La quarta onada democratitzadora sembla que ha arribat ja al món àrab. Es va iniciar a l'Afganistan el 9 d'octubre del 2004 amb les primeres eleccions presidencials lliures i democràtiques; va seguir el 9 de gener amb les primeres eleccions veritablement democràtiques a Palestina i va arribar al seu punt àlgid el dia 30 del mateix mes a l'Iraq quan 8,5 milions d'homes i dones van trencar el mur de silenci mediàtic per fer una demostració colpidora, heroica i inequívoca, de que estan al costat de la democràcia i en contra del terror d'una "resistència" més falsa que un "duro sevillano".
Ara, l'hora de la democratització arriba al Líban. El detonant ha estat l'assassinat de l'exprimer ministre Rafic Hariri, però d'assassinats de polítics contraris a l'ocupació i tutelatge de Síria ja n'hi havia hagut abans. La diferència és que ara s'ha perdut la por. I s'ha perdut per l'impacte de la guerra per derrocar Saddam Hussein i l'efecte liberalitzador que ha provocat.
Vegeu el post del 23 de Febrer (valga'm Déu quina data de més infausta memòria!) sobre les bones notícies del Pròxim Orient.
