dimarts, 7 de juny del 2011
Vade retro, SataMas!
Montilla palesa, una vegada més, la seva irrellevància intel·lectual:
L'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica de la Geenralitat, coneguda com a "Llei Òmnibus", planteja la modificació d'unes 80 lleis i textos legals. La reforma busca que els ciutadans apreciïn com la tramitació davant l'administració s'agilita i guanya en eficiència i com la reforma del teixit productiu facilita la competitivitat en els mercats, segons s'assenyala al preàmbul del projecte de llei. Un projecte de llei que es troba ja en exposició pública i que consta de 631 articles, onze disposicions addicionals, 16 transitòries, 2 derogatòries i 6 finals, i es divideix en tres grans apartats.
El primer fa referència a la simplificació normativa, el segon aborda una primera fase de la reestructuració administrativa i del sector públic per estalviar costos, i el tercer se centra en mesures per a la promoció econòmica.
De les lleis que modifica, cinc busquen, a grans trets, aprimar l'administració i les altres agilitar els tràmits als quals han de sotmetre's les empreses i els ciutadans. En l'àmbit de la simplificació administrativa per a les empreses, aquesta llei de lleis proposa, per exemple, que l'empresa que vulgui emprendre una activitat econòmica pugui fer-ho sense esperar a comptar amb l'informe sobre impacte ambiental, cosa que sol tardar una mitjana de vuit mesos. L'empresa podria, en aquest cas, sol·licitar l'informe a l'administració i dur a terme l'activitat desitjada quedant subjecta a la tasca de control d'inspecció en relació amb l'impacte ambiental.
La llei preveu que, als hospitals i centres sanitaris públics, s'hi pugui prestar assistència mèdica privada per treure una rendibilitat de les instal·lacions públiques.
La llei de barris, que va ser el primer projecte aprovat pel primer tripartit, es queda sense pressupost i no hi haurà una nova convocatòria. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, projecte estrella del tripartit, perd la potestat de repartir subvencions.
La llei elimina el lloguer forçós de pisos buits a les zones de més demanda. Qui tingui un pis públic, a partir d'ara podrà comprar un altre habitatge per facilitar donar sortida al parc de vivendes.
Entre els organismes que se suprimeixen o es fusionen hi ha el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assajos i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil. Es redueix l'estructura d'organismes com el Consell Català de l'Audiovisual (CAC) que passarà de 10 a 5 membres; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que passarà de 12 a 5 membres, i s'eliminen les atribucions del Consell Nacional de les Cultures i les Arts (CoNCA).
Entre les lleis que modifica aquesta nova norma, destaca la de la Policia de la Generalitat, la de l'Institut Català d'Acollida i Adopció, la de l'Institut Català d'Indústries Culturals, la de la Meteorologia, la d'Universitats, la de l'Institut Geològic de Catalunya i la de l'Agència Tributària. També es reformen la llei de l'Agència de l'Habitatge, la de l'Aeroport, Heliport i altres infraestructures, la d'Acollida de Persones Immigrants, la de l'Institut Català de la Salut i la de l'accés al sistema sanitari públic per a la que s'exigirà sis mesos d'empadronament.
La llei "òmnibus" regula també l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, que executa la política de la Generalitat en l'àmbit de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversió a Catalunya, així com la millora de la productivitat de l'empresa catalana. També es modifiquen les lleis que regulen l'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la llei de residus.
També es preveu en aquest apartat la modificació de la llei del turisme i de la que regula els horaris comercials per avançar cap a una major liberalització.
"L’ofensiva neolliberal i destructora de l’arquitectura social de Catalunya ha començat. La crisi és una coartada, no la raó ni, òbviament, la causa per a desmantellar serveis i programes socials que fan, precisament, el dic de contenció més important contra la duresa de les condicions socials i econòmiques que la crisi provoca en una part molt important de la nostra ciutadania. (...)
