Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Brigitte Gabriel, supervivient del terror islàmic



El testimoniatge d'una libanesa cristiana que va sofrir la invasió del Líban per part d'Arafat i els Sirians fins que van arribar els Istaelies. Explica com van començar a posar punts de vigilància, a demanar carnets i a matar a tots aquells en els quals figurava el cristianisme com a religió. En fi, que explica tot allò que mai no expliquen els mitjans de comunicació, que sempre saben qui és el dolent de la pel·lícula. (Via Políticamente Incorrecto)

La deposició de Zelaya va ser constitucional

Aquí teniu, en format PDF, el dictamen dels serveis jurídics de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units que conclou que la deposició de Zelaya com a president d'Hondures va ser totalment constitucional. L'únic que no ho va ser és l'expulsió del país.

Els més progres, a favor de Polanski

El director de cinema Roman Polanski va ser detingut a l'aeroport de Zurich en compliment estricte dels acords jurídics que vinculen Suïssa amb els Estats Units. En tot cas, la qüestió és perquè l'han detingut ara i no abans, ja que Polanski viatjava sovint a Suïssa, on hi té un xalet.

La violació d'una menor, un delicte que pesa sobre Roman Polanski des de fa 32 anys, no ha prescrit ni a Suïssa ni als Estats Units. I com que no se li demana pena de mort, res s'oposa a la seva extradició. 

Als ulls de la justícia nord-americana, Polanski és culpable sobre tot d'un delicte de felonia, un abús de confiança respecte una justícia que va creure en la seva paraula. Polanski va fugir a l'estranger mentre s'emetia una ordre de presó després d'una transacció judicial en les que va admetre els fets, a canvi d'un delicte menys greu

Samantha Galley tenia 13 anys quan es va topar amb Roman Polanski. Com moltes nenes, Samantha volia ser model i Polanski se li va oferir per fer-li fotos per a la revista francesa Vogue a la casa d'una altra celebritat cinematogràfica, l'actor Jack Nicholson. Quan eren sols, Polanski la va drogar amb Quaalude barrejada amb xampany. Aquest és el testimoni sense rancúnia de Samantha Galley, publicat el 23 de febrer del 2003 a "Los Angeles Times" amb motiu de si se li podia donar un Oscar o no al cineasta polonès per la seva pel·lícula "El pianista".
I met Roman Polanski in 1977, when I was 13 years old. I was in ninth grade that year, when he told my mother that he wanted to shoot pictures of me for a French magazine. That's what he said, but instead, after shooting pictures of me at Jack Nicholson's house on Mulholland Drive, he did something quite different. He gave me champagne and a piece of a Quaalude. And then he took advantage of me.

It was not consensual sex by any means. I said no, repeatedly, but he wouldn't take no for an answer. I was alone and I didn't know what to do. It was scary and, looking back, very creepy. Those may sound like kindergarten words, but that's the way it feels to me. It was a very long time ago, and it is hard to remember exactly the way everything happened. But I've had to repeat the story so many times, I know it by heart.

We pressed charges, and he pleaded guilty. A plea bargain was agreed to by his lawyer, my lawyer and the district attorney, and it was approved by the judge. But to our amazement, at the last minute the judge went back on his word and refused to honor the deal.

Worried that he was going to have to spend 50 years in prison -- rather than just time already served -- Mr. Polanski fled the country. He's never been back, and I haven't seen him or spoken to him since.

Looking back, there can be no question that he did something awful. It was a terrible thing to do to a young girl. But it was also 25 years ago -- 26 years next month. And, honestly, the publicity surrounding it was so traumatic that what he did to me seemed to pale in comparison.

Now that he's been nominated for an Academy Award, it's all being reopened. I'm being asked: Should he be given the award? Should he be rewarded for his behavior? Should he be allowed back into the United States after fleeing 25 years ago?

Here's the way I feel about it: I don't really have any hard feelings toward him, or any sympathy, either. He is a stranger to me.

Pedro Almodóvar, Woody Allen, Martin Scorsese, David Lynch o Costa Gavras han firmat un manifest d'artistes de suport a Polanski. Els mateixos que també firmen, des de la seva condició pública d'antimasclistes i requetefeministes, tota mena de manifestos contra la violència de gènere. Això sí, sempre i quan l'acusat no sigui de la seva tribu. Perquè -i a veure si ho enteneu d'una vegada- el que va fer Polanski no va ser una violació sinó una obra d'art.

Tres tristos trajos


Fotografia publicada a la portada d'El Mundo. (Via Valdeperrillos)

dimarts, 29 de setembre del 2009

Quins temps aquests en què cal lluitar pel que és evident

Benjamin Netanyahu a l'ONU:
Sr. Presidente, Damas y Caballeros,

Hace cerca de 62 años, las Naciones Unidas reconocieron el derecho de los judíos, un antiguo pueblo de 3.500 años de edad, de tener un estado propio en su patria ancestral.

