(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
dimarts, 13 de gener del 2009
De lectura obligada
No us perdeu aquest article del professor Gunnar Heinsohn al Wall Street Journal. Heinsohn és el cap de l'Institut Raphael Lemkin de la Universitat de Bremen, el primer institut dedicat a la investigació comparativa de genocidis.
As the world decries Israel's attempt to defend itself from the rocket attacks coming from Gaza, consider this: When Hamas routed Fatah in Gaza in 2007, it cost nearly 350 lives and 1,000 wounded. Fatah's surrender brought only a temporary stop to the type of violence and bloodshed that are commonly seen in lands where at least 30% of the male population is in the 15-to-29 age bracket.
In such "youth bulge" countries, young men tend to eliminate each other or get killed in aggressive wars until a balance is reached between their ambitions and the number of acceptable positions available in their society. In Arab nations such as Lebanon (150,000 dead in the civil war between 1975 and 1990) or Algeria (200,000 dead in the Islamists' war against their own people between 1999 and 2006), the slaughter abated only when the fertility rates in these countries fell from seven children per woman to fewer than two. The warring stopped because no more warriors were being born.
In Gaza, however, there has been no demographic disarmament. The average woman still bears six babies. For every 1,000 men aged 40-44, there are 4,300 boys aged 0-4 years. In the U.S. the latter figure is 1,000, and in the U.K. it's only 670.
And so the killing continues. In 2005, when Israel was still an occupying force, Gaza lost more young men to gang fights and crime than in its war against the "Zionist enemy." Despite the media's obsession with the Mideast conflict, it has cost many fewer lives than the youth bulges in West Africa, Lebanon or Algeria. In the six decades since Israel's founding, "only" some 62,000 people (40,000 Arabs, 22,000 Jews) have been killed in all the Israeli-Arab wars and Palestinian terror attacks. During that same time, some 11 million Muslims have been killed in wars and terror attacks -- mostly at the hands of other Muslims.
What accounts for the Mideast conflict's relatively low body count? Hamas and their ilk certainly aim to kill as many Israelis as possible. To their indignation, the Israelis are quite good at protecting themselves. On the other hand, Israel, despite all the talk about its "disproportionate" use of force, is doing its utmost to spare civilian deaths. Even Hamas acknowledges that most of the Palestinians killed by Israeli air raids are from their own ranks. But about 10%-15% of Gaza's casualties are women and minors -- a tragedy impossible to prevent in a densely settled area in which nearly half the people are under 15 and the terrorists hide among them.
The reason for Gaza's endless youth bulge is that a large majority of its population does not have to provide for its offspring. Most babies are fed, clothed, vaccinated and educated by UNRWA, the United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East. Unlike the U.N. High Commission for Refugees, which deals with the rest of the world's refugees and aims to settle them in their respective host countries, UNRWA perpetuates the Palestinian problem by classifying as refugees not only those who originally fled their homes, but all of their descendents as well.
UNRWA is benevolently funded by the U.S. (31%) and the European Union (nearly 50%) -- only 7% of the funds come from Muslim sources. Thanks to the West's largesse, nearly the entire population of Gaza lives in a kind of lowly but regularly paid dependence. One result of this unlimited welfare is an endless population boom. Between 1950 and 2008, Gaza's population has grown from 240,000 to 1.5 million. The West basically created a new Near Eastern people in Gaza that at current trends will reach three million in 2040. Within that period, Gazans may alter the justifications and directions of their aggression but are unlikely to stop the aggression itself.
The Hamas-Fatah truce of June 2007 allowed the Islamists again to direct all their energy on attacking Israel. The West pays for food, schools, medicine and housing, while Muslim nations help out with the military hardware. Unrestrained by such necessities as having to earn a living, the young have plenty of time on their hands for digging tunnels, smuggling, assembling missiles and firing 4,500 of them at Israel since 2006. While this gruesome activity has slowed the Palestinian internecine slaughter, it forced some 250,000 Israelis into bomb shelters.
The current situation can only get worse. Israel is being pushed into a corner. Gazan teenagers have no future other than war. One rocket master killed is immediately replaced by three young men for whom a martyr's death is no less honorable than victory. Some 230,000 Gazan males, aged 15 to 29, who are available for the battlefield now, will be succeeded by 360,000 boys under 15 (45% of all Gazan males) who could be taking up arms within the coming 15 years.
As long as we continue to subsidize Gaza's extreme demographic armament, young Palestinians will likely continue killing their brothers or neighbors. And yet, despite claiming that it wants to bring peace to the region, the West continues to make the population explosion in Gaza worse every year. By generously supporting UNRWA's budget, the West assists a rate of population increase that is 10 times higher than in their own countries. Much is being said about Iran waging a proxy war against Israel by supporting Hezbollah and Hamas. One may argue that by fueling Gaza's untenable population explosion, the West unintentionally finances a war by proxy against the Jews of Israel.
