Els huracans maten, però maten molt més quan tenen lloc en un país pobre i dictatorial. Per aquells que tant s’esforcen en buscar responsabilitat humana en els fenòmens climàtics aquí en tenen una de contundent. És el cas de cicló Nargis que està afectant Birmània. Un cicló de categoria 4 amb vents entre els 165 i els 215 kilòmetres per hora que s’han emportat pel davant la vida de 22.500 persones, una xifra que podria doblar-se els pròxims dies.
Un huracà important, sí, però no tant com el Katrina, l’huracà que l’agost del 2005 va afectar el sud-est dels Estats Units. Un huracà que va assolir la categoria 5, la màxima de l’escala, i el sisè més fort des que hi ha registres, amb vents entre 175 i 280 km/h. El seu pas per terra ferma va provocar la mort de 1.836 persones.
Per què aquesta disparitat de conseqüències? La resposta no és climàtica sinó política. Mentre els Estats Units són un país ric –els seus pobres serien rics a molts llocs del planeta- i democràtic, Birmània és una dictadura militaro-comunista.
L’absència d’un sistema d’alerta, el secretisme i la por a la informació, edificacions febles, infraestructures deficients o inexistents, una jerarquia autoritària de poder que impedeix qualsevol reacció autònoma, expliquen perquè un huracà més feble mata onze vegades més en una dictadura miserable que en una democràcia opulenta.
Contra les catàstrofes climàtiques, menys Kyoto i més desenvolupament.
