Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 31 de març del 2009

Saura recorre a la guerra d'Iraq per a jutificar-se

En la seva compareixença per explicar l'actuació dels Mossos d'Esquadra, Joan Saura ha dit això:
“He demanat disculpes Sr. Sirera. Jo he demanat disculpes. Però hi ha algú que davant d’una guerra com la de l’Iraq, amb milers de morts, encara té pendent demanar disculpes. Si, si, encara té pendent demanar disculpes. Encara hi ha algú que té pendent demanar disculpes.... Vostès poden riure, però hi ha molta gent que no ha rigut., eh. Hi ha molta gent que no ha rigut per això. I davant d’un fet i un error d’aquestes característiques no demanen disculpes i critiquen que jo demani disculpes davant uns fets que van suposar que gent va quedar lesionada i pels quals vaig demanar disculpes”.

Croacia vol jutjar els partisans de Tito

EFE:
La Fiscalía de Croacia solicitó hoy una investigación judicial y la emisión de una orden internacional de búsqueda y captura contra el ciudadano serbio Simo Dubajic, de 84 años, por considerarlo responsable de la muerte de 13.000 prisioneros de guerra croatas en 1945.

La matanza tuvo lugar entre el 26 de mayo y el 5 de junio de 1945 en Eslovenia, en la localidad de Kocevski Rog, cuando Dubajic era comandante de una unidad del Ejército Popular Yugoslavo.

Portarà Garzón a l'administració Bush davant la Justícia?

És la pregunta que avui es fa la revista "Time":
Chile's Pinochet. Argentina's Scilingo. Guatemala's Rios Montt. To the roster of international figures whom Spanish investigative judge Baltasar Garzón has sought to bring to justice, the name of Gonzales may soon be added. As in: Alberto Gonzales, former U.S. attorney general and one of the legal minds behind the Bush administration's justification for the use of torture at Guantánamo.

On March 17, a group of lawyers representing the Association for the Dignity of Prisoners, a Spanish human rights group, filed a complaint in Spain's National Court against Gonzales and five other former officials, including Undersecretary of Defense Douglas Feith and the Justice Department's John Yoo, for violating international law by creating a legal framework that permitted the torture of suspect terrorists. On March 29, the complaint became public after Garzón, who had been assigned the case, sent it to the prosecutor's office for review, a step seen by many familiar with the court as a sign that the judge will soon agree to investigate the case.

L'enfrontament armat entre Israel i l'Iran ja ha començat

El mes de gener, en plena operació Plom Sòlid, avions no identificats van bombardejar un comboi de 23 camions al Sudan. Avui, la revista Time confirma que els avions eren israelians, citant fonts dels serveis secrets d’Israel. En aquell actac, es van destruir 120 tones d’armes i explosius, entre elles un carregament de míssils Fajir-3 d’un abast superior als 40 kiilòmetres i amb capacitat per trasportar 45 kilos d’explosiu. El comboi i les armes provenia de l’Iran i es dirigia a Gaza. Hamas no ha desmentit que fós el destinatari de la carregament, però ha puntualitzat que es tractava només de 15 camions i no de23 com diuen els maleïts sionistes. Aquest atac confirma que l’enfrontament entre Israel i l’Iran ja ha començat a jugar-se en el terreny militar.

dilluns, 30 de març del 2009

Esl 10 mites sobre la Sida

A la revista científica "The Lancet", gens sospitosa de conservadurisme o de vinculacions vaticanes, James D Shelton va publicar el desembre del 2007 un article de lectura imprescindible titulat "Deu mites i una veritat sobre la Sida". Un article de gran actualitat després de l'absurda nova polèmica provocada per les paraules del Papa sobre els preservatius. Una polèmica entre fanàtics del condó i de l'anticondó que ignora el que diu la ciència. Publico l'article sencer perquè només és accessible per a subscriptors.

Despite substantial progress against AIDS worldwide, we are still losing ground. The number of new infections continues to dwarf the numbers who start antiretroviral therapy in developing countries.1, 2 Most infections occur in widespread or generalised epidemics in heterosexuals in just a few countries in southern and eastern Africa. Although HIV incidence has fallen in Uganda, Kenya, and Zimbabwe, the generalised epidemic rages on. Something is not working. Ten misconceptions impede prevention.

1) HIV spreads like wildfire—Typically it does not. HIV is very infectious in the first weeks when virus levels are high,3 but not in the subsequent many-year quiescent phase. Only about 8% of people whose primary heterosexual partners have the virus become infected each year.4 Thus Kenya has more couples in which only one person is infected than couples in which both are (figure).5 This low infectiousness in heterosexual relationships partly explains why HIV has spared most of the world’s populations. However, the exceptional generalised epidemics in Africa seem largely driven by concurrent partnerships, in which some people have more than one regular partner. This pattern allows rapid dissemination when a new infection is introduced6 and probably involves more frequent risky sex than in sporadic or exclusive relationships.

2) Sex work is the problem—Formal sex work is uncommon in these generalised epidemics. In Lesotho, fewer than 2% of men reported paying for sex in the previous year, although 29% reported multiple partners.7 Nuanced economic support is an important enabler of regular concurrent partnerships and transactional sex, but the targeting of sex work in prevention campaigns has limited usefulness.

3)Men are the problem—The behaviour of men, including cross-generational and coercive sex, contributes substantially to the establishment of generalised epidemics. But a heterosexual epidemic requires some women to have multiple partners.3 The importance of women in generalised epidemics is evidenced by the high proportion (sometimes the majority) of discordant couples in which the woman, not the man, is HIV positive (figure).5

4)Adolescents are the problem—Generalised epidemics span all reproductive ages. Although adolescent women are affected through sex with older men, HIV incidence increases in women in their 20s and later in life.8 Men are infected at even older ages. Thus interventions in young people, including abstinence, although important, have limited usefulness.

5)Poverty and discrimination are the problem—These factors can surely engender risky sex. But HIV is paradoxically more common in wealthier people than in poorer people, perhaps because wealth and mobility support concurrent sexual partnerships.9 Moreover, HIV has declined without major improvements in poverty and discrimination, notably in Zimbabwe (notwithstanding substantial economic and social distress).

6) Condoms are the answer—Condom use, especially by sex workers, is crucial to the containment of concentrated epidemics, and condoms help to protect some individuals. But condoms alone have limited impact in generalised epidemics. Many people dislike using them (especially in regular relationships), protection is imperfect, use is often irregular, and condoms seem to foster disinhibition, in which people engage in risky sex either with condoms or with the intention of using condoms.8

7) HIV testing is the answer—That learning one’s HIV status (hopefully with counselling) should lead to behavioural change and reduced risk seems intuitive. However, real-world evidence of such change is discouraging, especially for the large majority who test negative.3 Moreover any changes must be sustained for years. And very newly infected people, who are highly infectious, do not yet test HIV-positive.

8)Treatment is the answer—Theoretically, treatment and counselling might aid prevention by lowering viral levels (and infectiousness) in those treated, reducing denial about HIV, and promoting behavioural change. However, no clear effect has emerged. Indeed these salutary effects might be outweighed by negative effects, such as resumption of sexual activity once those on antiretrovirals feel well, and disinhibition when people realise that HIV might no longer be a death sentence.

9) New technology is the answer—Many resources are devoted to vaccines, microbicides, and prophylactic antiretrovirals. Unfortunately any success appears to be far off. Moreover, such innovations might be mainly targeted only at very high-risk populations, rely on behavioural compliance, and engender disinhibition.10 Similarly, treatment of sexually transmitted infections to prevent HIV has been disappointing.11 Even male circumcision, an already available, unmistakably effective, and compelling priority will take years to have additional substantial effect.

10) Sexual behaviour will not change—Actually, facing the prospect of deadly illness, many people will change. Homosexual men in the USA radically changed behaviour in the 1980s. And the reductions in HIV incidence in Kenya and eastern Zimbabwe were accompanied by large drops in multiple partners,8, 12 probably largely as a spontaneous reaction to fear.

Truthfully, our priority must be on the key driver of generalised epidemics—concurrent partnerships. Although many people sense that multiple partners are risky, they do not realise the particular risk of concurrent partnerships. Indeed, technical appreciation of their role is recent.6 But partner limitation has also been neglected because of the culture wars between advocates of condoms and advocates of abstinence, because it smacks of moralising, because mass behavioural change is alien to most medical professionals, and because of the competing priorities of HIV programmes.

Fortunately we can enhance partner-limitation behaviour, akin to the behaviour change that many people have adopted spontaneously. State-of-the-art behaviour-change techniques, including explicit messages, that are sensitive to local cultures, can raise perception of personalised risk. Even modest reductions in concurrent partnerships could substantially dampen the epidemic dynamic. Other prevention approaches also have merit, but they can be much more effective in conjunction with partner-limitation. Now, more than 20 years into HIV prevention, we have to get it right.

I thank Daniel Halperin and Willard Cates for helpful ideas on this Comment. My views here are not necessarily those of USAID. I declare that I have no conflict of interest.