If we seriously want to avoid another generation of war in Gaza, we must have the courage to tell the Gazans that they will have to start looking after their children themselves, without UNRWA's help. This would force Palestinians to focus on building an economy instead of freeing them up to wage war. Of course, every baby lured into the world by our money up to now would still have our assistance.
If we make this urgently needed reform, then by at least 2025 many boys in Gaza -- like in Algeria -- would enter puberty as only sons. They would be able to look forward to a more secure future in a less violent society.
If the West prefers calm around Gaza even before 2025, it may consider offering immigration to those young Palestinians only born because of the West's well-meant but cruelly misguided aid. In the decades to come, North America and Europe will have to take in tens of millions of immigrants anyway to slow the aging of their populations. If, say, 200,000 of them are taken from the 360,000 boys coming of age in Gaza in the next 15 years, that would be a negligible move for the big democracies but a quantum leap for peace in the Near East.
Many of Gaza's young -- like in much of the Muslim world -- dream of leaving anyway. Who would not want to get out of that strip of land but the international NGOs and social workers whose careers depend on perpetuating Gaza's misery?
dilluns, 12 de gener del 2009
Gaza, la gran hipocresia
El punt de vista de Wafa Sultan:Puisqu’il m’importe peu de satisfaire les uns, de défendre les autres ou d’éviter la colère des troisièmes, je peux dire que le Hamas n’est qu’une sécrétion islamique terroriste dont le comportement irresponsable à l’égard de sa population l’empêche de se hisser au niveau du gouvernement. Mais ceci est conforme à l’habitiude, puisque, à travers l’histoire de l’islam, jamais une bande de criminels islamistes n’a respecté ses adminsitrés. (...) Je ne prétends pas défendre Israël, puisque les Juifs ne m’ont pas demandé mon avis quant à leur terre promise. S’ils me demandent mon avis, je leur conseille de brûler leurs livres sacrés et de quitter la région et de sauver leur peau. Car les musulmans constituent une nation rigide exempte de cerveau. Et c’est contagieux. Tous ceux qui les fréquentent perdent la cervelle…
Avant la création de l’Etat d’Israël, l’histoire n’a jamais mentionné une guerre impliquant les Juifs, ni qu’un Juif ait commandé une armée ou mené une conquête. Mais les musulmans sont des combattants, des conquérants et leur histoire ne manque pas d’exemples et de récits de conquêtes, de morts, de tueries, de razzias… Pour les musulmans, tuer est un loisir. Et s’ils ne trouvent pas un ennemi à tuer, ils s’entretuent entre eux.
Il est impossible pour une nation qui éduque ses enfants sur la mort et le martyre, pour plaire à son créateur, d’enseigner en même temps l’amour de la vie. La vie a-t-elle une valeur pour une société qui inculque à ses enfants qu’ils doivent tuer ou être tués pour aller au Paradis ?
(…) Depuis le début de l’opération israélienne contre Gaza, je suis bombardée de courriers électroniques venant de lecteurs musulmans qui me demandent mon avis sur ce qui se déroule à Gaza. Je ne suis pas concernée par ce qui s’y passe, mais je suis intéressée par les motivations qui animent ceux qui m’écrivent. Je suis convaincue que ce qui les motive n’est pas la condamnation de l’horreur, ni la condamnation de la mort qui sévit à Gaza. Car, si la motivation était réellement la condamnation de la mort, ces mêmes lecteurs se seraient manifestés à d’autres occasions où la vie était menacée.
Ceux qui condamnent le massacre de Gaza, par défense de la vie en tant de valeur, doivent m’interroger sur mon avis à chaque fois que cette vie-valeur était menacée. Plus de 200.000 musulmans Algériens ont été massacrés par d’autres musulmans Algériens ces quinze dernières années, sans qu’aucun musulman ne s’en émeuve. Des femmes Algériennes violées par les islamistes ont témoigné et raconté que leurs violeurs priaient Allah et imploraient son Prophète avant qu’ils ne violent leurs victimes. Mais personne ne m’a demandé mon avis. Plus de 20.000 citoyens syriens musulmans avaient été massacrés par les autorités (Hamas en 1983) sans qu’aucun musulman ne réagisse et sans qu’aucun ne me demande mon avis sur ces massacres étatiques. Des musulmans se sont fait exploser dans des hôtels jordaniens tuant des musulmans innocents qui célébraient des mariages, symboles de la vie-valeur, sans qu’aucune manifestation ne soit organisée à travers le monde, et sans qu’on ne me demande mon avis. En Egypte, des islamistes ont récemment attaqué un village copte et ont massacré 21 paysans, sans qu’un seul musulman ne dénonce ce crime. Saddam Hussein a enterré vivant plus de 300.000 chiites et kurdes, et en a gazé beaucoup plus, sans qu’un seul musulman n’ose réagir et dénoncer ces crimes.
