Ha arribat l'hora de castigar l'euroincompetència

DSK ha fet un FMI a la mida de les seves ambicions

Oblidem-nos de la situació personal de DSK i fixem-nos en el que ha fet al capdavant de l'FMI. En general, se l'ha elogiat per haver revitalitzat la institució i haver-la col.locat en el cor de la crisi financera mundial des del 2008. Aquest activisme, que ha servit a la seva notorietat personal, contrasta amb la discreció dels seus predecessors en el càrrec, especialment de Michel Camdessus i Jacques de Larosière. Gent que va reorientar l'FMI de la seva antiga funció com a creditor d'estats a punt de la fallida cap a una nova tasca de consell i assessorament als governs. Abans de DSK, l'FMI havia deixat de ser el bomber encarregat de l'extinció d'incendis i de prestar diners generalment a fons perdut: inspirant-se en les teories monetaristes, els economistes de l'FMI havien anat convencent de mica en mica els líders dels països pobres de gestionar millor les seves finances, especialment a través de la creació de bancs centrals independents. El creixement dels països pobres, inclosa l'Àfrica, en la dècada de 1990, deu molt a aquells bons consells que van aconseguir pràcticament fer desaparèixer la hiperinflació del nostre planeta. Després de ser qüestionat pel seu paper de prestador d'última instància a caps d'estat i de govern poc fiables (Borís Ieltsin, Mubarak), l'FMI s'havia guanyat l'estima general en aquest nou paper d'assessor. Per desesperació, però, d'un gran nombre de funcionaris del FMI, gairebé deu mil, privats d'utilitat real. Kenneth Rogoff, que va ser economista en cap del FMI, abans de l'era DSK, estima que l'organització, en realitat, només té necessitat, com a molt, d'uns tres-cents economistes.

DSK, pel contrari, va optar per tornar al passat. D'aquesta manera es guanya l'afecte dels funcionaris al restaurar l'FMI com una gran burocràcia internacional. Amb crisi o sense, és un polític abans que res. La crisi va ser un regal del cel que DSK ha aprofitat per intentar posicionar l'FMI com a govern econòmic mundial. Bloquejat pels nord-americans, els xinesos i els alemanys, no va tenir èxit, però gràcies a una gran activitat de lobbying obté un augment dels seus recursos financers. Amb DSK, l'FMI prospera. A benefici de qui? De la institució i del seu Director Gerent. Pero ajudarà això a resoldre, o a limitar, la crisi financera global? DSK hauria volgut repartir diners a tots els països amb dificultats: amb l'excepció dels països petits com Hongria, el G8 i el G20 ho van rebutjar. Els governs van recordar oportunament que els crèdits de l'FMI poques vegades són reemborsats i que sovint perpetuen els vicis i les causes de la fallida.

Davant la impossibilitat de prestar directament, DSK ha encoratjat els governs i bancs centrals a ajudar els països mal administrats, Grècia en particular. Però l'FMI sabia des de fa anys que els comptes grecs estaven falsejats: inflar els Estats tramposos amb préstecs favorables, aquesta va ser la política del FMI a la dècada de 1980, a la que ara curiosament DSK volia tornar. És cert que l'FMI va endurir les condicions (i les endureix encara) dels seus préstecs, però aquestes condicions mai es respectaven (llevat del cas de governs seriosos com els de Corea del Sud i Turquia) i l'FMI no tenia cap manera d'imposar-se

En resum, s'entén com la gestió de l'FMI per DSK servia a DSK i la seva burocràcia: no es veu per enlloc que la seva gestió conduís cap a un règim financer mundial més racional. DSK mai es va atrevir a fer front a la manipulació del Yuan pel govern xinès, tot i tractar-se d'un factor essencial dels desequilibris mundials.

Si Milton Friedman estigués encara amb nosaltres, recordaria, com ja ho va fer en els anys 1970, que l'FMI va ser creat el 1945 per evitar les devaluacions competitives dels anys 1930: gairebé un segle després, aquest problema ja no existeix i l'FMI és sobretot una burocràcia a la recerca desesperada d'una missió. Després de DSK, dubtem que el FMI sigui reduït als tres-cents economistes desitjats per Rogoff, però esperem que aquesta granota deixi d'inflar-se d'una vegada.

