Alguien ha llamado a Alfonso Ussía “falangista” porque es de derechas. Alfonso ya ha respondido en nuestras páginas con demoledora elegancia. Pero hay una dimensión política adicional del asunto que conviene subrayar: el falangismo, como las variantes del fascismo, no es particularmente conservador ni de derechas. En cambio, los fascistas compartieron gran parte de su credo con los socialistas, desde la reforma agraria y la educación pública hasta la Seguridad Social, desde el salario mínimo hasta la redistribución de la renta, desde los absurdos derechos de los animales hasta las campañas histéricas contra el tabaco y a favor de una alimentación sana. En economía, la socialdemocracia confluye con Falange en la búsqueda de un punto intermedio entre el mercado y el Estado. Es curioso que la izquierda se declare en las antípodas de los nazis cuando tienen tantas cosas en común, empezando por el rechazo a los judíos. Socialistas y fascistas están muy unidos en contra del liberalismo, eso sí. Es un enemigo común que explica el trasiego que ha habido entre progres y fachas, lo que es patente en España. Sin ese trasiego, y dado que la oposición no liberal al franquismo fue comunista y no socialista, aquí simplemente no se explica de dónde salieron tantos progres, como los que nos han dado siempre lecciones de progresismo desde el diario El País, sin ir más lejos y, seamos elegantes también, sin dar nombres. CARLOS RODRÍGUEZ BRAUN
(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
dimarts, 28 de desembre del 2010
La Falange també era progre
Zapatero vendrà la Moncloa per reduir el dèficit
Innocentades a banda, el que és segur és que aviat deixarà de ser-ne l'inquilí.
Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes
Els informes de seguretat encarregats per l'IAEA indiquen que un miler de centrífugadores iranianes han quedat infectades i destruïdes pel virus informàtic Stuxnet, que es creu originat a Israel. hauria aconseguit entrar al sistema ja han quedat afectats. L'empresa de seguretat informàtica i d'antivirus Symantec ha identificat les sequències de la infecció que destrueix les centrífugadores. Després d'ordenar una reducció de la frequència, Stuxnet torna la frequència al seu valor nominal de 1.064 Hz. Una segona sequència contrària ordena l'augment de la frequència al límit de la velocitat màxima que el rotor giratori IR-1 pot suportar mecànicament. El resultat és que els rotors esclaten. Cada atac suprimeix els controls d'alarma i seguretat perquè els operadors no sàpiguen que un atac s'està duent a terme. Les dues sequències d'atac es produeixen separades per un mes llunar. La primera onada augmenta la velocitat durant 15 minuts fins que Stuxnet retorna el sistema de control a l'operativitat normal. Al cap de 27 díes arriba el segon atac que rebaixa la frequència pràcticament a zero durant 50 minuts fins que es retorna a la normalitat de nou. Els atacs s'autorepeteixen indefinidament cada 27 díes seguint el cicle llunar musulmà.
La preocupació se centra ara en saber si aquest viurs pot ser revertit contra instal·lacions occidentals (sistemes de comunicacions, xarxes elèctriques...)
(Via)
La preocupació se centra ara en saber si aquest viurs pot ser revertit contra instal·lacions occidentals (sistemes de comunicacions, xarxes elèctriques...)
For many years, governments have pursued methods to disrupt Iran’s ability to procure goods illegally overseas for its nuclear programs, particularly its gas centrifuge program. Such overt and covert disruption activities have had significant effect in slowing Iran’s centrifuge program, while causing minimal collateral damage. In contrast to overt military strikes, there is an appeal to cyber attacks aimed at a centrifuge plant built with illegally obtained, foreign equipment, and operating in defiance of United Nations Security Council resolutions. However, Stuxnet appears to have spread unintentionally and well beyond its targets. Part of the reason is in the design of Stuxnet, which needs to spread in order to increase its chance of infecting an industrial control system via a removable drive used with an infected computer. It is important for governments to approach the question of whether using a tool like Stuxnet could open the door to future national security risks or adversely and unintentionally affect U.S. allies. Countries hostile to the United States may feel justified in launching their own attacks against U.S. facilities, perhaps even using a modified Stuxnet code. Such an attack could shut down large portions of national power grids or other critical infrastructure using malware designed to target critical components inside a major system, causing a national emergency.
