Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 30 de maig del 2007

Legalitzar Batasuna però il·legalitzar PxC

“Todos los partidos, todas las ideas”. Se’n recorden? Doncs, bé, ara hem pogut comprovar el que alguns ja sabíem: que la frase era premeditadament incompleta. Hi faltava: “siempre que sean nacionalistas y/o de izquierdas”. Ahir, un dirigent d’ERC, un partit que ha defensat del dret i de l’inrevés la legalització de Batasuna, es va preguntar perquè no s’aplicava la Llei de Partits a Plataforma x Catalunya, un petit partit lepenista que ha obtingut 12.425 vots i 17 regidors a les eleccions municipals de diumenge.

Resulta revelador que en el cas de PxC no s’apliquin els mateixos criteris que es fan servir per Batasuna. És a dir, que totes les idees s’han de poder defensar democràticament, que no es pot deixar a una part de l’electorat sense representació política –allò del Guantànamo electoral, recorden?-, que el camí no és la repressió sinó la negociació per resoldre el problema polític que representen, etc, etc, etc. Ni tan sols es paren a pensar en la diferència fonamental que separa Batasuna de PxC: que mentre la primera és còmplice dels assassinats d’ETA, la segona, que sapiguem, ni justifica ni dóna suport a cap organització criminal.

La Llei de Partits és necessària i imprescindible ja que la tolerància democràtica té un límit: la intolerància dels seus enemics. I si aquests es diuen Batasuna, s’ha d’aplicar contra Batasuna i si es diuen PxC, s’ha d’aplicar contra PxC. El que no s’hi val és rebutjar-la quan s’aplica als “nostres” i exigir-la quan es tracta d’aplicar-la als “altres”.

Queda clar, doncs, qui practica la doble mesura i la doble moral?