Hoy estoy aquí como el Primer Ministro de Israel, el estado judío, y les hablo en nombre de mi país y mi pueblo.

Las Naciones Unidas fue fundada después de la carnicería de la 2ª Guerra Mundial y los horrores del Holocausto. Se le encomendó la prevención de la recurrencia de tales horrendos eventos.

Nada ha minado esa misión central más que el sistemático asalto a la verdad. Ayer, el Presidente de Irán estuvo en este mismo podio, vomitando su último despropósito antisemita. Sólo hace unos pocos días, nuevamente alegó que el Holocausto es una mentira.

El mes pasado, fui a una villa en un suburbio de Berlín llamado Wannsee. Ahí, el 20 de enero de 1942, después de una buena comida, importantes funcionarios nazis se reunieron y decidieron cómo exterminar al pueblo judío. Las detalladas actas de esa reunión han sido preservadas por sucesivos gobiernos alemanes. Aquí está una copia de esas actas, en las cuales los nazis expidieron instrucciones precisas de cómo llevar a cabo la exterminación de los judíos. ¿Es esto una mentira?

Un día antes de que estuviera en Wannsee, en Berlín me dieron los planos de construcción originales del campo de concentración Auschwitz-Birkenau. Esos planos están firmados por el propio Heinrich Himmler, vice de Hitler. Aquí está una copia de los planos para Auschwitz-Birkenau, donde un millón de judíos fueron asesinados. ¿Esto también es una mentira?

Este junio, el Presidente Obama visitó el campo de concentración de Buchenwald. ¿El Presidente Obama rindió tributo a una mentira?

¿Y que hay con los sobrevivientes de Auschwitz cuyos brazos llevan todavía marcados en ellos los números tatuados por los nazis? ¿Esos tatuajes son mentiras? Un tercio de todos los judíos perecieron en la conflagración. Casi cada familia judía fue afectada, incluyendo la mía. Los abuelos de mi esposa, dos hermanas y tres hermanos de su padre, y todas sus tías, tíos y primos, todos fueron asesinados por los nazis. ¿Eso también es una mentira?

Ayer, el hombre que denomina al Holocausto una mentira, habló desde este podio. Para aquellos que rehusaron venir y para aquellos que abandonaron esta sala en protesta, mis elogios. Se erigieron en aras de una claridad moral y llevaron honor a sus países.

Pero aquellos que prestaron oídos a este negador del Holocausto les digo, en nombre de mi pueblo, el pueblo judío, y de los pueblos decentes de todas partes: ¿No tienen vergüenza? ¿No tienen decencia?

Sólo seis décadas después del Holocausto, le dan legitimidad a un hombre que niega que el asesinato de seis millones de judíos tuviera lugar y promete borrar al estado judío.

¡Qué desgracia! ¡Qué burla a la carta de las Naciones Unidas! Quizás algunos de ustedes piense que este hombre y su odioso régimen amenaza sólo a los judíos. Están ustedes equivocados.

La historia nos muestra una y otra vez que lo que comienza con ataques a los judíos, finalmente termina envolviendo a muchos otros.

Este régimen iraní está alimentado por un extremo fundamentalismo que apareció en la escena mundial hace tres décadas, después de mantenerse dormido durante siglos. En los pasados treinta años, este fanatismo ha barrido al globo con violencia asesina y con una imparcial sangre fría en la elección de sus víctimas. De forma cruel mató salvajemente a musulmanes y cristianos, a judíos e hindúes, y a muchos otros. Aunque compuesto por diferentes ramas, los adherentes a este nada indulgente credo, buscan retrotraer a la humanidad a los tiempos medievales.

Ahí donde pueden, imponen una atrasada sociedad regimentada, donde las mujeres, las minorías, los homosexuales o cualquiera no considerado como un verdadero creyente, es brutalmente subyugado. La lucha contra este fanatismo no enfrenta fe contra fe ni civilización contra civilización.

Enfrenta a la civilización contra la barbarie, el siglo XXI contra el siglo IX, a aquellos que santifican la vida contra aquellos que glorifican la muerte.
Discurs íntegre, aquí.

dilluns, 28 de setembre del 2009

A l'Antàrtida no li falta gel


Antón Uriarte publicava ahir les dades:
Este año la extensión de los hielos marinos (y se entiende por "extensión" el área oceánica en la que la superficie está congelada en más de un 15 %) lleva muchos meses por encima de la media del período 1979-2000 (en azul, en la figura de abajo).

