Grècia no se'n surt

La economía griega se hunde un poco más en la crisis. El instituto nacional de estadística griego ha revisado a la baja el crecimiento heleno en el segundo trimestre. Así, el PIB griego cayó un 1,8% entre abril y junio en tasa intertrimestral y un 3,7% con respecto al mismo periodo de 2009.


Esta caída sorprende a los mercados, que esperaban que la primera revisión ratificara el descenso del 1,5% publicado en agosto, y pone más en duda la capacidad de Grecia para salir de la crisis y devolver los 110.000 millones del plan de rescate europeo.

Més informació, aquí.

Més d'un terç d'espanyols es declara antisemita

Un 34,6 por ciento de los españoles tiene una opinión desfavorable de los judíos, "un grado de antisemitismo demasiado alto" para el volumen de su población en España -menos de uno por cada mil habitantes-, que en la mayoría de los casos, está relacionado con la política de Israel y el conflicto de Oriente Medio. Así se desprende de un estudio realizado por DYM a partir de 1.012 entrevistas telefónicas y presentado en Madrid por sus promotores, el ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Angel Moratinos; el presidente de Casa Sefarad-Israel, David Ojeda; y el presidente de la Federación de Comunidades Judías de España, Jacobo Israel Garzón.

El sondeo concluye que la tensión en Oriente Medio "repercute negativamente sobre la imagen de Israel en España y, por ende, la imagen del colectivo judío", como refleja que el "motivo más citado" de antipatía es el conflicto con Palestina, por encima de su religión. Además, el colectivo se percibe en España como "creador de problemas en el mundo", en más de un tercio de los casos, por este mismo motivo.

Teniendo en cuenta esta relación entre política israelí y pueblo judío en la sociedad española, los ponentes advirtieron de que la encuesta fue realizada en el mes de abril, antes de que se produjera la llamada crisis de la flotilla en Gaza, lo que según Israel Garzón, habría provocado unos resultados "muy diferentes" arrojando una percepción más negativa respecto de los judíos. Con todo, para Moratinos la encuesta demuestra que "la opinión pública española no es antisemita ni anti-israelí" como habían mostrado "algunos sondeos de opinión" previos, que reflejaban niveles de rechazo por encima del 46%.

Més informació, aquí.

El 55% dels nord-americans s'oposen al segon pla d'estímul d'Obama

Rasmussen Reports:

President Obama is expected to announce on Wednesday plans for at least $50 billion in new government spending on the nation’s transportation infrastructure and billions more in tax credits in hopes of jumpstarting the troubled economy with midterm elections less than two months away. But the administration has been careful not to call the new spending a second economic stimulus plan, although Republicans and others view it that way.

A new Rasmussen Reports national telephone survey finds that 55% of U.S. voters continue to oppose a second economic stimulus package. Only 31% support a second stimulus, and 14% more are undecided.

Gerry Adams s'atribueix l'alto el foc d'ETA

Gerry Adams s'apunta en un article publicat a The Guardian el mèrit de l'alto el foc d'ETA. Entre altres coses, Adams escriu que "el grup basc, seguint l'experiència irlandesa, s'ha compromès amb el procés democràtic. L'anunci de la treva d'Eta és un fet important. Jo crec que duu el potencial per a fonamentar la fi permanent del conflicte amb l'Estat espanyol. Aquest diàleg ha involucrat alts representants de Sinn Féin, entre els quals jo mateix. Les discussions es produiren alternativament al País Basc i a Belfast, amb un cert nombre d'encontres a Ginebra. Molta gent del País Basc veu el procés de pau irlandès com un model i molt del que s'ha intentat es basa en la nostra experiència. No s'ha de permetre que la precaució freni el progrés."

Bé per Merkel!

El dibuixant danès Kurt Westergaard, autor d'una de les caricatures de Mahoma i que actualment viu sota protecció policial, rebrà aquest dimecres un premi a la llibertat d'expressió a Alemanya en presència d'Angela Merkel.

Mor el periodista Joaquín Soler Serrano

L'històric periodista Joaquín Soler Serrano ha mort aquest dimarts a Sant Just Desvern (Barcelona). Soler Serrano va néixer a Múrcia el 19 d'agost del 1919 però va desenvolupar la seva carrera professional majoritàriament a Barcelona. Serà recordat especialment per les seves entrevistes i pel seguiment de les riuades que el 1962 van afectar a molts municipis del Vallès i de la campanya solidària que va liderar per ajudar els damnificats.