El Govern de Convergència i el d’Unió diu que vol simplificar, però d’aquesta manera generaran un caos administratiu i un espai jurídic desregulat que només afavorirà els més forts i la seva impunitat."
Aquesta és la "Llei Òmnibus" que tant espanta les esquerres
L'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica de la Geenralitat, coneguda com a "Llei Òmnibus", planteja la modificació d'unes 80 lleis i textos legals. La reforma busca que els ciutadans apreciïn com la tramitació davant l'administració s'agilita i guanya en eficiència i com la reforma del teixit productiu facilita la competitivitat en els mercats, segons s'assenyala al preàmbul del projecte de llei. Un projecte de llei que es troba ja en exposició pública i que consta de 631 articles, onze disposicions addicionals, 16 transitòries, 2 derogatòries i 6 finals, i es divideix en tres grans apartats.
El primer fa referència a la simplificació normativa, el segon aborda una primera fase de la reestructuració administrativa i del sector públic per estalviar costos, i el tercer se centra en mesures per a la promoció econòmica.
De les lleis que modifica, cinc busquen, a grans trets, aprimar l'administració i les altres agilitar els tràmits als quals han de sotmetre's les empreses i els ciutadans. En l'àmbit de la simplificació administrativa per a les empreses, aquesta llei de lleis proposa, per exemple, que l'empresa que vulgui emprendre una activitat econòmica pugui fer-ho sense esperar a comptar amb l'informe sobre impacte ambiental, cosa que sol tardar una mitjana de vuit mesos. L'empresa podria, en aquest cas, sol·licitar l'informe a l'administració i dur a terme l'activitat desitjada quedant subjecta a la tasca de control d'inspecció en relació amb l'impacte ambiental.
La llei preveu que, als hospitals i centres sanitaris públics, s'hi pugui prestar assistència mèdica privada per treure una rendibilitat de les instal·lacions públiques.
La llei de barris, que va ser el primer projecte aprovat pel primer tripartit, es queda sense pressupost i no hi haurà una nova convocatòria. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, projecte estrella del tripartit, perd la potestat de repartir subvencions.
La llei elimina el lloguer forçós de pisos buits a les zones de més demanda. Qui tingui un pis públic, a partir d'ara podrà comprar un altre habitatge per facilitar donar sortida al parc de vivendes.
Entre els organismes que se suprimeixen o es fusionen hi ha el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assajos i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil. Es redueix l'estructura d'organismes com el Consell Català de l'Audiovisual (CAC) que passarà de 10 a 5 membres; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que passarà de 12 a 5 membres, i s'eliminen les atribucions del Consell Nacional de les Cultures i les Arts (CoNCA).
Entre les lleis que modifica aquesta nova norma, destaca la de la Policia de la Generalitat, la de l'Institut Català d'Acollida i Adopció, la de l'Institut Català d'Indústries Culturals, la de la Meteorologia, la d'Universitats, la de l'Institut Geològic de Catalunya i la de l'Agència Tributària. També es reformen la llei de l'Agència de l'Habitatge, la de l'Aeroport, Heliport i altres infraestructures, la d'Acollida de Persones Immigrants, la de l'Institut Català de la Salut i la de l'accés al sistema sanitari públic per a la que s'exigirà sis mesos d'empadronament.
La llei "òmnibus" regula també l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, que executa la política de la Generalitat en l'àmbit de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversió a Catalunya, així com la millora de la productivitat de l'empresa catalana. També es modifiquen les lleis que regulen l'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la llei de residus.