La crisi s'ha acabat, tot i el G20

Guy Sorman:
La crise est finie : oui , la grande crise du capitalisme, redoutée ou espérée , n'a pas eu lieu . Le débat économique a réintégré son écurie. Les moteurs de la croissance n'ont pas été atteints : certaines nations redémarrent plus vite que d'autres , sans rupture dans le système capitaliste . Quand on tracera une courbe du développement humain, disons depuis un siècle, la panne de 2008 , apparaitra à peine- au contraire de 1930 - un hoquet relativement bref , qui n'aura pas affecté le Trend de croissance longue . Ceci qui est globalement et macro- économiquement exact ne nie pas les souffrances individuelles : leur prise en charge nécessaire ne relève pas tant de la politique économique que de la solidarité organique , publique ou privée.

Grâce à qui ? Oui , les gouvernments n'ont commis aucune des erreurs majeures qui auraient pu transformer un accident de parcours financier en une récession majeure : le libre échange a été maintenu, le marché n'a pas été bridé , la destruction créatrice - hormis les banques - s'est poursuivie. Ne pas nuire est ce que l'on attend de la médecine et de la science économique : merci au G20 de n'avoir pas nui, ou modérément. La croissance future devrait absorber les dettes créées par des stimulations publiques superflues et nous épargner l'inflation .

ADDENDA.- La gràfica sobre l'evolució de l'índex PMI del sector manufacturer deixa clar quan es toca fons (desembre del 2008) i com a partir d'aleshores va pujant fins arribar a un nivell d'abans de la crisi. Això sí, la gràfica fa referència als Estats Units (en blau) i a França (en vermell).

La derrota de l'estratègia de la por

La socialdemocràcia alemanya ha sofert una derrota històrica. Ha perdut estrepitosament les eleccions per proposar alternatives equivocades a la crisi però, sobre tot, per no dir la veritat i recòrrer a l'estratègia de la por i la desqüalificació. Com aquells cartells del PSC amb la cara de Bush, Berlusconi, Chirac i Aznar als que atribuia la paternitat de la crisi. 

Pel contrari, tant la líder cristianodemòcrata Angela Merkel com el líder liberal Guido Westerweller han fet una campanya basada en la sinceritat. Merkel ha reconegut sempre que la crisi es greu i que pot afrontar-se sense assaltar les butxaques dels ciutadans. Westerweller ha fet el mateix i, a més a més, havia deixat clar que només governaria amb la CDU.

Angela Merkel ha practicat sempre la sinceritat política. Quan Helmut Khol es va veure exquitxat per un escàndol de corrupció, Merkel li va demanar públicament la dimissió en un article publicat al Frankfurter Allgemeine Zeitung. Khol va dimitir d'immediat i la CDU va retornar al poder al cap de quatre anys sota el lideratge d'Angela Merkel. Un lideratge que conserva i reforça, mentre la socialdemocràcia va declinant, tornant-se superflua i cada dia més irrellevat.

divendres, 25 de setembre del 2009

¿Por qué nos humillan así?

El vídeo de la bronca entre Juanes i Bosé amb funcionaris cubans.



Després d'haver-ho viscut en pell pròpia, seran capaços de denunciar públicament la dictadura cubana?

La destitució de Zelaya va ser legal

Un informe elaborat per la Biblioteca del Congrés dels  Estats Units conclou que la destitució de Manuel Zelaya de la presidència d'Hondures va ser legal i ajustada a la Contitució. El que no va ser legal va ser expulsar-lo del país a punta de pistola. 
Més informació, aquí.

dijous, 24 de setembre del 2009

Juanes cabrejat pel control del règim castrista

L'emisora de ràdio de Miami "El Sol" ha emès un enregistrament inèdit de la forta discussió que Juanes va tenir hores abans del concert amb autoritats cubanes al vestíbul de l'Hotel Nacional. A l'enregistrament s'escolta a Juanes increpar a una persona no identificada per l'estreta vigilància a la que va estar sotmès des que va trepitjar el paradís socialista. No us ho perdeu.



Més informació, aquí.

Obama fa seus els arguments de Bush

Ja ho veuen. Obama, que tant va criticar Bush, ha decidit finalment fer el mateix. Segons publica el New York Times, l'administració Obama ha decidit no només no demanar al Congrés que modifiqui la llei de Bush que autoritza la detenció indefinida de 50 presos de Guantánamo, sinó que, a més a més, ha optat definitvament perque segueixin empresonats indefinidament sense judici. Com diu el rotatiu nord-americà, no jo, Obama fa seus els arguments esgrimits per l'administració Bush.
In concluding that it does not need specific permission from Congress to hold detainees without charges, the Obama administration is adopting one of the arguments advanced by the Bush administration in years of debates about detention policies.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Aquest any hi harà menys morts per grip, gràcies a la grip nova!