La popularitat d'Obama s'esfondra també entre els àrabs

Segons una enquesta de la Universitat de Maryland i Zogby Internacional, dirigida pel professor Shibley Telhami i publicada a principis d'agost, la imatge positiva de Barack Obama al Pròxim Orient s'ha desplomat del 45% el 2009 a 20%, augmentant la visió negativa de la seva persona de 23% a 62%. Però no només ha decaigut la imatge del mandatari, sinó també del país. Només un 12% mostra una visió favorable dels Estats Units, per sota del 15% que existia a l'últim any de la presidència de Bush.

La major desil.lusió es registra respecte el conflicte israeliano-palestí. Només un 1 per cent dels enquestats diu sentir-se satisfet de com s'estan portant les coses. El 61% se sent totalment defraudat. Però, potser, la dada més significativa de l'enquesta és que el 86% dels àrabs diuen que estan preparats per fer la pau amb Israel. Només el 12% opina que els països àrabs haurien de continuar lluitant contra el seu veí, encara que s'accepti una solució de dos estats, en comparació amb 25% l'any passat.

Pel contrari, el 77% considera que l'Iran té dret al seu programa nuclear. Només el 20% diu que Teheran hauria de ser pressionat per detenir-lo, en relació amb el 40% del 2009. El 57% opina que si l'Iran obté armes nuclears l'efecte en l'Orient Mitjà serà positiu. Amb prou feines un 21% considera que seria negatiu.

L'enquesta s'a fet sobre una mostra de 4.000 persones del Marroc, Egipte, Jordània, l'Aràbia Saudita, el Líban i els Emirats.

El New Deal 2.0 d'Obama duplica ja el de Roosevelt

Este New Deal 2.0 supera en mucho el aplicado por Roosevelt en los años 30. Según diversas estimaciones, el coste público de tal plan osciló entre los 40.000 y 50.000 millones de dólares de entonces. Un dinero que, una vez descontada la inflación de los últimos 70 años, equivaldría a cerca de 750.000 millones de dólares actuales. Es decir, que el New Deal actual (incluyendo rebajas fiscales y aumento de gasto público) casi duplica al New Deal de los años 30. De hecho, Obama ha sido el primer presidente de EEUU en superarlo por sí sólo con esta última ronda de gasto (más de 1 billón de dólares entre su primer y segundo plan de "estímulo").

Y eso, sin contar todo el dinero público comprometido para el rescate del sistema financiero estadounidense, ya sea mediante avales y garantías del Tesoro, inyecciones monetarias de la Reserva Federal (FED) o préstamos públicos a la banca. El coste de todos estos rescates ascendía a 15 billones de dólares (algo más que el PIB anual de EEUU), y eso tan sólo contabilizando las medidas aplicadas desde marzo de 2008 hasta marzo de 2009.

Més informació, aquí.

El reportatge més complet sobre el Mavi Marmara

El programa Panorama de la televisió anglesa ha elaborat el reportatge més complet fins ara sobre l'anomenada "Flota de la pau". Amb imatges i testimonis inèdits, el reportatge ofereix una visió aprofondida del que va passar. El fet que les televisions públiques franceses s'hagin negat a emtre'l, al contrari de les britàniques o alemanyes, indica clarament que el reportatge no és del grat dels gabatxos progres.

Els tres vídeos següents són en versió original anglesa amb subtítols en francès (per llegir-los millor es recomenable veure el vídeo a pantalla completa).

1


2


3

Ashtiani rep 99 fuetades per la publicació d'una fotografia d'ella sense vel

Uno de los abogados de la mujer iraní condenada a morir lapidada por adulterio, Sakineh Mohammadi Ashtiani, ha asegurado que ésta ha recibido 99 latigazos en prisión por la publicación en el diario británico 'The Times' de una fotografía en la que aparecía sin velo, aunque el propio rotativo ha publicado una rectificación en la que reconoce que la mujer de la imagen no era Ashtiani.

El govern i CiU, enfrontats per un punt i coma

Un punt i coma sembla tenir la clau de la reforma laboral. CiU i PSOE lluiten al Congrés per treure o posar aquest signe de puntuació. La batalla pot semblar irrellevant però d'ella dependrà la interpretació d'un dels aspectes més importants de la nova Llei.

