Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 6 d’abril del 2006

Massachussetts i la cobertura sanitària universal

La notícia que l'Estat de Massachussetts ha aprovat, amb el vot de republicans i demòcrates, la cobertura sanitària universal i obligatòria per a tots els seus residents, si es queda només en el titular, servirà per alimentar encara més el tòpic sobre la inexistència de la seguretat social als Estats Units i reforçar el tòpic invers sobre la suposada bondat i perfecció del "model social i assistencial europeu".

La veritat és que problema sanitari no està resolt enlloc i és bo que es busquin fòrmules per trobar un model que funcioni raonablement bé. I el model de Massachussetts podria anar en aquesta direcció, però no vull pronunciar-me al respecte perquè no he tingut prou temps per estudiar-lo. En qualsevol cas, la creença que a Europa tenim un model millor que als Estats Units es fonamenta molt en la ignorància i bastant en la manipulació ideològica.

No és cert que als Estats Units no hi hagi seguretat social -existeixen programes públics com el Medicare o el Medicaid per assistir les persones més pobres o els pensionistes- sinó que el sistema funciona d'una altra manera. Amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Fa poc, el professor d'economia Xavier Sala-i-Martin ho explicava molt clarament en una carta de resposta a un lector que explicava el cas del germà d'una amiga seva, que viu a Florida, i al que se li va diagnosticar un càncer i cap asseguradora mèdica li vol cobrir el tractament.

En EEUU existe la opción de comprar diferentes seguros médicos. Unos son más baratos y cubren menos enfermedades y otros son más caros y cubren más. De hecho, existe la posibilidad de replicar el modelo europeo si uno quiere: es decir, uno puede escoger pagar una parte substancial de su salario y a cambio tener un seguro completo que cubre todo tipo de enfermedades, incluido el cáncer. Yo, que también vivo en Estados Unidos, tengo un seguro de lo más amplio que cubre todo (aunque es cierto que cuando era más joven y me creía invencible decidí pagar un seguro menos completo). Tengo este seguro porque no quiero que me pase lo que el Sr. Solanes dice que le pasa al hermano de su amiga. Pero entiendo que hay gente que prefiere ahorrarse el dinero y gastarlo comprándose casas, copas, ropa o viajes. Ya somos todos mayorcitos.
El hermano de su amiga, señor Solanes, tuvo la misma oportunidad que tuve yo de escoger y decidió libremente intentar ahorrarse dinero comprando un seguro menos completo. Si él hubiera creído que el modelo sueco era tan superior, hubiera podido comprarse un seguro que le cubría más o menos lo mismo que el seguro sueco. Pero decidió no hacerlo y prefirió utilizar el dinero para comprar una casa. Ahora se ha puesto enfermo y créame que lo lamento de veras. Ahora bien si el hermano de su amiga, después de decidir ahorrarse el dinero del seguro para comprarse una casa, resulta que no tiene dinero para pagar el hospital, deberá venderse la casa que compró con el dinero que no se ahorró con el seguro barato. El hermano de su amiga y sólo él es responsable del hecho que se tenga que vender la csas. ¡No dé las culpas ni a las grandes corporaciones ni al belicoso gobierno del señor Bush! Y, sobre todo, no diga que el sistema le deja desamparado porque el sistema le brindó la misma oportunidad que a mí de comprarse un buen seguro. El se jugó (estúpidamente) su salud a la ruleta y le ha salido mal la apuesta. El sistema no le va a dejar morir… pero le va a salir cara su apuesta.
Molta gent creu que aquí l'atenció sanitària pública és gratuïta i als Estats Units, no. La realitat és que tant aquí com allà, es paga. Allà, a través d'una assegurança privada; aquí, a través d'una deducció de la nòmina que pot arribar al 30% del salari.