dilluns, 20 de desembre del 2010
El que els governs no volen veure
Niño Becerra:
El problema de las economías del mundo mundial es que deben una pasta que no pueden pagar porque no generan lo suficiente para pagarla en los plazos que tienen que pagarla, pero prórrogas y mayores precios parten de la base de que esas economías volverán a crecer como crecieron, y eso ya no es posible: el mundo creció como lo hizo porque se entrampó hasta las raíces, sin ese entrampamiento no hubiese crecido ni sombra de lo que creció, y como ese entrampamiento ya no es posible hoy ni lo será mañana, el mundo ha de aprender a crecer sin ese volumen de deuda, pero entonces no se podrá crecer lo que se creció …por lo que no se podrá pagar lo que se debe.
Les 10 prediccions més sorprenents per al 2011
Saxo Bank:
1. El Congrés dels EUA bloqueja la tercera ronda de relaxació quantitativa de Bernanke
En el segon semestre del 2011, la Reserva Federal s'enfronta a una situació delicada per haver estat el principal agent que ha permès el desastre del sector de l'habitatge, i com a conseqüència, el rescat del sector bancari i la catàstrofe del deute públic. Mentrestant, els bancs massa grans per caure tornen a tenir problemes. El Congrés bloqueja l'autoritat de la Reserva Federal per expandir la seva balanç i acaba qüestionant la seva doble mandat de creació d'ocupació i control de la inflació.
2. Apple compra Facebook
En diverses entrevistes, Steve Jobs d'Apple ha explicat que Apple ha mantingut converses amb Facebook per plantejar oportunitats de associació, però en última instància, les converses no han quedat en res. Segons la direcció, Facebook va presentar unes "condicions massa costoses que no podíem acceptar ". Tot això podria provocar que Jobs comprés directament Facebook.
3. L'Índex de l'USD arriba al nivell de 100
La trajectòria del creixement econòmic en la majoria de les regions del món sembla saludable durant un temps el 2011, però comencen els problemes a la Xina. El lent creixement del sector industrial de la Xina provoca la caiguda en barrina de la gana pel risc en el món, i amb els problemes de l'economia japonesa i la confusió en l'Eurozona, el dòlar nord-americà comença a resultar més atractiu. El tancament d'aquestes posicions empeny a la pàgina de USD un 25% a l'alça fins a superar el nivell de 100 a finals del tercer trimestre de 2011.
4. El rendiment dels bons del tresor a 30 anys dels EUA cau fins al 3%
La política de devaluació del dòlar, amb el seu origen en les "guerres de divises "de 2010, força als mercats emergents a gastar més de els seus dòlars de sobres en bons del tresor. Els esforços de relaxació quantitativa de la Reserva Federal fracassen excepte per alleujar els afligits balanços dels bancs nord-americans. El BCE, la UE i l'FMI no aconsegueixen curar els mals dels països piigs de la perifèria europea, el que empeny en massa als inversors nerviosos al refugi de l'Oncle Sam.
La sensació que les coses van bé s'esvaeix el 2011 i el rendiment dels bons del tresor a 30 anys cau fins al 3%.
5. L'encreuament dòlar australià-lliura esterlina cau un 25%
El R.U. torna als seus valors tradicionals, treballen més dur, estalvien més, i de seguida arriba una expansió orprenentment forta el 2011. D'altra banda, Austràlia està patint amb l'afebliment de l'economia a mesura que la Xina trepitja el fre cada vegada més forta per evitar que la inflació es descontroli. Juntament amb el mercat immobiliari australià, sembla que tenim una bombolla a punt de esclatar, i el que s'acosta és una baixada del 25% en el AUDGBP.
6. El cru flueix a dojo abans d'experimentar una correcció d'un terç
El cru, que ara es mou en funció de les expectatives macroeconòmiques fonamentals dels inversors, es veu arrossegat en una pujada per sobre de 100 USD el barril a principis de 2011, enmig l'ambient d'eufòria després de veure's l'economia nord-americana lliure per fi de traves. El cru sucumbeix a una violenta correcció a la baixa de un terç a finals d'any.
