dimecres, 25 de setembre del 2013
Llista dels atacants al centre comercial de Nairobi
Ahmed Mohamed Isse, 22 years old, from Saint Paul, Minnesota.
Abdifatah Osman Keenadiid, 24 years old, from Minneapolis, Minnesota.
Gen Mustafe Noorudiin, 27 years old, from Kansas City, Missouri.
Qasim Said Mussa, 22 years old, from Garissa, Kenya.
Ahmed Nasir Shirdoon, 24 years old, from London, UK.
Zaki Jama Caraale, 20 years old from Hargeisa, Somalia.
Ismael Guled, 23 years old, from Helsinki, Finland.
Sayid Nuh, 25 years old, from Kismayu, Somalia.
Abdirazek Mouled, 24 years old, from Ontario, Canada.
Shafi Die, 25 years old, Tucson, Arizona.
Abdishakour Sheikh Hussein, 22 years old, Maine.
Sa'd Daoud, 23 years old, Damascus, Syria.
Abdikarem 'Ali Mohamed, 21 years old, Illinois.
Eliko Mamidof, 27 years old, Dagestan.
Muhammad Abdelqader, 21 years old, Säffle, Sweden.
Muhammad Bader, 25 years old, Aleppo, Syria.
Aquesta llista ha estat recopilada per MEMRI i Jihad and Terrorism Threat Monitor (JTTM) a partir d'un compte de Twitter atribuït al grup Al-Shabab, vinculat a Al Qaeda. La llista inclou sis nord-americans, un canadenc, un suec, un finlandès, un britànic, dos sirians i un daguestanès. Cal assenyalar que el compte, que ha estat suspès, no pretén ser el compte oficial d'Al-Shabab i que els noms proporcionats podrien respondre a tàctiques de desinformació. Una altra compte que se suposqa vinculat amb Al-Shabab va publicar que el compte era fals.
Abdifatah Osman Keenadiid, 24 years old, from Minneapolis, Minnesota.
Gen Mustafe Noorudiin, 27 years old, from Kansas City, Missouri.
Qasim Said Mussa, 22 years old, from Garissa, Kenya.
Ahmed Nasir Shirdoon, 24 years old, from London, UK.
Zaki Jama Caraale, 20 years old from Hargeisa, Somalia.
Ismael Guled, 23 years old, from Helsinki, Finland.
Sayid Nuh, 25 years old, from Kismayu, Somalia.
Abdirazek Mouled, 24 years old, from Ontario, Canada.
Shafi Die, 25 years old, Tucson, Arizona.
Abdishakour Sheikh Hussein, 22 years old, Maine.
Sa'd Daoud, 23 years old, Damascus, Syria.
Abdikarem 'Ali Mohamed, 21 years old, Illinois.
Eliko Mamidof, 27 years old, Dagestan.
Muhammad Abdelqader, 21 years old, Säffle, Sweden.
Muhammad Bader, 25 years old, Aleppo, Syria.
Aquesta llista ha estat recopilada per MEMRI i Jihad and Terrorism Threat Monitor (JTTM) a partir d'un compte de Twitter atribuït al grup Al-Shabab, vinculat a Al Qaeda. La llista inclou sis nord-americans, un canadenc, un suec, un finlandès, un britànic, dos sirians i un daguestanès. Cal assenyalar que el compte, que ha estat suspès, no pretén ser el compte oficial d'Al-Shabab i que els noms proporcionats podrien respondre a tàctiques de desinformació. Una altra compte que se suposqa vinculat amb Al-Shabab va publicar que el compte era fals.
dilluns, 23 de setembre del 2013
Charlie Rivel, el català universal amic de Hitler
Sembla que ja no queden gaires dubtes que Josep Andreu, mundialment conegut com el pallasso Charlie Rivel, va abraçar la ideologia nazi i va col·laborar amb l'aparell de propaganda del Tercer Reich entre el 1935 i el 1945. En aquells anys va mantenir relacions amistoses amb Hitler i Goebbels, fins que acabada la guerra el general Franco li proporciona un passaport perquè torni a Espanya.
Aquesta versió del Charlie Rivel nazi està avalada per la pròpia família del pallasso que, segons Enric March, explica que "a principis dels anys trenta del segle passat, mentre estaven per Alemanya en gira permanent, la família es va separar a causa dels enfrontaments personals i polítics de Charlie (a qui acusen d'autoritari i ambiciós, i de ser un home que el que més li apassionava era tenir molta gent al seu voltant, que l'afalagussin i parlessin bé d'ell) amb el pare i la resta de la família. Charlie Rivel va decidir continuar actuant en solitari amb la seva dona i els seus fills sota la tutela del Tercer Reich, convertit, conscient o inconscientment, en el bufó d'Hitler. Més tard, ja començada la II Guerra Mundial, els altres germans Rivel col · laborar amb la Resistència, a París, mentre acusen Charlie de connivència amb el nazisme".
Més enllà de picabaralles familiars, l'any 2009 es publica a Espanya el llibre "Cartas a Hitler", d'Henrik Eberle, que aporta proves documentals de la vinculació de Charlie Rivel amb els nazis, com ara el telegrama que encapçala aquesta entrada que el genial pallasso va enviar a Hitler el 1943 per felicitar-lo pel seu aniversari, disitjant-li "salut, força i energia" per assolir "la victòria definitiva".
Charlie Rivel, Josep Andreu, el català universal amic de Hitler i creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Merkel fa història
 |
| Merkel obté la més gran victòria desde Khol en les eleccions de la reunificació. |
 |
| Ampliar per veure millor els resultats |
Merkel guanya un tercer mandat, emulant la britànica Margaret Thatcher
Konrad Adenauer, Ludwig Erhard; Kurt Georg Kiesinger; Willy Brandt;
Helmut Schmidt; Helmut Kohl; Gerhard Schröder; Angela Merkel.
dijous, 19 de setembre del 2013
Els 10 llibres que han espatllat el món
Malleus Maleficarum ( El Martell de les Bruixes ), d'Heinrich Kramer i Jacob Sprenger , 1486, per impulsar la caça de bruixes.
El Malleus Maleficarum ( del llatí : Martell de les Bruixes ) , és probablement el tractat més important que s'hagi publicat en el context de la persecució de bruixes i la histèria brujeril del Renaixement . És un exhaustiu llibre sobre la caça de bruixes , que després de ser publicat primerament a Alemanya en 1486 , va tenir dotzenes de noves edicions , es va difondre per Europa i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes al continent per prop de 200 anys . Aquesta obra és notòria pel seu ús en el període de la histèria per la caça de bruixes que va aconseguir la seva màxima expressió des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del XVII.
