Ningú no guanya, Itàlia perd

Escric això quan encara no està clar qui ha guanyat aritmèticament les eleccions italianes. Però, sigui qui sigui qui s'emporti les dècimes que faran decantar la balança i el titular de la victòria, resulta evident que Itàlia ha perdut. I ha perdut perquè sense un vencedor clar serà molt difícil emprendre les reformes que el país necessita. L'herència de Berlusconi és dramàtica: un creixement zero en els últims cinc anys i cap de les reformes promeses per revifar el desenvolupament -retallada d'impostos, liberalitzacions o privatitzacions- fetes realitat. Si guanya Prodi, haurà de governar amb un programa comú ambigu, inconcret i sobre el que hi ha discrepàncies en molts punts entre els mateixos socis de la coalició de cetreesquerra. Si guanya Berlusconi, dependrà més que mai de socis com la Lliga Nord i és de témer que accentui encara més les tendències populistes. En qualsevol cas, mani qui mani, sembla difícil que el govern que es pugui formar duri gaire. Itàlia tornarà, doncs, a la inestabilitat. De fet, això no seria un problema -històricament, els italians estan acostumats a anar a dormir amb un govern i llevar-se amb un altra- si no fos perquè ara -amb la globalització i la moneda depenent de Frankfurt- ja no tot queda a casa.