7. El gas natural puja un 50 per cent
El gas natural entra el 2011 amb un excedent d'oferta després de que la recessió mundial hagi suposat que l'oferta hagi superat la demanda durant dos anys, el que s'ha traduït en unes pèrdues de dos dígits en dos anys. Però l'augment de la demanda industrial, el nivell històricament baix dels preus respecte del cru i el carbó, el aplanament de la corba del mercat a termini i les accions sobre les propostes d'exportar més reserves de gas natural dels EUA condueixen a que les inversions passives en gas resultin més rendibles. I una onada de fred provoca una ràpida caiguda de les reserves, de manera que es produeix la major pujada dels últims 25 anys, d'un 50% el 2011.
8. L'or es reforça fins al nivell de 1.800 USD amb la recrudescència de la guerra de divises
Tornen les "guerres de divises" amb força el 2011, motivades per la millora de l'economia dels EUA El dèficit comercial dels EUA es amplia i augmenta la pressió sobre la Xina, i mentre que els inversors fugen dels metalls, l'or es dispara fins al nivell de 1.800 USD la unça.
9. El S&P 500 marca un màxim històric
La Reserva Federal segueix bombant liquiditat al sistema en 2011. Els inversors s'adonen que l'única estratègia que val la pena seguir és comprar a les caigudes, però la tàctica funciona en realitat per la Reserva Federal, encara que sigui un castell de cartes, i els consumidors comencen a gastar a mesura que milloren les seves carteres de inversió. El sector empresarial nord-americà no s'empassa l'eufòria que una cotització saludable és un bon indicador de la salut i segueix
amb el procés de despalanquejament que porta a una autèntica recuperació. L'índex de referència dels EUA veu els màxims de 2007 pel retrovisor en el seu camí cap al nivell de 1.600.
10. L'índex RTS de Rússia arriba al nivell de 2.500
La propera bombolla econòmica mundial comença a inflar a principis d'any, tornant a portar el cru per sobre dels 100 USD el barril. L'inversor mitjà als EUA no fa amb els seus diners res que no sigui comprar a les caigudes en el mercat de valors dels EUA Els inversors del mercat de valors rus recullen beneficis en el seu índex amb un PER a 1 any de 8,6 i una ràtio preu / valor comptable de 1,26. El RTS pràcticament es multiplica per dos fins a arribar a 2.500 el 2011.
divendres, 17 de desembre del 2010
El Congrés aprova estendre les retallades d'impostos de l'era Bush
Washington, 17 dic (EFE).- El Congreso de EEUU aprobó hoy un plan de 858.000 millones de dólares en recortes tributarios hasta 2012 y en subsidios de desempleo.
Con 277 votos a favor y 148 en contra, la Cámara de Representantes aprobó, pasada la medianoche del jueves, el controvertido plan tributario negociado por la Casa Blanca con los republicanos la semana pasada, el mismo que consiguió el sello del Senado el miércoles, con 81 votos a favor y 19 en contra.
La medida, que los demócratas intentaron modificar durante tres horas de un agrio debate, pasa ahora al Despacho Oval para su promulgación.
Los recortes, aprobados durante la presidencia de George W. Bush, vencían el próximo 31 de diciembre, y sin esa extensión la mayoría de los estadounidenses habría sufrido un aumento impositivo a partir de enero de 2011.
El plan de recortes, que se convirtió en máxima prioridad de la Casa Blanca para espolear la recuperación económica, extiende hasta 2012 los recortes de impuestos para todos los niveles salariales y a 13 meses los subsidios para dos millones de desempleados.
Entre otros elementos, también extiende temporalmente los recortes a otros tipos de impuestos, incluidos los del Seguro Social y otro del dos por ciento al impuesto a la nómina que pagan las empresas.