References

1 UNAIDS, WHO. AIDS epidemic update. http://data.unaids.org/pub/EPISlides/2007/2007_epiupdate_en.pdf. (accessed Nov 21, 2007).
2 World Health Organization, UNAIDS, UNICEF. Towards universal access: scaling up priority HIV/AIDS interventions in the health sector. Progress report, April 2007. http://www.who.int/hiv/mediacentre/univeral_access_progress_report_en.pdf. (accessed Nov 21, 2007).
3 Cassell MM, Surdo A. Testing the limits of case finding for HIV prevention. Lancet Infect Dis 2007; 7: 491-495. Summary | Full Text | PDF(115KB) | CrossRef | PubMed
4 Wawer MJ, Gray RH, Sewankambo NK, et al. Rates of HIV-1 transmission per coital act by stage of HIV-1 infection, in Rakai, Uganda. J Infect Dis 2005; 191: 1403-1409. CrossRef | PubMed
5 Central Bureau of Statistics, Ministry of Health Kenya, Kenya Medical Research Institute, Centers for Disease Control and Prevention Kenya, ORC Macro. Kenya demographic and health survey 2003. http://www.measuredhs.com/pubs/pub_details.cfm?ID=462&ctry_id=20&SrchTp=type. (accessed Nov 21, 2007).
6 Halperin D, Epstein H. Concurrent sexual partnerships help to explain Africa’s high level of HIV prevalence: implications for prevention. Lancet 2004; 364: 4-6. Full Text | PDF(92KB) | CrossRef | PubMed
7 Ministry of Health and Social Welfare Lesotho, Bureau of Statistics Lesotho, ORC Macro. Lesotho demographic and health survey 2004. http://www.measuredhs.com/aboutsurveys/search/metadata.cfm?surv_id=256&ctry_id=160&SrvyTp=type. (accessed Nov 21, 2007).
8 Shelton JD. Confessions of a condom lover. Lancet 2006; 368: 1947-1949. Full Text | PDF(65KB) | CrossRef | PubMed
9 Shelton JD, Cassell MM, Adetunji J. Is poverty or wealth at the root of HIV?. Lancet 2005; 366: 1057-1058. Full Text | PDF(46KB) | CrossRef | PubMed
10 Imrie J, Elford J, Kippax S, Hart G. Biomedical HIV prevention—and social science. Lancet 2007; 370: 10-11. Full Text | PDF(49KB) | CrossRef | PubMed
11 Gray RH, Wawer MJ. Randomized trials of HIV prevention. Lancet 2007; 370: 200-201. Full Text | PDF(49KB) | CrossRef | PubMed
12 Gregson S, Garnett GP, Nyamukapa CA, et al. HIV decline associated with behavior change in eastern Zimbabwe. Science 2006; 311: 664-666. CrossRef | PubMed
a Bureau for Global Health, US Agency for International Development, Washington, DC 20523, USA

Crisis comparades


Més informació, aquí.(Via Barcepundit)

Bolonya o la pataleta del nen mimat

Antoni Puigverd:
Intentamos eliminar las molestias naturales. Los niños crecen hoy al margen de toda turbación. Les negamos todo contacto con la parte negativa, dolorosa o compleja de la existencia. Lo hemos visto en estos días de protestas estudiantiles. Los jóvenes anti-Bolonia, con sus quejas por la supuesta mercantilización de la enseñanza, han sido envueltos con paternales dodotis por los medios de comunicación, especialmente los públicos.

La ley rige para todos. El menor desliz policial, político, empresarial o judicial causa un terremoto en los medios. La santa indignación se cierne sobre el pillo, el abusón o el ladrón que torea las normas. Excepto cuando quienes las subvierten son estudiantes que dicen defender la universidad ocupando espacios públicos durante meses, sin que nadie, ni rectores, ni el Govern, ni ninguna otra autoridad democrática, se atreva a toserles. Finalmente, unos excesos policiales centran todas las portadas y los ocupantes son descritos como mártires.

¿Pueden prescindir estos jóvenes de las normas de convivencia, sanidad y preservación de los bienes públicos? ¡Naturalmente! ¿Deben destrozar la puerta del rectorado de la UAB? ¡Por supuesto! ¿Deben pedir permiso para manifestarse? ¡De ninguna manera! Bloquear el tráfico barcelonés en hora punta: ¡Qué cosa tan magnífica! ¡Una estrategia digna de la Pantera Rosa! Así lo ha afirmado en titulares, no el programa Polònia, sino un diario muy serio, que hace suya la versión de los jóvenes. Sostienen los estudiantes que dibujaron una puerta en la muralla policial de la Rambla y se colaron por otras calles barcelonesas dejando en ridículo al tonto Inspector Clouseau (Mossos). Ni a los estudiantes, ni, por supuesto, al cronista les importa un bledo que miles de sufridos ciudadanos quedaran bloqueados.

Qui controla el controlador?

Jesús Cacho:
La negativa del auditor externo de Caja Castilla La Mancha (CCM), Ernst & Young, a avalar con su firma las cuentas de la entidad correspondientes al ejercicio 2008 que el equipo dirigido por Juan Pedro Hernández Moltó había presentado al Banco de España, así como a emitir un informe limpio definitivo sobre dichas cuentas, por entender que no reflejaban fielmente la situación patrimonial de la Caja, hizo inevitable la intervención de la entidad por parte del Banco de España.
(...)
El gobernador, y con él el propio Gobierno Zapatero, estaban entre la espada y la pared. La posición “obstruccionista” de Ernst & Young le ha supuesto enormes presiones al auditor Francisco J. Fuentes García, socio responsable directo de CCM, que ha recibido broncas monumentales no sólo de parte de Moltó, sino también por los responsables de supervisión del Banco de España. A tal punto ha llegado el conflicto que Ignacio Viota, director general de Auditoría de Ernst & Young, tuvo que intervenir en favor de Fuentes, conminándole, además, a mantenerse firme absteniéndose de emitir opinión sobre las cuentas anuales de 2008.
(...)
Consciente de que en esta auditoría estaba poniendo en riesgo todo su prestigio, Ernst & Young se jugaba mucho en el envite. O se contaba la verdad en la formulación de las cuentas de CCM, o no daba opinión limpia.

La incompetència pública

S. McCoy:
...lo verdaderamente grave de la muerte en vida de la CCM son sus implicaciones, que exigen una inmediata reacción si no queremos que se perpetúen los errores que han conducido a tan dramática coyuntura. Pone de manifiesto, en primer lugar, el suicidio financiero que supone el haber dejado durante años la gestión de unas entidades esenciales para la actividad de sus respectivas áreas de influencia en manos de unos políticos carentes de las aptitudes y actitudes adecuadas y que se han dedicado a servir sus propios intereses en la creencia de que los recursos privados son tan ilimitados como los públicos de donde proceden; en segundo término que, pese al mito que se ha construido sobre la excelencia en la labor de control del Banco de España, los excesos en la actuación de esos advenedizos no podrían haberse llevado a cabo si no hubieran contado con la aquiescencia del supervisor, temeroso de enfrentarse a la clase política que se beneficiaba, a través de la ilusión de riqueza de la ciudadanía, del engorde de las burbujas; tercero y último, por si había alguna duda, el año y medio perdido hasta la firma de la primera orden de defunción de una entidad en España revela que, pese a las constantes advertencias desde los foros más ilustrados, no se ha sabido gestionar en tiempo y forma una crisis bancaria que, como Saturno, amenaza ahora con devorar alguno de sus hijos.

La manera catalana de perdre el temps

L'amic FC m'envia aquest encertat comentari:
El govern, el Parlament i els municipis podran convocar referèndums sobre qualsevol qüestió en l'àmbit de les competències de la Generalitat després que dimarts que ve s'aprovi la llei de consultes.

Però... en tots els casos, el Parlament sempre hi haurà de donar el vistiplau per majoria absoluta.

Però... l'última paraula la tindrà l'Estat que haurà d'autoritzar o denegar la consulta, d'acord amb la Constitució.

Però... les consultes no seran vinculants
.

divendres, 27 de març del 2009

El miratge Sarkozy

"La majoria de reformes de Sarkozy fan l'estat menys eficient i més malbaratador".

El blues del mascle sentimental

Jean-Louis Caccomo és un economista liberal francès que llegeixo assiduament i del que n'he fet referència diverses vegades. Avui publico íntegrament una de les seves últimes anotacions que no es refereix directament l'economia, sinó a la relació entre els sexes. No diu res de nou, però és un bon blues del mascle sentimental.
Pardonnez-moi d’avance mesdames pour ce coup de gueule. Mais ce n’est qu’un coup de gueule. C’est d’ailleurs plus une manifestation spontanée d’humeur de la part d’un homme profondément blessé que le fruit d’une analyse rationnelle implacable. De toute façon, dans le domaine des relations humaines, il ne saurait y avoir d’analyse implacable.

Aujourd’hui, les journées de la femme, la parité et autres envolées féministes larmoyantes sur la condition féminine me tordent le ventre. On dirait que rien n’a bougé ces dernières décennies. Bien sûr, je sais qu’il y a toujours à faire pour celles qui sont dominées, battues et exploitées par des hommes indignes. Mais il ya aussi beaucoup d’hommes en souffrance. Permettez-moi d’exposer la situation de ces hommes qui se trouvent laminées par l’avidité féminine lorsque l’amour s’est éteint. Car lorsque les sentiments sont morts, il y a des femmes qui redeviennent calculatrices et matérialistes et à côté desquelles la plupart des hommes sont de candides amateurs.

Regardez bien l’histoire ou la politique et demandez-vous qui mène réellement le monde ? Observez dans la cours de l’école les petites filles de 8 ans et regardez les garçons du même âge.

En tout cas, je constate dans ma génération un naufrage de ces hommes parvenus au milieu de la quarantaine. Pour leur famille, ils ont sacrifié leurs amis, mis entre parenthèses leurs passions de jeunesse. Ils ont travaillé dur au boulot et ils ont travaillé au foyer pour ne pas subir le reproche de ne rien faire à la maison. Sur cette génération pèse le poids de quelques siècles de machisme universel dont nous serions comptables en quelque sorte. Il fallait réparer les erreurs de nos pères…Et pourtant, ces hommes se retrouvent un jour abandonnés par leurs épouses quand ils ne sont pas de surcroît déshonorés, spoliés et plumés.

Encore une fois, ne le prenez pas trop mal mesdames. Je suis habité par une âme sicilienne, qui me conduit à vouer une adoration sans borne pour le beau sexe. Mais au nom du politiquement correct ambiant et étouffant, je me suis efforcé de refouler un machisme congénital qui aboutit pratiquement à une autocastration destructrice.

Pourtant ce machisme est comme un folklore destiné à vous séduire et une faiblesse destinée à nous protéger. Il cache en tout cas une peur ancestrale de l’abandon qui commence dès le plus jeune âge.

A partir de 25 ans, les femmes ressentent leur premier désir d’enfant et reprochent souvent aux hommes leur légèreté : « les hommes ne sont pas sérieux ; ils sont d’éternels enfants ; ils ne veulent pas s’engager, pensant à s’amuser avec leurs copains… ». Voilà ce que pensent généralement les femmes de nous à ce moment. Il est vrai que le mariage et la famille nous font peur car on pressent tous les sacrifices que cela implique. Mais une fois que l’on s’engage, que l’on saute le pas, c’est un engagement pour la vie. Telle est à nouveau l’âme sicilienne…

Puis les enfants naissent et grandissent et la femme devient mère, traitant son mari non plus comme un homme à conquérir et séduire, mais comme le dernier enfant de la famille dont il faudrait revoir ou terminer l’éducation.