(Via)
Que no es reboti el poble malcriat
Arcadi Espada sobre la política i el límit de velocitat a 80:
En la zona 80, y dándole a esas estadísticas una fortaleza de la que aún carecen, la pregunta sería: ¿ocho muertos más al año, y el aumento de la probabilidad personal de morir, son suficientes para compensar la incomodidad que experimentan millones? No hay una respuesta sencilla. La política no es sencilla.
Hasta tal punto la política no es sencilla que el presidente Mas justifica su decisión negando la mayor: no hay reducción de la mortalidad. No parece demasiado convincente. Pero el político de nuestro tiempo está lejos del cientifico-filósofo que dijera: “Es probable que mueran más; pero creo que viviremos mejor”. Y es que otra de las características de la política, y la principal entre sus virtudes, es la de evitarle al ciudadano los ásperos dilemas morales. No fuera a rebotarse el pueblo malcriado.
dilluns, 27 de desembre del 2010
Mas, com Sarkozy, posa un sociata a la taula del seu govern
Mas monta un Govern amb la vella guàrdia de Pujol, quatre independents i un socialista
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS).- El flamant nou president de la Generalitat, Artur Mas, ha tancat aquest dilluns la configuració del seu 'govern dels millors', que constarà d'onze conselleries liderades per dirigents de la vella guàrdia dels governs de Jordi Pujol, amb quatre independents i un socialista.
Amb discreció, Mas ha dissenyat la composició del futur Govern que prendrà possessió dimecres, no sense dificultats després d'haver rebut alguns 'no' dels independents als quals havia sondejat, segons han comentat a Europa Press fonts de la federació.
Aquest organigrama haurà d'acompanyar Mas en la seva voluntat de treure Catalunya de la crisi i en el seu objectiu d'arribar a la "plenitud nacional", tot i que ha advertit que no és una feina per a impacients.
En el seu discurs de presa de possessió aquest dilluns, Mas ha anteposat la gestió de la crisi com a principal prioritat, recalcant que posarà l'accent més en els "deures que en la reclamació de drets".
Tot i això, el nou president de la Generalitat afronta el repte de reclamar el pacte fiscal en la línia del concert econòmic per a Catalunya en aquesta legislatura, malgrat ser conscient que no serà un objectiu fàcil perquè haurà de negociar amb Madrid.
El nou Executiu de Mas:
--Conselleria d'Interior: Felip Puig (CDC)
--Conselleria de Política Territorial i Sostenibilitat: Lluís Recoder (CDC)
--Conselleria d'Educació: Irene Rigau (CDC)
--Conselleria de Benestar i Família: Josep Lluís Cleries (CDC)
--Conselleria de Governació i Relacions Institucionals: Joana Ortega (UDC)
--Conselleria d'Agricultura i Medi Natural: Josep Maria Pelegrí (UDC)
--Conselleria d'Economia i Finances: Andreu Mas-Colell (Independent)
--Conselleria d'Empresa i Ocupació: Francesc Xavier Mena (Independent)
--Conselleria de Salut: ñBoií Ruiz (Independent)
--Conselleria de Justícia: Pilar Fernández Bozal (Independent)
--Conselleria de Cultura: Ferran Mascarell (PSC)
Tot i que no estaran al capdavant de cap Conselleria, Mas s'ha envoltat dels seus homes de confiança nomenant Francesc Homs (CDC) com a secretari general de presidència i Germà Gordó (CDC) com a secretari del Govern.
Milers de palestins de Cisjordània i Gaza emigren cada any
Uns 32.000 palestins que vivien en els territoris sota control de l'Autoritat Palestina han emigrat en els últims cinc anys (2005-2009). Segons un estudi que publica Palestine Today, el 24% es va traslladar a Jordània, el 20% a països del Golf Pèrsic i el 22% als EUA. Si tenim en compte que la població àrab a Cisjordània i Gaza és de poc més de 4 milions d'habitants (dades del 2007), es tracta d'una xifra prou important i que probablement seria molt superior si el passaport de l'Autoritat Palestina fos reconegut per molts països àrabs.
Més de 100 mesquites sota influència d'Al Qaeda a Espanya
Durante 2010 España ha sido escenario de diez congresos salafistas, una de las corrientes más extremas del islam y a la que pertenecían varios de los autores del 11-M. Este incremento, frente a un único congreso celebrado en 2008, inquieta a los especialistas en la lucha contra el terrorismo internacional porque revela que en nuestro país se está ejecutando el llamamiento que hace dos años lanzó Al Qaida de que era el momento de dar prioridad a la «yihad ideológica» y mantener la «armada» para casos puntuales.Més informació, aquí.