Ja ho dèiem, això de la grip nova és una collonada per vendre diaris i engreixar l'OMS i tots els que viuen dels pressupostos sanitaris.
La nueva gripe (AH1N1), con menor gravedad y mortalidad que la gripe estacional, podría reducir -según algunos expertos- el número total de muertes anuales por gripe estacional en España si se observan los datos de los países que ya han superado el invierno austral y teniendo en cuenta que la "nueva" puede desplazar en parte a la común. 
Més informació, aquí.

La mort d'un extrotskista

L'extrotskista i pare del "neoconservadurisme" nord-americà, Irving Kristol, va morir divendres passat a Washington. Una sorprenent necrològica a "Le Monde".
Irving Kristol a retracé lui-même son parcours intellectuel et politique en ces termes : "J'étais trotskiste parce qu'il y avait de bonnes raisons d'être trotskiste ; j'étais de gauche parce qu'il y avait de bonnes raisons d'être de gauche ; je suis conservateur parce qu'il y a de bonnes raisons d'être conservateur."

Mais ces ruptures successives avaient fait de lui un conservateur pas comme les autres. Il n'était pas un de ces nostalgiques du passé, perdu dans le culte de la tradition et partisan d'un retour en arrière, mais un conservateur ouvert sur l'avenir et compatible avec une démocratie moderne, qui emportait dans le camp républicain son bagage d'ancien marxiste et d'ancien démocrate de gauche.

Cette biographie intellectuelle hors du commun, qu'Irving Kristol partageait avec quelques-uns de ses contemporains, a inspiré à un penseur socialiste américain, Michael Harrington, l'expression qui fit florès de "néoconservateur". Pensé à l'origine comme péjoratif, ce terme a été accepté par Irving Kristol, qui définissait un néoconservateur comme "un libéral giflé par la réalité".

La UE tem el refredament d'Obama respecte l'escalfament global

Premsa, ràdio i televisió estan que no caguen venent-nos que els líders mundials, encapçalats per Obama, estan treballant durament aquests dies perquè a finals d'any, a la cimera de Copenhaguen, es renovi el Tractat de Kyoto i es dóni un impuls definitiu a la lluita contra el suposat escalfament global. En aquest rebombori mediàtic, Obama és el Sant Cristo gros. L'home providencial que resoldrà tots els problemes de la humanitat, reals i imaginaris, amb un somrís i un grapat de bones paraules. Però en realitat, el més calent és a l'aigüera. Tant peluda està la cosa, que fins i tot el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha confesat estar molt preocupat per les perspectives de la reunió del clima a Copenhaguen. "Les negociacions -ha dit- es troben en un punt mort. I no es tracta d'una simple pausa que pugui resoldre's l'any proper. Es tracta d'una agra ensulsiada de les negociacions que pot retardar l'acord durant anys".

ADDENDA.- Primer va ser la BBC. Ara, ho ha fet el New York Times. El columnista Andy Revkin comença a desmarcar-se del deliri climàtic. En tot cas, es cura en salut. Aprofitant la celebració de la cimera climàtica de Nova York titula així el seu comentari: Mentre les Nacions Unides es reuneixen per parlar sobre el Clima l'impuls s'esvaeix. 

L'última dels ecologistes

Una altra mentida al descobert: no ens desertitzem!

ONG's i periodistes han estat espantant el personal des de fa anys assegurant que Espanya es desertitzava. Era, com moltes altres coses, una puta mentida. No només no ens desertitzàvem sinó que el país era cada dia més verd. Un estudi presentat ahir a Avila en el congrés de la "Sociedad Española de Ciencias Forestales" indica que el nombre d'arbres a Espanya ha crescut un 130% en els últims 35 anys. En el seu blog, Antón Uriarte explica que mentra l'edició digital d'El País se'n feia ressò, l'edició en paper la ignorava.
El mismo periodista que en la edición digital da la noticia de que el número de árboles en España se ha más que duplicado en 35 años, en la edición impresa se calla y hace un elogio de la propaganda de lo contrario, de la película "The Age of Stupid", producida por Leonardo di Caprio, que nos pronostica una tierra esquilmada.

Picardo, científico de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, explicó las causas del aumento en el número de ejemplares: "El abandono de la agricultura y la ganadería hace que los árboles reconquisten terreno. Y eso tarda en notarse pero al final es muy importante y compensa la superficie quemada ". Es decir que el aumento se ha producido en gran parte debido a razones naturales, sin necesidad de niños y políticos plantando arbolitos y otras zarandajas.