Coming of Age in Samoa ( La majoria d'edat a Samoa ), Margaret Mead , 1928, per haver fet passar una fantasia literària per una veritat científica..
Margaret Mead era una antropòloga cultural nord-americana que va viatjar a Samoa per trobar respostes a les preguntes sobre sexualitat que es plantejaven als EUA a en la dècada de 1920 (en particular en referència a les dones). Dissortadament per Mead, els joves que va entrevistar a Samoa van fabular sobre actes salvatges de promiscuïtat sexual i Mead s'ho va creure sense contrastar-ho. Una de les noies entrevistades per Mead, anys més tard va explicar que: "Ella s'ho va prendre seriosament, però jo només estava fent broma. Com vostès saben, les nenes de Samoa són molt mentideres quan es tracta d'una broma. Però Margaret va acceptar les nostres històries inventades com si fossin veritat". Segons Wikipedia: "L'ús de la comparació intercultural per ressaltar els problemes de la societat occidental va ser molt influent, i va contribuir en gran mesura a un més gran coneixement de l'antropologia i l'estudi etnogràfic als EUA".
The Prince ( El príncep), Niccolò Machiavelli , 1532. per inspirar una llarga de tiranies (Stalin el tenia a la seva tauleta de nit)
El Príncep és un tractat destinat als governants que s'havien desfet de tots els escrúpols , fins al punt que veien el mal com potencialment més beneficiós per a la societat que el bé . Maquiavel esperava iniciar una revolució en els cors dels seus lectors , i certament ho va aconseguir . Amb orgull va dir coses que altres abans que ell només s'havien atrevit a murmurar, i va xiuxiuejar coses que ni tan sols havien estat considerades.
Segons Maquiavel "no cal que un príncep tingui totes les qualitats esmentades anteriorment [misericordiós, fidel, humà, honest i religiós], però sí cal que sembli tenir-les. El que vull dir amb això és que tenir-les i observar-les sempre, és perjudicial, però donar la impressió de tenir-les, és útil". Alguns dels personatges històrics que s'han inspirat en aquest llibre són Stalin , Hitler , Mussolini i Napoleó.
Mein Kampf (La meva lluita) , Adolf Hitler , 1925, per promoure l'antisemitisme i el genoci del poble jueu.
En aquest llibre, Hitler va descriure el seu pla racista per una nova Alemanya que contemplava l'assassinat en massa dels jueus, i una guerra contra França i Rússia per conquerir espai vital per als alemanys. En el moment de la seva publicació va ser ignorat en gran mesura, però una vegada que Hitler va arribar al poder va esdevenir un èxit. Es creu que hi havia més de 10 milions de còpies en circulació el 1945. El llibre està en gran part influenciat per "The Crowd", un estudi de la mentalitat popular de Gustave Le Bon ( 1895 ), que suggereix la propaganda com a mitjà per controlar el comportament irracional de les masses. Hitler es va basar en els anomenats "Protocols dels Savis de Zió", per donar fonament als seus plans antisemites. Hitler parla d'"el perill jueu" i l'explicava com una conspiració dels jueus per dominar el món. El llibre descriu la visió racial del món, en el qual les persones es classifiquen en raça superior i inferior.
The Pivot of Civilization ( L'Eix de la Civilització ), Margaret Sanger , 1922, perquè predica la puresa racial a través de l'eugenèsia
Margaret Sanger és la mare de l'anticoncepció moderna i fundadora del Planned Parenthood. En el seu llibre esbossa la seva teoria de l'eugenèsia (control de la raça humana mitjançant la cria selectiva ) i la puresa racial, tres anys abans que Hitler fes el mateix en el Mein Kampf. La base del seu suport a l'anticoncepció es fonamenta en la seva creença que els éssers humans inferiors s'han de sacrificar perquè una raça superior aparegui amb el temps. Sanger no només va reprendre les idees populars del seu temps, sinó que va ser la reina de la causa. En el seu llibre escriu: "el problema més urgent avui és com limitar i desincentivar l'excés de fertilitat del mental i físicament defectuós". El control de la natalitat era per a ella "el mètode eugenèsic més gran i veritable". No cal dir que avui Planned Parenthood s'ha desmarcat bastant de la seva fundadora .
Democracy and Education ( Democràcia i Educació ) , John Dewey , 1916, per haver convençut el món que l'educació escolar no havia de tractar de fets sinó d'habilitats.
A "Democràcia i Educació" , Dewey menysprea l'escolaritat que se centra en la tradicional transmissió de conixements i en el seu lloc encoratja a l'ensenyament d'habilitats del pensament. Els seus punts de vista han tingut una gran influència en l'orientació de l'educació nord-americana, en particular en les escoles públiques, però també europea. Aquest llibre podria ser considerat com el manifest de l'educació anti-clàssica. I la seva principal conseqüència: una generació de joves amb una educació inferior, que no es fonamenta en fets sòlids. Dewey va ser un dels tres fundadors de l'escola filosòfica del pragmatisme, una escola de pensament que proposa que "la veritat" es fa i es pot canviar.
Baby and Childcare ( Cura de Nadons i Nens ) , Benjamin Spock , 1946, per provocar morts per un mal consell.
Independentment de si s'està o no d'acord amb la metodologia de Spock, ningú pot negar que molts nens van morir de mort sobtada com a conseqüència del seu consell de posar els infants a dormir cap per avall. Aquest consell va influir molt en els metges i personal sanitari, especialment durant la dècada de 1990. Spock creia que els nadons estirats d'esquena es podien ofegar amb el seu propi vòmit . Els científics finalment han trobat que el consell de Spock porta en realita a més morts per asfíxia. Les estimacions del nombre de morts causades per aquest mal consell són d'unes 50.000 als EUA. Spock també va advocar per un mètode de nens ploramiques que es va allunyar dels mètodes basats en la disciplina. Anteriorment , els experts havien dit als pares que els nens necessiten aprendre a dormir en un horari regular i que recollir-los sistemàticament quan ploraven només els ensenyava a plorar més i no a dormir tota la nit. Spock va ensenyar exactament el contrari .
The Protocols of the Elders of Zion ( Els Protocols dels Savis de Sió ) , Anònim, per incitar a l'odi racial contra els jueus.
Els Protocols dels Savis de Sió és un fulletó que descriu un suposat complot dels jueus i de la maçoneria internacional per apoderar-se del món. Tot i que el fulletó és un engany, va tenir una gran difusió fins el punt que una gran majoria dels europeus van creure que era veritat.
Moltes persones avui en dia segueixen considerant que aquest llibre explica una realitat.
