És per això que no entenc la necessitat que semblen tenir alguns de perdre el temps en una batalla que a Occident ja fa temps que s'ha guanyat. Es cert que no es pot baixar la guàrdia i que cal estar sempre amatent, però distreure el personal buscant enemics que no existeixen pot ser contraproduent, especialment quan només se sap veure la palla a l'ull d'altri i no la viga en el propi. És cert que, en alguns camps molt limitats, com és el cas de les cel·lules mare als Estats Units, el govern havia bloquejat les ajudes públiques, però en general no sembla que la ciència que es fa Occident -que es gairebé tota- pateixi gaire la interferència religiosa.
Pel contrari, el que si existeix des de fa unes quantes dècades és una interferència provinent no tant dels dogmes de la fe religiosa com dels dogmes de la fe ideològica. No cal remuntar-se a Lysenko o a les taronges del llac Balaton. En l'actualitat estem patint una de les estafes "científiques" més grans de la història: la de l'escalfament global antropogènic, i gairebé ningú no ho denuncia.
Una teoria que ja resultava sospitosa des del primer moment que es va formular pel simple fet d'ajustar-se com un trajo a mida a un dels tants remakes de la ideologia anticapitalista. Una teoria que va tenir ràpidament el suport dels principals mitjans de comunicació, majoritàriament escorats a l'esquerra, així com el compromís oportunista de científics que hi van trobar una font important de finançament.
Ara, amb l'esclat de l'anomenat Climagate, es confirmen les sospites i surt a la llum la manipulació de les dades, les pressions contra els científics dissidents i la complicitat de polítics i periodistes, molts dels quals encara es hora que publiquin un sola línia sobre l'escàndol. I el que es pitjor, que pasin a la ofensiva publicant un editorial conjunt -l'exemple de l'Estatut ha creuat fronteres!- defensant a capa i espasa els gurús del canvi climátic i les polítiques públiques basades en aquesta profecia apocalíptica.
Oblidant el seu paper de controlador crític del poder -de tots els poders-, 56 grans mitjans de comunicació internacionals acaben de donar testimoni públic de la seva fe. D'aquesta manera es neguen a si mateixos, ja que si un paper té la premsa no és el de creure sinó el de saber. Si de veritat tot plegat fos un debat científic, el que haurien de fer aquests mitjans es fomentar el debat i el contrast d'opinions entre els que defensen la causa humana de l'escalfament i els que la neguen. Però com que no és un debat científic sinó ideològic, la batalla no és juga en el terreny d'uns fets contra altres fets, d'unes hipòtesis contra unes altres, sinó en un terreny de joc on només hi juga un únic jugador.
P.D.- Entre els diaris que han publicat l'editorial hi ha aquests: El País, The Guardian, Le Monde, The Toronto Star, Gulf Times, Bostwana Guardian o el Miami Herald.
Ja ho sabeu, aquests són els diaris que no heu de llegir si voleu saber què hi ha de veritat i què de mentida en l'escalfament globlal.
I no ho dic jo, pobre desgraciat, sinó ells mateixos. Ho deixen ben clar: no són neutrals i per tant només ens informaran d'allò que convé a la causa.
Preguntat sobre la ètica i la moral, Trotsky va dir que la moral dels comunistes és aquèlla que està al servei de la lluita de classes. De la mateixa manera, pels 56 diaris, la seva ètica no és la que està al servei de la veritat científica sinó la que està al servei de la lluita contra l'escalfament global.
Només ens queda dir: Amén!
ADDENDA 2.- Com s'ha perpretat l'estafa climàtica, aquí.
ADDENDA 3.-Han aconseguit provar que els emails van ser filtrats des de dins:
The simplest explanation in this case is that someone at UEA found it and released it to the wild and the release of FOIA2009.zip wasn’t because of some hacker, but because of a leak from UEA by a person with scruples.
