Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 13 de juliol del 2012

Robafaves, ¿roba faves?

Quan un arriba a certa edat li resulta difícil mantenir un comportament discret davant uns fets de difícil categoria moral. L'acte que es vol fer el proper dia 27 en nom del Grup de Premsa al Robafaves per donar suport a aquesta empresa, que no entitat, es de preocupant qualificació.

El sentit d'aquest acte —que s'insereix en un grup d'actes similars, com l'article a tota pagina d'un diumenge de juliol a La Vanguardia— és animar a la gent i/o a les institucions públiques a donar suport econòmic (el moral, tal com estan les coses, no crec que al Robafaves l'importi gaire) a l'empresa fallida.

Robafaves es una empresa en bancarrota com els fets ens mostren (els aparadors en son una clara manifestació) i l'acte del dia 27 que en nom del Grup de Premsa es farà (o es pretén fer) equival no ja a intentar 'vendre' als assistents (i als amics dels assistents) 'participacions preferents' i 'accions de Bankia' sinó a que regalin a Robafaves directament 250.000 euros.

Robafaves, pel que es comenta, es una empresa fallida —els seus deutes son, en pessetes de la nostra època, milionaris : més de 40 milions!—, i dedicant-se a un ram com el dels llibreters, difícilment podrà recuperar un lloc en el mercat del llibre, atès l'impacte imminent del llibre electrònic (ja hi ha dades dels EUA que això indiquen). Aleshores, aconsellar -en l'acte del 27- directament o indirectament als assistents que 'comprin accions' del Robafaves es com dir al personal que comprin accions de Bankia (o de Pumsa, per posar un exemple nostrat), o el que és pitjor que els regalin diners per la cara maca, a canvi de no res.

De fet no es pot negar que Robafaves ha tingut un paper important en la cultura de Mataró i comarca. D'igual manera com can Miracle l'ha tingut en les postres dels diumenges mataronins. També s'ha de dir, però, que Robafaves, indirectament, va ajudar a desaparèixer llibreters com Terra, al carrer Sant Josep, la Comercial Papelera de Rancho Cordero i Can Pi de la Riera, (i ca l’Alvarez!), per no esmentar el tancament de la llibreria Tria de la Rambla. També Robafaves va, directament o indirectament, frenar la vinguda de la Fnac a Mataró —cosa que envejo quan vaig a altres capitals que gaudeixen d’aquesta empresa. Robafaves també es qui va intentar frenar —per evitar un cop més els competidors— la vinguda d'Abacus, amb la maniobra de la botiga Actua. Maniobra aquesta que, segons la premsa actual, ha generat deutes en les butxaques dels mataronins —Robafaves, via Actua, no ha pagat els lloguers corresponents a l'ajuntament (que som tots nosaltres, bé en tot cas de la gent que viu i està censada a Mataró)...

Si el Grup de Premsa —mes mort actualment que viu; els anys no passen en va— hagués existit en aquest darrers anys, i hagués continuat denunciant la corrupció municipal —denunciant males conductes amb el diner públic; subvencions injustes i a fons perdut, dedicades als amiguets del poder—, si el Grup de Premsa hagués existit, i hagués mantingut el mateix esperit, no podria estar seient el dia 27 dins del Robafaves dient quatre superficialitats i callant serioses coses de fons.

Que la gent no ha d'ajudar econòmicament al Robafaves? La gent ha de ser prou lliure com per fer amb els seus diners el que vulgui. Però el que no es pot fer és de sirena d'Ulisses i cantar meravelles d'aquestes noves 'preferents', ni intentar pressionar a un ajuntament endeutat fins les orelles (cal recordar Pumsa?) perquè ajudi a una empresa a evitar baixar la persiana. Si passegeu per barris i fora del centre, i també pel mateix centre-centre, veureu que moltes altres empreses ho han fet sense rebre la nostra commiseració (i segur que també n'eren dignes de rebre suport; i potser fins i tot més). I, evitem, sobretot, endeutar mes l'ajuntament —els nostres fills i nets segur que no ens ho perdonaran. / A.F.