Transparència per a tothom menys per a Wikileaks
WikiLeaks founder Julian Assange on Friday denied any knowledge of the former U.S. Army intelligence analyst accused of providing his organization with classified reports that could lead to Assange's indictment on spy charges in the United States.
In an interview with ABC's "Good Morning America," the Australian-born computer expert said the WikiLeaks computer system is designed to maintain the anonymity of sources who give the organization sensitive government documents, including the classified U.S. diplomatic cables that have exposed candid and embarrassing assessments of world leaders.
Les pensions són massa importants per deixar-les a mans dels polítics
La comissió parlamentària del Pacte de Toledo ha acordat per majoria recomanar al Govern que ampliï el nombre d'anys necessaris per cobrar el 100% de la pensió. Casualment, aquesta recomanació no afecta els diputats i senadors, que mantindran intactes els privilegis de què gaudeixen les seves pensions.
Els parlamentaris poden gaudir del 100% de la seva pensió després de complir els 60 anys, sempre que hagin ocupat aquest lloc durant tres legislatures (12 anys). En qualsevol cas, el mínim de la pensió serà del 80%.
Els treballadors, actualment, necessiten treballar fins a 35 anys per cobrar el 100% a l'edat de jubilació, que de moment està situada als 65 anys. Si només treballés 15 anys, rebria el 50% de la seva pensió.
dijous, 16 de desembre del 2010
Classe de periodisme 2
Aquesta seria la versió "reaccionària" de la notícia
Aquesta, la versió socialdemòcrata. És a dir, la políticament correcte.
(Via Facebook d'Antón Uriarte)
Cablegate no és Watergate
Imprescindible artícle d'Aalam Wassef, en traducció exprés al castellà d'Arcadi Espada. Jo hi aporto la traducció exprés al català, perquè ningú no tingui excusa:
Washington, 1972. Dos periodistes inquisitius, un informant, desenes de fonts de suport, centenars de documents físics i un consell de redacció despertant a la veu de ¡co-rro-bo-ra! Això era el Watergate.
Avanç ràpid fins al Cablegate, internet, novembre de 2010 i adverteixi que qualsevol semblança amb el periodisme, com sabia, és pura coincidència. En una entrevista al Belfast Telegraph, Julian Assange, fundador de WikiLeaks, explica: "Nosaltres no verifiquem les nostres fonts, verifiquem els documents elles. Siguin de bona fe, no importa d'on vinguin." I conclou: "Preferim no saber."
La troballa Cablegate de WikiLeaks, com s'anomena a la premsa, sembla haver desintegrat la pràctica comuna i les rutines periodístiques. Verificar les fonts i protegir-les ha passat a ser no conèixer les teves fonts i xifrar digitalment la seva identitat.
Julian Assange sembla creure que la veritat i la bona fe es troben dins dels documents: "Mentre [els documents] són de bona fe no importa d'on vénen". És un desafiament, però, tenint en compte que fabricar text digital és més fàcil d'imitar la signatura de la teva pròpia mare. Responent als preocupats lectors del New York Times, Bill Keller, editor executiu, explica: "[...] el format és el corrent en els cables de l'ambaixada que s'han vist en altres fonts. "I afegeix:" Cap oficial ha posat en dubte l'autenticitat del material, o suggerit que han estat manipulats de cap manera. "Segons Keller, el disseny gràfic d'una banda, i el silenci en l'altra, demostren l'autenticitat de la informació.
Els dispositius de seguretat de l'Times semblen massa febles en comparació amb els molts riscos potencialment implicats, però, però, i per una raó que voldríem entendre, cinc famosos diaris del món han donat suport aquest material, és a dir, New York Times, The Guardian , El País, Der Spiegel i Le Monde. Per què? Per quins motius? Els motius anteriors-la verificació de les fonts, la corroboració, les proves materials-semblen estar definitivament passats de moda.
