Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 10 de febrer del 2009

La ciència i el braç secular



Em sembla absurd que un científic perdi el temps intentat demostrar la no existència de qualsevol cosa, especialment la de Déu. I encara més quan en vol fer bandera endegant campanyes contra la religió a països occidentals. Si la campanya anés adreçada a l’Aràbia Saudita o a l’Iran, s’entendria. Però en societats democràtiques amb Estats de dret aconfessionals, em sembla perillós. Les societats democràtiques modernes s'alcen sobre un un principi angular: la ignorància de la Veritat. O dit d’una altra manera, en la incapacitat de l’Estat per decidir els valors morals dels ciutadans, allò que han de creure i el que no. Aquest consens obliga a tots, creients o no creients, a renunciar a imposar la nostra veritat, religiosa o filosòfica, als altres i comprometre’ns a respectar i garantir el dret de tothom a pensar i creure el que vulgui. Endegar una creuada contra el sentiment religiós pot ser una broma, però pot ser també un tret contra la línia de flotació d’aquest consens bàsic de les democràcies liberals. La ciència no necessita d’un braç secular per afermar les seves proposicions. És per això que aquestes actituds em semblen sospitoses, prolegòmens de noves inquisicions. La religió ha omplert la història de sang, però l’antireligió també. Només cal veure com en el segle XX, en nom de la raó i/o de la ciència, s’ha procedit al més gran i sistemàtic genocidi religiós (i no religiós) de tots els temps. No sé si Déu preocupa tant que impedeixi a algú disfrutar de la vida a les societats occidentals, però del que si n’estic convençut és que no ho fa més que el déu de l’escalfament global.

Darwinismo conservador:

La religión es un producto de la evolución social y biológica humana. Como todo producto de la evolución, la religión está por encima de la razón; no en sus aspectos teológicos sino como institución social. Los diseños evolutivos son reacios, muchas veces impenetrables a la ingeniería inversa, es decir nunca podemos estar seguros de cuales son todas las razones que llevan a que un diseño sea asi. Pero funcionan, mientras que el control social a través de la razón no. Esa es la triste conclusión de varios siglos de experimentos de ingeniería social. Es lo que se llama órden espontáneo.

La razón es limitada, está capacitada para juzgar pero no rediseñar fenómenos holísticos como las instituciones sociales, por ejemplo. Las instituciones deben ser tratadas como fenómenos naturales, hay que aprender a conocer como funcionan, no como deberian funcionar (lo cual es absurdo en cualquier ciencia) y solo cuando una parte es conocida y hay confianza en como funciona, se pueden plantear reformas limitadas y observar los resultados. Eso ya lo dijo Hayek.

La limitación de la razón lleva a diseños muy distintos y mas "rígidos", más burocráticos que los evolutivos.