També es preveu en aquest apartat la modificació de la llei del turisme i de la que regula els horaris comercials per avançar cap a una major liberalització.
dilluns, 6 de juny del 2011
L'erosió de la higiène a l'ecològica Alemanya
Arran l'aparició d'un focus mortal d'E. coli, Die Welt publica un reportatge sobre els hàbits higiènics dels alemanys en el que constata com s'han anat emprobrint. Per exemple, menys de le meitat dels nens es renten les mans abans de menjar, mentre que només el 32% dels homes es renten les mans després d'utilitzar un vàter públic. A més a més, la majoria dels que es renten habitualment les mans no ho fa bé. Enlloc dels 20 segons que recomanen els higienistes, la durada mitjana és només de 5 segons. Però al costat d'aquesta decadència d'alguns hàbits higiènics personals, el reportatge detecta noves fonts d'insalubritat. Una, el dormir amb mascotes animals, que s'ha estès dels gossos i gats a altres espècies, entre elles els porcs domèstics. I una altra, fruit de la modernitat ecològica, que és la separació de la brossa orgànica i que la converteix en un caldo de cultiu de tota mena de gèrmens.
Voleu destruir el planeta? Menjeu orgànic
El periodista científic britànic Matt Ridley ha publicat un llibre titulat "L'optimista racional: com evoluciona la prosperitat", en el que planteja que l'agricultura ecològica és la via més ràpida cap a la destrucció del planeta.
(Via)
Ridley notes that with genetically engineered crops, synthetic fertilizers, and Roundup to control weeds, the trend of feeding ever more people with less land could be continued. The biggest obstacle to returning land to its wild state is organic farming. Currently we are using 38 percent of the Earth’s land for growing food or grazing animals; at 1961 levels of productivity we would need to be using 82 percent of the land.
Organic farmers won’t use genetically engineered crops, so they spend a lot more time and energy fighting pests. Organic farmers won’t use Roundup and other herbicides, so they plow the weeds under, which kills a lot of small animals and loosens the soil enough that it erodes (or sometimes they resort to flame-throwers). Organic farmers won’t use standard fertilizer, but only manure from cows, which means we’ll need a lot more cows running around.
(Via)
divendres, 3 de juny del 2011
El feminisme és un invent de l'esquerra i està sotmès a ella
Las feministas de Sol dicen ahora que no hubo violaciones "en los términos" del "sistema"
La "Comisión de Feminismos" han emitido un comunicado en el que cargan contra los medios por haber "malinterpretado" sus palabras y por "instrumentalizar", dicen, la denuncia para cargar contra la acampada.
En la nota, afirman que no han tenido "constancia de que se haya producido una violación en los términos en los que lo entiende el sistema, sin embargo hemos sido testigos de intimidaciones, tocamientos, vejaciones, insultos, desautorizaciones, abusos de poder y actitudes paternalistas".
De todo esto dicen que es "un reflejo de la sociedad en que vivimos" y lo comparan con la violencia doméstica: "Ejemplo de ello es el asesinato de cinco mujeres por violencia machista en el Estado Español sólo en esta semana".
También dicen que nunca culparon de lo ocurrido a personas acampadas en la plaza y afirman que decidieron difundirlo porque esconderlo "supone invisibilizar y reproducir la violencia contra las mujeres". "La respuesta a estas agresiones se vehiculizará de la manera que las personas afectadas consideren oportuno", añaden.
Burocracia. Los políticos crean mil estructuras en su propio beneficio, se dice. Pues bien: Acampada Sol ha llegado a contar con 42 comisiones. Y ello sólo para su propio funcionamiento, para su supervivencia, como se denuncia que hacen "los políticos".
Corrupción. El salpicón de corruptelas lleva tiempo haciendo irrespirable el ambiente político. Cuando la Acampada llevaba 10 días funcionando, a comisión de Legal pidió una auditoría de la de Comunicación. Es decir, ya hay indignados 'imputados' por otros indignados.
Jerarquías. "La sociedad es vertical, no respeta la opinión de todos, vamos a imponer la horizontalidad", decían. Pues bien: los irreductibles del 'Cono Sur', los que se niegan a irse de Sol, ya han montado su comisión de Acampados. Motivo: "La gente que quiere mangonear esto ha montado la estructura para controlarnos".
Manipulación en los medios. Los medios tradicionales "manipulan y mienten". El campamento, por su parte, es un puro hervidero de rumores en el que no falta, por ejemplo, quien sospecha que la denuncia de las feministas de "abusos sexuales" podría ser una estrategia para forzar el desmantelamiento. Los mismos portavoces, rotatorios, suelen admitir su propio grado de desinformación.