Et à force d’infantiliser son homme au point de lui faire perdre sa personnalité, elle lui annonce un jour qu’elle ne l’aime plus.

L’abandon tant redouté se produit.

Voilà pourquoi, mesdemoiselles, votre compagnon hésite à s’engager. Il vous aime vraiment mais il est terrorisé. Inconsciemment, il pressent cette histoire mille fois répétée. Il perdra ses copains, il abandonnera ses passions et finalement, il perdra son identité d’homme… sauf s’il rencontre le véritable amour, pas celui qui oppose les sexes mais celui qui les réunit en une harmonie heureuse.

Represa immediata

Jean-Pierre Chevallier es mulla i afirma que la represa de l'economia nord-americana serà forta i començarà ja:
...la reprise sera très forte dès le début du 2° trimestre, c’est à dire à partir de maintenant, surtout après les initiatives du bombardier furtif B-2, Ben Bernanke et de ses acolytes dont Timothy Geithner.

Comme viennent de le rappeler des dépêches de Reuters publiées dans l’après midi du 26 mars, tous les bonimenteurs (c’est à dire tous les spécialistes en finances, les experts, stratégistes, analystes, journaleux, etc.) sont unanimes dans leurs prédictions compilées : les indices d’actions ne dépasseront pas en 2009 le niveau atteint fin 2008 (aux États-Unis et en Europe) mais quelques heures plus tard, en fin de séance américaine ils avait déjà presque atteint ce niveau !

Tout va vite en ce XXI° siècle, sauf le cheminement d’une réflexion élémentaire dans l’embrouillamini des neurones défaillants des journaleux et bonimenteurs.


Huerta de Soto explica la crisi

Bolonya i la burocràcia

Carlos Rodríguez Braun:

Han detectado, y ya era hora, que las mejores universidades del mundo son las anglosajonas, y pretenden imitarlas, lo que está bien, pero a menudo en lo accesorio, lo que está mal. En el proceso de Bolonia los protagonistas sobresalientes son los políticos y los burócratas. (...) [Pero] ningún burócrata le dice a la Universidad de Chicago lo que tiene que hacer, porque resulta que esa Universidad tiene más premios Nobel que los burócratas, que no tienen ninguno. Esa es la objeción que cabe plantear, y no la bobada de que las empresas amenazan la autonomía universitaria. ¿O usted cree que Harvard no tiene autonomía? Si las universidades británicas, que sobresalen en Europa, desconfían de Bolonia, ahí estriba el argumento en contra, y no en una pretendida eliminación de las becas que nadie postula.

Dissabte no tanquis els llums



Es models de l'efecte hivernacle del GIEC són falsos

Dos científics alemanys, Gerhard Gerlisch i Ralf D. Tscheuschner, han publicat un extens treball d'investigació que mostra que la descripció i la modelització de l'efecte hivernacle del GIEC és falsa i incompatible amb el segon principi de la termodinàmica. L'article original, que ara ha estat publicat per World Sicientífic amb lleugers retocs, no cal dir que va ser atacat durament pels fanàtics de l'escalfament globlal, especialment amb atacs personals, com que estan pagants pel lobby del petroli i altres finures intel·lectuals.

Prisa colla al govern perquè afluixi la mosca

Ahir ens preguntàvem quins nous problemes tindria PRISA per atacar Zapatero amb un duríssim editorial. Avui ja ho sabem: "La banca internacional se resiste a prorrogar el crédito a Prisa". Prisa necessita un pla de salvament del govern i l'està collant perquè afluixi la mosca.

dijous, 26 de març del 2009

Avui hem sabut...

... que el Madrid va guanyar 19 Lligues de manera fraudulenta.
... que molt probablement el "Cantar del Mío Cid" el va escriure un poeta àrab.
... que els parlamentaris espanyols podran compatibilitzar el seu escó amb activitats professionals privades.

Leguina contra Zapatero

El despropòsit hidràulic:
Los conceptos de cuenca hidrográfica y de trasvase como instrumentos para la buena gestión del agua representaron en su día un avance que en España se debió a las viejas ideas liberales. Tras la Constitución de 1978 y con los 17 Estatutos aprobados se mantuvo esa concepción según la cual la gestión del agua correspondía en exclusiva al Estado a través de las cuencas, trasvases y otros mecanismos. De hecho, hubo dos planes hidrográficos nacionales (uno a impulsos del PSOE y otro bajo gobiernos del PP)… hasta que llegó ZP con su “España plural” y, sin más trámite, se decretó que los trasvases eran reaccionarios (y lo que es más disparatado: las desaladoras progresistas), que las cuencas podían transferirse (el nuevo Estatuto de Andalucía expropió al resto de los españoles la del Guadalquivir), el Ebro se lo quedó Aragón y, ahora, Castilla-La Mancha (a través también de su Estatuto) pretende decretar motu proprio el final del trasvase Tajo-Segura. De esta guisa el agua se ha convertido en bandera para crear banderías… y todo ello bajo la mirada irresponsable de unos gobernantes a quienes el Estado parece importarles una higa.

Quan et costa la teva tele autonòmica?



Expansión:
Según el último estudio de Deloitte realizado para UTECA (la asociación de televisiones comerciales en España) sobre la televisión en nuestro país, la televisión estatal, representada en la corporación RTVE, tiene un coste anual bruto (sin tener en cuenta los ingresos publicitarios) de 65 euros por hogar, casi la mitad del coste bruto que supone por hogar las cadenas autonómicas, que cuestan 119 euros al año. Desde Forta, la federación que aglutina a casi todos los grupos de radio televisión autonómicos (a excepción de la Corporación Extremeña de Medios Audiovisuales), no han facilitado ningún tipo de información para contrastar los datos ofrecidos por Deloitte.

Enceneu tots els llums contra l'obscurantisme ecocondríac

Dissabte vinent, entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del vespre, gairebé 3.000 ciutats de tot el món apagaran les llums contra el canvi climàtic. Pels que ja n'estigueu farts de tanta papanateria, us convido a encendre tots els llums de la vostra casa en senyal de rebel·lía contra l'obscurantisme del pensament únic ecocondríac. 

La cançó enfadosa del govern ultradretà

El govern que hi havia fins ara a Israel, el govern Olmert, era qualificat per la premsa de govern de centre esquerra. Estava format pel Kadima, el partit d'Olmert, pels Laboristes, pels Shas, per Nostra Casa Israel (el partit de Lieberman) i altres partits minoritaris.

El futur govern d'Israel, el govern Netanyahu, és qualificat de dreta dura i fins i tot d'ultradreta. En realitat, però, el govern Netanyahu és idèntic al govern Olmert. L'única diferència es que enlloc del Kadima hi ha el Likud. La resta és igual: Laboristes, Shas, Nostra Casa Israel (el partit de Lieberman) i altres partits minoritaris.

Per què, doncs, s'entesten en qualificar el govern de Netanyahu d'ultradretà? La resposta ja la sabeu.

Maleducadors i maleducats

Francesc de Carreras:

...el foco político e informativo se ha situado en la responsabilidad de la policía catalana. Por lo visto en televisión y por los informes publicados, me parece que esta policía tenía sobrados motivos para actuar de la manera que lo hizo: la agresividad de algunos manifestantes, el hecho de ir encapuchados y armados, probablemente no ofrecía otra alternativa.

En cambio, ni los poderes políticos ni los medios de comunicación piden responsabilidades al rector y al equipo de gobierno de la Universitat de Barcelona por su permisividad durante estos tres meses, por su antipedagógica falta de autoridad, por el mal ejemplo que ha dado a todos -empezando por los demás estudiantes de su universidad, que son la inmensa mayoría- al aceptar que un pequeño grupo se convirtiera en dueño y señor de algo que no es suyo. Esto, señor rector, no es educar, esto es maleducar, en todos los sentidos que se le pueda dar a este término.

El País ataca Zapatero

Com estarà PRISA per escriure coses com aquesta:
...los límites de una forma de gobernar que introduce modos presidencialistas en el sistema parlamentario español, reduciendo el papel de los ministros al de meros ayudantes del jefe del Ejecutivo y sacrificando experiencia y usos democráticos al tacticismo y a la improvisación.

No es la primera vez que este peculiar presidencialismo tropieza con la tozuda realidad. En otros territorios tan delicados como la política exterior ha cosechado Zapatero fracasos parecidos. Con la política autonómica, la inmigración o la economía ha sufrido percances similares, debido a la misma combinación de negacionismo respecto a la ...realidad y de voluntarismo presidencialista.

Teniu sed?

"Tengo una pregunta para usted", Mr. Obama

El president dels Estats Units, Barack Obama, respondrà avui dijous les preguntes que se li enviin per internet. Podeu fer-ho clicant aquí.

dimecres, 25 de març del 2009

Quan Putin treballava pel KGB



La revista Foreign Policy ha revisat aquesta fotografia i ha descobert uqe un dels turistes -el que porta un polo amb ratlles blaves i una càmara penjada al coll- és Vladimir Putin! Com agent del KGB, Putin s'encarregava d'intentar fer preguntes compromeses als líders estrangers que visitaven la URSS.

La venda de vivenda nova creix un 4,7% als EUA

Les dades macroeconómicos de venda d'habitatges nous i de demanda de béns duradors als Estats Units han enregistrat uns creixements inesperats, el que confirmaria l'inici de la recuperació de l'economia. El repunt de la venda d'habitatges nous al febrer ha assolit el 4,7% mentre que la demanda de bens duradors ho ha fet un 3,4%, el primer augment en set mesos.