Au plus fort des bombardements de Gaza, une femme musulmane, fidèle et pieuse, s’est fait exploser en Irak dans une mosquée chiite, tuant une trentaine d’innocents, sans que les médias ou les musulmans ne s’en émeuvent. Il y a quelques mois, le Hamas avait aussi tué onze personnes d’une même famille palestinienne, accusés d’appartenir au Fatah, sans que des manifestations ne soient organisées en Europe ou dans le monde arabe, et sans qu’aucun lecteur ne m’écrive et ne m’envoie ses protestations.
Ainsi, la vie n’a pas de valeur pour le musulman. Sinon, il aurait dénoncé toute atteinte à la vie, quelle qu’en soit la victime. Les Palestiniens et leurs soutiens dénoncent les massacres de Gaza, non pas par amour de la vie, mais pour dénoncer l’identité dues tueurs. Si le tueur était musulman, appartenant au Hamas ou au Fatah, aucune manifestation n’aurait eu lieu.
dissabte, 10 de gener del 2009
Amor paternal
Extrême Centre:
ADDENDA.- Un bon resum del conflicte amb Hamas, des de la retirada d'Israel de Gaza fins a l'inici de l'actual ofensiva militar.
“Nous pouvons pardonner aux arabes d’avoir tué nos enfants. Nous ne pouvons leur pardonner de nous avoir forcé à tuer leurs enfants. Il y aura la paix avec les arabes seulement quand ils aimeront leurs enfants plus qu’ils ne nous haissent” (Golda Meir).
Quand le leader du Hamas Nizar Rayyan a été tué la semaine dernière ses 4 femmes et onze de ses enfants sont morts avec lui. D’après ses enfants survivants, la mort de la famille Rayyan n’est pas un accident : Rayyan avait encouragé femmes et enfants à mourir avec lui en “martyrs”.
Des membres de la famille ont indiqué aux medias arabes que dans les jours précèdents l’attaque, Rayyan avait demandé régulièrement à ses enfants “qui veut mourir avec moi en martyr ? ” et les enfants répondaient ” oui, papa, nous voulons tous être avec toi, mort ou vivant”.
La fille adulte de Rayyan, Wala, a déclaré que même les enfants les plus jeunes souhaitaient mourir avec leur père. “Si vous demandiez à ma petite soeur de 4 ans Aisha, qui est morte pendant l’attaque, elle vous aurait répondu qu’elle voulait mourir en martyr” a-t-elle déclaré à Ma’an news.
Une des brus de Rayyan a dit qu’on lui avait donné la chance de mourir avec la famille. Elle était passée à la grande maison de Rayyan de Jabaliya et Rayyan lui avait demandé si elle souhaitait mourir avec lui, ses femmes et ses enfants. Elle avait dit qu’elle était d’accord , mais avait quitté la maison un peu plus tard, juste avant l’attque.
Apparement quand Rayyan avait offert à sa bru “l’opportunité” de mourir, il avait déjà reçu le coup de téléphone de IDF l’avertissant de quitter sa maison à cause du bombardement imminent.
Les 11 enfants qui sont morts avaient entre 1 et 16 ans. Un autre fils était mort des années auparavant, quand Rayyan l’avait envoyé se faire exploser à Gaza dans un attentat suicide. Deux Israeliens avaient été tués par cette attentat.
ADDENDA.- Un bon resum del conflicte amb Hamas, des de la retirada d'Israel de Gaza fins a l'inici de l'actual ofensiva militar.
El desastre del "model" econòmic espanyol
Roberto Centeno:
Una depresión es un largo periodo -diez años o más- caracterizado por un bajo nivel de producción, consumo e inversión, con quiebras masivas de empresas, un elevado nivel de paro, un descenso de los precios, y destrucción de la riqueza de las familias. Y para comprender por qué desembocaremos en ésta situación por primera vez en nuestra Historia, es necesario entender tres hechos esenciales. El primero, que desde un punto de vista estructural, el crecimiento económico de España ha sido básicamente tercermundista, no nos hemos adaptado en absoluto a la globalización, y hemos perdido el 15% de cuota de mercado en el comercio mundial, del 2,06 en 2003 al 1,74 en 2007. Es decir, un crecimiento basado en el consumo interno sostenido por un incremento masivo de la población -el mayor del mundo desarrollado, consecuencia de la inmigración-, y en el turismo. Y todo ello fuertemente apalancado (multiplicado) por el endeudamiento masivo de familias, empresas y entidades financieras, también el mayor mundial, y un déficit exterior de más de un 11% del PIB -producimos un 11% menos de lo que consumimos- y realizado mediante la explotación masiva de mano de obra barata: casi el 50% de la población ocupada es mileurista.