El cert és que va ser un instrument decisiu en la política anti-jueva de Hitler a Alemanya i va ser utilitzat també en la Revolució Russa per fomentar l'odi i la violència contra els jueus. El llibre segueix publicant-se i difonent en molts països del Pròxim Orient, especialment entre els enemics polítics d'Israel .
The Manifesto of the Communist Party ( Manifest del Partit Comunista ), Karl Marx i Friedrich Engels , 1848, per haver donat fonament ideològic a les dictadures totalitàries més absolutes de la història.
Aquest llibre ha inspirat a una gran part dels règims més brutals de la història de la humanitat. Sota la pretensió de ser una ciència de l'evolució històrica, Carles Marx sintetiza en aquest pamflet que la lluita de classes desemboca, en la fase històrica del capitalisme, en la dictadura del proletariat. Una dictadura que donarà lloc a una societat sense classes.
Però, tot i que aquest final és inevitable, cal esperonar-lo a través de la lluita revolucionària per abolir la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció. Rússia, l'Europa oriental, la Xina, Vietnam, Laos, Combodja, Corea del Nord o Cuba són la mostra irrevocable del gran fracàs del comunisme: fracàs econòmic, fracàs polític, fracàs social, fracàs cultural i fracàs humanitari.
Darwin's Black Box ( La Caixa Negra de Darwin ), Michael Behe , 1996, per alimenrar els atacs fonamentalistes contra la Ciència.
El principal mèrit d'aquest llibre és haver donat combustible als fonamentalistes que sostenen que una interpretació literal del llibre del Gènesi és l'única manera possible d'explicar com es va crear la terra.
Tot i l'extensa refutació de la comunitat científica, els fonamentalistes encara el fan servir com una "font" de la demostració que l'evolució no és certa. El llibre no va ser revisat per col·legues científics tal i com Behe afirma sota jurament, i la comunitat científica l'ha rebutjat aclaparadorament. Cal assenyalar que, tot i això, Behe no és un fonamentalista i no creu en una interpretació literal de la Bíblia .
Font: http://listverse.com/2008/05/14/10-books-that-screwed-up-the-world/
Coming of Age in Samoa ( La majoria d'edat a Samoa ), Margaret Mead , 1928, per haver fet passar una fantasia literària per una veritat científica..
The Prince ( El príncep), Niccolò Machiavelli , 1532. per inspirar una llarga de tiranies (Stalin el tenia a la seva tauleta de nit)
Segons Maquiavel "no cal que un príncep tingui totes les qualitats esmentades anteriorment [misericordiós, fidel, humà, honest i religiós], però sí cal que sembli tenir-les. El que vull dir amb això és que tenir-les i observar-les sempre, és perjudicial, però donar la impressió de tenir-les, és útil". Alguns dels personatges històrics que s'han inspirat en aquest llibre són Stalin , Hitler , Mussolini i Napoleó.
Mein Kampf (La meva lluita) , Adolf Hitler , 1925, per promoure l'antisemitisme i el genoci del poble jueu.
The Pivot of Civilization ( L'Eix de la Civilització ), Margaret Sanger , 1922, perquè predica la puresa racial a través de l'eugenèsia
Democracy and Education ( Democràcia i Educació ) , John Dewey , 1916, per haver convençut el món que l'educació escolar no havia de tractar de fets sinó d'habilitats.
Baby and Childcare ( Cura de Nadons i Nens ) , Benjamin Spock , 1946, per provocar morts per un mal consell.
The Protocols of the Elders of Zion ( Els Protocols dels Savis de Sió ) , Anònim, per incitar a l'odi racial contra els jueus.
Moltes persones avui en dia segueixen considerant que aquest llibre explica una realitat.
El cert és que va ser un instrument decisiu en la política anti-jueva de Hitler a Alemanya i va ser utilitzat també en la Revolució Russa per fomentar l'odi i la violència contra els jueus. El llibre segueix publicant-se i difonent en molts països del Pròxim Orient, especialment entre els enemics polítics d'Israel .
The Manifesto of the Communist Party ( Manifest del Partit Comunista ), Karl Marx i Friedrich Engels , 1848, per haver donat fonament ideològic a les dictadures totalitàries més absolutes de la història.
Aquest llibre ha inspirat a una gran part dels règims més brutals de la història de la humanitat. Sota la pretensió de ser una ciència de l'evolució històrica, Carles Marx sintetiza en aquest pamflet que la lluita de classes desemboca, en la fase històrica del capitalisme, en la dictadura del proletariat. Una dictadura que donarà lloc a una societat sense classes.
Però, tot i que aquest final és inevitable, cal esperonar-lo a través de la lluita revolucionària per abolir la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció. Rússia, l'Europa oriental, la Xina, Vietnam, Laos, Combodja, Corea del Nord o Cuba són la mostra irrevocable del gran fracàs del comunisme: fracàs econòmic, fracàs polític, fracàs social, fracàs cultural i fracàs humanitari.
Darwin's Black Box ( La Caixa Negra de Darwin ), Michael Behe , 1996, per alimenrar els atacs fonamentalistes contra la Ciència.
Tot i l'extensa refutació de la comunitat científica, els fonamentalistes encara el fan servir com una "font" de la demostració que l'evolució no és certa. El llibre no va ser revisat per col·legues científics tal i com Behe afirma sota jurament, i la comunitat científica l'ha rebutjat aclaparadorament. Cal assenyalar que, tot i això, Behe no és un fonamentalista i no creu en una interpretació literal de la Bíblia .
Font: http://listverse.com/2008/05/14/10-books-that-screwed-up-the-world/
dilluns, 16 de setembre del 2013
Cercas
""Es pot ser demòcrata i estar a favor de la independència, però no es pot ser demòcrata i estar a favor del dret a decidir, perquè el dret a decidir no és més que una argúcia conceptual, un engany ordit per una minoria per imposar la seva voluntat a la majoria" / JAVIER CERCAS
Via Crònica Global
"La Vanguardia" ja té nou amo i senyor
SALVADOR SOSTRES.- Godó, en una demostración más de su integridad personal y de la categoría e independencia de su periódico, ofreció sin dudarlo la cabeza de su empleado en bandeja de plata. Rajoy, fiel a su estilo, miró fijamente a Godó y le ordenó:
- Javier, ¡mírame a los ojos!
Y Javier le miró con la mirada del hombre con poder cobarde, que es la más arrastrada de todas.
- Javier, ¿es Antich consciente del daño que ha hecho, de su monumental disparate? -inquirió Rajoy con voz firme y elevando el tono.
-Sí, sí, presidente, claro que se ha dado cuenta, yo se lo he dicho, se lo hemos dicho todos... -balbuceó Godó bajando la cabeza para demostrar sumisión.