En esta nueva ofensiva para conseguir el «califato universal» mediante la captación de «voluntades» a través de la ideología, también juegan un papel crucial las mezquitas, aunque no todas. Los expertos advierten de que el 10 por ciento de las casi mil abiertas en España lanzan los viernes, día de oración, mensajes que podrían considerarse como enaltecimientos de la «yihad». El porcentaje lo estiman «muy preocupante». Y a ello añaden la cifra de entre 70 ó 80 imanes, de origen marroquí y argelino, «fichados» por su discurso radical.
Desde Cataluña, el salafismo —confesión de Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI), grupo autor del secuestro de los tres cooperantes españoles— se ha ido extendiendo a otras zonas. Así, por el valle del Ebro ha llegado hasta el País Vasco y por el sur ha alcanzado el Corredor del Henares, entre Madrid y Guadalajara.
dissabte, 25 de desembre del 2010
Amenaçat de mort per aquest vídeoclip / Burka Women
Saad Haroon és un actor, cantant i escriptor paquistanès.
El sistema català
Arcadi Espada:
Nadie quiere ser oposición en Cataluña. En realidad, nadie ha querido serlo nunca en treinta años de autonomía. La característica más perversa del juego político catalán ha sido que la oposición no forma parte del sistema, porque no es una oposición al gobierno, sino una oposición a la patria.
divendres, 24 de desembre del 2010
L'editorial que el Wall Street Journal publica cada any des del 1949
In Hoc Anno Domini:
When Saul of Tarsus set out on his journey to Damascus the whole of the known world lay in bondage. There was one state, and it was Rome. There was one master for it all, and he was Tiberius Caesar.
Everywhere there was civil order, for the arm of the Roman law was long. Everywhere there was stability, in government and in society, for the centurions saw that it was so.
But everywhere there was something else, too. There was oppression—for those who were not the friends of Tiberius Caesar. There was the tax gatherer to take the grain from the fields and the flax from the spindle to feed the legions or to fill the hungry treasury from which divine Caesar gave largess to the people. There was the impressor to find recruits for the circuses. There were executioners to quiet those whom the Emperor proscribed. What was a man for but to serve Caesar?
There was the persecution of men who dared think differently, who heard strange voices or read strange manuscripts. There was enslavement of men whose tribes came not from Rome, disdain for those who did not have the familiar visage. And most of all, there was everywhere a contempt for human life. What, to the strong, was one man more or less in a crowded world?
Then, of a sudden, there was a light in the world, and a man from Galilee saying, Render unto Caesar the things which are Caesar's and unto God the things that are God's.
And the voice from Galilee, which would defy Caesar, offered a new Kingdom in which each man could walk upright and bow to none but his God. Inasmuch as ye have done it unto one of the least of these my brethren, ye have done it unto me. And he sent this gospel of the Kingdom of Man into the uttermost ends of the earth.
So the light came into the world and the men who lived in darkness were afraid, and they tried to lower a curtain so that man would still believe salvation lay with the leaders.
But it came to pass for a while in divers places that the truth did set man free, although the men of darkness were offended and they tried to put out the light. The voice said, Haste ye. Walk while you have the light, lest darkness come upon you, for he that walketh in darkness knoweth not whither he goeth.
Along the road to Damascus the light shone brightly. But afterward Paul of Tarsus, too, was sore afraid. He feared that other Caesars, other prophets, might one day persuade men that man was nothing save a servant unto them, that men might yield up their birthright from God for pottage and walk no more in freedom.
Then might it come to pass that darkness would settle again over the lands and there would be a burning of books and men would think only of what they should eat and what they should wear, and would give heed only to new Caesars and to false prophets. Then might it come to pass that men would not look upward to see even a winter's star in the East, and once more, there would be no light at all in the darkness.
And so Paul, the apostle of the Son of Man, spoke to his brethren, the Galatians, the words he would have us remember afterward in each of the years of his Lord:
Stand fast therefore in the liberty wherewith Christ has made us free and be not entangled again with the yoke of bondage.
dijous, 23 de desembre del 2010
dimecres, 22 de desembre del 2010
El Suprem ordena a la Generalitat que el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola
El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat de Catalunya que adopti les mesures que siguin precises per adaptar el seu sistema d'ensenyament perquè el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu amb el català.Les tres sentències (pdf)
Així ho estableix la Sala contenciosa Administrativa de l'alt tribunal en tres sentències en les quals dóna la raó parcialment als pares d'alumnes que van recórrer diverses resolucions de la Conselleria d'Educació.