Simultáneamente, el punto de inflexión, no solo inmobiliario sino del modelo en su conjunto, ocurrida en marzo 2007, ha coincidido con la mayor crisis financiera internacional desde la Gran Depresión, y con el peor Gobierno imaginable, un hatajo de analfabetos funcionales, que ha mantenido una inacción suicida durante más de un año, y como acertadamente se ha resumido en éstas mismas páginas “ni sabían entonces por qué crecíamos, ni saben ahora por que nos hundimos”, a lo que se añade una oposición cobarde e incapaz, que no ha tenido el cuajo de plantar cara al Gobierno, y ni siquiera ha presentado una alternativa creíble para enfrentarnos a la crisis.
Y el tercer hecho esencial, es un modelo de Estado con un nivel de ineficiencia, despilfarro y corrupción, único en el mundo. Todo multiplicado por 17, cientos de miles de funcionarios haciendo lo mismo -sobran unos dos millones- inventando y controlando 17 normativas diferentes, 17 sistemas informáticos, 17 de todo, y con un mercado fragmentado en 17 parcelas independientes, un desastre para productividad y la eficiencia, y al frente del tinglado cientos, miles, de consejeros, directores generales y toda una patulea de jefes y jefecillos, con coche -hay mas coches oficiales que en EEUU- secretaria y despacho de lujo, un cortejo de indocumentados nombrados a dedo con carné del partido, y con el mayor nivel de corrupción de la Historia de España. Las CCAA consumen el 60% del gasto público, el triple del neto del Estado, 177.000 millones de euros, un 78% del cual es gasto no productivo, frente a un resto de 60.000 para financiar España. En total, un 18% del PIB, donde la mitad aproximadamente, el 9%, es gasto innecesario. Ningún país del planeta podría soportar ésta barbarie.
divendres, 9 de gener del 2009
L'estratègia criminal de Hamas

Aquest mapa va ser confiscat dimecres passat a membres de Hamas per paracaigudistes israelians que operen al nord de la Franja de Gaza. En concret, es tracta d'un plànol de la barriada d'Al-Tatraa, a la ciutat de Gaza, dividida en tres zones operatives delimitades pels colors vermell, blau i verd. Els punts de colors indiquen els indrets i els tipus d'explosius que hi han magatzemat els milicians de Hamas. Altres guarismes senyalen posicions de franctiradors al costat de les mesquites. A la part inferior del mapa està senyalitzada la ubicació d'explosius al costat d'una gasolinera. Tot això, al bell mig d'un barri superpoblat.
Verbatim
Dit...
...i fet!
El mapa mostra l'abast dels coets dispartats des de Gaza. La zona gris és l'afectada pels trets de morter; la groga, pels projectils Kassam; la taronja, pels Kassam i els míssils Grad senzills, i la vermella, la zona afectada pels míssils Grad millorats. Gairebé un milió de civils israelians estan a l'abast de tots aquests coets de Hamas. I això fa anys que dura.
...i fet!
El mapa mostra l'abast dels coets dispartats des de Gaza. La zona gris és l'afectada pels trets de morter; la groga, pels projectils Kassam; la taronja, pels Kassam i els míssils Grad senzills, i la vermella, la zona afectada pels míssils Grad millorats. Gairebé un milió de civils israelians estan a l'abast de tots aquests coets de Hamas. I això fa anys que dura.
Acaba la lluna de mel
Senadors demòcrates s'oposen al pla de rellaçament econòmic d'Obama:WASHINGTON — President-elect Barack Obama's proposed tax cuts ran into opposition Thursday from senators in his own party who said they wouldn't do much to stimulate the economy or create jobs. Senators from both parties agreed that Congress should do something to stimulate the economy. But Democratic senators emerging from a private meeting of the Senate Finance Committee criticized business and individual tax cuts in Obama's stimulus plan.
They were especially critical of a proposed $3,000 tax credit for companies that hire or retrain workers.
"If I'm a business person, it's unlikely if you give me a several-thousand-dollar credit that I'm going to hire people if I can't sell the products they're producing," said Sen. Kent Conrad, D-N.D., a member of the committee.
"That to me is just misdirected," Conrad said.
Sen John Kerry, D-Mass., said, "I'd rather spend the money on the infrastructure, on direct investment, on energy conversion, on other kinds of things that much more directly, much more rapidly and much more certainly create a real job."
The cost of the economic rescue package Obama wants is expected to swell to $800 billion or more. About $300 billion of Obama's package would be for tax cuts or refunds for individuals and businesses.
One tax provision would provide a $500 tax cut for most workers and $1,000 for couples, at a cost of about $140 billion to $150 billion over two years. The individual tax cuts may be awarded through withholding less from worker paychecks, effectively making them about $10 to $20 larger each week.