Guy Sorman (text original en francès)

Assange, l'abusador (post recuperat)

El New Statesman ha obtingut una còpia de la mordassa jurídica que ha imposat Julian Assange als treballadors de Wikileaks. Anomenada “pacte de confidencialitat (pdf)”, preveu multes de 20 milions de dòlars (més de 14 milions d'euros) tant per "la pèrdua d'oportunitat de vendre la informació a les emissores de notícies i editorials" com per la "pèrdua de valor de la informació." Assange, el mite dels progres més progres del món, no és res més que un mercader d'informació confidencial que la ven al millor postor. Suposo que a partir d'ara el denunciaran per ser un “capitalista salvatge”, no?

De la incontinència a la repressió

La presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recordat avui que en l'acusació contra el director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, per un delicte sexual "regeix la presumpció d'innocència, igual que per a tot el món" i ha rebutjat les crítiques de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que ha denunciat que s’està defensant Strauss-Kahn "per ser socialista" i s'ha preguntat on éren les feministes en aquest cas.

La prudència de les declaracions de Besteiro contrasten amb les que va fer, ara fa tres mesos, respecte el primer ministre italià, Sílvio Berlusconi. Aleshores, la presidenta de les dones progressistes va declarar sense prudència ni pressumpció que "el que fa Berlusconi és un atac a la dignitat de totes les dones, ja que amb els seus comportaments ens redueix a la consideració d'objectes de luxe". Besteiro va afegir que Berlusconi “fa temps ja que va passar la línia vermella" i va qualificar d’"intolerable" la seva actitud, que "suposa un retrocés en la lluita per la igualtat de tants homes i dones".

Què no hauria de dir ara amb l'agressió violenta i criminal d'Strauss-Kahn! Llàstima que una sobrevinguda preocupació per la pressumpció d'innocència l'hagi obligat a reprimir-se.

De la palla de Berlusconi a la viga d'Strauss-Kahn

L'esquerra, que sempre s'ha cregut moralment superior a la dreta, s'ha fet l'escandalitzada i ha posat el crit al cel per les festasses del putero Berlusconi. Ha montat un culebrot inexhaurible per mostrar, ampliada amb objectiu mediàtic, la palla a l'ull del líder de la dretassa. I ara es topa amb la viga. La viga incontinent i violenta del socialdemòcrata Strauss-Khan. Impossible! O no era d'esquerres o hi ha conspiració! Pura paranoia.

Arcadi Espada:

En la habitación del Sofitel se ve a un hombre que se abalanza sobre una mujer, abusando de su fuerza. Y más de cerca se observa a un poderoso del mundo que intenta violar a la criada negra que ha ido a limpiarle la habitación. La izquierda no es nada si no puede demostrar que ese tipo de hombres votan a la derecha. Hay otro modo de interpretar la actitud de Strauss-Kahn. Un modo que no tiene al despotismo, la adrenalina y la vocación de riesgo del poderoso como explicación, sino que lo considera una víctima de su biología, capaz de llegar a una agresión (y a una autoagresión) de semejantes características. Pero la hipótesis es igualmente demoledora: tendría que reconocer la izquierda que la naturaleza humana dicta su palabra por encima de la cultura. Es decir, que en cierto modo… ¡todos los seres humanos son iguales!
Asunto terrible.

Acta d'acusació dontra Dominique Strauss-Kahn

Així ens prenen el pèl

Un año después del ‘tijeretazo’. La Administración tiene 100.000 empleados más que en 2010.

A què espera Obama?

Aquest matí han descobert una fossa comuna a Dara, epicentre de les revoltes a Síria, però les autoritats hi han tancat els accesos i han prohibit el lliurament dels cadàvers a les seves famílies.