Explotación. La anécdota es de un fotógrafo que ha cubierto el tema desde el 15 de mayo. "Una noche una comisión me dejó entrar a su 'stand' para hacer fotos. Llegó uno y dijo: 'Oye, sal de aquí, no queremos fotógrafos'. A la noche siguiente, vinieron a buscarme: 'Perdona, ¿podrías pasar esta noche con nosotros en el 'stand'? Es por si nos desalojan, queremos testigos'".
...
Stendhal també ens va calar
Cal assenyalar que a Barcelona prediquen la virtut més pura, el benefici general, i que alhora volen tenir un privilegi: una contradicció divertida.
El cas dels catalans em sembla el cas dels mestre de forja francesos. Aquests senyors volen lleis justes, a excepció de la llei de duana, que s'ha de fer al seu gust. Els catalans demanen que tot espanyol que fa ús de teles de cotó pagui quatre francs a l'any, pel sol fet d'existir Catalunya. Per exemple, cal que l'espanyol de Granada, de La Coruña o de Málaga no compri els productes britànics de cotó, que són excel.lents i que costen un franc la unitat, però que utilitzi els productes de cotó de Catalunya, molt inferiors, i que costen tres francs la unitat. Amb aquesta excepció, aquesta gent són de fons republicans i grans admiradors del Contracte Social de Jean-Jacques Rousseau. Diuen estimar el que és útil y odiar la injustícia que beneficia a uns pocs. És a dir, avorreixen els privilegis d'una classe noble que no tenen, però volen seguir gaudint dels privilegis comercials que amb la seva influència vàren extorquí fa temps a la monarquia absoluta. Els catalans són liberals com el poeta Alfieri, que era comte i detestava els reis, però considerava sagrats els privilegis dels comptes.
La dictadura de la tribu
La comisión de Feminismo de la acampada de la Puerta del Sol, que ayer denunció durante la asamblea general que han sufrido agresiones sexuales, guardará silencio hasta esta noche, cuando emitirá un comunicado que estará supervisado por la comisión de Legal ya que, según sus portavoces, "en términos legales no hubo agresión sexual".
dijous, 2 de juny del 2011
La veritat incòmode d'una epidèmia moral
William Happer, professor de física de la Universitat de Princeton, va ser destituit com a cap de l'Oficina de Recerca Energètica dels EUA per no estar d'acord amb les profecies climàtiques del vicepresident dels EUA, Al Gore, i insistir a gestionar correctament el seu pressupost de 3.000 milions de dòlars. Happer, escriu ara un article en el que qualifica la ciència del clima d'epidèmia moral.
En aquest article, resumidament Happer diu:
En aquest article, resumidament Happer diu:
Sense l'efecte hivernacle del CO2 i dels seus socis més potents com el vapor d'aigua i els núvols, la terra seria massa freda per a sostenir la vida. La terra s'ha escalfat uns 0,8 °C des de la industrialització. Però la correlació no explica la causalitat. Els galls canten quan surt el sol cada matinada, però no significa que el gall fa que surti el sol. El sol seguirà sortint dilluns si decideixes menjar-te el gall pel dinar de diumenge. El passat està plé d'escalfaments i refredaments sense haver variat el nivell de CO2. Un exemple ben documentat és l'escalfament medieval al voltant de l'any 1.000 quan els víkings colonitzaren Groenlàndia (Quan era groen o verda) i Anglaterra exportava vi. Aquest periode càlid ve seguit d'una "petita era glaciar" on el Tàmesi es gelava habitualment als hiverns. No hi ha cap prova que es produís un augment significatiu de CO2 durant el periode càlid medieval ni una disminució significativa en època de la subseguent petita era glaciar. Fams documentades de milions de morts tingueren lloc durant la petita era glaciar perquè el temps fred matava les collites. Des de la petita era glaciar la terra s'ha anat escalfant a empentes i rodolons i la qualitat de vida de la humanitat ha millorat en consequència. Una bona correlació entre nivells de CO2 i temperatura la facilita l'historial de nuclis de gel. Però aquest historial demostra que els canvis de temperatura precediren els canvis de nivell de CO2, és a dir que el seu nivell era consequència del canvi de temperatura. Durant el "Younger Dryas", fa uns 12.000 anys, la terra es refredà i s'escalfà de manera molt dramàtica fins a 10°C en 50 anys. El clima de la terra sempre està variant. L'actual escalfament global no és res d'extraordinari, i segurament beneficia la biosfera. El missatge clar és que factors diversos estan influenciant la temperatura de la terra, i encara que el CO2 sigui un d'aquests factors, rarament és el factor dominant.
