Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 20 d’abril del 2006

L'última maragallada

Lluís Bou a l'AVUI:
Són les 7 de la tarda. A Josep Bargalló li sona el mòbil. És el president. "Bargalló, que remodelo el govern. Ho faig avui". El conseller primer es queda de pedra. Però Maragall està aquesta vegada del tot decidit. Tant, que just després marca al telèfon el número de l'emblemàtic Joan Carretero per comunicar-li formalment el seu cessament. El president ha pres la determinació de bon matí, convençut que pot tirar pel dret i que se'n sortirà. Però Carretero està en aquell moment recorrent carreteres del Baix Penedès i no té cobertura. Maragall ho torna a intentar, i no hi ha manera. Però no pensa fer com quan abans de Setmana Santa va intentar substituir el conseller de Governació i ERC ho va evitar fent-ne bandera. Ara el president sospita que no hi haurà problema si actua amb decisió, perquè ara està convençut que els republicans no arribaran a trencar el govern.

Només el primer secretari socialista, José Montilla, està al corrent de l'operació, i deixa fer, cosa que vol dir que aquesta vegada no hi haurà veto del PSC com va succeir a l'octubre. Les enquestes del govern detecten un retrocés del PSC, i el partit veu bé un cop de timó de Maragall.

Bargalló telefona immediatament a Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós. La indignació dels dirigents d'ERC és monumental. El president ha actuat igual amb Joan Saura, i la reacció d'ICV també és molt crítica. "Això no són maneres" és frase comuna en els dos partits.
Llegiu-lo sencer. No té desperdici.