Solucionar la crisi creant-ne una altra

Entrevista a Xavier Sala i Martín:

"Los problemas que atraviesa España son fruto de soluciones equivocadas que se tomaron cuando empezó la crisis."
...
"Si no arreglas el problema con los gobiernos de Grecia, Irlanda, Portugal y España, quien pringará será el sector bancario, y por tanto el conjunto de la economía europea."
...
"La salida [de Grecia] del euro tampoco aportaría nada. Quizás en un primer momento se podría hacer un «corralito», devaluar el dracma, automáticamente la deuda sería más pequeña, pero eso es lo mismo que no pagar. No es solución"
...
El Banco Central Europeo (BCE) tiene la máquina de hacer euros, como los americanos tienen la de hacer dólares, y, como ellos, la han puesto a funcionar. Imprimir dinero para salvar la situación. (...) Estamos creando una espiral inflacionaria que dentro de cinco años para bajarla será necesario provocar otra crisis."

Una estafa anomenada Freud

Juan José R. Calaza:

Científicamente, el psicoanálisis es una estafa teórica y práctica. Freud rehabilitó el inmaterialismo del inconsciente contra el materialismo neuronal. Y ahí, no es para menos, con el advenimiento de las neurociencias se le vino abajo todo el tinglado.

(...)

Aportando dinamita a la empresa de demolición sistemática del pensamiento mágico freudiano, de París llega a España un libro de Michel Onfray (“Le crépuscule d’une idole”). No es lo mejor que se ha escrito al respecto –yo prefiero, de la escuela francesa, “Le livre noir de la psychanalise”, de C.Meyer, o “Mensonges freudiens” de J. Bénesteau– pero entierra un clavo más en el ataúd del que espero no vuelva a salir la enorme y dañina mentira que es el psicoanálisis. En la actualidad esta teoría no encuentra prácticamente defensores en el seno de la comunidad científica. Ni la sicología experimental, ni las neurociencias, ni las ciencias cognitivas avalan las pretensiones de Freud.

Freud rechazaba la prioridad fisiológica y biológica de las enfermedades mentales estableciendo una manipulada etiología de patologías que pretendía surgidas del laberinto de un dispositivo síquico cuya existencia –sin demostración alguna– remitía a postulados. Sobra decir que si los fundamentos epistémicos del psicoanálisis no pueden adscribirse al campo de las ciencias naturales entonces su pretendida racionalidad degenera en simple actividad de gurús atentos al control de almas y conciencias. A falta de fundamento científico, la indefensión del paciente se manifiesta en una sumisión de esclavo a amo que permite al psicoanalista explotarlo espiritualmente cuando no ideológicamente, sexualmente o económicamente.

Onfray barre el falso lugar común, ampliamente propalado por hagiógrafos y biógrafos, del Freud naturalista científico, liberal y demócrata. Por muchos injertos con los que hayan intentado adornarlo ex-post el freudismo pertenece a la corriente antifilosófica del conservadurismo papanatas. La leyenda ha hecho de Freud un filósofo racionalista pero la verdad es que creía a pie juntillas en la numerología, la telepatía y el simbolismo. Para mayor inri, el conservadurismo de Freud no era solamente de carácter científico. El 26 de abril de 1933 dedicó un libro a Mussolini con estas palabras: “A Benito Mussolini, con respetuosos saludos de este hombre añoso que reconoce en el dirigente un héroe de la cultura”. Aunque, las cosa como son, Onfray se quedó corto a la vista de lo que nos dice Paul Weindling (“Health, Race, and German Politics between National Unification and Nazism”) respecto a la defensa del eugenismo que Freud tuvo a gala. En 1911 firmó una petición internacional que preconizaba “la selección en la reproducción de la especie para favorecer la evolución de la humanidad hacia un perfeccionamiento físico y psíquico de la raza”. Ahí queda eso

Mira que en vaig perdre d'hores empassant-me la teoria psicoanalítica, entre altres teories fantàstiques que volien canviar la història i la humanitat sencera!

Per què Líbia sí i Síria no?