ADDENDA.- "Wall Street ve indicios de recuperación y sube un 2%"

Mossos, Bolonya i la nostàlgia de l'antifranquisme

Pilar Rahola:
Policialmente, ¿se hizo lo correcto en la manifestación de los estudiantes anti-Bolonia? No lo sé, como no lo sabe nadie, a pesar de los informes de los Mossos que La Vanguardia divulgó ayer. Sin embargo, antes de estos informes, y mucho antes de poder saber algo mínimamente serio de lo ocurrido, la sola imagen de la porra ya excitó a un número considerable de opinadores, cuya alegría en equiparar mossos y grises franquistas llegó a la pura obscenidad. El juicio paralelo a la policía se hizo al instante, y por el camino se ningunearon algunos detalles nada menores: que había un número muy considerable de policías heridos, que algunos manifestantes iban encapuchados y con palos, que se lanzaron objetos desde algunos lugares altos como el Palau Robert, con el riesgo conocido (no en vano, recordemos el policía en coma después de una desokupación), que se intentó ocupar un edificio público, que se intentó proteger al vicerrector de la UB, que se siguieron órdenes, y que todo ello lo hizo una policía profesional. Si, a pesar de todo, algunas acciones policiales no fueron las correctas, por supuesto habrá que detectarlas y corregirlas, pero algo está claro: ni los mossos son unos energúmenos violentos, ni todos los estudiantes son angelitos. Sin embargo, creer lo contrario es un deporte nacional que practican, con voraz inconsciencia, algunos sospechosos habituales del viejo progresismo. Especialmente aquellos que se quedaron colgados del póster del Che Guevara. Lo cual, por cierto, no es nada progresista, porque desacreditar a la policía democrática de un país sólo nos conduce al descrédito de la propia democracia. Un descrédito que no para de crecer y del que tiene una culpa sustancial la actual cúpula de la Conselleria d´Interior, cuya capacidad para erosionar la imagen de los Mossos no deja de sorprender. En este sentido, si algo queda claro a estas alturas del tripartito, es que Montilla, hombre de una inequívoca inteligencia estratégica, tenía dicha inteligencia de paseo cuando decidió dar la responsabilidad de la policía a Joan Saura, cuya alergia a los cuerpos policiales era notoria.

Poc fiables, però amb orgull

Arcadi Espada, sobre la retirada espanyola del Kosovo:
Buena parte de la derecha, por ejemplo, finge rasgarse la camisa y habla de ridículo y cosas semejantes; pero sólo es porque pretende aprovecharse políticamente de la circunstancia: en el fondo el gesto de Chacón les halaga y basta observar atentamente las comisuras de sus palabras. Cuando el gobierno no reconoció a Kosovo ellos leyeron que no había reconocido al País Vasco y Cataluña: ¡hasta tal punto han interiorizado la treta de los nacionalistas que creen que se trata de situaciones comparables!

dimarts, 24 de març del 2009

No es pot repicar i anar a la processó

Ibarretxe es queixa que el partit més votat, el seu, no podrà formar govern. Segons ell, té “80.000 raons més que el següent per presentar candidatura”. La mateixa queixa l’ha utilitzat repetidament Artur Mas a Catalunya. Però quan se'ls proposa canviar el sistema propocional per un de majoritari, tots es fan l’orni. Per què? Doncs, perquè l'únic que vol aquesta gent no es la millora del sistema electoral sinó guanyar sempre. El que volen és seguir jugant amb totes les cartes. Si obtenen la majoria d’escons, no hi ha problema. Però si no és així, aleshores demanen que s’apliqui la norma no escrita que el partit amb més vots sigui el que formi govern. Doncs, no! No es pot repicar i anar a la processó. No es pot estar sempre jugant amb la legalitat, fent una cosa i la contrària segons la conveniència política del moment. Si accepten el sistema electoral proporcional han d’acceptar que forces polítiques minoritàries puguin acordar un pacte de govern si obtenen una majoria simple al parlament. Aquesta és la principal regla del joc del sistema proporcional. Un sistema que prima la representació parlamentària de la majoria d’opcions polítiques a canvi que siguin els partits i no els electors els que decideixin qui governa. Llevat del cas que una força política obtingui majoria absoluta, la formació del govern està sempre a mans de les minories existents al parlament. El sistema proporcional no és, doncs, un sistema directe d’elecció o revocació del govern per part dels electors sinó un sistema indirecte de delegació del vot popular als partits perquè aquests l’administrin. D’aquesta manera es pot donar la paradoxa que amb el teu vot acabi governant el partit que no volies. Pel contrari, el sistema majoritari sol ser injust pels partits petits, però dóna al ciutadà l’únic poder real que té el seu vot: el de canviar o mantenir el govern directament i sense intermediaris. I això, no sol agradar gaire als polítics.

Sebastián demana estalviar energia perquè es més barat que fer nuclears

Madrid, 24 mar (EFE).- El ministro de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastián, apostó hoy por el ahorro energético como medida "más rápida y barata" que la energía nuclear y dijo que una reducción del 20% del consumo en España equivale al coste que supone duplicar la potencia de las centrales nucleares actuales.
Sebastián se pronunció así durante la sesión de control en el pleno del Senado tras reiterar que el Gobierno "no va a abrir más centrales nucleares en España" y anunciar que "muy pronto" se conocerá el Plan de Prospección energética 2030 que el Ejecutivo está elaborando.
De esta forma el ministro respondía a la pregunta del senador del grupo parlamentario de CiU, Ramón Alturo Lloan, sobre la fecha prevista por el Ejecutivo para iniciar un debate energético, como elemento clave del nuevo modelo de crecimiento económico.
Sebastián reconoció que el proyecto de Prospección de los mercados energéticos hasta el año 2030 se está actualizando para incorporar los nuevos precios energéticos internacionales y la demanda adicional que supondrá la introducción del vehículo eléctrico en el mercado, tanto en lo que afectará a la demanda como a la estabilidad del sector.
Asimismo, reiteró la "posición clara" y contraria del Gobierno a la energía nuclear, "no sólo" porque no se ha resuelto el problema de los residuos que genera sino porque resulta "muy costoso" construir nuevas plantas.
Por ello apostó por el ahorro energético, como alternativa "más rápida y barata" y dijo que conseguir una reducción del consumo del 20 por ciento, que es el exceso de España respecto al promedio europeo, "equivaldría a duplicar" el número de centrales nucleares que actualmente existen.
Por su parte, el senador catalán criticó la inactividad del Gobierno por establecer un programa "claro" sobre el coste de las energías renovables y dijo que la actual situación de crisis económica requiere "medidas a corto plazo".
Recriminó al Ejecutivo no tener respuesta sobre quién pagará y cómo se abonará la acumulación del déficit de tarifa, que se produce cuando la factura de la luz no cubre los costes de producción y que estimó cercano a los 20.000 millones de euros.
Asimismo, abogó por un mix energético, en el que la energía provenga a partes iguales de fuentes fósiles, renovables y nucleares, como solución a la "fuerte dependencia" que tiene España sobre este sector.
El ministro le respondió que el anteproyecto de Ley de Eficiencia y Energías Renovables que debatirá el Congreso en el primer semestre de este año "despejará" estas dudas. EFE.

Via Valdeperrillos.

Amb només condons no n'hi ha prou

Quan la internacional mediàtica va escampar a tort i a dret unes paraules del Papa sobre els preservatius i la sida vaig pensar dues coses contradictòries. D’una banda, que el Vaticà continuava primant uns valors morals sexuals doctriinals al marge de l’evidència científica. Però d’altra banda, no vaig poder evitar la sensació que les declaracions de Benet XVI semblaven estar fetes massa a mida del que volien escoltar els periodistes per a ser certes. M’ho vaig ensumar perquè conec el percal periodístic, però també perquè tinc la impressió que l’actual Papa és un home prou solvent intel•lectualment com per anar a predicar a l’Àfrica amb quatre tòpics i frases fetes.

Després de llegir diverses versions periodístiques del que havia dit el Papa –no vaig trobar la transcripció oficial de les seves paraules-, vaig veure que l’escàndol provocat era foc d’encenalls. Benet XVI no havia fet cap condemna explícita del preservatiu, ni havia negat que pogués evitar el contagi de la sida a la persona que l’utiltizava, sinó que s’havia limitat a denunciar que centrar la política contra la sida l'Àfrica en l’ús del preservatiu no servia per a eradicar-la.

Avui, dies després de les paruales del Papa, he llegit que el màxim expert en sida de Harvard, Edward Green, li ha donat la raó, afirmant que “hi ha una relació entre una major disponibilitat de preservatius i una taxa més alta de contagis de sida”.
En una entrevista con el National Review Online, Green explica la causa de este fenómeno con el conocido como “comportamiento desinhibido” o “compensación del riesgo”: “Cuando se usa alguna tecnología para reducir un riesgo, como el preservativo, a menudo se pierden los beneficios asumiendo un mayor riesgo que si uno no usara esa tecnología”.

“También me di cuenta de que el Papa dijo que la monogamia era la mejor respuesta al Sida en África. Nuestras investigaciones muestran que la reducción del número de parejas sexuales es el más importante cambio de comportamiento asociado a la reducción de las tasas de contagio del Sida”.

"Sin embargo - argumentaba a finales de 2007 en una conferencia en Sudáfrica - los programas patrocinados por los más importantes donantes no han promovido la monogamia, ni siquiera la reducción de diferentes parejas. Es difícil entender por qué. Imagínense que se pusieran sobre la mesa 15 millones de dólares para luchar contra el cáncer de pulmón. Sin duda tendríamos que estudiar el comportamiento de los fumadores: consejos para dejar de fumar, o al menos reducir los cigarrillos al día".

Green sostiene que el modelo en la lucha contra el Sida sigue siendo el ugandés, donde el Gobierno adoptó en los años 80 un programa que decía “quédate con tu pareja o sé fiel”. "Allí los programas han intentado modificar los comportamientos sexuales a un nivel más profundo".

Edward Green, autor de investigaciones en numerosos países de África durante los últimos 20 años, está a punto de publicar ‘Sida e ideología’, donde describe cómo la industria está recibiendo millones de dólares al año promoviendo el uso de preservativos, medicamentos, y tratamientos para el Sida, y es claramente resistente a la idea de que el cambio de comportamiento es la solución.

Més contra Israel

Jorge Marirrodriga:
Los periodistas estamos de enhorabuena porque el filón informativo de la Operación Plomo Sólido no sólo no se ha agotado sino que hemos descubierto una nueva, y puede que inagotable, veta. Durante semanas, mientras el Ejército israelí bombardeaba Gaza, nosotros bombardeábamos a nuestras audiencias con imágenes y mensajes. Las imágenes eran reales: los niños muertos, las madres gritando, los padres con el rostro desencajado. Los mensajes no tanto:
1-) Israel no tenía ninguna legitimidad para atacar Gaza y a su sociedad no le importa nada esta guerra
2-) Hamás es una fuerza democrática porque ha sido elegida en votación
3-) Israel ha bombardeado escuelas de la ONU llenas de refugiados. (Por cierto esto último terminó siendo desmentido, pero ya daba igual. La brutalidad y la desproporcionalidad israelíes ya estaban instaladas, otra vez, en el santuario ideológico de Europa Occidental).