En el texto vigente hasta hace dos meses, para que el despido fuese objetivo por causas económicas, había que acreditar que despedir al trabajador ayudaría a la compañía a salir de las dificultades. El primer texto aprobado por el Gobierno sólo hacía referencia a una "situación económica negativa" para la empresa": es decir, sólo con que una compañía estuviese en dificultades podría acogerse a este supuesto.

Sin embargo, los sindicatos protestaron rápidamente por lo que ellos consideraban que era la aprobación de un despido casi libre. Por eso, en la tramitación en el Congreso se aprobaron algunas modificaciones. Y es en esta última redacción donde está el punto y coma de la discordia. La frase aprobada por el Congreso era:

Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos, que puedan afectar a su viabilidad o a su capacidad de mantener el volumen de empleo.

Sin embargo, CiU consiguió colar algunas enmiendas en el Senado que dejaban así la frase:

Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas; o la disminución persistente de su nivel de ingresos, que puedan afectar a su viabilidad o a su capacidad de mantener el volumen de empleo.

Aunque puede parecer irrelevante, lo cierto es que ese signo de puntuación puede ser muy importante. Cuando se aprobó ese texto en el Congreso, LD ya alertó de la falta de concreción de esta frase: tiene una redacción confusa y deja mucho margen de maniobra a los jueces, lo que precisamente ha sido motivo de que no se haya podido aplicar ese despido objetivo en los últimos años.

Laporta: "Un català és independentista si és català"

Joan Laporta: 

"Evidentment, un català és independentista si és català, perquè el que vol és el millor per al seu país. El que vol és la felicitat per al seu país. És un dret col·lectiu al qual tenim tota la legitimitat per estimar-lo i per desenvolupar-lo. Per tant, si ets català vols la plenitud nacional del teu país”.

La semiòtica dels culs

Cul reial (Letícia), cul presidencial (Bruni) i cul Wal Mart (Michelle).

Via Extrême-Centre.

Indonèsia: Després del tsunami... la xaria!

Segona part, aquí.

Cuba

Ni en ple franquisme vaig veure mai una cosa com aquesta a la meva escola, i això que era de capellans!

ETA anunciant un alto el foc

ADDENDA.- Lamento haver-me equivocat de foto. És que són tan iguals!

350 denunciaes falses al dia per maltractaments

Un documental d'una productora de televisió danesa afirma que a Espanya es presenten cada dia unes 350 denúncies per maltractament falses. Sota el títol "Falses acusacions a Espanya", RVproductions assegura que la legislació espanyola discrimina els homes i elimina el principi de presumpció d'innocència, ja que els homes denunciats passen automàticament pel calabós.

Tot i que em sembla una xifra exagerada, que el reportatge no justifica ni documentalment ni testimonial, està clar que la llei facilita els abusos al ser conscientment discriminatòria.

Resulta curiós observar com la progressia, tradicionalment tolerant i permissiva amb la delinqüència (perquè, segons el seu imaginari, és fruit d'una societat injusta) i comprensiva amb la violència política ja sigui d'ETA, les Brigades Roges, Hamàs o els jihadistes (perquè lluiten contra l'imperialisme i per l'alliberament dels pobles), es mostra draconiana i cruel amb aquells, i només amb aquells, delinqüents les víctimes dels quals són membres d'alguna institució o col·lectiu considerat "objectivament" progressista. Pel que sembla, les condicions socials o la mala educació rebuda no tenen la mateixa importància quan el delinqüent maltracta una dona que quan mata un joier en un atracament.

El fiil de Sakineh entrevistat per Bernard-Henri Lévy

Bernard-Henri Lévy ha entrevistat Sajjad, fill Sakineh Mohammadi Ashtiani, la dona condemnada a mort per adulteri i pel suposat assassinat del seu marit. Es tracta d'una entrevista exclusiva, enregistrada per telèfon mòbil i realitzada en dues parts el 2 i el 3 de setembre.

