Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 27 de setembre del 2007

Iran-Veneçuela, el nou eix cubano-soviètic

Resulta inquietant la similitud històrica entre l'aliança cubano-soviètica que va portar a la crisi dels míssils de 1962 i el nou eix iraniano-veneçolà. Com aleshores, hi ha una potència nuclear llunyana, en aquest cas en vies de nuclearització, i una base propera als EUA en territori llatino-americà. Com en la dècada dels seixanta, els dos països comparteixen una política populista, revolucionària i antinord-americana, que els uneix, encara que en el cas actual els dos socis no pertanyin a la mateixa soca ideològica. A diferència, però, de l'aliança cubano-soviètica en la que Cuba era el parent pobre, Veneçuela disposa dels enormes recursos del petroli, cosa que la fa més perillosa. Per consolidar aquesta santa aliança, el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, torna aquests dies a Veneçuela. Serà la tercera vegada en dos anys.
L'AXE antiaméricain qui unit depuis deux ans l'Iran et le Venezuela se consolide. Alors que son pays est de nouveau menacé de sanctions au Conseil de sécurité des Nations unies, Mahmoud Ahmadinejad a quitté New York et l'enceinte de l'ONU pour la Bolivie, puis pour Caracas, où il vient chercher le soutien de son ami Hugo Chavez. C'est déjà la troisième visite du président iranien au Venezuela, depuis son élection en 2005. Il sera, cette fois encore, accueilli avec un tapis rouge. Car si les pays occidentaux en ont fait leur bête noire, Hugo Chavez voit en Ahmadinejad « une personne respectueuse de la paix internationale et un être humain extraordinaire ».

Les deux hommes, qui s'appellent mutuellement « frère », ont beaucoup en commun. Anciens militaires reconvertis en chefs d'État populistes, prétendant tous deux promouvoir une pensée révolutionnaire, ils jouent un rôle clé au sein de l'Organisation des pays exportateurs de pétrole (Opep). Ils partagent en outre, et surtout, de virulentes positions antiaméricaines.