T'han batejat com el "fotògraf de la transició" a Mataró. Però crec que aquest títol és insuficient. L'Enric ja feia fotografies abans de l'inici de la transició política. Fent perillar alguna cosa més que el rodet de pel·lícula, l'Enric Quintana ja feia fotos durant els últims anys de la vida d'en Franco. Les exigències de la clandestinitat van limitar el nombre d'instantànies de les catacumbes democràtiques, però n'hi ha. O n'hi havia. No sé que se'n haurà fet d'aquelles primeres imatges preses per l'Enric en la intempèrie franquista i que de vegades miràvem a casa seva mentre preparàvem la cobertura informativa d'alguna assemblea de veïns, concentració d'estudiants o manifestació de treballadors.
Anava a tot arreu. Es ficava als llocs més inversemblants per obtenir la imatge del que estava passant. Estic segur que ahores d'ara estarà fent el mateix, si és que en aquell lloc de l'eternitat hi deixen tenir màquines de retratar.
Enric, enviem l'última foto des del cel!
