Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Múgica va proposar Pujol substituir Suárez per un militar

El que va ser número tres del PSOE i actual Defensor del Poble, Enrique Múgica, es va reunir amb Jordi Pujol l'any 1980 per proposar-li la substitució de Suárez per un militar. Això ho revela l'expresident de la Generalitat en el segon volum de les seves memòries (Memòries. 1980-1993), que d'aquí a pocs dies sortirà a la venda.

"Múgica va venir a la meva casa de Premià de Dalt per preguntar-me com veuríem que es forcés la dimissió del president del Govern [Adolfo Suárez] i la seva substitució per un militar de mentalitat democràtica. Li vaig manifestar el meu total desacord. Aquesta visita, amb altres fets, parla d'una pressa molt gran dels socialistes per arribar al poder. Tot això, molt poc responsable."
També explica Pujol que, poc temps després de l'entrevista amb Múgica, el ministre de l'Interior, Rodolfo Martín Vila, acompanyat del governador general de Catalunya, Josep Melià, va comunicar-li que el Govern aplicaria una política autonòmica restrictiva perquè: "hi ha perill que el procés se'ns desbordi". I revela Pujol:
"Quan semblava que ens parlava d'una decisió del Govern del que en formava part, va afegir: 'Per dur a terme aquesta política que acabo d'exposar només hi ha un obstacle, que és el president Suárez. Però això es resoldrà".
El que se sabia fins ara és que va haver-hi una reunió entre el general colpista Alfonso Armada i el PSOE el 22 d'octubre de 1980. A la reunió hi va assisitir el número tres del PSOE, Enrique Múgica, i el líder del PSC, Joan Reventós. El general Armada, que en aquell moment es trobava destacat a Lleida, va escriure això en les seves memòries:

"Antonio Ciurana [el socialista alcalde de Lleida] va venir a buscar-me en el seu cotxe i, conduint ell, em va portar a casa seva. Era la primera vegada que hi anava. Havíem menjat junts diverses vegades, però en restaurants. L'alcalde em va presentar a Múgica i a Reventós. Sobre les converses en aquell dinar, que tant han donat que parlar, he de dir que no va haver-hi cap tema reservat, ni compromès. No van presentar cap idea concreta sobre política espanyola."
No cal dir que Armada va informar d'aquell menjar al seu superior, el capità general de Catalunya, Pascual Galmés, que anys després reconeixeria haver-ne tret una conclusió ben diferent de la reunió:

"Per a Armada el menjar va consistir en un intercanvi d'opinions sobre la situació política i sobre la hipòtesi de la formació d'un govern de gestió presidit per una personalitat independent, fins i tot per un militar, en aquest cas ells li van oferir a ell la presidència del mateix, el seu suport a aquesta possible candidatura."
Un mes abans del frustrat intent de cop d'Estat del 23-F, Enrique Múgica va donar la seva versió:

"Armada ens va proposar un govern fort format per UCD i el PSOE i dirigit per un independent que tingués la confiança dels militars".
Anys després, l'expresident del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo, va revelar el contingut d'una conversa amb Enrique Múgica en la que li havia preguntat sobre la seva trobada amb Armada. El dirigent socialista li va explicar que el general havia exposat la seva teoria sobre el govern de salvació:
"Ell mateix [Armada] va preguntar sobre qui podria ser el president [d'aquest govern de concentració] i Reventós li va contestar:
- Qui el presidirà? Doncs tu."
Felipe González, però, mai va reconèixer l'existència de converses entre el PSOE i militars colpistes per substituir a Adolfo Suárez. Ara, 28 anys després, la "memòria històrica" torna a girar-se contra els socialistes.