-¡Javier, hombre, que te he dicho que me mires a los ojos! -le interrumpió Rajoy-. ¿Está Antich realmente acojonado por lo que ha hecho?
- Por supuesto, presidente, está arrepentido y avergonzado.
- Pues si es así no le eches. Nos será más útil en el cargo si sabe que nos lo debe.
Y así terminó el almuerzo y la angustia de Godó, que volvió a Barcelona feliz con su nuevo amo. Una vez más, La Vanguardia volverá a acomodarse al poder y a quien le paga, y continuará siendo el primer periódico de la prensa catalana.
divendres, 13 de setembre del 2013
dijous, 12 de setembre del 2013
El melic és més important del que sembla
Mentre aquí estem ocupats mirant-nos el melic -i reconec que el melic és una cosa més important del que sembla- en algun lloc del món es desenvolupa un apasionant debat sobre sobre la ciència i les humanitats.
Un debat del que n'han escrit un nou capítol aquest estiu dues primeres espases del coneixement: el psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor canadenc Steven Pinker i l'escriptor nord-americà, crític i editor literari de The New Republic, Leon Wieseltier.
La cosa va començar amb la publicació el 6 d'Agost a "The New Republic" d'un article de Pinker titulat "La ciència no es la teva enemiga". Un article que va respondre Wieseltier el dia següent: "No, la ciència no té totes les respostes" i que va rematar el 3 de setembre amb un altre escrit titulat "Crims contra les humanitats".
No puc ara fer-ne cap síntesi, però us en recomano la lectura. Es tracta d'un debat apassionant i crucial, i en què el melic és també més important del que sembla.
Un debat del que n'han escrit un nou capítol aquest estiu dues primeres espases del coneixement: el psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor canadenc Steven Pinker i l'escriptor nord-americà, crític i editor literari de The New Republic, Leon Wieseltier.
La cosa va començar amb la publicació el 6 d'Agost a "The New Republic" d'un article de Pinker titulat "La ciència no es la teva enemiga". Un article que va respondre Wieseltier el dia següent: "No, la ciència no té totes les respostes" i que va rematar el 3 de setembre amb un altre escrit titulat "Crims contra les humanitats".
No puc ara fer-ne cap síntesi, però us en recomano la lectura. Es tracta d'un debat apassionant i crucial, i en què el melic és també més important del que sembla.
dimecres, 11 de setembre del 2013
El sostre independentista
L'Assemblea Nacional de Catalunya va fixar en 2 milions el nombre de persones que es van manifestar a Barcelona la Diada de l'11 de setembre de l'any passat. Enguany, en el moment d'escriure això, els organitzadors de la cadena humana que ha creuat Catalunya donaven la xifra de 400.000 inscrits. És a dir, 1.600.000 participants menys que l'any 2012. És això un èxit? No és un fracàs espectacular perdre més de les tres quartes parts dels participants en un any?
Ho seria, certament, si no fos perquè les xifres de les manifestacions són falses. Des de fa 35 anys, a Catalunya s'han estat inflant sistemàticament les dades de manifestants a Barcelona, arribant a publicar-se impunement xifres que dupliquen o tripliquen la capacitat dels carrers de la capital catalana.
El nombre de manifestants de la Diada de l'any passat amb prou feines va superar els 300.000, una xifra respectable però a anys llum dels 2 milions dels organitzadors o l'1,5 milions de la Guàrdia Urbana. Enguany, la xifra dels participants a la via catalana, que ha substituit a la tradicional manifestació de la Diada, no estaria excessivament allunyada respecte la xifra del 2012.
El càlcul bàsic no és gaire difícil de fer. Només cal multiplicar els 400 km de la cadena per una mitjana d'1,30 m per manifestant, que és l'espai aproximat que ocupa una persona amb els braços oberts en un angle de 45º. El resultat són 307.692 persones (amb un espai d'1,10 m. per persona el nombre de participants seria de 363.636, mentre que amb un màxim d'1,50 m per persona la xifra cauria als 266.667). Es cert que en els nuclis urbans més importants hi va haver superposició de gent, fent la cadena més espesa, però també ho es que en la majoria de trams de carretera la cadena quedava reduida a la mínima expressió.
En qualsevol cas, el creixent sostre mobilitzador de l'independentisme sembla estar situat , ara per ara, a l'entorn del mig milió de persones. Una xifra molt important i políticament significativa, però encara molt allunyada de la gran majoria de catalans, que han preferit no encadenar-se a ningú. Una majoria a la qual, pel que sembla, no els agraden les cadenes. Encara que siguin les nostres.
Ho seria, certament, si no fos perquè les xifres de les manifestacions són falses. Des de fa 35 anys, a Catalunya s'han estat inflant sistemàticament les dades de manifestants a Barcelona, arribant a publicar-se impunement xifres que dupliquen o tripliquen la capacitat dels carrers de la capital catalana.
El nombre de manifestants de la Diada de l'any passat amb prou feines va superar els 300.000, una xifra respectable però a anys llum dels 2 milions dels organitzadors o l'1,5 milions de la Guàrdia Urbana. Enguany, la xifra dels participants a la via catalana, que ha substituit a la tradicional manifestació de la Diada, no estaria excessivament allunyada respecte la xifra del 2012.
El càlcul bàsic no és gaire difícil de fer. Només cal multiplicar els 400 km de la cadena per una mitjana d'1,30 m per manifestant, que és l'espai aproximat que ocupa una persona amb els braços oberts en un angle de 45º. El resultat són 307.692 persones (amb un espai d'1,10 m. per persona el nombre de participants seria de 363.636, mentre que amb un màxim d'1,50 m per persona la xifra cauria als 266.667). Es cert que en els nuclis urbans més importants hi va haver superposició de gent, fent la cadena més espesa, però també ho es que en la majoria de trams de carretera la cadena quedava reduida a la mínima expressió.
En qualsevol cas, el creixent sostre mobilitzador de l'independentisme sembla estar situat , ara per ara, a l'entorn del mig milió de persones. Una xifra molt important i políticament significativa, però encara molt allunyada de la gran majoria de catalans, que han preferit no encadenar-se a ningú. Una majoria a la qual, pel que sembla, no els agraden les cadenes. Encara que siguin les nostres.
dilluns, 9 de setembre del 2013
dimecres, 21 d’agost del 2013
dimarts, 20 d’agost del 2013
Egipte i la impostura democràtica
Aleshores, per a què tanta impostura? Per a què aquesta insistència en concedir pedigrí democràtic a un govern per l'única raó d'haver guanyat unes eleccions? Paradoxalment, tant la correcció política d'esquerres com cert conservadurisme de dretes coincideixen a reduir el sistema democràtic a la voluntat de les urnes, oblidant que aquestes no provoquen, ni han provocat mai, la transubstanciació democràtica dels totalitaris.