Luego vino un largo silencio donde, por ejemplo, se ocultó:
1-) Que Hamás había robado los camiones de la ONU que habían entrado en Gaza con alimentos después del ataque israelí,
2-) Que el cuartel general durante la Operación de Hamás había sido situado bajo uno de los hospitales más importantes de la Franja
3-) Que prácticamente no ha habido día en que Hamás no haya disparado cohetes contra territorio israelí.
Silencio total. El pasado sábado se descubrió un coche-bomba cargado hasta los topes de explosivos en un centro comercial de Haifa. Si estalla otra masacre. Silencio total.

Pero ahora ese silencio es roto para informar detalladamente de que los soldados israelíes han cometido toda clase de tropelías durante la Operación Plomo Sólido. Han disparado contra civiles, han derribado casas con personas dentro y han matado a médicos y enfermeros que acudían a rescatar a los heridos. Y hay toda clase de pruebas como, por ejemplo, unos papelitos con esas órdenes escritas a mano que los suboficiales israelíes abandonaron en Gaza. Curioso, un Ejército tan competente con unos suboficiales tan lerdos. O el testimonio de palestinos de Gaza, quienes naturalmente no son parte interesada. El jefe del Ejército israelí ha dicho que se investigará y se depurarán responsabilidades, como corresponde en una democracia, pero a nosotros nos da igual porque en nuestras mentes los demócratas son los que, encapuchados, ponen bombas, mandan a sus hijos a hacerse reventar al otro lado de la frontera y proclaman como objetivo la destrucción de Israel.

Més globalització i menys estatisme

Aquest és el missatge que arriba de l'Àsia i que es farà sentir a la cimera del G-20:
La crise incite les dragons d’Asie vers plus de libéralisme. Sans panique, mais avec une seule crainte : le protectionnisme des Etats-Unis ou de l’Europe ou d’interminables stimulations publiques à la Obama qui prolongeraient la récession. Au sommet du G20 à Londres, le 2 avril, espère le Président coréen Lee Myung Bak, l’annonce (en principe acquise) d’un accord de libre échange entre l’Union européenne et la Corée du Sud devrait réveiller l’Occident et bousculer les Etats-Unis : de cette crise, nous dit-on en Asie, on sortira par l’échange, pas par l’étatisme ni le protectionnisme.

dilluns, 23 de març del 2009

EUA: La venda de vivendes de segona mà creix un 5,1% al febrer

Cinco Dias:
La venta de casas de segunda mano en EE UU creció un 5,1% en el mes de febrero hasta alcanzar los 4,72 millones de ventas anuales. Desde julio de 2003 no se registraba un crecimiento tan amplio, según informó la Asociación Nacional de Agentes Inmobiliarios.

Està borratxo del tot?

De l'entrevista d'Steve Kroft a Barck Obama al programa 60 Minuts de la CBS el diumenge 22 març 2009.
Obama: "Només afegiré que l'única cosa menys popular que donar diners als bancs és fer-ho als fàbricants de cotxes."

CBS: "18% estan a favor i 76% contra."

Obama: "No és un número elevat," admet el president enrient-se.

CBS: "Vostè seu aqui i s'ho pren a broma. S'enriu d'alguns d'aquests problemes. La gent veurà aixó i dirà: Seu aquí i es dedica a fer broma sobre diners. Com pot comportar-se, vull dir justificar aquesta actitud i les rialles? Està borratxo del tot?"

Obama: "No, no. Cal que practiqui una mica de sentit de l'humor negre per passar el dia."


Gràcies a Josep C.Vergés.

Ficcions

Arcadi Espada a l'AVUI:
Quines altres ficcions hi ha a l’Estatut?
La de la llengua pròpia. És un concepte estúpid, que no té cap tradició filològica. No només per l’obvietat que els territoris no tenen llengua, sinó perquè a Catalunya hi ha dues llengües. Caldria haver introduït a l’Estatut la llengua que segurament és la més usada per la majoria dels catalans: el castellà.

I de l’obligatorietat de conèixer el català? Què n’opina?
En això es mostra que tenim uns polítics mediocres, que només es fixen en Madrid. Estan subordinats a Madrid, fins els independentistes. Per això han copiat l’article de la Constitució segons el qual el castellà és obligatori.

Està en desacord que el castellà sigui obligatori?
És obvi que hi estic en desacord. Hi ha hagut a Catalunya un mimetisme d’una cosa dolenta que s’havia fet a Espanya. Hi ha una estratègia retòrica i epistemològica curiosa: creure que de dues mentides en surt la veritat.

Bé: en aquest cas, es tracta d’una norma de contrapès.
Una estupidesa, en qualsevol cas. Una estupidesa bessona.


diumenge, 22 de març del 2009

Productivitat

Avui:
D'ençà de l'any 1999, la productivitat espanyola ha baixat un 8%, mentre l'alemanya pujava un 12% (un 20% de diferència!). Quan la Volkswagen planteja la possibilitat que potser interessi més fabricar el model Q3 d'Audi a Alemanya, no ho fa pas per fer la guitza a Seat (els de la VW no són imbècils, la Seat és una empresa 100% seva!). El dilema ve del fet que, malgrat uns salaris més elevats que els nostres, els alemanys poden produir, fins i tot, més barat.

dijous, 19 de març del 2009

Bernanke, no Obama

L'artífex que els Estats Units comencin a sortir de la crisi no és Obama, ni Pelosi, ni la Cambra de Representants o el Senat, sinó el president de la reserva federal, Ben Bernanke, que, aplicant els principis monetaristes de Friedman i els reaganomics, ha facilitat la represa de l'activitat. Jean-Pierre Chevallier:
Ben Bernanke a encore lâché une bombe d’une précision millimétrique et magistralement performante : la Fed a annoncé qu’elle allait racheter pour $300 milliards de bons du Trésor dans les 6 mois à venir. Dans l’heure qui a suivi cette annonce, la Fed n’a pas racheté un seul bon mais les rendements des Notes à 10 ans qui évoluaient aux alentours de 3 % ont plongé à 2,54 %,

Ce plongeon des Notes à 10 ans est historique. Il ne s’est produit qu’une seule fois avec une telle ampleur, mais en d’autres circonstances : lors du krach de 1987,

Le plus remarquable dans cette décision de la Fed est que les rendements des Notes ont baissé (les prix des contrats ont augmenté car les investisseurs ont anticipé cette baisse des rendements) et que les indices d’actions ont augmenté en même temps alors qu’ils évoluent normalement dans le même sens (que les rendements des Treasuries), ce qui montre une fois de plus que le montant des capitaux en attente de placement est considérable aux États-Unis.

Le bombardement de B-2 est une parfaite réussite.

Le S&P-500 a pris 2 %, 11 % pour le KBW (l’indice des valeurs bancaires), le cours de Citigroup a été multiplié par 3 en 10 jours, ceux de Bank of America, de Wells Fargo et d’autres ont doublé.

Tout va bien donc, les marchés reprennent normalement depuis le point de retournement de la mi-décembre comme je l’ai écrit à maintes reprises.

C’est la plus grande crise depuis un siècle, où ça ?

Ah ! oui, dans la Vieille Europe

Mentretant, els polítics van a al seva bola. Primer, els feia pànic pronunciar la paruala crisi, i ara ja no sabem viure sense ella. La crisi els ha revifat. Han vist que en poden treure un benefici. I per això han de fer veure que es belluguen, que fan coses, que s'estan deixant la pell per salvar-nos de la ruïna. Com César, magnifiquen la força i la intel·ligència de l'enemic per fer més gloriosa la victòria. Sortir d'una merdeta de crisi ho fa tothom, però d'una sense precedents només està a mans de les grans llumaneres. Es per això que Obama, Brown, Sarkozy o Zapatero, competeixen per veure qui ens treu més calers de la butxaca. Uns calers que fins ara pràcticament només han servit que per donar-los als incompetents que han portat le seves empreses a la fallida, ja sigui financera o immobiliària. Cada dia fan més reunions i cimeres, i a cadascuna d'elles aposten més i més milions de dòlars i d'euros sobre el tapís d'una ruleta més russa que una altra cosa. L'única esperança és que la represa americana es consolidi abans que s'ho gastin tot.

ADDENDA.- Una de les premises fonamentals del monetarisme i que no ha estat plenament assumida pels bancs centrals és que la influència que aquests exerceixen sobre la quantitat de liquidesa d'una economia afecta de manera temporal i molt limitada al cicle econòmic. Es per això, que Friedman aconsellava vigilar atentament l'evolució dels agregats monetaris i crediticis, de manera que el seu creixement en el temps fos compatible amb el creixement potencial de l'economia i l'estabilitat de preus.

dimecres, 18 de març del 2009

16 alcaldes detinguts en tres anys

MARÍA VICTORIA PINILLA (PAR), alcaldessa de La Muela (Saragossa).
MARISOL YAGÜE (GIL). Exalcaldesa de Marbella (Màlaga).
FRANCISCO VALIDO (PP). Exalcalde de Telde (Gran Canaria).
EUGENIO HIDALGO (PP). Exalcalde d'Andratx (Mallorca).
JUAN MARTÍN SERÓN (PP). Alcalde d'Alhaurín El Grande (Màlaga).
JOSÉ FRANCISCO GONZÁLEZ (PP). Alcalde de Mogán (Gran Canaria).
JOSÉ MARTÍNEZ ANDREO (PP). Alcalde de Totana (Múrcia).
CÁNDIDO TRABALON (PA). Alcalde de Zurgena (Almería).
DANIEL GARCÍA MADRID (PP). Alcalde de Torre Pacheco (Múrcia),.
JUAN CARDONA (INDEPENDIENTE). Alcalde de Benitatxell (Alacant).
JUAN JOSE RUBIO (INDEPENDIENTE). Alcalde de Zarra (València).
JOSÉ JOAQUÍN MOYA (PSOE). Alcalde de Bigastro (Alacant).
JOSÉ MARTÍNEZ GARCÍA (PP). Alcalde de Librilla (Múrcia).
FERNANDO MUGURUZA (NO ADSCRITO). Alcalde de Castro Urdiales (Cantàbria).
JOSÉ MANUEL MARTÍN ALBA (PSOE). Alcalde de Alcaucín (Màlaga).

Més informació, aquí.