Les advertències aterridorament alarmistes que s'ofereixen sobre els efectes del la duplicació del CO2 es basen en models d'ordinador.Però hi ha evidència observacional que el factor de retroalimentació és petit i pot fins i tot ser negatiu. De fet, els programes informàtics que produeixen models de canvi climàtic s'han "ajustat" per obtenir la resposta desitjada.
Un problema important ha estat la cooptació de la ciència del clima per la política, l'ambició, la cobdícia, i el que sembla ser una necessitat humana hereditària per a una causa justa. Què millor causa de salvar el planeta? Sobretot si un pot aconseguir alhora un finançament suficient i segur? Enormes quantitats de diners estan disponibles pels governs i fundacions per als instituts de clima i de recerca relacionats amb el clima. El finançament per a l'estudi del clima és el segon finançament més important de les ciències biològiques. Grans imperis acadèmics, premis, beques i altres prebendes estan destinats als investigadors que obtinguin resultats que puguin ajudar a "salvar el planeta."
No obstant això, la situació està millorant a poc a poc. Els escèptics són més nombrosos i millor organitzats que abans. El mateix IPCC ha estat objecte de severes crítiques per l'establiment científic internacional per la seva sèrie d'errors estranys i errors d'organització. Sota la pressió d'un grup dissident dels becaris, la Reial Societat va moderar significativament la seva posició anterior radicalment alarmista sobre l'escalfament global. I potser el més important de tot, l'escepticisme públic ha augmentat considerablement, i amb ell hi ha hagut un important descens en el suport a l'intent de la croada del clima per criminalitzar el "contaminant" CO2.
dimecres, 1 de juny del 2011
Una foto de 7.700 euros
La fotografia oficial com a president de la Generalitat de José Montilla va costar 7.710,40 euros, contra els 325 que ha costat la de l'actual president, Artur Mas. Així figura explicitat en la resposta de l'Oficina del President Generalitat a una petició de la diputada d'Iniciativa per Catalunya, Laia Ortiz.
dimarts, 31 de maig del 2011
Democràcia només n'hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer
Els "indignats" no són la materialització del malestar social provocat per la crisi econòmica sinó una nova edició dels moviments oportunistes que, de tant en tant i aprofitant una conjuntura crítica, promou o capitalitza l'esquerra més radical i residual. Només cal veure el que fan, escoltar el que diuen i llegir el que publiquen per comprovar que es tracta d'un moviment pre-democràtic en l'acció i anti-democràtic en la concepció.
El moviment dels "indignats" és pre-democràtic perquè l'ocupació d'espais publics, ja siguin places o vies de comunicació, són formes de manifestació política pròpies d'un contex de falta de llibertats, on cal jugar-se la pell per arribar a la resta de ciutadans ja que no hi ha oposició legal que vehiculi les reivindicacions socials ni premsa lliure que les difongui. És un llegat de l'antifranquisme, 'ideologia' que perviu tot i la mort del dictador, ja que en un estat democràtic i de Dret l'ocupació unilateral de l'espai públic no té cap mena de justificació. Els espais públics són de tothom i ningú pot monopolitzar-los en exclusiva. Ningú té dret a ocupar-los indefinidament per més justes que li semblin les seves queixes i reivindicacions. En una societat democràtica ningú pot defensar els seus drets legítims vulnerant, poc o molt, els drets dels altres.