A tot arreu li veuen el llautó

Les Echos:
Réformer en temps de crise n'est certes pas chose facile. José Luis Rodriguez Zapatero s'y refuse autant pour des raisons idéologiques que politiques. Estimant que ce n'est pas aux salariés de payer pour une crise d'origine financière et soucieux de préserver à tout prix la paix sociale, il s'est aligné sur la position des syndicats qui ne veulent pas entendre parler de réforme du marché du travail. Ne disposant pas de la majorité au Parlement, où il est confronté à une opposition sans concession d'un parti populaire sentant le pouvoir à portée de main, son maintien dépend des voix du parti communiste, des Verts et des formations nationalistes et indépendantistes. Il tente d'amadouer les premiers avec une phraséologie qui n'a rien de sociale-démocrate et les seconds avec des chèques. Loin de tenter de reprendre la main afin de centraliser les efforts du pays pour faire face à la situation, il a encore lâché du lest, récemment, face aux autonomies en leur abandonnant une plus grande part du gâteau fiscal.

(...)

Le gouvernement a certes sous le coude un projet de loi d'économie durable dont l'ambition est de changer le modèle productif de l'Espagne. Mais à peine présenté, il semble avoir du plomb dans l'aile. Pour accompagner la prochaine augmentation de la pression fiscale, qui marierait une hausse des impôts directs avec celle de la TVA, il est en effet prévu un gel des dépenses de l'Etat qui pourrait toucher les enveloppes dévolues aux infrastructures et à la recherche et au développement. Soit les outils mêmes sur lesquels doivent s'appuyer la nouvelle grande réforme !

dilluns, 21 de setembre del 2009

Els rics de Zapatero

El socialista Joaquín Leguina es pregunta en el seu blog com s'ho farà el govern per saber, alhora de pujar els impostos, qui són els rics amb rendes superiors als 50.000 euros anuals?
¿Y cómo sabrá el Gobierno quiénes son los que ganan más de 50.000 euros? No podrá ser a través de las declaraciones del IRPF, pues éste es un impuesto en el cual el 90% de la recaudación proviene exclusivamente de los asalariados. En verdad, este impuesto debería denominarse Impuesto sobre las rentas salariales. En cualquier caso –y siempre según la citada definición ministerial-, más del 40% de los declarantes del IRPF seríamos “ricos”.
Pero vayamos al grano y “descubramos” a uno de esos ricos. Se trata de una persona soltera, que ingresa un sueldo de 50.000 euros anuales. Una vez descontados impuestos y pagos a la Seguridad Social, dispone de una renta de 31.000… pero se ha comprado una vivienda y le ha costado 300.000 euros, que ha pagado mediante una hipoteca, cubriendo con ella el 80% del coste de esa vivienda. Pues bien, hechas las cuentas, a este “rico” le quedarán 1.500 euros al mes para darse la gran vida.
 Más le valdría al Gobierno pescar a esos “peces gordos” en otros caladeros, por ejemplo, en las conocidas SICAV...

El PIB per kilòmetre quadrat

diumenge, 20 de setembre del 2009

Detingudes 2 marroquines per oposar-se al desdejuni del Ramadan

La periodista marroquina Zineb el Rhazaoui i la seva amiga Ibtissam Lachgar van convocar una concentració per protestar contra el Ramadan. La protesta va consistir a menjar un entrepà abans de que es fes de nit. La policia les va detenir i ara s'enfronten a una pena d'entre sis mesos i un any de presó.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Els amics d'Obama, a la picota

El grup nord-americà d'esquerres Acorn, que es presenta com una organització contra la pobresa i que va ajudar activament a l'elecció d'Obama com a president, es dediquen també a l'assessorament de proxenetes. Dos periodistes, que es van fer passar per una prostituta i el seu macarró, ho han posat al descobert. El periodistes van enregistrar amb càmara oculta diverses entrevistes. En un dels vídeos, un advocat d'Acorn de San Diego recomana passar prostitutes salvadorenques d'entre 13 i 15 anys pel pas de Tijuana, perquè “jo hi tinc contactes allà”. En un segon vídeo, Acorn de Nova York aconsella amagar els ingressos del negoci de prostitució sota la rajola i "no dir-ho a ningú." En un tercer vídeo, Acorn de Washington explica com muntar una empresa per enmascarar les activitats de prostitució.

Aquestes revelacions han forçat la Casa Blanca ha desmarcar-se d'Acorn, que ha estat acusat també de frau en el registre de votants i d'ús indegut de diner públic. Tot plegat ha desencadenat una investigació penal a l'estat de Nova York i una altra a Califòrnia. Acorn va participar molt activament en la campanya per registrar votants demòcrates per a l'elecció d'Obama. Una tasca noble si no fos perquè van falsejar la meitat dels formularis d'Indiana i Nevada. En aquests moments, 70 empleats d'Acorn han estat condemnats per aquest delicte i 11 més els han detinguts fa poc pel mateix motiu. El Senat, per 83 vots contra 7, i la Cambra de Representants, per 345 contra 75, han votat la prohibició de donar fons públics a Acorn, que rebia un promig de 8.500 milions de dòlars anuals de fons federals.