Les noies són molt millors sense els nois

Les noies tenen més possibilitats d'obtenir millors notes a l'ensenyament secundari i de continuar estudiant, si ho fan en aules on no hi ha nois. Això que vèiem tant reaccionari fa 30 anys, ara sembla que no ho és tant. Ho explica el diari britànic The Guardian, que no és precisament de dretes.
Girls are far more likely to thrive, get GCSEs and stay in education if they go to a single-sex school, according to new research, which reveals pupils who are struggling academically when they start secondary school reap the biggest rewards of girls-only schooling.

The analysis of the GCSE scores of more than 700,000 girls taught in the state sector concludes that those at girls'
schools consistently made more progress than those in co-ed secondaries.

The fact that pupils with the lowest test scores when they started secondary made the biggest leap in girls' school will reopen the debate about whether more children should have access to a single-sex education in order to drive up results.

Crisi i legalització de la droga

Fernando Sánchez Dragó:
SE COMO salir de la crisis. No hablo en broma. ¿Bastarían 125.000 millones de euros para restañar las heridas del sistema financiero? ¿Y si multiplicáramos esa cifra por cinco? ¿Saldríamos de apuros? Pues bien: ésa es la cantidad que el erario del planeta recaudaría si sus responsables legalizaran las drogas y se reservaran durante un lustro el monopolio de las mismas. El narcotráfico es la séptima potencia económica del mundo. Dispone de ejércitos propios, su sistema de distribución y venta es tan eficaz como el de la Coca-Cola y trae en jaque a países como México, Colombia y los Estados Unidos. Los taliban viven del opio y sus derivados. Obama se dispone a enviar tropas (tropas, digo, no retenes de policías) a la frontera mexicana para poner coto a la ley de la jungla impuesta allí, a tiro sucio, por los señores de la droga. La guerra contra ese gobierno en la sombra ha generado ya más muertes que las de la última conflagración mundial. Es una lucha insensata, perdida a priori, a posteriori y por los siglos de los siglos.La gente se droga, se ha drogado siempre y siempre se drogará.La Comisión Europea publicó hace una semana su informe oficial sobre la evolución del mercado de los estupefacientes en los últimos diez años. Las cifras que manejo proceden de ese informe, pero se quedan cortas. Hay quien eleva la facturación de tan formidable negocio a la hiperbólica cantidad de 700.000 millones de dólares al año. Multipliquemos esa fruslería por cinco, como hicimos antes, y sumémosle el costo de la guerra contra el narcotráfico y de las medidas sanitarias (sida, adulteraciones, sobredosis) y policiales generadas por la prohibición. El 75% de los delitos que actualmente se cometen en España guarda relación directa o indirecta con el mercado de la droga. Casi la mitad de las personas nacidas en los países ricos -imagínense los otros- ha probado el cannabis por lo menos una vez en la vida. En Holanda se optó por legalizar la droga hace más de 30 años. No ha sucedido nada. Nada malo, quiero decir, porque los beneficios de tan valerosa decisión están a la vista de todos. Si quienes nos gobiernan hiciesen lo que digo, la crisis se resolvería en un amén, sobrarían montañas de dinero para atender a otros problemas y, de paso, respetaríamos el libre albedrío. Basta de hipocresía. Recuperemos la cordura. Legalicemos las drogas. Elevémoslas a monopolio de Estado durante una temporada. Salgamos de la crisis. ¿Hace?

Via E.G.P.

dimarts, 17 de març del 2009

Rússia anuncia un rearmament a gran escala

El president de Rússia, Dmitri Medvédev, ha anunciat que a partir del 2011 començarà el rearmament a gran escala de les Forces Armades del país. Una decissió que ha justificat per l'acostament de les infraestructures militars de l'OTAN a les fronteres russes. El ministre rus de Defensa, per la seva banda, ha concretat que per al 2015 l'exèrcit rus disposarà d'un 30% d'armes modernes. Avui, el comandant de ls tropes de míssils estratègics, el general Nikolai Solovtsov, ha anunciat l'entrada en servei d'un nou regiment de míssils estratègics RS-24, que aprofiten la tecnologia utilitzada en els míssils tàctics Topol-M.

Boicot islamista contra Starbucks



Els radicals islàmics insisteixen en la seva campanya de boicot contra les cafeteries Starbucks. L'última arenga d'un telepredicador egipci explica, entre altres al·lucinacions, que la dona del logo de Starbucks és ni més ni menys  la reina dels jueus. No us perdeu el vídeo.
Transcripció de les paraules del clergue egipci Safwat Higazi al canal de televisió Al-Nas, el passat 25 de gener.
Today, I would like to talk about the Starbucks coffee shop. Starbucks is to be found in Mecca, in Al-Madina, opposite the King Abdul Aziz Gate in Mecca, opposite the Al-Majid Gate in Al-Madina, as well as in Cairo. Starbucks is to be found everywhere, with this logo. This is the Starbucks logo.

Has any of you ever wondered who this woman with a crown on her head is? Why do we boycott Starbucks? I will tell you, so you will know why you should boycott this company, and what this logo stands for. As I’ve already said, it is not enough to avoid entering this coffee shop. It is not enough to you to refrain from drinking this coffee. You must urge people never to go there, but none of you should even consider throwing a stone, breaking anything, or burning [the place] down.

[...]

The girl on the Starbucks logo is Queen Esther. Do you know who Queen Esther was and what the crown on her head means? This is the crown of the Persian Kingdom. This queen is the queen of the Jews. She is mentioned in the Torah, in the Book of Esther. The girl you see is Esther, the queen of the Jews in Persia.

[...]

King [Xerxes] gave an order that the seven most beautiful girls in the kingdom be brought to him. So they held contests and auditions, and selected the seven most beautiful virgins, one of whom was the Jewish Esther, whose uncle, Mordechai – or actually, it was her cousin’s brother – was a villain. It was Mordechai who hatched this plot. Esther was one of the seven girls brought before King Xerxes in the palace. When Esther, who was very beautiful, was shown to King Xerxes, she captured his heart, and he chose her to be his queen. He placed a crown on her head, and the crown you see here [Higazi indicates the Starbucks logo] is the crown of the kingdom of Xerxes, and this is Esther, who became Queen of Persia, instead of Queen Vashti.

[...]

Can you believe that in Mecca, Al-Madina, Cairo, Damascus, Kuwait, and all over the Islamic world, hangs the picture of beautiful Queen Esther, with a crown on her head, and we buy her products.

[...]

We want Starbucks to be shut down throughout the Arab and Islamic world. We want it to be shut down in Mecca and in Al-Madina. I implore King Abdallah bin Abd Al-‘Aziz, the Custodian of the Two Holy Mosques: It is inconceivable that in Mecca and Al-Madina, there will be a picture of Queen Esther, the queen of the Jews.

Esquiant Wall Street avall


L'últim mail de Josep C. Vergés:
Obama fa el descens de Wall Street, perdent suport personal i també per a la seva política. Només reducció d'impostos i infraestructura reben suport generalitzat, el seu pla de rellançament i persecució dels rics a mitges, els seus subsidis als bancs un aprovat mínim, ajuts als que han comprat cases que no poden pagar un zero rodó i ensabonar els fabricants de cotxes un negatiu -33%. Obama ha perdut la seva imatge centrista tan essencial a la seva elecció (i reelecció el dia de demà) i ara és vist com un esquerrà. La gran majoria de votants prefereix una economia de mercat i un estat petit sobre gran, contraris a la seva ideologia, liberal americana, socialista europea, polític de barri de Xicago o Al seu gust.

Obama president:
Aprova feina: -5%
Suspens: +9%
Esquerrà: +10%
Centrista: -14%

Suport a la seva política:
Reducció impostos: +68%
Infraestructures: +58%
Perseguir els rics: +27%
Pla rellançament: +21%
Subsidis bancs: +8%
Hipoteques dolentes: 0
Subsidis fabricants cotxes: -33%

Ideologia votants:
Pro mercat: +50%
Estat petit: +8%
Estat gran: -3%

Font: Pew març 2009.

Ells i nosaltres, l'apartheid català

Alfons Quintà:
Tenim un Estat i una Administració en mans dels partits. És un tipus de possessió que ha fet taca d'oli en tots els àmbits. S'ha instal·lat una partitocràcia amb molt poc enteniment. Quan la societat es mou ho fa des dels pocs àmbits que no estan controlats pel poder polític. Com que els espais lliures són pocs, la societat es mou molt rarament.
Si fem una fotografia del Congrés dels Diputats o del Parlament de Catalunya veurem un món immòbil, reaccionari, encarcarat, víctima de les seves pròpies trampes. Volien dominar la societat i han quedar presoners de les seves maldats.
Algunes d'aquestes maldats són tan evidents que ells, els que manen, no gosen referir-s'hi mai. Per exemple, hi ha la gran maldat de la llei electoral. Als que no pertanyem ni ens identifiquem amb cap partit ens ha convertit en una versió moderna dels serfs de gleva. Els membres dels partits també han quedat malparats. En efecte, mentre duri l'actual llei electoral no serà possible que dins els partits hi hagi debats realment lliures, ni que els canvis socials reals siguin protagonitzats pels partits.
Ara que s'ha parlat tant d'Obama, cal posar de relleu que si les lleis electorals nord-americanes, i en conseqüència l'organització dels partits americans, fossin com les d'aquí, aquell canvi - i d'altres, com va ser en el seu dia l'aparició de Bill Clinton - allí no haguessin estat mai possibles.
A Catalunya tenim el problema afegit d'haver portat per mal camí el nostre autogovern. La seva instauració havia d'haver estat un estímul per aprofundir la democràcia, tasca en la qual en alguns moments històrics havien estat capdavanters a Espanya. No ha estat així.

Gràcies a J.M.G.

Recuperació immobiliària als EUA

El sector immobiliari als Estats Units frena la seva caiguda i comença a recuperar-se. Aquestes dades fan pujar Wall Street.

El mercat matrimonial

Per què els homes alts tenen més fills que els baixets? Un equip d'investigadors de la Universitat de Columbia han fet un experiment per comprovar si la realitat confirma les hipòtesis de la psicologia evolutiva. I el resultat ha estat afirmatiu. Ho explica Xavier Sala i Martín:
Primero, se confirma el cliché y la teoría evolutiva de que los hombres valoran principalmente el aspecto físico y la belleza de la mujer.

Segundo, también se confirma el tópico de que las mujeres valoran la inteligencia y la ambición del hombre.