Hamas vol recuperar la crucifixió
Segons publica el diari "Al Hayat", la majoria de diputats de Hamas al Consell Legislatiu Palestí han provat fa poc un projecte de llei per modificar el Codi Penal i acostar-lo als preceptes de la llei islàmica. Així, el projecte de llei preveu la introducció de la lapidació, les amputacions i fins i tot la crucifixió. Chawki Freïha, des de Beirut, es pregunta: "Avec l’instauration de la lapidation, de l’amputation et de la crucifixion, comment peut-on encore critiquer Guantanamo?".La loi proposée, essentiellement inspirée de la loi islamique, suscite la crainte des ONG et des associations palestiniennes des droits de l’homme à Gaza, puisqu’elle prévoit l’introduction de nouvelles sanctions pénales jusque-là inexistantes. Il s’agit notamment des lapidations, des amputations, et même de la crucifixion des justiciables en fonction des crimes commis. Ces méthodes s’ajouteraient - en cas de vote définitif - à l’emprisonnement et à la peine capitale. Les députés veulent également annuler toute possibilité de grâce.
Ainsi, la nouvelle loi prévoit la peine de mort dans les cas de trahison, de collusion avec un ennemi, d’utilisation des armes contre des Palestiniens, et dans les cas des homicides. La peine capitale pourra également s’appliquer contre tout Palestinien qui négocierait avec un pays ennemi contre les intérêts de la Palestine. La lapidation s’appliquerait à tout musulman qui boit, possède ou fabrique de l’alcool (quarante coups de fouet). Si l’alcoolique n’est pas musulman, il sera fouetté au moins quarante fois et emprisonné trois mois. La lapidation sera également appliquée aux joueurs (casino), à ceux qui portent atteinte aux valeurs religieuses, ainsi qu’à ceux dont le comportement est anti-islamiste (prostitution, insulte...). Quant aux voleurs, les législateurs du Hamas prévoient l’amputation.
Més sobre la desproporcionalitat
Un article imprescindible d'Ana Nuño:
Desproporcionalidad, pues. Hablemos de ella un poco por encima, y ciñéndonos a lo que trasluce del tratamiento informativo del conflicto por los viejos medios de comunicación occidentales. Por ejemplo: los medios nos mantienen puntualmente informados del cómputo de víctimas de la operación militar israelí (cuando escribo esto, más de 500 muertos, de los que aproximadamente 100 eran civiles), pero ¿cuántos de esos mismos medios han hecho seguimiento de los misiles lanzados sobre poblaciones israelíes desde que Hamás comenzó a bombardear el país vecino el 5 de marzo de 2002, fecha del primer lanzamiento de un misil Qassam sobre territorio israelí desde la franja de Gaza? ¿Cuántos de esos ciudadanos que salen en Londres, París o Madrid a manifestarse contra Israel y accesoriamente a favor de los palestinos saben que en los últimos tres años, desde que los israelíes se retiraron de la franja, han llovido 6.464 misiles sobre el sur de Israel? ¿Cuántos saben que el alcance de estos disparos ha ido ampliándose a medida que aumentaba la capacidad de fuego de las lanzaderas de Hamás, y que actualmente es de 70 kilómetros? ¿Y cuántos que el tiempo del que disponen los habitantes de Sderot para ponerse a salvo después del lanzamiento de un mísil desde Gaza es de apenas 15 segundos?Gràcies A.E.
Más desproporcionalidad: Israel mata y machaca, los terroristas atacan. Israel bombardea, Hamás lanza "cohetes artesanales". Los Qassam y los Grad no serán tan potentes y precisos como los misiles guiados por láser de las Fuerzas Defensivas de Israel, pero matan igual. Pero aún hay otra desproporcionalidad dentro de la desproporcionalidad, y más mortífera: precisamente porque son menos precisos es mayor la capacidad letal de los misiles de Hamás. Esta desproporcionalidad suele ser pasada por alto por nuestros ilustrados medios de comunicación: Israel no ordena acciones militares con el fin de matar civiles, Hamás sí. Y si hasta la fecha los israelíes sólo han tenido que enterrar a 24 víctimas mortales de los juguetitos artesanales de Hamás (que han dejado, por otra parte, más de 1.100 heridos), ello refleja también otra notable desproporcionalidad: las autoridades israelíes imponen medidas de seguridad excepcionales para garantizar el derecho a la vida de sus nacionales, mientras que los simpáticos resistentes islámicos (Hamás es el acrónimo de Harakat al Muqawama al Islamiya, Movimiento de Resistencia Islámico) no sólo no hacen lo propio con sus amadísimos conciudadanos palestinos, sino que los utilizan como carne de cañón mediática al instalar sus arsenales y disparar misiles desde residencias privadas o edificios públicos. Incluso, por increíble que parezca, han llegado a disparar misiles contra Israel... ¡desde una escuela construida en Gaza con fondos de la Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo (Unrwa)!