La BBC comença a desmarcar-se de l'apocalipsi climàtica

La BBC, un dels mitjans de comunicació més influents internacionalment, ha mantingut des de fa anys una militant línia editoral favorable a les prediccions catastrofistes de l'escalfament global. Dimecres, però, va decidir modificar la seva certesa i curar-se amb salut davant al desinflament de la fe apocalíptica.

Per aquest motiu, i davant del previsible fracàs de la cimera del clima de Copenhaguen, ha publicat un equidistant article sobre el tema titulat ni més ni menys que "Una veritat incòmode sobre l'escalfament global". Com era d'esperar, ara s'excusen de tota responsabilitat en l'alarmisme creat, que carreguen exclusivament sobre els cientítics. Molt valent, si senyor!

Any 5770. Tot segueix igual

Els jueus estan celebrant l'Any Nou, concretament el 5770. Però no tenen gaire res de nou que celebrar, ja que l'antisemitisme i l 'antisionisme no només no remet sinó que està més gallet que mai.

Fa una setmana, un jutge jueu sudafricà, Richard Goldstone, designat per l'ONU per investigar la guerra de Gaza, acusava l'exèrcit israelià de "crims de guerra" i, fins i tot, de "crims contra la humanitat" per considerar que les tropes havien d'abstenir-se d'atacar quan els milicians de Hamas es camuflaven entre els civils, quan no els utilitzaven directament com a escuts humans.

Ahir mateix, el repelent president iranià Mahmud Ahmadinejad reiterava que l'Holocaust era un mite inventat pels jueus en connivència amb els nazis per justificar la creació de l'estat d'Israel. I per si tot això no fós prou, aquests dies s'està decidint la candidatura a la presidència de la UNESCO, per a la que té tots els números l'impresentable ministre de cultura egipci Hosni Farouk, represor de tota singularitat cultural al seu país i antisemita de primera divisió. Farouk, en unes conegudes declaracions, va afirmar que si hi havia llibres jueus a la biblioteca d'Alexandria aniria personalment a cremar-los. Ara diu que van ser tretes de context.

Paradoxalment, però, Espanya, un dels països més antisemites del món, aquesta semana ha generat una notícia positiva: el magistrat de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha ordenat la detenció dels antics SS Johann Leprich, Anton Titjung i Josias Kumpf per crims contra la humanitat i genocidi en els camps de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg. En la seva resolució, el jutge Moreno defineix les SS com “una organizació criminal involucrada en la persecució i l'extermini de jueus, brutalitats i assassinats em camps de concentració, excesos en l'administració de territoris ocupats, administració del programa de mà d'obra esclava i maltractaments i assassinat de presoners de guerra".

No estaria malament que Moratinos enviés la resolució del jutge Moreno al seu aliat de civilitzacions, Mahmud Ahmadinejad. O no?

No hi ha millor manera d'entendre el comunisme que viure'l



Podeu ampliar la imatge clicant la finestreta a la dreta d'on diu Diapositiva. Via Barcepundit.

Una altra lliçó de periodisme socialdemòcrata


dijous, 17 de setembre del 2009

Epidèmia de por 2

La por generada per institucions públiques i mitjans de comunicació respecte la grip A forma part del retorn de la pseudoideolgia del catastrofisme. Des de fa uns quants anys, amb la irrupció de l'ecologisme polític, la catàstrofe s'ha convertit en la protagonista omnipresent de la postmodernitat. Una pseudoidelogia de la que en viu, per motivacions diferents, molta gent. 

A molts científics, polítics i periodistes els interessa la catàstrofe. Els científicss, per a obtenir diners per als seus personals projectes d'investigació; els periodistes, perquè si sempre les males notícies han estat les bones notícies, ara, amb la competència d'internet, necessiten més que mai que el dolent sigui el pitjor i retenir així l'audiència. Pel que fa als polítics, la por els dóna força i els permet que la gent accepti que l'esquilin per la salvació del planeta.

Això és que passa amb l'escalfament global i és el que està passant amb la grip nova. Però aquesta vegada s'han passat de rosca, fins el punt que diversos col·legis de metges s'han vist obligats a sortir-ne la pas. Una cosa és la prevenció i una altra molt diferent l'exageració. Una exageració que amb la tardor a la cantonada torna a pujar d'intensitat: si l'epidèmia  ha esclatat en ple estiu, que no pasarà quan arribi el fred?

