Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 17 de novembre del 2007

Contra la pedagogia lúdica

L'ex ministre d'Educació francès, el filòsof i professor Luc Ferry, va parlar a Barcelona dels mals que pateix l'ensenyament. Ferry va afirmar que “cal anar en contra de la pedagogia lúdica” que impera a la major part de països europeus des de fa quaranta anys. Ferry va declarar que la revolució pedagògica que va esdevenir arreu d'Europa després del 68 francès “ha provocat una caiguda en picat del nivell de coneixement de les ciències per part dels alumnes actuals, del domini de la llengua i d'aspectes bàsics de civilitat”. Segons m'escriu l'amic T. A, "el sorprenent del cas és que la conferència es va fer en el Centre d'Estudis Jordi Pujol (per cert, responsable "irresponsable" dels problemes d'ensenyamentque denuncia Ferry)".
Segons aquest filòsof i professor, la revolució pedagògica dels anys 70 que “tant mal ha fet als nostres alumnes” es basa en quatre “il•lusions generoses i simpàtiques”. La primera ha estat fer creure als infants “que ho podien inventar tot, fins i tot la construcció del seu propi coneixement estimulant la seva creativitat”. La veritat però, segons el conferenciant “és que les regles s'han d'aprendre, no es poden inventar”.

La segona il•lusió ha estat “pensar que a l'aula es podia substituir el treball pel joc” i la tercera que “primer cal motivar als alumnes i desprès fer-los treballar”. És el que en termes acadèmics s'anomena “pedagogia de l'ham”. Aquestes dues il•lusions, complementàries entre sí, “no han funcionat mai, doncs si bé en un primer moment els alumnes s'interessen pels temes desprès no treballen, perquè no tenen assumida la responsabilitat del treball i l'esforç”.

La quarta i darrera il•lusió ha estat fer creure als estudiants “que ser jove és genial i formidable i que ser adult o vell és una catàstrofe” quan la veritat és que el món dels adults “quan és reeixit, és més ric, més profund i més apassionant que el món de la infància”. Haver fet creure aquestes il•lusions provoca en la joventut actual “un interès malaltís per la cultura fàcil en detriment de la cultura interessant”.