¿Quién es capaz de imaginar a un líder de Hamás diciendo esta frase de Golda Meir, pronunciada en una conferencia de prensa en Londres en 1969: "Cuando haya paz, quizás, al cabo del tiempo, seremos capaces de perdonar a los árabes por haber matado a nuestros hijos, pero mucho más difícilmente podremos perdonarles el habernos obligado a matar a los suyos"?
dijous, 8 de gener del 2009
Sobre la "desproporcionalitat"
Edurne Uriarte:
Zapatero sabe que si ETA controlara totalmente el País Vasco y su estrategia fuera la de Hamás, su concepto de desproporcionado cambiaría totalmente. Con ETA haciendo una campaña de atentados suicidas a lo largo de toda España, lanzando cohetes contra los territorios cercanos de Navarra, la Rioja o Cantabria, con su población escondida en refugios antimisiles, y recibiendo, pongamos, armamento desde Francia e Inglaterra. Y nuestro presidente quiere hacernos creer que su respuesta sería policial, o que nos diría eso de que no hay una solución militar al conflicto, o que la «actitud» de ETA-Hamás ha sido «irresponsable». O que se dedicaría unos cuantos años a mendigar una intervención de la ONU mientras los habitantes de varias comunidades viven en refugios, la población española está aterrorizada por los atentados suicidas y una potencia vecina, algún Irán europeo, amenaza con aniquilarnos con una bomba nuclear que está a punto de obtener. Ése es el único análisis que un jefe de Gobierno no concernido directamente por esta guerra puede hacer. Todo lo demás es parte de esa inmensa mentira o ese show mediático (el Sarkoshow) en que algunos dirigentes europeos han convertido el conflicto palestino-israelí. Hasta que les concierna directamente, cuando la destrucción de Israel pueda ser la suya propia.André Glucksmann :
¿Cuál es la proporción justa que hay que respetar para que Israel cuente con unas opiniones favorables? ¿Que el Ejército israelí no utilice su superioridad técnica y se limite a emplear las mismas armas que Hamás, es decir, la guerra de los imprecisos misiles Grad, las piedras, la estrategia de los atentados suicidas a discreción, las bombas humanas y la selección deliberada de las poblaciones civiles como objetivos? O, mejor aún, ¿convendría que Israel espere pacientemente a que Hamás, gracias a Irán y Siria, "equilibre" su potencia de fuego?
A no ser que se trate de equilibrar no sólo los medios militares, sino los fines que se persiguen. Ya que Hamás -en contra de la Autoridad Palestina- se obstina en no reconocer el derecho de existir del Estado judío y sueña con la aniquilación de sus ciudadanos, ¿querríamos que Israel imite ese radicalismo y proceda a una gigantesca limpieza étnica? ¿De verdad queremos que Israel refleje "de forma proporcional" los deseos exterminadores de Hamás?
(...)
Todos los conflictos, ya estén latentes o en ebullición, son por naturaleza "desproporcionados". Si los adversarios llegaran a un acuerdo sobre el uso de sus medios y los fines que reivindican, dejarían de ser adversarios. Donde hay un conflicto, hay una falta de entendimiento, por lo que cada bando se esfuerza en utilizar sus ventajas y explotar las debilidades del contrario. Tsahal no renuncia a ello y "se aprovecha" de su superioridad técnica para escoger sus objetivos. Y Hamás tampoco, porque utiliza a la población de Gaza como escudos humanos sin tener en cuenta los escrúpulos morales ni las obligaciones diplomáticas de su adversario.
A l'escola de l'ONU hi havia armes i milicians
Troben armes i dos cadàvers de milicians de Hamas a l'escola de les Nacions Unides a Gaza que va ser bombardejada per Israel. El diari nord-americà "The New York Times" cita un testimoni de la presència de milicians islamistes a l'escola just abans del bombardeig.
Volen tornar a gasejar els jueus
Un diputat socialista holandès participa en una manifestació demanant una nova intifada.
dimecres, 7 de gener del 2009
Les imatges que no veuràs a la tele
L’ONU ha desmentit que a l’escola de Gaza bombardejada per Israel -i que ha provocat la mort d’una quarentena de palestins- hi haguéssin milicians islamistes de Hamas. Si és així, i si Israel ho sabia, l’atac no tindria cap justificació i caldria exigir l’obertura immediata d’una investigació independent per delimitar les responsabilitats i catigar els culpables.
Però, lamentablement, el més probable és que sigui cert que Hamas ha utilitzat aquesta escola, com n’utilitza d’altres, com amagatall. Ja siguidirectament al seu interior o en el seu llindar. I no es tracta de casualitats o de casos exepcionals, sinó de la norma.
Ja va passar a l’última guerra del Líban, amb la mentida inclosa de l’ús per Israel de projectils amb urani empobrit, i ha passat moltes altres vegades, com per exemple en la sovintejada utilització de les ambulàncies de Nacions Unides per transportar armes i milicians.
Pel que fa a l’escola bombardejada ahir, unes imatges preses l’any 2007 mostren a tres terroristes de Hamas utilitzant aquestes instal·lacions pagades amb diners de l’ajuda europea per disparar cohets contra Israel.
Fa uns dies, es denunciava que Israel havia bombardejat una mesquita. Segons l’exèrcit hebreu, al seu interior hi havia amagat un arsenal. Les imatges següents demostren com després del primer tret israelià es produeix una segona explosió provocada pels explosius amagats a l’interior de la mesquita.