Doncs, el més probable és que no passi res. Fins i tot, es possible que passi menys que en altres hiverns. Per què? Doncs, perquè a l'hemisferi sud, que ara està sortint de l'hivern austral, la incidència de la grip A ha estat inferior a la de la grip estacional. El percentatge de la població que ha tingut símptomes per aquesta grip a l'hemisferi sud no ha superat el 5%, molt lluny del 30% que va vaticinar l'OMS, i amb una mortalitat que no ha superat l'un de cada cent mil, per sota d'altres processos infecciosos comuns.

Quina por!


dimecres, 16 de setembre del 2009

Norman Borlaug, descansi en pau

Norman Borlaug ha mort  gairebé sense pena ni glòria als 75 anys. Borlaug estava considerat el pare de la revolució verda que va permetre, al transformar la producció de llevors agrícoles amb tecnologies de selecció i combinació genètica, multiplicar per 2'8 la producció mundial de cereals entre 1960 i 1992 sense pràcticament augmentar les superfícies cultivades. La revolució verda de Norman Borlaug va salvar milions de persones de la fam, però el seu suport als transgènics, als que considerava la base d'una segona revolució verda, el van condemnar a l'ostracisme

dimarts, 15 de setembre del 2009

Obama: "L'Afganistan no és Vietnam"

A veure si ho enteneu: la guerra de l'Iraq era un nou Vietnam, perquè era la guerra de Bush. En canvi, la guerra de l'Afganistan no és un nou Vientam, perquè és la guerra d'Obama. Està clar?
“Hay que aprender las lecciones de la historia. Por otra parte, cada período histórico es diferente; uno no se baña dos veces en el mismo río. Y Afganistán no es Vietnam”, manifestó Obama al New York Times y a la cadena televisiva CNBC.

Els Top Ten

1. Hong Kong
2. Singapur
3. Nova Zelanda
4. Suïssa
5. Xile
6. Estats Units
7. Irlanda
8. Canadà
9. Austràlia
10. Regne Unit

Espanya està al número 39 de l'Índex de Llibertat Econòmica.

ZP va autoritzar el finançament de la bombolla immobiliària

Sostres entrevista Sala i Martín:
Sostres.- La culpa de la crisi la tenen els empresaris.

Sala i Martín.- La culpa del divorci la tenen els matrimonis.

Neoliberal salvatge.

Una part important de la crisi l'ha generada la intervenció pública. El govern americà creà les societats hipotecàries Freddie Mac i Fannie Mae per donar diners a famílies que ja se sabia que mai no podrien tornar-los. Bonisme, intervencionisme, i tacatà.

I la usura.

Al revés: Greenspan, quan era el president de la Reserva Federal, va abaixar els interessos fins al 0%, i la gent es va posar a demanar per sobre de les seves possibilitats. També això va ser intervencionisme.

L'única solució és que l'Estat intervingui.

ZP, que presumeix d'intervenir, va autoritzar el finançament de la bombolla immobiliària. I avui el sector immobiliari deu 420.000 milions d'euros a bancs i caixes, el 40% del PIB espanyol. Visca la regulació, company!

El capitalisme ha mort.

Està més viu que mai. Els que són morts són els que van fer el mur per impedir que els seus ciutadans marxessin. Al capitalisme no li calen murs.

Cada cop hi ha més pobres.

Fals. El capitalisme és el sistema econòmic que més ha reduït la pobresa. Mai no hi ha havia hagut tan pocs pobres com avui, ni en xifres absolutes ni en percentatge.

Obama és l'única esperança

És elegant i eloqüent. Somriu bé. Camina com Tiger Woods i parla com Martin Luther King. Era una gran esperança. Però d'ençà que és president s'ha mostrat molt poc eficient. Per exemple, del pla anticrisi només ha aconseguit implantar el 10% de les revolucionàries mesures que va anunciar. De fet, l'economia americana ha sortit de la crisi per si sola, independentment d'ell.


'Yes we can'.

El que s'ha demostrat és que els americans han votat sense problema un president negre. Els europeus, que sempre volen donar lliçons, a veure quant triguen a fer un turc president d'Alemanya o un africà president de França.

Disculpes

Els últims mesos no he disposat de gaire temps per actualitzar el blog. Espero anar recuperant els pròxims dies la normalitat. Gràcies per seguir insistint.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Totes les idees, tots els partits

Els que ara es queixen que s'autoritzi una manifestació dels dinosarues de la Falange a Arenys de Munt són els mateixos que quan es prohibeix qualsevol acte pro-etarra al País Basc no es cansen de repetir la lletania de "todas las ideas, todos los partidos". Doncs, ja ho tenen. Totes les idees, tots els partits.

divendres, 4 de setembre del 2009

Això no surt a la tele

A la foto de dalt poden veure el camp petroler d'Oooguruk a Alaska el juny del 2008. A sota, el mateix camp petroler el 23 de juny d'aquest any. Aquesta última imatge està extreta d'aquest vídeo. Oficialment i mediàtica, però, el que està passat és que l'Àrtic té la temperatura més alta en 2.000 anys i que estem a punt del cataclisme climàtic.