Bernard-Henri Lévy : Cher Sajjad. Je suis très ému de vous parler. Armin Arefi, de la Règle du Jeu, est ici, avec moi, et traduira notre conversation. D’abord où êtes-vous, là, à cet instant ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : A Tabriz, la ville où ma mère est emprisonnée. Je suis dans la rue. Et je vous appelle d’un téléphone portable.
Bernard-Henri Lévy : Vous pensez que nous pouvons parler tranquillement ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Je crois, oui. Je change très souvent de numéro afin de tenter d’échapper aux écoutes téléphoniques. Essayons. Nous verrons bien.
Bernard-Henri Lévy : Comment sont les autorités vis-à-vis de vous ? Subissez-vous des pressions ? Des tentatives d’intimidation ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Oui, bien sûr. J’ai reçu deux appels des services des renseignements. Deux convocations, en fait. Mais j’ai refusé d’y aller. Pour l’instant, je n’ai pas été arrêté.
Bernard-Henri Lévy: Nous ne savons rien de vous, cher Sajjad. Qui êtes-vous ? Que faites-vous ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : J’ai 22 ans. Je suis l’aîné des enfants de Sakineh. Je travaille de 6 h du matin à 11 heures du soir en tant que contrôleur des billets dans les autobus de la ville. Pour le reste… Toutes mes pensées, toute ma volonté, ne sont tendues que vers un seul but : sauver ma mère.
Bernard-Henri Lévy: Justement. Où en est-on ? Comment, aujourd’hui, voyez-vous les choses ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Je suis passé par des moments de désespoir. J’ai écrit aux autorités. Souvent. Mais elles m’ont répondu par un silence total. Depuis quelques jours, avec la mobilisation que vous avez lancée, je reprends un peu espoir.
Bernard-Henri Lévy: Votre maman, depuis sa cellule, est-elle informée de cette vague mondiale de solidarité et d’amitié ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Oui. On le lui a dit lors des rares visites auxquelles elle avait droit. Elle en a été heureuse. Et elle vous a remercié.
Bernard-Henri Lévy: Vous parlez au passé. Pourquoi ? De quand date votre dernière visite ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Juste avant ses soi disant « aveux » télévisés. Jusque là, on la voyait une fois par semaine, tous les jeudis. Depuis rien. Ni ma sœur et moi. Ni les avocats. Ce matin encore, puisque c’est jeudi, je me suis rendu à la prison. Mais le gardien m’a dit : « Madame Mohammadi Ashtiani est interdite de tout contact par décision du pouvoir ».
Bernard-Henri Lévy: Que pouvez-vous nous dire de ses conditions de détention ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Elles sont très dures. Elle subit des interrogatoires incessants de la part des renseignements iraniens. On lui demande, par exemple, comment cela se fait que son portrait est affiché partout dans le monde et qui, selon elle, a lancé cette mobilisation internationale.
Bernard-Henri Lévy: Dans quel état psychologique est-elle ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Elle prend de nombreux médicaments. Des antidépresseurs. Et elle prie.
Bernard-Henri Lévy: Est-elle dans une cellule individuelle ou avec d’autres femmes ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Toutes les femmes condamnées de la ville de Tabriz sont dans le même quartier de la prison. Ce sont des petites cellules avec, parfois, quinze ou vingt femmes entassées. Mais il est possible que, depuis ce passage à la télévision, ils l’aient mise en cellule individuelle. Je vous le répète : je ne sais plus rien, je n’ai plus aucune nouvelle.
Bernard-Henri Lévy: Ce passage à la télévision a beaucoup impressionné, ici. Déjà, était-ce vraiment elle ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Oui, bien sûr, c’était elle. Mais…
Bernard-Henri Lévy: Mais ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Mais elle a été violentée au préalable. C’est Houtan Kian, l’avocat, qui l’a su de la bouche de ses codétenues. Les autorités avaient besoin de ces confessions afin de pouvoir rouvrir le dossier du meurtre de mon père.
Bernard-Henri Lévy: Les autorités, elles, affirment, que le dossier n’a jamais été vraiment clos.
Sajjad Mohammadi Ashtiani : C’est faux. Ils affirment cela pour pouvoir la tuer plus facilement. D’ailleurs, le dossier vient d’être, comme par hasard, égaré.
