Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 15 de setembre del 2006

En defensa del ciutadà Ratzinger

Jo, que ni crec en Déu ni combrego amb els preceptes de cap religió, vull sortir en defensa del Papa Benet XVI. I ho faig, en el dia de la mort d’Oriana Fallaci, no perquè el Pontífex necessiti el meu suport -"!doctores tiene la Iglesia¡"- sinó perquè la crisi que ara comença, i que continuarà incansablement les properes setmanes i mesos, no té fonament en les paraules del Papa sinó en l’estratègia islamista de fer posar de genolls Occident i els seus valors. Exactament la mateixa que van fer servir en la crisi de les caricatures de Mahoma. Un estratègia que comença amb la queixa i el victimisme i acaba amb l’amenaça, el boicot i l’agressió. Però aquesta vegada serà pitjor, perquè la suposada ofensa no té l’orígen en uns insignificants caricaturistes danesos sinó en el cap de l’Església catòlica, el cap dels croats que a l’edat mitjana van conquerir la terra santa a l’islam. En aquests moments, i no exagero, ja estan cremant les primeres esglésies.

De la mateixa manera que la publicació de les caricatures de Mahoma permetia veure l’exagerada irracionalitat de la resposta musulmana, la lectura de la classe magistral de Joseph Ratzinger posa en evidència el fanatisme i les limitacions intel·lectuals d’aquells que diuen sentir-se ofesos i escandalitzats. Benet XVI no va fer un míting antimusulmà sinó que va impartir una classe de filosofia sobre la relació entre la fe i la raó. Una reflexió que va encetar amb una referència a un llibre del professor Theodore Khoury sobre un diàleg que van tenir, l’any 1391, l’emperador bizantí Manuel II Paleòleg i un erudit persa sobre la relació entre religió i violència. El Papa, per entrar en matèria, va citar textualment les paraules que l'emperador bizantí va dirigir al seu interlocutor persa: "mostra'm també allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs només coses dolentes i inhumanes, com la seva directiva de difondre a través de l'espasa la fe que ell predicava". Aquesta referència permet a Benet XVI entrar en el nus de la serva lliçó: que la imposició de la fe mitjançant la violència és una cosa irracional. És a dir, "que no actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu", mentre que per a l'islam "Déu és absolutament transcendent. La seva voluntat no està lligada a cap de les nostres categories, fins i tot a la de la racionalitat".

Els advocats del Vaticà defensaran la institució. Els teòlegs defensaran la doctrina. Jo em limito a solidaritzar-me amb el ciutadà Ratzinger, el professor que amparat en la llibertat de càtedra en una universitat sobirana té dret a exposar lliurement els seus raonaments i opinions sense ser víctima de l'insult i l'amenaça.


ADDENDA.- Acabo de veure en el Telediario del migdia de TVE el titular de la primera notícia: "Mea culpa" del papa Benet XVI. Després d'escoltar l'insert del Papa ja m'ha semblat que de "mea culpa" res de res, però he volgut comprovar-ho anant a la pàgina web del Vaticà per localitzar el text de l'alocució del Pontífex. Efectivament, Benet XVI lamenta que hagi pogut ofendre la sensibilitat dels creients musulmans però no s'excusa i menys encara fa un "mea culpa". Aquest és el fragment textual. A la web vaticana la trobareu també en anglès i italià.

En ce moment, je désire seulement ajouter que je suis vivement attristé par les réactions suscitées par un bref passage de mon discours à l’Université de Ratisbonne, considéré comme offensant pour la sensibilité des croyants musulmans, alors qu’il s’agissait d’une citation d’un texte médiéval, qui n’exprime en aucune manière ma pensée personnelle. Hier, Monsieur le Cardinal Secrétaire d’État a rendu publique, à ce sujet, une déclaration dans laquelle il a expliqué le sens authentique de mes paroles. J’espère que cela contribuera à apaiser les esprits et à clarifier le sens véritable de mon discours, qui, dans son ensemble, était et est une invitation au dialogue franc et sincère, avec un grand respect réciproque.

Els que ni s'excusen ni lamenten res són aquests:
Una religiosa italiana assassinada a Somàlia
http://permanent.nouvelobs.com/etranger/20060917.FAP2207.html?1333

Bombes incendiàries contra 5 esglésies cristianes a Nablus
http://www.lexpress.fr/info/infojour/reuters.asp?id=27504&1736