Les urnes són l'eina, l'instrument maravellosament imprescindible per a l'assignació no violenta del poder, però no són la finalitat del sistema democràtic. La finalitat de la política democràtica no és la d'imposar l'ideari dels uns als atres, forçant-los a adoptar models de vida amb els que no combreguen, sinó la de garantir que la gestió de l'administració pública no es farà mai limitant o suprimint els drets i llibertats dels ciutadans, especialment de la minoria. Aquesta és la gran revolució política que va sorgir de la Ilustració: els drets ja no deriven de Déu, ni de l'Estat o la tribu, sinó de l'individu. És el ciutadà qui té el dret a viure com vulgui, dins les seves possibilitats i segons les seves creences, mentre no perjudiqui a tercers.
Des d'aleshores, l'epicentre de la teoria política va passar de la preocupació aristotèlica sobre qui ha de governar a la de com s'ha de governar. I va ser la resposta il·lustrada a aquest com la que va donar lloc al neixement de les grans democràcies liberals que existeixen al món. Però el seu innegable èxit històric no ha fet desparèixer els seus enemics. Paradoxalment, és el seu èxit el que les ha acabat amenaçant des de dins. Les ideologies totalitàries i romàntiques, laiques o religioses, davant la impossibilitat de derrotar els Estats democràtics per la violència van descobrir que podien fer-ho per la via política, a través de les urnes. Aquesta via els ha donat molts avantatges. Els ha donat llibertat per manifestar-se i organitzar-se, però sobre tot els ha donat una coartada democràtica. El fetixisme de les urnes ha permès als totalitaris presentar-se com a demòcrates de tota la vida.
No cal remuntar-se a Hitler per trobar exemples d'utilització de la via democràtica per instaurar règims autocràtics, dictatorials o totalitaris. És el cas de Rússia, amb els permanents tripijocs electorals que permeten la permanència democràtica de Putin al capdavant d'un poder corrupte i criminal. O el cas de Bolívia i l'Equador, que han optat pel model de "dictadura constitucional" de Venezuela, on les succesives reformes de la Carta Magna han anat ampliant els poders del govern i del seu president en detriment de la resta de poders. Un cas similar va ser el de Fujimori al Perú, que va arribar fins i tot a clausurar el parlament.
Però l'exemple més paradigmàtic és el de Salvador Allende, l'artífex de l'anomenada via xilena o via democràtica al socialisme. Allende, a diferència de la via guerrillera exportada per Castro al continent llationoamericà, va assolir el poder a través de les urnes. Els mitjans eren diferents però l'objectiu era el mateix: destruir la democràcia burguesa i implantar un sistema comunista similar al cubà. De mica en mica, Allende va anar forçant la legalitat fins que el 22 d'agost del 1973 la majoria del Parlament va aprovar un acord denunciant el trencament de la legalitat democràtica i demanant a les Forces Armades la seva restitució. Com va editorialitzar The Economist, "La mort transitòria de la democràcia a Xile serà lamentable, però la responsabilitat directa pertany clarament al Dr. Allende i a aquells dels seus seguidors que constantment van atropellar la Constitució".
Aquest és també, en essència, el cas actual d'Egipte. Un partit d'ideologia totalitària, els Germans Musulmans, aprofita la via democràtica oberta per les revoltes iniciades per forces polítiques laiques per arribar al poder i endegar un procés accelerat d'islamització. Tant és així, que només tres mesos després d'assolir la presidència, Mursi decreta una sèrie d'ordres executives en què s'adjudica poders autocràtics. A finals de novembre del 2012, el corró islamista aprova una Constitució de clara orientació islamista que es presenta a referèndum 15 dies després, sense temps per a un mínim debat en profunditat.
Ocupat en reforçar el seu poder i sentar les bases del futur califat egipci, Mursi va ignorar els greus problemes que s'acumulaven al país, especialment la crisi econòmica provocada per la caiguda del turisme i la falta de liquiditat per pagar els aliments importats. Tot plegat va fer que els egipcis tornéssin a sortir masivament al carrer. L'èxit de la revolta contra Mubarak els havia fet perdre la por. I van omplir carrers i places de la majoria de ciutats del país en unes manifestacions sense precedents. Però Mursi no es va donar per al·ludit.
Finalment, l'exèrcit intervé i els Germans Musulmans es presenten com les víctimes innocents no ja d'un cop d'estat militar prooccidental sinó d'un cop sionista del general "jueu" Al-Sisi! La paranoia dels islamistes resulta més que ridícula quan hi ha prou evidències de la disponibilitat de l'exèrcit cap els Germans Musulmans a l'ignorar els seus suborns, intimidacions, amenaces a cristians i, fins i tot, la falsificació de paperetes electorals en les eleccions presidencials del 2012. Eleccions que van registrar una participació del 43%, molt baixa donat el caràcter històric dels comicis.
Segons el polític israelià Yossi Beilin, exministre de Justícia i dirigent del partit d'esquerres Meretz, l'exèrcit egipci va acceptar el falsejament dels resultats electorals per por a l'esclat d'aldarulls generalitzats si els Germans Musulmans perdien la presidència. Segons Beilin, els resultats oficials -el 51,73 per cent per a Mursi i el 48,27% per a Shafik- "eren gairebé el revers exacte del que realment va passar a les urnes". Els militars van creure que "un Mursi inexpert acceptaria l'ajuda de l'exèrcit i evitaria creuar línies vermelles -pel que fa a Israel, per exemple" i que es mantindria l'statu quo. No va ser així.
Ara, la reacció militar i la contrareacció islamista poden portar a un bany de sang, a una revenja que ja ha començat i que cal denunciar i intentar aturar. La impostura, però, seguirà presentant els Germans Musulmans com uns màrtirs de la democràcia i no com el que realment són: un dels seus botxins.
Com diu Bernard-Henri Lévy, el que Egipte necessita no és la restauració de Mursi ni l'espectre de Mubarak, sinó l'esperit de Tahrir.
Les urnes són l'eina, l'instrument maravellosament imprescindible per a l'assignació no violenta del poder, però no són la finalitat del sistema democràtic. La finalitat de la política democràtica no és la d'imposar l'ideari dels uns als atres, forçant-los a adoptar models de vida amb els que no combreguen, sinó la de garantir que la gestió de l'administració pública no es farà mai limitant o suprimint els drets i llibertats dels ciutadans, especialment de la minoria. Aquesta és la gran revolució política que va sorgir de la Ilustració: els drets ja no deriven de Déu, ni de l'Estat o la tribu, sinó de l'individu. És el ciutadà qui té el dret a viure com vulgui, dins les seves possibilitats i segons les seves creences, mentre no perjudiqui a tercers.
