“añadir el punto de vista científico a la toma de decisiones. Es decir que la política, la economía, la literatura, el periodismo, la psicología, la religión, ¡y hasta la misma ciencia!, se encaren con el método científico”.Una missió titànica, aquesta. Probablement sisífica, però imprescindible. Un granet de sorra més en el llarg camí que va des de l’albada del pensament científic, amb Tales de Milet o Pitàgoras, fins el racionalisme crític de Popper, passant per Galileu o el positivisme de Compte i Stuart Mill, per dir els primers que em venen al cap.
Al darrera i al davant de Tercera Cultura hi trobareu, entre altres, l’antropòloga Teresa Giménez Barbat, el filòsof Eduardo Robredo o el periodista José Pardina, així com una munió d’amics i col·laboradors com els filòsofs Ibn Warraq o Robert Redeker; els científics Ramón Núñez o Manuel Toharia; els escriptors Luis Magrinyà, José Lázaro o el catedràtic d’economia, Gabriel Tortella.
Tanco amb unes paraules de la principal inspiradora del projecte, Teresa Giménez Barbat:
Si pretendemos promover la razón y el librepensamiento no vamos a entrar en polémicas que impliquen la imposibilidad de falsación. La Tercera Cultura, esa cultura del SXXI, será secular o no será.
