, ha demanat als seus socis comunitaris una actitud més tolerant respecte Hamàs.

dijous, 22 de gener del 2009

Com ens prenen el pèl





La Vanguàrdia d'avui publica aquest parell d'articles amb la inequívoca intenció no d'informar-nos de l'existència d'un nou treball sobre el suposat escalfament de l'Antàrtida sinó de fer-nos empassar que es tracta de l'última paraula sobre el tema i que, a partir d'ara, ja no hi ha discussió que valgui. El destacat ho deixa clar: "Los científicos cierran el debate sobre el supuesto enfriamiento de la Antártida". I el titular de l'"analista" encara és més contundent: "La última verdad del clima". Sentències que, com poden comprovar, no poden ser més anticientífiques.

És per això que m'he posat en contacte amb el professor Antón Uriarte, geògraf i especialista en paleoclimatologia, per saber-ne la seva opinió. I m'ha adreçat a la pàgina del comité de medi ambient del senat dels Estats Units, on hi ha una extensa referència a l'article de Nature. No cal dir que dónen molt poca credibilitat a l'estudi.
Washington, DC: A new study on Antarctic temperatures – which is contrary to the findings of multiple previous studies - claims "that since 1957, the annual temperature for the entire continent of Antarctica has warmed by about 1 degree Fahrenheit, but still is 50 degrees below zero.”
Despite the fact that the study was immediately viewed with major skepticism by scientists who are not skeptical of anthropogenic global warming claims, many in the media pounced on the study as a chance to attack those skeptical of man-made climate doom.
According to the release of the study, “The researchers devised a statistical technique that uses data from satellites and from Antarctic weather stations to make a new estimate of temperature trends. […] The scientists found temperature measurements from weather stations corresponded closely with satellite data for overlapping time periods. That allowed them to use the satellite data as a guide to deduce temperatures in areas of the continent without weather stations.” (emphasis added) Few media outlets noted that in 2007 Antarctic “sea ice coverage has grown to record levels since satellite monitoring began in the 1979, according to peer-reviewed studies and scientists who study the area.” [See also other factors impacting Antarctica: “Volcano, Not Global Warming Effects, May be Melting an Antarctic Glacier & The Antarctic deep sea gets COLDER – April 21, 2008 & A January 12, 2008, peer-reviewed paper in AGU (American Geophysical Union) found “A doubling in snow accumulation in the western Antarctic Peninsula since 1850.” Map of Volcanoes - See comprehensive data round up below]
The new Antarctic study was published in Thursday's issue of the
journal Nature and the lead author of the study was Eric Steig, a University of Washington professor of Earth and Space Sciences. Other co-authors include: David Schneider of the National Center for Atmospheric Research in Boulder, Colorado, a former student of Steig's; Scott Rutherford of Roger Williams University in Bristol, RI; and Michael Mann of Pennsylvania State University.
UN IPCC lead author, Dr. Kevin Trenberth, who is not in any way a climate change skeptic,
said of the study, "I remain somewhat skeptical… It is hard to make data where none exist.” Echoing Trenberth’s analysis were several other scientists.
Climatologist Dr. John Christy of the University of Alabama in Huntsville questioned the study. "One must be very cautious with such results because they have no real way to be validated," Christy told the AP. “In other words, we will never know what the temperature was over the very large missing areas that this technique attempts to fill in so that it can be tested back through time,” Christy added.
Former Colorado State Climatologist Dr. Roger Pielke, Sr., senior scientist at the University of Colorado in Boulder
said the authors of the Antarctic study “overstated” their results. “In terms of the significance of their paper, it overstates what they have obtained from their analysis,” Pielke told the AP. “In the abstract they write, for example, ‘West Antarctic warming exceeds 0.1C per decade over the past 50 years.’ However, even a cursory view of Figure 2 shows that since the late 1990s, the region has been cooling in their analysis in this region. The paper would be more balanced if they presented this result, even if they cannot explain why,” Pielke wrote. Pielke also questioned how the authors “reconcile the conclusions in their paper with the cooler than average long term sea surface temperature anomalies off of the coast of Antarctica.” Pielke added, “These cool anomalies have been there for at least several years. This cool region is also undoubtedly related to the above average Antarctic sea ice areal coverage that has been monitored over recent years.”
A critical analysis of the paper from December 21, 2008, accused the authors of the Antarctic study of making questionable data “adjustments.” (See:
Scientist adjusts data -- presto, Antarctic cooling disappears - December 21, 2008) The analysis concluded, “Looks like [study author] Steig 'got rid of' Antarctic cooling the same way [Michael] Mann got rid of medieval warming. Why not just look at the station data instead of 'adjusting' it (graph above)? It shows a 50-year cooling trend,” the analysis concluded.