Bin Laden tenia videos porno

(Via)

La corrupció del relativisme moral

Un jutge denuncia Merkel per alegrar-se de la mort de Bin Laden

Un jutge d'Hamburg ha denunciat la cancellera alemanya Angela Merkel per "donar suport a un delicte" quan va dir públicament que s'alegrava de la mort del terrorista Ossama bin Laden. Una última enquesta mostra que la majoria d'alemanys no creuen que la mort del terrorista sigui motiu de celebració. (Der Spiegel)

Confirmat! Els EUA van respectar el ritus islàmic al llançar al mar les despulles de Bin Laden

Al·là una
Al·là dues
Al·là tres!

(Via)

Carrega't Bin Laden en un videojoc gratuït

L’editor de videojocs Kuma Games ha creat un joc gratuit que té per escenari l'assalt a la casa de Bin Laden a Abbottabad. Per jugar-hi, només cal descarregar-lo aquí.

Obsessió: l'Islam radical contra Occident

Obsession: Radical Islam Against the West - Full Version from Clarion Fund on Vimeo.

Arcadi Espada:

Errandonea no tenía ninguna obligación jurídica de exhibir sus arrepentimientos ni de abjurar de su pasado. Hizo y pagó, hasta el último día.

Obama propondrá una nueva política sobre Oriente Próximo

Barack Obama porta dos anys i mig al capdavant dels Estats Units i tot just ara, quan només li resten 18 mesos de mandat, s'ha decidit a anunciar "una nova política" pel Pròxim Orient. Una anunci retòric destinat a la claca, entre altres raons perquè es molt difícil portar a la pràctica una "nova política" -i menys encara un canvi de doctrina- a aquestes alçades del mandat i quan hi ha seriosos dubtes que Obama, si no es capgira la situació econòmica, pugui guanyar la reelecció. No cal, doncs, tanta expectació per acabar parint un ratolí. Senyor President: ens hauriem conformat amb que hagués tingut, simplement, una política, i no la inexistent que ha mantingut fins ara.

Intentar viure del rèdit de la mort de Bin Laden és lògic i legítim, però no és una política. Des que Obama va arribar a la presidència, els Estats Units han estat al marge del món i d'una manera especial del Pròxim Orient, llevat dels bolos que va fer a la Universitat d'El Caire. L'anomenada primavera àrab li ha passat per alt i quan s'hi han ficat ho han fet tard i malament. Vergonyosament, la guerra de Líbia s'està gangrenant, quan amb un clara voluntat política ja s'hauria acabat. I encara és més vergonyosa la posició respecte a Síria, per no parlar sobre el conflicte israeliano-palestí.

Senyor President, si vol fer realment alguna cosa efectiva, el millor seria que enlloc d'anunciar "noves" polítiques recuperés l'agenda per a la democràcia dels seu antecesor en  el càrrec i la desenvolupés d'acord amb la nova situació. Tindria el suport del Congrés i recuperaria la unitat bipartidista en la política exterior. Al cap i a la fi, la mort de Bin Laden no ha estat fruit de cap nova política sinó de la continuitat -encara que dissimulada- de la política antiterrorista iniciada després de l'11-S.

Egipte aixecarà les restriccions a la construcció d'Esglésies

El govern egipci ha anunciat que el termini d'un mes tindrà llesta una llei que aixecarà les restriccions per a la construcció d'esglésies i prohibirà les manifestacions al davant dels llocs de culte, després de la mort de 15 persones per l'atac d'extremistes musulmans contra dues esglésies cristianess coptes al Caire.

L'actual legislació religiosa egípcia, que data del període otomà, estableix que els cristians han d'obtenir un permís per construir una església, obligació que no tenen els musulmans per construir mesquites. Els cristians necessiten també d'autorització expressa per renovar i reparar els seus llocs de culte.

La decissió de donar el permís correspon habitualment als governadors, que solen consultar els serveis de seguretat sobre la possible reacció dels musulmans a la construcció d'una església al seu barri, ja que la seva construcció sovint provoca reaccions violentes per part dels musulmans.

La llei prohibirà també la utilització d'eslògans religiosos durant les campanyes electorals.

Síria tortura activistes per obtenir el password del seu perfil a Facebook