Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 13 d’abril del 2010

El model austríac de Zapatero, un model liberal-conservador

El Govern del conservador Partit Popular austríac (ÖVP) i del Partit Liberal (FPÖ), del traspassat Jörg Haider, van proposar la reforma, aprovada per tots els grups parlamentaris el juny de 2002 i qualificada com "una fita" pels democristians. Gràcies a la reforma, Àustria compta ara amb una de les taxes d'atur més baixes d'Europa, el 4,7% en l'últim semestre de 2009, i al març va tornar a crear treball després de 16 mesos de crisi.

La principal novetat d'aquest model és que el treballador disposa d'un sistema d'indemnització per acomiadament que funciona com un fons d'estalvi, que pot mantenir encara que canviï de treball i que l'Estat incentiva utilitzar com a complement a la pensió pública. Aquesta "guardiola" o "motxilla", com la defineixen a Àustria, es va omplint amb l'aportació mensual de l'empresa del 1,53 per cent del salari brut del treballador, com si fos una mena de salari diferit.

L'Estat garanteix el cent per cent de les aportacions netes, mentre que la caixa que gestiona el fons inverteix els diners per aconseguir un rendiment del capital, que acumula una mitjana anual del 3,5% d'interès des de la seva introducció el 2003. El treballador té dret a accedir immediatament als seus diners si és acomiadat, però si deixa el seu treball de forma voluntària, només podrà accedir-hi després de cinc anys sense feina. En cas de mort els diners aniria a parar als seus hereus. Si el capital s'utilitza com un complement a la pensió pública l'Estat no grava de cap manera el patrimoni aconseguit, mentre que si decideix recuperar d'una sola vegada, Hisenda imposa un impost del sis per cent.

"El principal avantatge és que introdueix una major mobilitat i flexibilitat en el mercat laboral. Les Pymes poden, a més, racionalitzar les seves despeses ja que la seva liquiditat no passa per dificultats quan afronta acomiadaments", segons ha explicat a l'agència EFE Fritz Janda, secretari general de les caixes que gestionen els fons d'acomiadament. "Les empreses fan petites aportacions mensuals i no han de fer front a una gran suma de cop pels acomiadaments", afegeix Janda, que representa els interessos de la patronal austríaca. Això és especialment avantatjós per a les Pimes, que conformen més del 90 per cent del teixit productiu austríac i que no tenen tantes facilitats per accedir a liquiditat.

El principal avantatge esmentada pels representants dels treballadors és que el capital per acomiadament s'universalitza a tots els empleats, inclosos sectors marcats per la temporalitat com el turisme o la construcció. A més, no es perd l'antiguitat en canviar de feina. Fins a la introducció de la reforma, el 96 per cent dels treballadors del sector turístic, fonamental a Àustria, no tenien una indemnització per acomiadament, segons la Cambra de Comerç de Viena.

"El desavantatge és que aquest sistema no té traves per a l'acomiadament", diu Josef Wöss, director de política social de la Cambra dels Treballadors, una organització que representa a tots els assalariats del país. Tot i això, Wöss reconeix que el model ha aportat millores per als treballadors respecte a l'anterior sistema d'acomiadament austríac, semblant a grans línies al vigent a Espanya. Abans, per exemple, els empresaris acomiadaven als treballadors que portaven 36 mesos a les empreses per no assumir els costos d'acomiadament que arribava en aquell moment l'empleat, mentre que ara això ja no passa.

Una altra crítica dels sindicats és que la quantitat mensual, el 1,53% del salari brut, és insuficient i exigeixen que pugi al 2%, cosa que la patronal no accepta. De forma gràfica, un treballador que guanyi 2.000 euros mensuals aconseguiria 27.496 euros després de 30 anys de treball amb un rendiment del capital del 3,5% i una inflació del 2,5%.

Un altre aspecte polèmic és si el nou model ha encarit els costos de l'ocupació. Per Thomas Url, economista de l'Institut Austríac d'Investigacions Econòmiques (WIFO), la resposta és "no". "Aquest model encarir l'ocupació en alguns sectors com el turisme i la construcció, sectors marcats per la temporalitat, però va baixar, i molt, els costos en altres sectors. Pel que sumant l'ocupació fins i tot es va abaratir en termes generals", ha declarat Url .

L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha vingut elogiant a diferents informes la reforma com una forma creativa d'aportar seguretat als sistemes de pensions públics. A més, la reinversió dels fons a través del mercat de capitals és elogiada per l'OCDE com una forma de "millorar la funció del mercat de capitals per recolzar el creixement".