Via Valdeperrillos

L'escalfament global pot evitar una edat de gel

El titular no és meu, és del New York Times. 

dimecres, 2 de setembre del 2009

Ted Kennedy també va conspirar contra Carter

Fa uns dies, amb motiu de la mort de Ted Kennedy, publicava un post titulat "la traició del socialdemòcrata" en que recordava com l'ídol de la nostra progressia es va oferir als soviètics per atacar el president del seu país, Ronald Reagan. La informació era coneguda i havia sorgit dels arxius soviètics després de la caiguda del règim comunista. El que no sabia és que Ted Kennedy havia fet una cosa similar anys abans contra el seu correligionari Jimmy Carter. 
Another KGB report to their bosses revealed that on March 5, 1980, John Tunney met with the KGB in Moscow on behalf of Sen. Kennedy. Tunney expressed Kennedy’s opinion that “nonsense about ‘the Soviet military threat’ and Soviet ambitions for military expansion in the Persian Gulf… was being fueled by [President Jimmy] Carter, [National Security Advisor Zbigniew] Brzezinski, the Pentagon and the military industrial complex.”

Kennedy offered to speak out against President Carter on Afghanistan. Shortly thereafter he made public speeches opposing President Carter on this issue. This document was found in KGB archives by Vasiliy Mitrokhin, a courageous KGB officer, who copied documents from the files and then defected to the West. He wrote about this document in a February 2002 paper on Afghanistan that he released through the Cold War International History Project of the Woodrow Wilson Center.

Epidèmia de por

ABC:
El presidente del Consejo General de Colegios de Médicos (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, ha denunciado hoy que "las epidemias de miedo siempre se crean con algún interés", económico o político, ha apuntado, en relación a la relevancia que se le está dando a la gripe A. Rodríguez Sendín afirmó hoy en referencia a la actual crisis de Salud Pública generada por el virus A/H1N1 que España se encuentra inmersa en una "epidemia de miedo" provocada por una "enfermedad fantasma" que se está combatiendo mediante "respuestas exageradas".

En este sentido, el presidente de la OMC no descartó la posibilidad de que existan "intereses económicos, e incluso políticos, " detrás de la pandemia, aunque quiso hacer hincapié en el "mensaje de tranquilidad" transmitido por las autoridades afirmando que "España cuenta con especialistas" capacitados y que, por lo tanto, "no tenemos por qué preocuparnos".
(...)
"Con los datos en la mano" se puede observar que la gripe A está manifestando unas tasas de mortalidad y de complicaciones "bastante más leves y llevaderas" que las que presenta la gripe estacional todos los años, dijo el doctor Rodríguez Sendín. De hecho, "en festividades como Navidad o Semana Santa el 40 ó 50 por ciento" de los profesionales sanitarios "está de vacaciones, y no pasa absolutamente nada", aseguró Sendín. "El 95 por ciento de los afectados pasará la enfermedad sin problemas", y por ello "no hay razón para querer vacunarse más" que con la gripe común, señaló.
ADDENDA.- La ministra de Sanitat reconeix, en resposta als metges, que "Potser estem exagerant una mica".
La ministra de Sanidad, Trinidad Jiménez, ha reconocido esta mañana que "quizá estemos exagerando un poco" en todo lo que rodea a la epidemia de H1N1, ya que se trata de una enfermedad con menores efectos que la gripe estacional. La titular de Sanidad responde así a las crecientes críticas de los colegios de médicos, que han denunciado la alarma exagerada.

dimarts, 1 de setembre del 2009

L'Europa de les llums, a les palpentes



La bombeta incandescent era un enginy criminal. I nosaltres, tants anys sense saber-ho! Per això, els savis que ara manen en les nostres butxaques i els nostres cervells l'han condemnada a mort. Ja no farà més mal. Ja no escalfarà ni il·luminarà a milions de persones a costa de pujar la temperatura del planeta. La seva esfèrica sensualitat, prenyada d'un inesgotable esclat de llum, com una petita llar de foc suspesa en el buit, ja no ens acompanyarà mai més. Ja no ens donarà ni llum ni escalfor. En lloc seu, tindrem la llum freda, suposadament racional, de les noves bombetes de baix consum. Llums que no escalfen ni l'ànima ni el cos. Llums sense vida, asèptiques, asexuades. De convent. Avui, la nova fe ecològica ens arrebassa el caliu de la llum. Demà, ens apagarà les bombetes. I a l'Europa de les llums acabarem a les palpentes.

Xavier Sala i Martín: "Espanya pot acabar expulsada de l'euro"