El que els nostres periodistes no volen veure

Lorenzo Cremonesi, el corresponsal al Pròxim Orient del Corriere della Sera, ha entrat a Gaza amb una munió de periodistes de tot el món. Però mentre que els periodistes de casa nostra només veuen el que ja veien abans d'entrar-hi, Cremonesi ha anat més enllà. Ha mirat no només sota les tones de runa, sinó, sobre tot, sota les tones de propaganda, coaccions i mentida. I ha trobat que les dades no li quadren. No li surten els números. Enlloc de 1.300 morts, només n'ha pogut constatar entre 500 i 600, la majoria reclutes de Hamàs d'entre 17 i 23 anys.
Chi racconta una versione diversa dalla narrativa imposta dalla «muhamawa» (la resistenza) è automaticamente un «amil», un collaborazionista e rischia la vita. Aiuta però il recente scontro fratricida tra Hamas e Olp. Se Israele o l’Egitto avessero permesso ai giornalisti stranieri di entrare subito sarebbe stato più facile. Quelli locali sono spesso minacciati da Hamas. «Non è un fatto nuovo, in Medio Oriente tra le società arabe manca la tradizione culturale dei diritti umani. Avveniva sotto il regime di Arafat che la stampa venisse perseguitata e censurata. Con Hamas è anche peggio», sostiene Eyad Sarraj, noto psichiatra di Gaza city. E c’è un altro dato che sta emergendo sempre più evidente visitando cliniche, ospedali e le famiglie delle vittime del fuoco israeliano. In verità il loro numero appare molto più basso dei quasi 1.300 morti, oltre a circa 5.000 feriti, riportati dagli uomini di Hamas e ripetuti da ufficiali Onu e della Croce Rossa locale. «I morti potrebbero essere non più di 500 o 600. Per lo più ragazzi tra i 17 e 23 anni reclutati tra le fila di Hamas che li ha mandati letteralmente al massacro», ci dice un medico dell’ospedale Shifah che non vuole assolutamente essere citato, è a rischio la sua vita. Un dato però confermato anche dai giornalisti locali: «Lo abbiamo già segnalato ai capi di Hamas. Perché insistono nel gonfiare le cifre delle vittime? Strano tra l’altro che le organizzazioni non governative, anche occidentali, le riportino senza verifica. Alla fine la verità potrebbe venire a galla. E potrebbe essere come a Jenin nel 2002. Inizialmente si parlò di 1.500 morti. Poi venne fuori che erano solo 54, di cui almeno 45 guerriglieri caduti combattendo».
També explica com els milicians de Hamas forçaven la població civil a quedar-se a casa i des d'allà disparaven contra els tancs per provocar la seva reacció i poder acusar Israel de violanció dels drets humans. Molts palestins s'hi van oposar, i alguns van impedir que Hamàs convertís les seves llars en objectiu militar. Els altres van ser acusats de traïdors, venuts a Israel o Fatah, i en molts casos morts a trets.
«Andatevene, andatevene via di qui! Volete che gli israeliani ci uccidano tutti? Volete veder morire sotto le bombe i nostri bambini? Portate via le vostre armi e i missili», gridavano in tanti tra gli abitanti della striscia di Gaza ai miliziani di Hamas e ai loro alleati della Jihad islamica. I più coraggiosi si erano organizzati e avevano sbarrato le porte di accesso ai loro cortili, inchiodato assi a quelle dei palazzi, bloccato in fretta e furia le scale per i tetti più alti. Ma per lo più la guerriglia non dava ascolto a nessuno. «Traditori. Collaborazionisti di Israele. Spie di Fatah, codardi. I soldati della guerra santa vi puniranno. E in ogni caso morirete tutti, come noi. Combattendo gli ebrei sionisti siamo tutti destinati al paradiso, non siete contenti di morire assieme?». E così, urlando furiosi, abbattevano porte e finestre, si nascondevano ai piani alti, negli orti, usavano le ambulanze, si barricavano vicino a ospedali, scuole, edifici dell’Onu.