El TS reconeix també el dret dels pares a rebre també en castellà totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació tant oral com escrita que els siguin dirigides pels centres escolars.
dimarts, 21 de desembre del 2010
Assange es queixa que és víctima de filtracions!
El defensor de la filtració sense límit de documents oficials es queixa ara que algú va filtrar un informe de la policia sueca sobre les denúncies que se li han presentat per delictes sexuals. En una entrevista al diari britànic "The Times", Assange carrega contra el diari "The Guardian" -que és una de les publicacions que està ajudant a WikiLeaks ha difondre la filtració dels arxius diplomàtics dels EUA- per haver publicat detalls de l'informe de la policia sueca en el qual dues dones l'acusen de violació. El fundador de Wikileaks denuncia, ni més ni menys, que "l'accés no autoritzat" als arxius dels fiscals suecs.
Assange claimed the newspaper was "selectively publishing" parts of it, and questioned the timing of the leak, saying it was given to the paper a day before his bail hearing last week.
"The leak of the police report to The Guardian was clearly designed to undermine my bail application. It was timed to come up on the desk of the judge that morning," Assange was quoted as saying in Tuesday's paper. "Someone in authority clearly intended to keep Julian in prison, and shopped (the report) around to other newspapers as well."
L'Alcorà imprès amb la sang de Saddam Hussein
Durant dos anys, a principis de la dècada del 1990, el dictador "laic" i "progressista" Sadam Hussein es va fer extreure 27 litres de sang per escriure un Alcorà. Ara, la relíquia s'ha fet polèmica, ja que segons la versió iraquiana de la llei de memòria històrica s'ha de destruir qualsevol cosa vinculada amb l'exdictador, però la llei islàmica prohibeix la destrucció de l'Alcorà. Gran dil·lema moral!
El 2011 serà un mal any pels anticapitalistes
L'any de la represa americana
Depuis deux ans, en effet, les entreprises et les banques américaines ont très peu investi : il s’est ainsi accumulé aux Etats-Unis une masse gigantesque de capitaux à l’affût d’innovations. Ces innovations existent et n’attendent que d’être transformées en produits de consommation de masse. Une reprise de l’investissement d’autant plus probable qu’Obama n’est plus en mesure d’augmenter les impôts ni de généraliser l’assurance maladie : ce qui est regrettable pour les partisans de la justice sociale mais lève les incertitudes qui paralysaient les entreprises. Par ailleurs, la Banque centrale des Etats-Unis s’est engagée pour longtemps, à maintenir un Dollar abondant, à des taux bas.
On pariera donc sur quelques percées probables : la production massive de gaz aux Etats-Unis par l’extraction du gaz des schistes réduira les prix de l’énergie ; la médecine du génome, à terme, remplacera les thérapies anciennes ; des organismes génétiquement modifiés seront commercialisés en masse, adaptables à tous les climats ; la nanotechnologie appliquée à l’industrie conduira à une ré-industrialisation des Etats-Unis (avec la nanotechnologie, le coût de la main-d’œuvre devient marginal) ; de nouveaux objets nomades fusionneront toutes les formes de la communication, de la téléphonie à la télévision. Autant de produits et services qui existent à l’état expérimental et n’attendent que d’être exploités : leur fabrication et leur consommation seront nécessairement mondialisées, ce qui confirmera le rôle moteur de l’économie américaine: les pays émergents greffés sur le marché mondial en tireront avantage.
Ce rebond américain ne profitera pas à tous. En dehors des Etats-Unis, les pays absents du marché mondial (Proche-Orient, Afrique) souffriront d’être marginalisés. Parmi les économies européennes, celles qui n’ont pas d’avantage comparatif, pas de spécialisation, resteront enlisées: seule une résurrection de l’esprit d’entreprise pourrait les extraire de l’endettement. Aux Etats-Unis même, le rebond ne suffira pas à éliminer les poches de pauvreté et de chômage que la crise a révélées plus que suscitées. La croissance fondée sur l’innovation réduit l’accès au marché du travail pour les candidats non spécialisés : ils sont pris en étau entre les immigrants non qualifiés et les diplômés. Le nouveau défi américain est celui de l’éducation plus que celui de la croissance.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