Des d'aleshores, l'epicentre de la teoria política va passar de la preocupació aristotèlica sobre qui ha de governar a la de com s'ha de governar. I va ser la resposta il·lustrada a aquest com la que va donar lloc al neixement de les grans democràcies liberals que existeixen al món. Però el seu innegable èxit històric no ha fet desparèixer els seus enemics. Paradoxalment, és el seu èxit el que les ha acabat amenaçant des de dins. Les ideologies totalitàries i romàntiques, laiques o religioses, davant la impossibilitat de derrotar els Estats democràtics per la violència van descobrir que podien fer-ho per la via política, a través de les urnes. Aquesta via els ha donat molts avantatges. Els ha donat llibertat per manifestar-se i organitzar-se, però sobre tot els ha donat una coartada democràtica. El fetixisme de les urnes ha permès als totalitaris presentar-se com a demòcrates de tota la vida.
No cal remuntar-se a Hitler per trobar exemples d'utilització de la via democràtica per instaurar règims autocràtics, dictatorials o totalitaris. És el cas de Rússia, amb els permanents tripijocs electorals que permeten la permanència democràtica de Putin al capdavant d'un poder corrupte i criminal. O el cas de Bolívia i l'Equador, que han optat pel model de "dictadura constitucional" de Venezuela, on les succesives reformes de la Carta Magna han anat ampliant els poders del govern i del seu president en detriment de la resta de poders. Un cas similar va ser el de Fujimori al Perú, que va arribar fins i tot a clausurar el parlament.
Però l'exemple més paradigmàtic és el de Salvador Allende, l'artífex de l'anomenada via xilena o via democràtica al socialisme. Allende, a diferència de la via guerrillera exportada per Castro al continent llationoamericà, va assolir el poder a través de les urnes. Els mitjans eren diferents però l'objectiu era el mateix: destruir la democràcia burguesa i implantar un sistema comunista similar al cubà. De mica en mica, Allende va anar forçant la legalitat fins que el 22 d'agost del 1973 la majoria del Parlament va aprovar un acord denunciant el trencament de la legalitat democràtica i demanant a les Forces Armades la seva restitució. Com va editorialitzar The Economist, "La mort transitòria de la democràcia a Xile serà lamentable, però la responsabilitat directa pertany clarament al Dr. Allende i a aquells dels seus seguidors que constantment van atropellar la Constitució".
Aquest és també, en essència, el cas actual d'Egipte. Un partit d'ideologia totalitària, els Germans Musulmans, aprofita la via democràtica oberta per les revoltes iniciades per forces polítiques laiques per arribar al poder i endegar un procés accelerat d'islamització. Tant és així, que només tres mesos després d'assolir la presidència, Mursi decreta una sèrie d'ordres executives en què s'adjudica poders autocràtics. A finals de novembre del 2012, el corró islamista aprova una Constitució de clara orientació islamista que es presenta a referèndum 15 dies després, sense temps per a un mínim debat en profunditat.
Ocupat en reforçar el seu poder i sentar les bases del futur califat egipci, Mursi va ignorar els greus problemes que s'acumulaven al país, especialment la crisi econòmica provocada per la caiguda del turisme i la falta de liquiditat per pagar els aliments importats. Tot plegat va fer que els egipcis tornéssin a sortir masivament al carrer. L'èxit de la revolta contra Mubarak els havia fet perdre la por. I van omplir carrers i places de la majoria de ciutats del país en unes manifestacions sense precedents. Però Mursi no es va donar per al·ludit.
Finalment, l'exèrcit intervé i els Germans Musulmans es presenten com les víctimes innocents no ja d'un cop d'estat militar prooccidental sinó d'un cop sionista del general "jueu" Al-Sisi! La paranoia dels islamistes resulta més que ridícula quan hi ha prou evidències de la disponibilitat de l'exèrcit cap els Germans Musulmans a l'ignorar els seus suborns, intimidacions, amenaces a cristians i, fins i tot, la falsificació de paperetes electorals en les eleccions presidencials del 2012. Eleccions que van registrar una participació del 43%, molt baixa donat el caràcter històric dels comicis.
Segons el polític israelià Yossi Beilin, exministre de Justícia i dirigent del partit d'esquerres Meretz, l'exèrcit egipci va acceptar el falsejament dels resultats electorals per por a l'esclat d'aldarulls generalitzats si els Germans Musulmans perdien la presidència. Segons Beilin, els resultats oficials -el 51,73 per cent per a Mursi i el 48,27% per a Shafik- "eren gairebé el revers exacte del que realment va passar a les urnes". Els militars van creure que "un Mursi inexpert acceptaria l'ajuda de l'exèrcit i evitaria creuar línies vermelles -pel que fa a Israel, per exemple" i que es mantindria l'statu quo. No va ser així.
Ara, la reacció militar i la contrareacció islamista poden portar a un bany de sang, a una revenja que ja ha començat i que cal denunciar i intentar aturar. La impostura, però, seguirà presentant els Germans Musulmans com uns màrtirs de la democràcia i no com el que realment són: un dels seus botxins.
Com diu Bernard-Henri Lévy, el que Egipte necessita no és la restauració de Mursi ni l'espectre de Mubarak, sinó l'esperit de Tahrir.