Però, lamentablement, el més probable és que sigui cert que Hamas ha utilitzat aquesta escola, com n’utilitza d’altres, com amagatall. Ja siguidirectament al seu interior o en el seu llindar. I no es tracta de casualitats o de casos exepcionals, sinó de la norma.
Ja va passar a l’última guerra del Líban, amb la mentida inclosa de l’ús per Israel de projectils amb urani empobrit, i ha passat moltes altres vegades, com per exemple en la sovintejada utilització de les ambulàncies de Nacions Unides per transportar armes i milicians.
Pel que fa a l’escola bombardejada ahir, unes imatges preses l’any 2007 mostren a tres terroristes de Hamas utilitzant aquestes instal·lacions pagades amb diners de l’ajuda europea per disparar cohets contra Israel.
Fa uns dies, es denunciava que Israel havia bombardejat una mesquita. Segons l’exèrcit hebreu, al seu interior hi havia amagat un arsenal. Les imatges següents demostren com després del primer tret israelià es produeix una segona explosió provocada pels explosius amagats a l’interior de la mesquita.
dimecres, 31 de desembre del 2008
Amos Oz: Hamas és el responsable
L'escriptor pacifista israelià Amos Oz, al que tant estimen els nostres progres, també rsponsabilitza Hamas de l'esclat de les hostilitats a Gaza. Però com que el que diu aquesta vegada no els interessa, l'ignoren. L'article d'Amos Oz el publica Il Corriere della Sera. La traducció al castellà l'he tret d'aquí.
Alguns dels coets "artesanals" de Hamas.
El bombardeo sistemático de la población civil en ciudades y pueblos de Israel es un crimen de guerra y un crimen contra la humanidad. Israel tiene la obligación de defender a sus ciudadanos. Para todos está claro que el gobierno israelí no tiene ningún deseo de invadir la Franja de Gaza, sino que preferiría continuar la tregua, que Hamas primero ha roto y después ha cancelado. Sin embargo, el sufrimiento de los civiles de la región fronteriza con Gaza no puede continuar.Hamas no vol la pau amb Israel. Hamas vol destruir Israel i està disposat a massacrar la seva pròpia població civil per aconseguir-ho. Hamas comet crims de guerra tipificats a las convencions de Ginebra a l'ubicar centres militars, arsenals i plataformes de tir al bell mig de centres urbans on viu la població civil. Hamas mata israelians però sobre tot palestins. No només perquè els utilitza com a escuts humans sinó també perquè no accepta cap dissidència. Diverses de les víctimes comptabilitzades com a morts dels atacs israelians han estat assassinats brutalment per Hamas, en actes de revenja. Ho exlica el gens sospitós d'antipalestinisme Herald Tribune (Via Barcepundit):
La reticencia a invadir la Franja de Gaza no se debe a indecisión sino a que está claro que el deseo vehemente de Hamas es inducir a Israel a que emprenda una operación militar. Si en esa operación mueren decenas o centenares de civiles palestinos, inclusive mujeres y niños, el extremismo se reforzará en Gaza y quizá caiga de paso el gobierno de Mahmoud Abbas en Cisjordania, para ser sustitutido por los extremistas de Hamas.
El mundo árabe se solidarizaría con Gaza ante las imágenes de las víctimas transmitidas de allí por la televisión de Al-Jazeera y la opinión pública mundial se apresuraría a condenar a Israel, acusándolo de crímenes de guerra, esa misma opinión pública mundial a la que no le importa que se bombardee sistemáticamente a la población civil israelí.
Se ejercerá una presión masiva sobre Israel para que se refrene. No así sobre Hamas, porque no hay quien presione a Hamas y ya no queda casi nada donde presionar más a Hamas. Israel es un Estado, mientras que Hamas no es sino una pandilla de bellacos.
¿Qué podemos hacer, pues? El camino mejor para Israel es llegar a una tregua completa a cambio de un alivio del bloqueo impuesto a Gaza. Si Hamas sigue rehusándose a llegar a una tregua y prosigue el bombardeo de los civiles israelíes, hay que tener cuidado que una operación militar no le haga el juego a Hamas. El cálculo de éste es sencillo, cínico y malévolo. Si mueren israelíes inocentes, tanto mejor, y si mueren muchos palestinos inocentes, tantísimo mejor. Ante semejante actitud, Israel debe obrar con sensatez y no en un arrebato de ira.
GAZA: At Shifa Hospital on Monday, armed Hamas militants in civilian clothes roved the halls. Asked their function, they said they were providing security. But there was internal bloodletting under way.
In the fourth floor orthopedic section, a woman in her late twenties asked a militant to let her see Saleh Hajoj, her 32-year-old husband. She was turned away and left the hospital. Fifteen minutes later, Hajoj was carried out of his room by young men pretending to transfer him to another hospital section. As he lay on the stretcher, he was shot in the left side of the head. A bit of brain emerged on the other side of his skull.