Tercero, lo que no quiere decir que los hombres no valoren la inteligencia. ¡No! No nos gustan las chicas tontas…, pero ¡nos dan miedo las demasiado listas! En el estudio, los varones rechazaron sistemáticamente a las mujeres que eran percibidas como más inteligentes o ambiciosas que ellos. Parece que los hombres somos seres de ego frágil y de fácil intimidación.

Cuarto, como predicen los psicólogos evolutivos, las mujeres valoran más la honestidad masculina que los hombres la femenina. Quinto, las mujeres son mucho más racistas: mientras los hombres aceptaron repetir citas con mujeres de todas las etnias, las mujeres denotaron una preferencia muy fuerte por la suya propia. Una excepción: las chicas orientales aceptaron a asiáticos y a blancos (aunque no a negros o latinos). El tópico de que a los hombres blancos nos gustan las orientales se derrumba: es verdad que en Estados Unidos las parejas interraciales más comunes son de hombre blanco y chica asiática, pero eso no es porque a los blancos nos gusten las orientales especialmente (de hecho, nos gustan todas), sino que son las asiáticas las que prefieren a los blancos.

Y finalmente, la belleza masculina. ¡Sí! Los hombres las preferimos guapas. Pero antes de que nos acusen de frivolidad, hay que decir que el estudio demuestra que… ¡el físico masculino es valorado por las chicas en igual magnitud! Lo que nos devuelve a los hombres altos y corpulentos: las mujeres se sienten atraídas por esas características, y por eso tienen mayor éxito a la hora de casarse en segundas nupcias con chicas jóvenes en edad reproductiva. Eso les permite tener más hijos que los bajitos. Son las peculiaridades de los mercados matrimoniales.

dilluns, 16 de març del 2009

Només dos Think Tanks espanyols entre els 50 més influents del món




Els 50 principals Think Tanks mundials:

1. Chatham House United Kingdom
2. International Institute for Strategic Studies United Kingdom
3. Stockholm International Peace Research Institute Sweden
4. Overseas Development Institute United Kingdom
5. Centre for European Policy Studies Belgium
6. Transparency International Germany
7. German Council on Foreign Relations Germany
8. German Institute for International and Security Affairs Germany
9 French Institute of International Relations France
10. Adam Smith Institute Canada
11. Fraser Institute United Kingdom
12. European Council on Foreign Relations Multiple
13. Center for Policy Studies United Kingdom
14. Institute of Development Studies United Kingdom
15. Centre for Economic Policy Research United Kingdom
16. Centre for European Reform United Kingdom
17. International Crisis Group Belgium
18. International Institute for Democracy and Electoral Assistance Sweden
19. Kiel Institue for World Economy Germany
20. Canadian Institute of International Affairs Canada
21. Japan Institute for International Affairs Japan
22. Demos United Kingdom
23. Bruegel Belgium
24. Centre for Strategic and International Studies Indonesia
25. Chinese Academy of Social Sciences China
26. Danish Institute for International Studies Denmark
27. EU Institute for Security Studies France
28. European Policy Centre Belgium
29. International Policy Network United Kingdom
30. Netherlands Institute of International Relations Netherlands
31. Foreign Policy Centre United Kingdom
32. Institute of Economic Affairs United Kingdom
33. International Institute for Sustainable Development Canada
34. Shanghai Institute for International Studies China
35. Civitas United Kingdom
36. Norwegian Institute of International Affairs Norway
37. Peace Research Institute of Oslo Norway
38. Policy Network United Kingdom
39. Royal United Services Institute United Kingdom
40. Instituto Affari Internazionali Italy
41. Center for Conflict Resolution South Africa
42. ETH Zurich Forschungsstelle für Sicherheitspolitik und Konfliktanalyse Switzerland
43. Fundacao Getulio Vargas Brazil
44. Fundacion para el Análisis y los Estudios Sociale Spain
45. German Development Institute Germany
46. Institute for Defense Studies and Analysis India
47. Institute for International and Strategic Relations France
48. L’Institut Montaigne France
49. Institute of International and European Affairs Ireland
T50. Centre for Independent Studies Australia
T50. Centre for International Governance Innovation Canada
T50. Centro de Estudios Publicos Chile
T50. Institute for Economic Research (IFO) Germany
T50. Institute for World Ecoomy and International Relations (IMEMO) Russia
T50. Polish Institute of International Affairs Poland
T50. Real Instituto Elcano Spain

Més informació, aquí (en pdf)

Krugman diu a Zapatero que l'economia espanyola li provoca terror

Europa Press.- El Premio Nobel de Economía 2008 Paul Krugman aseguró hoy en presencia del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, que las perspectivas económicas de España "son aterradoras" y por lo tanto son necesarias políticas "drásticas" ya que las convencionales no sirven como salida. "Necesitamos soluciones diferentes y es preciso que los políticos se den cuenta de ello", señaló.
Durante su intervención en el foro 'Innovae: La innovación como solución', insistió en que la situación económica es "especialmente difícil" en España y vaticinó que los próximos años van a serlo "aún más". En ese sentido, ante lo que consideró unas previsiones de crecimiento del Fondo Monetario Internacional (FMI) "muy optimistas", advirtió de que el déficit va a ser "muy grande" y hay que darle la vuelta a la situación, que será "muy dolorosa".
Además, lamentó que las oportunidades de inversión en España "ya no son tan atractivas" y que estaban sobre valoradas. En concreto, se refirió al 'boom' del sector de la construcción, que una vez llegado a su fin generó una situación "especialmente difícil". En su opinión, la recuperación va a ser muy complicada y como salida es necesario el crecimiento de la innovación. Sin embargo, recordó que "no ha habido una sociedad más innovadora" que la estadounidense en la década de los años '20 del siglo XX, lo que no evitó la Gran Depresión.
"Todo el mundo quiere ahorrar, pero lo mejor sería que hubiera más oportunidades de inversión en soluciones medioambientales, en tecnologías verdes, en tecnologías avanzadas", señaló el Premio Nobel, al tiempo que requirió una sociedad más innovadora, con políticos más innovadores para dar "una respuesta sin precedentes a la crisis".
En ese sentido, dijo que no ha habido la suficiente innovación en Europa y estimó que el Banco Central Europeo "es poco innovador en sus políticas" que deberían centrarse en evitar la deflación que es "muy desalentadora" para la economía.
Paul Kruger indicó que el origen de la crisis financiera internacional está en un "exceso de optimismo", y ahora se vive la situación "más seria" conocida "jamás". De tal modo, recordó que de acuerdo a las proyecciones del FMI las cosas "van a ir aún a peor, pero lo más sorprendente es cómo está afectando a todos los países del mundo". SIN MUNICION PARA LUCHAR CONTRA LA CRISIS
También reconoció que aunque no es la primera crisis económica dijo que "sí es distinta". Así, lamentó que ya no es posible bajar más los tipos de interés, que ya estaban bajos al principio de la crisis por lo que ya "no queda munición con qué luchar mientras la economía sigue cayendo".
En cuanto a las políticas drásticas y reformadoras, Kruger defendió el plan de estímulo económico que se está acometiendo en Estados Unidos, pero vaticinó que incluso si el plan de Obama tiene "éxito" todavía crecerán el paro y la deflación. "Tenemos el problema de una coordinación internacional poco acertada", acotó el premio Nobel, que afirmó que en Europa se está haciendo "menos todavía" que en Estados Unidos para mitigar la coyuntura.
Por otro lado, destacó que una de las principales diferencias de la crisis en Europa y América es que el primero tiene unos programas sociales "más generosos" con los que el ciudadano está más protegido, mientras que en Estados Unidos muchos ciudadanos se están quedando sin subsidio ni seguro médico, por lo que en Europa el "peaje humano será menor".
En todo caso, Kruger recriminó al Banco Central Europeo su falta de políticas innovadoras y alertó de que ahora hay más riesgo significativo de deflación en Estados Unidos, pero avisó de que dentro de un año o dos ese fenómeno puede instalarse también en la Unión Europea. Mientras, subrayó países como Alemania, donde "se está haciendo bastante", y Francia, donde también se está luchando contra la crisis aunque "bastante menos".
Finalmente, ante esta compleja situación urgió a los Gobiernos y a los banqueros de todo el mundo a que "se impliquen a fondo", que sean innovadores y realicen políticas drásticas.

Renovar-se o morir



Via Valdeprrillos

Robin Hood, una altra mite que cau



Daily Mail:
Folklore holds that Robin Hood was a fearless outlaw loathed by the rich and loved by the poor. Fighting injustice and tyranny, his gallantry became the stuff of legend - and Hollywood movies. But according to a newly-discovered manuscript entry it appears that Robin and his Merry Men may not have been as popular as the stories would have us believe.

Written in Latin and buried among the treasures of Eton's library, the 23 sparse words shed new light on the Sheriff of Nottingham's mortal foe. Translated, the 550-year-old note reads: 'Around this time, according to popular opinion, a certain outlaw named Robin Hood, with his accomplices, infested Sherwood and other law-abiding areas of England with continuous robberies.' An unknown monk wrote the words in the margin of a medieval history book called the Polychronicon.


Gràcies a T.A.

diumenge, 15 de març del 2009

La minsa frontera entre nazisme i islamisme

Boualem Sansal, escriptor algerià, a Nouvel Observateur:


En avançant dans mes recherches sur l’Allemagne nazie et la Shoah, j’avais de plus en plus le sentiment d’une similitude entre le nazisme et l’ordre qui prévaut en Algérie et dans beaucoup de pays musulmans et arabes. On retrouve les mêmes ingrédients et on sait combien ils sont puissants.

De Ben Bella à Bouteflika, c’est le même discours de haine, enseigné dans nos écoles et nos mosquées, relayé et amplifié par la télévision et les officines de la propagande.

Nous vivons sous un régime national-islamiste et dans un environnement marqué par le terrorisme, nous voyons bien que la frontière entre islamisme et nazisme est mince.

Comme elle le fut dans les premières années de son indépendance, une terre d’expérimentation où tous les vendeurs d’utopies dans le monde venaient proposer leurs recettes-miracles, l’Algérie sera, comme l’Irak, un terrain où viendront s’affronter toutes les factions et toutes les mafias du monde. El-Qaïda l’a bien compris, elle y a installé une succursale. Hier, c’était les Frères Musulmans, puis les Afghans, aujourd’hui, c’est la nébuleuse El-Qaïda et demain, on rebattra les cartes et de nouveaux acteurs apparaîtront. Le système corrompu et nauséabond du FLN est ainsi, il attire les mouches.