dimecres, 14 d’agost del 2013
El que ens costen els sindicats
SINDICATO LIBRE DE TRANSPORTE. 7.987,73
SINDICATO LIBRE DE TRABAJADORES DE MADRID. 1.425,04
AGRUPACIO DE METGES I ENFERMERES DE CATALUNYA. 150,00
ALTERNATIVA SIND. DE TRABAJADORES DE SEGURIDAD PRIVADA. 2.850,08
CENTRAL SINDICAL INDEPENDIENTE Y DE FUNCIONARIOS. 353.897,78
EZKER SINDIKALAREN KONBERGENTZIA. 10.200,30
CONFEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE CAJAS Y AFINES. 23.288,18 FRENTE SINDICAL OBRERO DE CANARIAS. 9.862,79
SINDICATO FERROVIARIO. 2.700,08
UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES DE ESPAÑA. 4.173.308,70
SINDICATO DE EMPLEADOS DE BANESTO. 2.137,56
INTERSINDICAL CANARIA. 41.063,69
ASOCIACION SINDICAL SOLIDARI. 1.725,05
FEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DEL CRÉDITO. 15.262,94 CONFEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES. 14.025,41
SINDICATO ESPAÑOL DE MAQUINISTAS Y AYUDANTES FERROVIARIOS. 6.075,18 AFAPNA-SINDICATO. 2.212,56
ASOC. SINDICAL ESPAÑOLA DE TÉCNICOS DE MANTENIMIENTO AERONÁUTICO. 787,52 UNIÓN SINDICAL OBRERA. 396.574,02
EUSKAL LANGILEEN ALKARTASUNA. 346.847,57
FEDERACIÓN ANDALUZA DE SINDICATOS PROFESIONALES INDEPENDIENTES DE SANIDAD, EDUCACIÓN Y FUNCIÓN PÚBLICA. 10.237,80
COORDINADORA ESTATAL DE TRABAJADORES DEL MAR. 6.525,19
SINDICATO DE PERIODISTAS DE MADRID. 2.625,08
ERTZAINEN NAZIONAL ELKARTASUNA. 1.237,54
CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL DE CAJAS. 18.263,03
SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA. 3.225,09
UNIÓN SINDICAL DE TRABAJADORES DE GALICIA. 2.475,07
SINDICATO DE EMPLEADOS PÚBLICOS. 1.725,05
SINDICATO AUTÓNOMO DE TRABAJADORES DE EMPRESAS DE SEGURIDAD. 4.125,12 CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL. 53.251,55
METGES DE CATALUNYA. 9.937,79
SINDICATO MÉDICO DE EUSKADI. 1.462,54
SINDICATO INDEPENDIENTE DE POLICÍA LOCAL DE ASTURIAS. 1.312,54 CONFEDERACIÓN SINDICAL DE COMISIONES OBRERAS. 4.409.303,06 SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES Y BOMBEROS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA.7.425,22
SINDICATO INDEPENDIENTE. 39.151,14
CONFEDERACIÓN DE CUADROS Y PROFESIONALES. 20.588,10
SINDICATO DE TRABAJADORES DE LA ENSEÑANZA DE EUSKADI-EUSKADIKO IRAKASKUNTZAKO LANGILEEN SINDIKATOA. 6.862,70
CONFEDERACIÓN ESTATAL DE SINDICATOS MÉDICOS. 5.737,67
FEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE ENSEÑANZA DEL ESTADO ESPAÑOL. 142.129,13
SINDICATO DE TÉCNICOS DEL MINISTERIO DE HACIENDA. 5.025,15
SINDICATO DE CIRCULACIÓN FERROVIARIO. 2.887,58
SINDICATO DE TRABAJADORES UNIDOS. 1.762,55
SINDICATO DE TRABAJADORES DE COMUNICACIONES. 8.475,25
CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL GALEGA. 186.830,43
SINDICATO DE TÉCNICOS DE ENFERMERÍA. 1.687,55
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES OBRERAS SINDICALES-LANGILE ABERTZALEEN BATZORDEAK.159.717,14
FEDERACIÓN DE SINDICATOS DE EDUCACIÓN Y SANIDAD. 50.363,96
CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO. 169.167,41
SINDICATO DE ENFERMERÍA (SATSE). 21.075,61
CONVERGENCIA ESTATAL DE MÉDICOS Y DE ENFERMERÍA (CEMSATSE). 9.712,78
UNIÓN SINDICAL Y AUXILIARES DE ENFERMERÍA. 26.213,26
FEDERACIÓN DE SINDICATOS CATÓLICOS. 2.025,06
SINDICATO UNITARIO DE HUELVA. 2.662,58
FEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES DE COMERCIO. 154.466,99 SINDICATO DE XORNALISTAS DE GALICIA. 562,47
SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES DE CASTILLA LA MANCHA. 1.875,05 ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE POLICÍAS DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES DE CANARIAS.1.050,03
CONFEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE SINDICATOS DE ASTURIAS. 3.300,10 INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA. 16.162,97
COALICIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DE MADRID (CSIT UNIÓN PROFESIONAL).16.162,97
SINDICATO INDEPENDIENTE DE TRANSPORTES DE LA CSI. 562,52
PLATAFORMA POR LA HOMOLOGACIÓN DE LA ENSEÑANZA CONCERTADA EN ANDALUCÍA.4.050,12
SINDICATO INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 5.550,16
SINDICATO ANDALUZ DE TRABAJADORES Y TRABAJADORAS. 1.837,55
SINDICATO DE PERIODISTAS DE ANDALUCÍA. 375,01
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES SINDICALES FASGA. 62.176,81
SINDICATO INDEP. DE BOMBEROS FORESTALES DE CASTILLA-LA MANCHA. 375,01
INTERSINDICAL-CONFEDERACIÓN SINDICAL DE CATALUNYA. 10.350,30
ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 2.437,57
ASOCIACIÓN SINDICAL CORRIENTE SINDICAL DE IZQUIERDA. 4.312,63
SINDICATO DE LA ADMINISTRACIÓN PUBLICA. 2.700,08
B.O.E.