Bernard-Henri Lévy: Que voulez-vous dire ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Avant-hier, alors que je me rendais au tribunal pour en obtenir une copie, on m’a dit qu’on ne l’avait plus. On m’a demandé d’aller au rez de chaussée où, là non plus, on n’a pas pu le trouver. J’en ai parlé à l’avocat Houtan Kian qui a fait ses propres recherches et qui m’a dit qu’il ne se trouvait pas non plus à Oskou, ville de province d’où mes parents sont originaires. Tout cela est mauvais. Il pourrait s’agir d’un plan de la République islamique pour modifier le dossier et y ajouter éléments à charge justifiant l’exécution.
Bernard-Henri Lévy: Pour la deuxième affaire, donc. Celle, non de l’adultère, mais du meurtre…
Sajjad Mohammadi Ashtiani : C’est cela. D’autant qu’il y a encore deux choses. Une semaine avant la perte du dossier, le domicile de Houtan Kian a été saccagé et, lors de cette intrusion, son ordinateur portable ainsi que la mallette dans laquelle se trouvait le résumé du dossier ont été dérobés. Et hier encore, mercredi, les services de Renseignement ont à nouveau envahi son domicile et ont embarqué un descriptif du dossier du meurtre de mon père, le dernier qui était en notre possession. C’est Houtan Kian lui même qui vient, à l’instant, de me l’indiquer par SMS.
Bernard-Henri Lévy: Houtan Kian, est-ce vous qui l’avez choisi ou a-t-il été commis d’office ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Commis d’office. Mais je le vois. Je lui parle au téléphone. Je sais par exemple qu’il vient de remettre un dossier de 35 pages au Conseil Suprême du pays. Lui, comme notre ancien avocat, Mostafaei, celui qui a dû s’exiler à l’étranger, ont fait un bon travail.
Bernard-Henri Lévy: Vous êtes au courant des propos de Monsieur Mostafaei que cite la presse allemande cette semaine et qui semblent laisser planer une équivoque quant à une possible complicité de votre mère dans le meurtre de votre père ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Oui, bien sûr. Mais Mostafaei n’a pas eu accès au dossier du meurtre de mon père. Donc son avis n’a aucune valeur, ses déclarations ne sont pas à prendre en compte.
Bernard-Henri Lévy: Alors pourquoi les aurait-il faites ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : A cause des pressions exercées par le gouvernement iranien sur sa famille. C’est un bon avocat.
Bernard-Henri Lévy: Permettez une question plus directe. Vous êtes, après tout, le fils de l’un (votre père, assassiné) et de l’autre (votre mère, accusée de complicité dans cet assassinat). En votre âme et conscience, êtes-vous certain que l’accusation soit infondée ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : En mon âme et conscience, oui. Mille fois oui. C’est un pur mensonge. Doublé d’une incroyable injustice. Ma mère, qui n’a rien fait, rien, risque la lapidation. Alors que le vrai meurtrier, Taheri, est libre…
Bernard-Henri Lévy: Parce que vous lui avez pardonné.
Sajjad Mohammadi Ashtiani : Oui. Il est le père d’une petite fille de trois ans qui a beaucoup pleuré devant nous. Nous n’avons pas voulu, ma sœur et moi, être la cause de son exécution.
Bernard-Henri Lévy: Est-il vrai que vous étiez là quand votre mère a subi les 99 coups de fouet ?
Sajjad Mohammadi Ashtiani : C’est tout à fait vrai. Cela s’est produit à Oskou, dans la province de Tabriz, dans une chambre du tribunal. J’ai été ravagé par les sentiments. J’ai ressenti beaucoup de haine et j’ai beaucoup pleuré. Je n’avais que 16 ans.

Seguiu llegint aquí.

Montilla barra el pas al sector catalanista del PSC

El Confidencial:

Las puertas del PSC al sector catalanista del partido se cierran cada vez más. Tras la renuncia del consejero de Economía, Antoni Castells, a ir en las próximas listas de las elecciones autonómicas, queda aún la duda de si se caen de las mismas otros nombres de ese sector, como la consejera de Justicia, Montserrat Tura, o el de Educación, Ernest Maragall. Pero la puntilla es la incorporación del ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, a la candidatura que encabezará José Montilla. Corbacho fue el sucesor del actual presidente de la Generalitat al frente de la Diputación de Barcelona, antes de trasladarse a Madrid para ser ministro. Ahora, vuelve a Barcelona para ocupar un lugar clave al lado de su máximo valedor.

El 67% dels novaiorquesos no volen la mesquita a la Zona Zero

Dos terços de la població de Nova York creu que encara que els promotors de la mesquita a la Zona Zero tenen dret a construir-la ho haurien de fer en un altre lloc, segons una enquesta del New York Times.

Via Barcepundit.