La lutte contre l’islamisme, matrice du terrorisme, réclame un engagement des musulmans et de leurs théologiens. Il leur revient de sauver leur religion et de la réconcilier avec la modernité, faute de quoi l’islam finira par n’être plus que l’islamisme. Mais le danger dans les pays arabes et musulmans est tel qu’aucun théologien n’ose entreprendre ce nécessaire travail d’ijtihad. Et les intellectuels qui s’y emploient avec talent dans les démocraties occidentales (Soheib Bencheikh, Malek Chebel, Mohamed Arkoun, Abdelwahab Meddeb…) ne sont guère entendus dans nos pays. Mon humble avis est que l’islam a déjà trop pâti de l’islamisme et du nationalisme arabo-musulman, je ne vois pas comment il pourrait reprendre le chemin des Lumières qui jadis fut le sien.
(Via Extrême-Centre)

divendres, 13 de març del 2009

Els americans es rellancen sense necessitat d'estímuls

Des de fa setmanes, l’economista monetarista liberal francès Jean-Pierre Chevallier assegura que els americans han començat la recuperació, sense necessitat d’estímuls. Ahir, el Bank of Amèrica anunciava la recuperació de beneficis els mesos de gener i febrer i avui, contra totes les previsions, l’índex sobre la confiança del consumidor de la Universitat de Michigan ha pujat a 56,6 punts els primers dies de març. Per Chevallier, l’economia dels Estats Units està ara en una situació ideal amb una inflació al seu òptim, tipus baixos d'interès i l’inici d’una represa del creixement del PIB. 
Les Américains se relancent tout seuls, sans plan de relance comme le montrent une fois de plus les derniers chiffres des agrégats monétaires publiés par la Fed hier jeudi 12 : au lundi 2 mars, l’augmentation de M2-M1 a été de 9,1 % d’une année sur l’autre, ce qui est une fluctuation un peu haute mais dans la tendance baissière lourde depuis l’investiture de Barack Obama le 20 janvier lorsque cette augmentation avait atteint un point haut de 10,2 %, ce qui signifie que les Américains augmentent moins leur épargne car ils ont confiance en leur avenir, et ils augmentent donc leurs dépenses (et leur consommation), ce qui fait repartir la croissance du PIB (par la demande),


L’épargne des Américains (visible dans M2-M1) est considérable : elle a atteint un sommet historique de $6 741 milliards le 2 mars, ce qui ne les empêche pas de dépenser le reste de leurs revenus,

Comme la croissance du PIB réel est inversement proportionnelle à la variation de la masse monétaire libre, cette croissance est en train de repartir, mais lentement car il est important qu’elle ne reparte pas trop vite,

En effet, si la croissance repartait trop rapidement, les taux d’intérêts augmenteraient, ce qui bloquerait le redémarrage de l’immobilier et de la consommation qui sont très élastiques par rapport au niveau des taux.

França, més a prop de Trichet que d’Obama



La ministra francesa d'Economia, Christine Lagarde, en una entrevista al diari 'Les Echos', considera "preocupant" escoltar veus a l'altre costat de l'Atlàntic dient que l'economia segurament no es recuperarà l'any que ve. Lagarde, que diu que està més a prop de les previsions del president del BCE, Jean-Claude Trichet, afirma, respecte l'Administració Obama, que Estats Units donen la sensació de no creure's els seus propis plans d'estímul".
Je suis plutôt de l'avis de Jean-Claude Trichet. Nous tablons sur une reprise courant 2010. Il est un peu inquiétant d'entendre des voix outre-Atlantique dire que l'économie ne repartira certainement pas l'année prochaine. Les Etats-Unis donnent le sentiment qu'ils ne croient pas eux-mêmes à leur plan de relance.

A mon avis, le FMI noircit trop le tableau. Moi, je ne suis pas convaincue qu'il y aura cette année une récession mondiale. Quand on regarde les prévisions du Fonds, il ne tient pas compte de toutes les composantes des plans de relance. Pour la France, par exemple, il a oublié les investissements supplémentaires des entreprises publiques.
(...)
A-t-on touché le point bas de la crise ? Voyez-vous des signes avant-coureurs d'amélioration ?
Je pense que les entreprises vont bientôt commencer à réaugmenter leurs stocks, ce qui pourrait réamorcer la pompe. Mais il ne faut pas se faire d'illusions : la reprise aura la forme d'une « tôle ondulée », avec des hauts et des bas. Pour entrer dans un cercle vertueux, les Etats doivent restaurer la confiance en donnant des signaux clairs et fermes à la communauté financière et aux citoyens. A savoir que, collectivement, nous allons vraiment rétablir des règles et sanctionner les abus.

Quels sont ces signaux ?
Nous souhaitons tout d'abord progresser sur la question des paradis fiscaux. Ils doivent accepter la transmission de données et la levée du secret bancaire. Il y a trois listes : celle des centres non coopératifs fiscaux, celle du Forum de stabilité financière, c'est-à-dire les pays qui, de fait, ne jouent pas le jeu de la coopération, et celle du Gafi, pour le blanchiment d'argent. Pour chaque liste, nous devrons prendre des décisions concrètes. S'il n'y a pas de volonté de coopérer, nous demanderons à toutes nos banques de communiquer les informations sur leurs transactions avec ces pays. Nous pourrons également dénoncer les conventions bilatérales, fiscales notamment.

Tres de cada quatre catalans està dels polítics fins a la barretina

Cada baròmetre que es publica és pitjor que l'anterior. Com segueixi així, acabaran per prohibir la seva publicació. Ara, de plegar, no plegaran, no.
EFE.- Tres de cada quatre catalans estan insatisfets amb els polítics, segons posa de manifest el nou baròmetre de satisfacció política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO corresponent a gener, fet públic avui.

Així, el 74,3% dels enquestats diuen que estan insatisfets políticament, fet que és el percentatge més alt des de juny del 2005, quan va començar a fer-se aquest índex. En canvi, els que diuen estar satisfets només són el 25,7%.

La insatisfacció s'ha disparat l'últim any. Si el gener del 2008 els insatisfets eren el 62,2% dels enquestats --un percentatge semblant al que es va registrar entre 2005 i 2007--, aquest any el percentatge no ha parat d'augmentar fins a superar el 74%.

L'estudi del CEO distingeix entre satisfacció a nivell conjuntural i estructural. La primera fa referència al moment polític puntual, mentre que la segona és un malestar per la satisfacció política i econòmica en general, i pels partits i els polítics en el seu conjunt.

Pel que fa a la insatisfacció conjuntural, supera el 86,1%, la dada més elevada des de 2005. Els satisfets només són el 13,9%. La diferència entre satisfets i insatisfets és de 72,2 punts.

El gener del 2008, el 63,8% de la mostra deien estar insatisfets, vint punts menys que a començament d'aquest any.

Pel que fa a la insatisfacció estructural, se situa al 59,3%, una dada semblant a la d'un any abans, quan ha estat del 57,4%. Els satisfets estructuralment són el 40,7% de la mostra.
Per fer aquest índex, es van analitzar variables extretes de l'últim baròmetre del CEO, pel qual es van entrevistar 2.000 persones, i té un marge d'error del 2,73%.

Internet compleix 20 anys



Tim Berners-Lee, inventor de la World Wide Web.
El Laboratorio Europeo de Física de Partículas (CERN, junto a Ginebra), celebra hoy el nacimiento de la www allí, hace 20 años. El invitado de honor es Tim Berners-Lee, el inventor de la web, que entonces trabajaba en el CERN. Fue en marzo de 1989 cuando Berners-Lee envió un artículo con la idea general a su jefe, Mike Sendall, y éste escribió en la tapa del documento "algo vago pero interesante", al tiempo que daba luz verde a Berners-Lee para continuar su desarrollo. Así nació la World Wide Web, recuerda hoy el CERN en un comunicado. A finales de 1990 la web estaba ya funcionando, pero sólo entre un par de ordenadores del laboratorio de Ginebra.

Polítics per Madoff



Josep C. Vergés m'envia aquest mail:
L'estafador condemnat Bernard Madoff és un Robin Hood postmodern, robant dels fastigosament rics per a donar als pobres politicastres demòcrates. Però Madoff va guardar pràcticament tot el canvi, facilitant només $238.000 als demòcrates les darreres dues dècades, i $372.000 addicionals via la seva empresa fantasma. Els demócrates surten baratos, però fou el col.lapse del mercat, no els politicastres el que ha exposat el seu frau. Una lliçó moral capitalista per als demòcrates? Almenys que tornin els cèntims malaguanyats a les víctimes fastigosament pobres!

Campanya demòcrata per al senat: $102.000
Demòcrates Clinton, Schumer (foto), Wyden, Markey, Lauetenberg, Merkley, Rangel, Towns, Dodd, Ackerman, Dingell, Obey, Matheson: $56.850
A favor de l'abort: $250
Associació Industria Valors: $41.000
Font: Center for Responsive Politics

Obama i la curva de Piketty i Saez

En els pressupostos d'Obama es pot descobrir la curva de Piketty i Saez, dos economistes assessors del partit socialista francès, que mostra que l'1% dels nord-americans se'n van emportar la part més gran de la renda nacional entre 1980 i el 2006. És a dir, els rics es van fer més rics. Com explicar-ho? Per Obama és un qüestió moral: "les famílies de classe mitja s'han comportat de manera resposable, els super-rics, no". Hi ha, però, altres explicacions més econòmiques:

Il reste surtout à se demander pourquoi les riches se sont tant enrichis depuis 1980 ? L’explication par l’impôt ne suffit pas : ce n’est pas la baisse des impôts qui fait le super riche. Sans doute le devient-on parce que l’on est greffé sur la mondialisation : tout métier mondial – Microsoft, Wall Street – confère 6 milliards de clients. La taille du marché, et pas l’immoralité dénoncée par Obama, crée la super richesse. Est-ce grave ? Tout dépend de ce que produit le super riche : Windows ça va, Madoff non. Tout dépend aussi de l’usage que le super riche fait de sa super richesse : la Fondation Bill et Melinda Gates contre la malaria, c’est bien, les frasques du milliardaire russe, non.