SINDICATO LIBRE DE TRABAJADORES DE MADRID. 1.425,04
AGRUPACIO DE METGES I ENFERMERES DE CATALUNYA. 150,00
ALTERNATIVA SIND. DE TRABAJADORES DE SEGURIDAD PRIVADA. 2.850,08
CENTRAL SINDICAL INDEPENDIENTE Y DE FUNCIONARIOS. 353.897,78
EZKER SINDIKALAREN KONBERGENTZIA. 10.200,30
CONFEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE CAJAS Y AFINES. 23.288,18 FRENTE SINDICAL OBRERO DE CANARIAS. 9.862,79
SINDICATO FERROVIARIO. 2.700,08
UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES DE ESPAÑA. 4.173.308,70
SINDICATO DE EMPLEADOS DE BANESTO. 2.137,56
INTERSINDICAL CANARIA. 41.063,69
ASOCIACION SINDICAL SOLIDARI. 1.725,05
FEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DEL CRÉDITO. 15.262,94 CONFEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES. 14.025,41
SINDICATO ESPAÑOL DE MAQUINISTAS Y AYUDANTES FERROVIARIOS. 6.075,18 AFAPNA-SINDICATO. 2.212,56
ASOC. SINDICAL ESPAÑOLA DE TÉCNICOS DE MANTENIMIENTO AERONÁUTICO. 787,52 UNIÓN SINDICAL OBRERA. 396.574,02
EUSKAL LANGILEEN ALKARTASUNA. 346.847,57
FEDERACIÓN ANDALUZA DE SINDICATOS PROFESIONALES INDEPENDIENTES DE SANIDAD, EDUCACIÓN Y FUNCIÓN PÚBLICA. 10.237,80
COORDINADORA ESTATAL DE TRABAJADORES DEL MAR. 6.525,19
SINDICATO DE PERIODISTAS DE MADRID. 2.625,08
ERTZAINEN NAZIONAL ELKARTASUNA. 1.237,54
CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL DE CAJAS. 18.263,03
SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA. 3.225,09
UNIÓN SINDICAL DE TRABAJADORES DE GALICIA. 2.475,07
SINDICATO DE EMPLEADOS PÚBLICOS. 1.725,05
SINDICATO AUTÓNOMO DE TRABAJADORES DE EMPRESAS DE SEGURIDAD. 4.125,12 CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL. 53.251,55
METGES DE CATALUNYA. 9.937,79
SINDICATO MÉDICO DE EUSKADI. 1.462,54
SINDICATO INDEPENDIENTE DE POLICÍA LOCAL DE ASTURIAS. 1.312,54 CONFEDERACIÓN SINDICAL DE COMISIONES OBRERAS. 4.409.303,06 SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES Y BOMBEROS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA.7.425,22
SINDICATO INDEPENDIENTE. 39.151,14
CONFEDERACIÓN DE CUADROS Y PROFESIONALES. 20.588,10
SINDICATO DE TRABAJADORES DE LA ENSEÑANZA DE EUSKADI-EUSKADIKO IRAKASKUNTZAKO LANGILEEN SINDIKATOA. 6.862,70
CONFEDERACIÓN ESTATAL DE SINDICATOS MÉDICOS. 5.737,67
FEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE ENSEÑANZA DEL ESTADO ESPAÑOL. 142.129,13
SINDICATO DE TÉCNICOS DEL MINISTERIO DE HACIENDA. 5.025,15
SINDICATO DE CIRCULACIÓN FERROVIARIO. 2.887,58
SINDICATO DE TRABAJADORES UNIDOS. 1.762,55
SINDICATO DE TRABAJADORES DE COMUNICACIONES. 8.475,25
CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL GALEGA. 186.830,43
SINDICATO DE TÉCNICOS DE ENFERMERÍA. 1.687,55
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES OBRERAS SINDICALES-LANGILE ABERTZALEEN BATZORDEAK.159.717,14
FEDERACIÓN DE SINDICATOS DE EDUCACIÓN Y SANIDAD. 50.363,96
CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO. 169.167,41
SINDICATO DE ENFERMERÍA (SATSE). 21.075,61
CONVERGENCIA ESTATAL DE MÉDICOS Y DE ENFERMERÍA (CEMSATSE). 9.712,78
UNIÓN SINDICAL Y AUXILIARES DE ENFERMERÍA. 26.213,26
FEDERACIÓN DE SINDICATOS CATÓLICOS. 2.025,06
SINDICATO UNITARIO DE HUELVA. 2.662,58
FEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES DE COMERCIO. 154.466,99 SINDICATO DE XORNALISTAS DE GALICIA. 562,47
SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES DE CASTILLA LA MANCHA. 1.875,05 ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE POLICÍAS DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES DE CANARIAS.1.050,03
CONFEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE SINDICATOS DE ASTURIAS. 3.300,10 INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA. 16.162,97
COALICIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DE MADRID (CSIT UNIÓN PROFESIONAL).16.162,97
SINDICATO INDEPENDIENTE DE TRANSPORTES DE LA CSI. 562,52
PLATAFORMA POR LA HOMOLOGACIÓN DE LA ENSEÑANZA CONCERTADA EN ANDALUCÍA.4.050,12
SINDICATO INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 5.550,16
SINDICATO ANDALUZ DE TRABAJADORES Y TRABAJADORAS. 1.837,55
SINDICATO DE PERIODISTAS DE ANDALUCÍA. 375,01
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES SINDICALES FASGA. 62.176,81
SINDICATO INDEP. DE BOMBEROS FORESTALES DE CASTILLA-LA MANCHA. 375,01
INTERSINDICAL-CONFEDERACIÓN SINDICAL DE CATALUNYA. 10.350,30
ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 2.437,57
ASOCIACIÓN SINDICAL CORRIENTE SINDICAL DE IZQUIERDA. 4.312,63
SINDICATO DE LA ADMINISTRACIÓN PUBLICA. 2.700,08
B.O.E.
dimarts, 13 d’agost del 2013
dilluns, 12 d’agost del 2013
Obama i Morsi haurien acordat vendre el 40% del Sinaí als palestins
El diari "Egypt Daily News" ha revelat l'existència d'un acord secret entre el govern d'Obama i els Germans Musulmans, durant la presidència de l'islamista Morsi, per vendre als palestins el 40% de la península del Sinaí i la part del territori egipci de la Franja de Gaza per 8.000 milions de dòlars. L'objectiu seria facilitar la conclusió d'un acord de pau entre Israel i els palestins. Segons el diari egipci, l'acord l'haurien signat el número dos dels Germans Musulmans, Khairat el Shater, el president Morsi i el Guia Suprem de la Germandat Musulmana, Muhammad Badie.
Aquesta informació, que no ha pogut ser contrastada, l'hauria filtrat el nou govern egipci, que està procedint a una investigació exhaustiva que podria servir de base a una acusació per traició -castigada amb la pena de mort- contra Morsi i la cúpula islamista.
Segons l'"Egypt Daily News", l'administració Obama estaria intentant arribar a un acord amb el nou govern egipci, especialment amb el cap de l'exèrcit Al-Sissi, perquè accepti l'acord i el mantingui en secret mentre duren les negociacions israeliano-palestines, a canvi de reconèixer la legitimitat del "cop d'Estat". De moment, però, Al Sissi estaria més interessat en desacreditar els Germans Musulmans i jutjar els dirigents islamistes per traició, ja que són el principal perill a que s'enfronta.
Aquesta informació, que no ha pogut ser contrastada, l'hauria filtrat el nou govern egipci, que està procedint a una investigació exhaustiva que podria servir de base a una acusació per traició -castigada amb la pena de mort- contra Morsi i la cúpula islamista.
Segons l'"Egypt Daily News", l'administració Obama estaria intentant arribar a un acord amb el nou govern egipci, especialment amb el cap de l'exèrcit Al-Sissi, perquè accepti l'acord i el mantingui en secret mentre duren les negociacions israeliano-palestines, a canvi de reconèixer la legitimitat del "cop d'Estat". De moment, però, Al Sissi estaria més interessat en desacreditar els Germans Musulmans i jutjar els dirigents islamistes per traició, ja que són el principal perill a que s'enfronta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)