Quan hi ha involucrada tanta opacitat, encriptació i silenci com es guanya exactament WikiLeaks la confiança d'un diari i, per tant, com pot un diari guanyar-se la confiança dels seus lectors? La segona pregunta té una resposta fàcil: confiem en el Times, punt. Pel que fa a la primera, algú hauria de donar un pas endavant i proporcionar una explicació adequada. Encara que afirmi que la violació de secrets en el nom d'una major transparència sigui profundament informativa, cal recordar que aquests secrets es troben en les mateixes mans dels homes i dones, institucions i administracions que han estat elegits pel poble.
En aquest sentit, l'opacitat Wikileaks no pot ser comparada de cap manera amb el secret de la diplomàcia dels EUA Wikileaks és no està seleccionat, ni controlat ni reglamentat pel poble o qualsevol dels seus representants. El Cablegate planteja, de nou, dos temes que desafien el món "Wiki" i la web en general: la popularitat d'internet davant l'autoritat i la popularitat d'Internet en comparació amb la qualitat.
Wikipedia és admirable i popular, però podem confiar-hi? És una font autoritzada de la informació que proporciona? Wikileaks és potent i és potencialment un sorprenent contrapoder. Però se'ls ha atorgat l'autoritat-d'alguna organització internacional-per manejar el material que involucra el bé públic a escala global?
La popularitat dels continguts en línia deu els seus alts rànquings als motors de cerca com Google. Els primers resultats no són necessàriament els millors o els més precisos: són els que aconsegueixen el major nombre d'accessos. A la seva pàgina de Twitter, Wikileaks va presumir el 4 de desembre de 2010 que, segons Google, era dues vegades més coneguda que wikipedia.
Aquestes mètriques quantitatives només podrien explicar l'interès dels mitjans globals per WikiLeaks considerant - igual que farien els motors de cerca-digne d'atenció i autoritzada segons la seva popularitat. Tot hauria de posar llavors al seu lloc. Wikileaks és popular, el que significa que té autoritat. D'acord amb aquesta lògica, s'ha de considerar WikiLeaks com un representant aclamat i legítim: l'han buscat, clicat i fet més famosa que Wikipedia.
"Un clic, un vot", diu Google, que fa que la algorisme per establir el rànquing soni com la autèntica essència de la democràcia. La perspectiva que la popularitat sigui l'argument d'autoritat del coneixement i la informació és bastant inquietant. Si els processos de producció d'un i altra comencen a imitar les estratègies de màrqueting "de baix a dalt", no farà el producte final sinó reflectir els gustos i expectatives de la multitud, independentment dels fets, independentment del que és correcte i independentment de la veritat?
La gran presa de pèl
Del Manifest dels Mil científics escèptics:
"Sóc un escèptic. L'escalfament global s'ha convertit en una nova religió." El guardonat amb el Nobel de Física I. Giaiever.(Via)
"Des de que ja no estic afiliada a una institució ni rebo finançament, puc parlar amb tota franquesa. Tothom coneix la fragilitat dels models." J. Simpson, la primera dona amb un doctorat en metereologia.
"Les pors de l'escalfament són el pitjor escàndol científic de la història." K. Itoh, científic de l'IPCC de l'ONU.
"És una mentida descarada promoguda pels mitjans." S.B. Goldenberg, divisió huracans de la NOAA.
"Quants anys més de refredament del planeta calen abans que entenguem que no hi ha escalfament?" D. Gee, expresident del Congrés Internacional de Geologia.
"Crear una ideologia penjada al CO2 és una tonteria perillosa." D. Domingos, fundador de la Predicció Numèrica del Temps.
"L'alarmisme té la seva justificació en el fet que genera finançament." E. Tonni, paleontòleg premiat de la Universitat de La Plata.