In casi estremi sparavano contro chi cercava di bloccare loro la strada per salvare le proprie famiglie, oppure picchiavano selvaggiamente. «I miliziani di Hamas cercavano a bella posta di provocare gli israeliani. Erano spesso ragazzini, 16 o 17 anni, armati di mitra. Non potevano fare nulla contro tank e jet. Sapevano di essere molto più deboli. Ma volevano che sparassero sulle nostre case per accusarli poi di crimini di guerra», sostiene Abu Issa, 42 anni, abitante nel quartiere di Tel Awa. «Praticamente tutti i palazzi più alti di Gaza che sono stato colpiti dalle bombe israeliane, come lo Dogmoush, Andalous, Jawarah, Siussi e tanti altri avevano sul tetto le rampe lanciarazzi, oppure punti di osservazione di Hamas. Li avevano messi anche vicino al grande deposito Onu poi andato in fiamme E lo stesso vale per i villaggi lungo la linea di frontiera poi più devastati dalla furia folle e punitiva dei sionisti», le fa eco la cugina, Um Abdallah, 48 anni. Usano i soprannomi di famiglia. Ma forniscono dettagli ben circostanziati. E’ stato difficile raccogliere queste testimonianze. In generale qui trionfa la paura di Hamas e imperano i tabù ideologici alimentati da un secolo di guerre con il «nemico sionista».
ADDENDA.- L'exèrcit israelià ha puntualitzat les xifres donades per Cremonesi, indicant que el nombre de víctimes que tenen confirmades és de 900, 750 de les quals membres de Hamàs i altres milícies islamistes.

The IDF's Gaza Coordination and Liaison Administration has already compiled a list with 900 names of Palestinians killed during the operation, out of which 750 are believed to be Hamas operatives.

The IDF estimated that two-thirds of those killed were gunmen affiliated with Hamas, Islamic Jihad and other Palestinian terror factions. At least 500 are believed to have been members of Hamas's military wing.

Obama i Guantánamo

Lluitar contra el terrorisme és senzill quan s'és candidat, diu el Wall Street Journal:
The first practical question is where to transfer Khalid Sheikh Mohammed and the 245 or so other remaining Gitmo prisoners. Dangerous enemy combatants can't simply be released into the streets. The Obama camp says that after reviewing the classified files, it will try to repatriate as many as safely possible. But 60 already cleared for release remain because they may be persecuted by their home countries. And even Mr. Obama's vaunted diplomacy is unlikely to convince rights-protecting countries to resettle people he believes are too dangerous to release in the U.S. -- and the more willing Mr. Obama is to release prisoners, the more difficult this problem will become.

One suggestion is moving the remaining prisoners to Kansas's Fort Leavenworth, but state politicians are already sounding a red alert. The military base is integrated into the community and, lacking Guantanamo's isolation and defense capacities, would instantly become a potential terror target. Expect similar protests from other states that are involuntarily entered in this sweepstakes.

In any event, this option merely relocates Guantanamo to American soil under another name. The core challenge is not a matter of geography but ensuring a stable legal framework for detaining and punishing fighters engaged in unconventional warfare against the U.S.

In the Military Commissions Act of 2006, the Bush Administration and Congress painstakingly set thresholds for who can be detained and under what rules. Mr. Obama argues that work was flawed and that the trials should not continue in their present form. But he also said in his ABC sitdown that he wants to create "a process that adheres to rule of law, habeas corpus, basic principles of Anglo-American legal system, but doing it in a way that doesn't result in releasing people who are intent on blowing us up."

Sounds great. But this "balance" is difficult to strike because many of the Guantanamo prisoners haven't committed crimes per se but are dedicated American enemies and too dangerous to let go. Other cases involve evidence that is insufficient for trial but still sufficient to determine that release is an unacceptable security risk.

Silenciant els crítics de l'islam

La justícia holandesa importa a Europa les notmes saudites sobre la blasfèmia.
There are of course limits to free speech, such as calls for violence. But one doesn't need to agree with Mr. Wilders to acknowledge that he hasn't crossed that line. Some Muslims say they are outraged by his statements. But if freedom of speech means anything, it means the freedom of controversial speech. Consensus views need no protection.

This is exactly what Dutch prosecutors said in June when they rejected the complaints against Mr. Wilders. "That comments are hurtful and offensive for a large number of Muslims does not mean that they are punishable," the prosecutors said in a statement. "Freedom of expression fulfills an essential role in public debate in a democratic society. That means that offensive comments can be made in a political debate."

The court yesterday overruled this decision, arguing that the lawmaker should be prosecuted for "inciting hatred and discrimination" and also "for insulting Muslim worshippers because of comparisons between Islam and Nazism." This is no small victory for Islamic regimes seeking to export their censorship laws to wherever Muslims reside. But the successful integration of Muslims in Europe will require that immigrants adapt to Western norms, not vice versa. Limiting the Dutch debate of Islam to standards acceptable in, say, Saudi Arabia, will only shore up support for Mr. Wilders's argument that Muslim immigration is eroding traditional Dutch liberties