Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 20 de març del 2012

La misèria moral de l'11-M

L'11-M va treure a la superfície la misèria, per no dir la merda, moral d'aquest país. Vuit anys després, com escriu l'Arcadi Espada, la responsabilitat de la massacre està repartida entre el PP i el PSOE. Que els autors islamistes hagin estat enxampats, jutjats i condemnats, és igual. Una simple anècdota.

L'esquerra va decidir, a les poques hores dels atemptats i sense cap prova, que el responsable últim de l'11-M era el govern d'Aznar per participar en la guerra contra Saddam Hussein. La dreta, per la seva banda, es va apuntar poc després a la teoria de la conspiració, insinuant que el PSOE estava al darrera de l'atemptat o, si més no, al capdavant d'un intent de cop d'estat aprofitant l'atemptat.

Aquesta divisió maniquea recrea de manera caricaturesca la permanència de les dues Espanyes. Una divisió que aquest 11-M han tornat a evidenciar, vergonyosament, les dues associacions de víctimes del terrorisme.

...sólo hubo que ver el domingo (este domingo hiriente, alevoso, fracasado) las conmemoraciones del octavo aniversario. Y en especial los discursos de las presidentas de las asociaciones de víctimas. Dos discursos completamente fuera de lugar, en su sentido estricto. Y los dos incapaces de incidir, como merece, en la responsabilidad islamista. Mañana de viento en Madrid: el escenario sobrecogedor de dos víctimas que no saben ni pueden ni quieren nombrar a los asesinos. A ocho años de aquellos trenes, sabiendo lo que vino y escuchando a esas dos mujeres, ya puede decirse (y bien alto, que lo oiga el mundo), que los autores de la matanza fueron, a partes escrupulosamente iguales, el Partido Socialista y el Partido Popular. Ellos han sido el destino final de la variante española del dolor: que solo sabe ejercerse contra sí mismo.