"La por de l'escalfament global s'ha fet servir com instrument polític per a incrementar el control estatal." J. Schmitt, astronauta de la NASA i geòleg que ha anat a la lluna.
dimecres, 15 de desembre del 2010
Kosovo, Estat mafiós
Ara, en un nou informe, Marty acusa l'home fort del Kosovo de tot un regitzell de delictes mafiosos: tràfic d'òrgans humans, narcotràfic, tràfic d'armes i d'èssers humans, prostitució, així com de tortures, assassinats i desparicions en centres secrets de detenció. La majoria de les acusacions corresponen a l'època de la guerra, però moltes altres han continuat fins avui.
Thaçi, que va ser reelegit el passat diumenge primer ministre de Kosovo, va ser l'home dels Estats Units i altres potències occidentals al Kosovo durant la guerra contra Milosevic. Els crims contra la humanitat comesos pels nacionalistes serbis van fer creure que totes les seves víctimes eren innocents. El pragmatisme polític va fer que la comunitat internacional s'hagués de refiar de Thaçi i l'UÇK. Primer, durant la guerra, com a força militar terrestre -cap país volia enviar-hi tropes- mentre l'OTAN bombardejava Belgrad per l'aire. Després de la guerra, per aguantar institucionalment el Kosovo, ja que l'UÇK era l'única força que controlava més o menys les diverses faccions albano-kosovars. Gràcies a ocupar aquesta posició, Thaçi es va forjar la fama de "intocable". I s'ho va creure.
Amb la seguretat que dòna creures impune, Thaçi no només no va acabar el crim organitzat a l'arribar al poder sinó que va utiltizar aquest poder per controlar-lo millor. Amb la independència, la màfia assolia el poder total de l'Estat.
L'ultimàtum de Moody's al govern espanyol
El Mundo.- El informe que ha difundido la agencia internacional de calificación de riesgo Moody's entre sus clientes de todo el mundo supone dar un ultimátum de tres meses al Gobierno español para que acometa de un vez "tras los repetidos retrasos" el anunciado ajuste de las pensiones y la descentralización de la negociación colectiva, pieza clave de la reforma laboral, entre otras medidas.
En su opinión, "hay crecientes dudas sobre el compromiso y la capacidad del Gobierno español para aplicar las reformas profundas estructurales que se necesitan".
Si el próximo 15 de marzo, el presidente del Gobierno no ha resuelto aún ambas reformas, Moody's bajará ya a una simple doble A la calificación de España, lo que la aleja cada vez más de la triple A que ostentaba antes de la crisis y que garantizaba una financiación barata a la economía española. Un nuevo recorte de Moody's –la agencia a la que el Gobierno da más credibilidad- encarecería el crédito a toda la economía nacional que sigue siendo "vulnerable".
Moody's alerta de que el Estado español necesitará pedir a los mercados 175.000 millones en 2011 sin contar otros 30.000 de las comunidades autónomas y que los inversores extranjeros que solían cubrir hasta ahora el 50% de estas necesidades, "pueden ya no tener tanto interés como antes en el inmediato futuro".
Classe de periodisme socialdemòcrata
Foto original de l'Agència EFE
La mateixa foto al diari El País
La mateixa foto al diari Público
La transparència dels altres
Arcadi Espada:
...esta actitud del ciudadano que exige al poder transparencia y que se niega a transparentarse en carne y hueso en un aeropuerto es peligrosamente coherente en su puerilidad. Cuando el poder democrático exige áreas opacas en su gestión y el derecho a la confidencia en sus comunicaciones lo hace por las mismas razones que dispone los escáneres en los aeropuertos: el mal existe y actúa. El pueblo malcriado se rebela en uno y otro caso. Parece que es dignidad, pero no hay nada de eso. Solo ejercicio del privilegio. Envidia.
Leganés tindrà el primer monument del món a la "flota de Hamas"
Alemanya va prohibir l'Organització Internacional d'Ajuda Humanitària (IHH) que va organitzar "la flota solidària" per trencar el bloqueig marítim de Gaza, que té la seu a Frankfurt, pel seu suport al moviment radical islamista Hamàs. A Espanya, pel contrari, li fan un monument.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)