"Al-Zarqawi va mater el meu fill. El va mirar. Va sentir l'alè del meu fill quan el va agafar i li va tallar el coll. Zarqawi va haver mirar-li els ulls mentre ho feia. George Bush, en canvi, s'asseu a la seva oficina amb la mirada freda, amb molts fulls de paper, i condemna gent a morir. Per mi, aquest és l'autèntic terrorista."
"I don't think that Zarqawi is himself responsible for the killings of hundreds of thousands of people in Iraq," "I think George Bush is." "George Bush is the one that invaded this country, George Bush is the one that destabilized it so that Zarqawi could get in, so that Zarqawi had a need to get in, to defend his region of the country from American invaders."
"Chaque fois que des atrocités sont commises par les Américains, davantage d'Irakiens qui essaient pourtant d'être pacifistes rejoignent ce que nous appelons les rangs des insurgés mais ce que j'appelle la résistance contre l'occupation d'une nation souveraine".
Només li falta donar les gràcies a Zarqawi per degollar el seu fill. Les paraules d'aquest individu no són les d'un pare sinó les d'un fanàtic, d'un il·luminat, que posa la ideologia per damunt de les persones i dels sentiments. És la perversió moral en estat químicament pur. És l'encarnació de la moral revolucionària que tan clarament definia Trotski quan afirmava que "la nostra moral és aquèlla que està al servei de lluita classes". Com pot l'esquerra americana criticar la dreta més conservadora d'inhumana i reaccionària si ella no és res més que la seva caricatura?