Hajoj, like five others who were killed at the hospital in this way in the previous 24 hours, was accused of collaboration with Israel. He had been in the central prison awaiting trial by Hamas judges, and when Israel destroyed the prison on Sunday he and the others were transferred to the hospital. But their trials were short-circuited.
A crowd at the hospital showed no pity after the shooting, which was widely observed. A man in his thirties mocked a woman who expressed horror at the scene.
"This horrified you?" he shouted. "A collaborator that caused the death of many innocent and resistance fighters?"
Another man told her, "It was his brother who killed him to wipe away the shame from his family."
Sobhia Jomaa, a lawyer with the Palestinian Independent Commission for Human Rights, said 115 collaborators were in the central prison. None had been executed by Hamas since it took office and their cases were monitored closely, she said.
"The prison provided the sole protection to all of them," she said. "But once it was bombed, many wanted to take revenge."
Alguns dels coets "artesanals" de Hamas.
El vídeo que YouTube no vol que vegis
Aquest és un dels vídeos censurats per YouTube a la pàgina que fa poc ha obert l'exèrcit d'Israel per intentar lluitar mediàticament contra la propaganda de Hamas i de la premsa socialdemòcrata. Al video es veu com militants de Hamas carreguen projectils en una furgoneta que es destruida per un avió israelià.
Altres informacions mediàtiques amb una visió més contrastada de la realitat al Pròxim Orient:
La violència de Hamas a Gaza.
Molts palestins de Cisjordània rebutgen Hamas.
dimarts, 30 de desembre del 2008
Fer el sabata
Teresa Giménez Barbat
Israel fue elegido "primera amenaza mundial" antes que ...Corea del Norte, Irán y Afganistán. Se conoce que el personal en lo primero que se fija cuando espera para embarcar en un avión es en si pulula por allí algún fulano con kipa. Uno piensa más en Israel que en Irán o Afganistán cuando sube al tren en Atocha, natural. Nadie teme que la mesa camilla ambulante con burka que sube al autobús pueda llevar una bomba bajo el refajo ¿de qué? Si sólo albergan paz y amor.¿Que lleva Hamas meses y más meses lanzando cohetes a Israel y haciendo daño? Ajo y agua, que David siempre es el malo y Goliath el bueno. Al fin y al cabo, son cohetes "artesanales", como las bombas de Atocha, ni más ni menos, que no las compraron esos tíos tan majos en Santa Bárbara . Ni en el Carrefour. Artesanía popular, manualidades, algo que haces con los amigos, los críos y tal. Por eso se han manifestado ante la embajada de Israel intelectuales, artistas, profesores de instituto, de Universidad, encantadoras "chicas jóvenes" con guantes "manchados de sangre" (¿menstrual?)y "sarcásticos" papás "que aupaban a sus hijos sobre los hombros para que mostrasen sus zapatos como símbolo de rechazo a la política llevada por Estados Unidos en la zona" según relatan en El País pero añadiendo píamente que "sin llegar a lanzarlos", que ellos no oponen violencia a la violencia, por favor.Com escriu Barcepundit, ja que hi estaven posats podrien haver aprofitat per passar-se també per davant l'ambaixada del Congo, país que està massacrant milers de persones des de fa mesos. Però per aquesta causa els nostres professionals de la manifestació no mouen un dit. I és que al Congo no es poden denunciar els Estats Units o Israel, sinó un govern africà. I ja se sap que quan uns negres maten altres negres, o maten ramaders blancs, no és racisme ni genocidi. Només és racisme i genocidi quan els blancs maten negres. Aleshores hi ha notícia. Al contrari, no.
dilluns, 29 de desembre del 2008
Pobres progres
Obama hauria dit mentre visitava la localitat israeliana de Sderot que si disparessin projectils contra la seva casa ell també faria tot el possible per evitar-ho. Ho ha dit davant el parlament israelià el ministre de Defensa, el laborista Ehud Barak.
Barak's address came as the Israel Defense Forces waged a third day of air assaults on the Gaza Strip, that killed more than 300 Palestinians in the deadliest violence in the territory in decades.L'objectiu d'Israel es treure Hamas del govern de Gaza. Ho ha dit el viceprimer ministre israelià Haïm Ramon:
Advertisement
Barak also cited a comment made by U.S. President-elect Barack Obama, who visited Sderot during his election campaign earlier this year.
"Obama said that if rockets were being fired at his home while his two daughters were sleeping, he would do everything he could to prevent it," Barack told the plenum.
"Le but de l'opération est de faire tomber le régime du Hamas. Nous cesserons le feu immédiatement si quiconque prend la responsabilité de ce gouvernement (à Gaza), tout le monde sauf le Hamas. Nous sommes favorables à n'importe quel autre gouvernement qui prendra la place du Hamas. Ce que fait l'armée (israélienne) en ce moment, c'est d'empêcher le Hamas de contrôler le terrain."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)