A més de pre-democràtic, el moviment dels "indignats" és també anti-democràtic. En primer lloc, per atribuir-se la representació del poble sense que ningú no els hagi elegit. Pijtor encara, per la pretensió no ja d'encarnar el poble sinó de SER el poble. El "poble" sobirà que fa el que li dona la gana, votant a mà alçada i ignorant la voluntat de totes les altres persones que no van a assemblees i que pensen diferent. Aquest mesianisme se sustenta en un pensament utòpic -i com a tal, totalitari- que intenta sumar les restes del romanticisme àcrata amb les deixalles del naufragi del racionalisme col·lectivista.
La prova més evident de la irrellevància dels "indignats" ha estat el resultat aclaparador de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El poble, el de veritat, el que altra feina té que anar d'acampada, el que vol resoldre els problemes i no crear-ne de nous, el que tradueix el seu emprenyament en acció política a través dels seu vot i no fent psicodrames a la plaça del poble, no ha votat més esquerra i més radical, com desitjaven els "indignats", sinó que ha fet tot el contrari. El poble, el de veritat i no el succedani, ha destituit tots els governs socialistes a pràcticament totes les grans ciutats i autonomies del país, inflingint-los la derrota electoral més gran de la seva història i donant el poder a forces liberal-conservadores amb una enfoc radicalment diferent sobre com sortir de la crisi.
Si els "indignats" fossin realment un moviment de protesta contra la crisi econòmica haurien anat a manifestar-se des del primer dia a La Moncloa. Haurien demanat el cap de Zapatero, com van fer els manifestants de Tuníssia i Egipte, amb els que tan equivocadament es comparen i se'ls compara.
L'actual problema d'Espanya no és un problema de sistema -tot i que aquest sigui manifestament millorable- sinó de mal govern. El problema de la crisi econòmica espanyola no és un problema de la banca nord-americana i les subprimes, que aquí pràcticament no van afectar, sinó una crisi d'endeutament públic i privat derivat de la bombolla immobiliària i d'unes polítiques governamentals equivocades que han generat enormes dèficits i més endeutament. I el principal responsable d'aquesta situació no és cap conspiració Lugano o Trilateral sinó el govern que durant els últims 7 anys ha dirigit Espanya: el govern socialdemòcrata d'un tal José Luís Rodríguez Zapatero.
Els ciutadans així ho han entès i han respòs amb una impecable maduresa democràtica. Han respòs a aquest mal govern anant a les urnes i no a les acampades. La resposta l'ha donada el poble a través de la democràcia i no de la seva caricatura. Perquè, amic "indignat", democràcia només n'hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer.
El moviment dels "indignats" és pre-democràtic perquè l'ocupació d'espais publics, ja siguin places o vies de comunicació, són formes de manifestació política pròpies d'un contex de falta de llibertats, on cal jugar-se la pell per arribar a la resta de ciutadans ja que no hi ha oposició legal que vehiculi les reivindicacions socials ni premsa lliure que les difongui. És un llegat de l'antifranquisme, 'ideologia' que perviu tot i la mort del dictador, ja que en un estat democràtic i de Dret l'ocupació unilateral de l'espai públic no té cap mena de justificació. Els espais públics són de tothom i ningú pot monopolitzar-los en exclusiva. Ningú té dret a ocupar-los indefinidament per més justes que li semblin les seves queixes i reivindicacions. En una societat democràtica ningú pot defensar els seus drets legítims vulnerant, poc o molt, els drets dels altres.
A més de pre-democràtic, el moviment dels "indignats" és també anti-democràtic. En primer lloc, per atribuir-se la representació del poble sense que ningú no els hagi elegit. Pijtor encara, per la pretensió no ja d'encarnar el poble sinó de SER el poble. El "poble" sobirà que fa el que li dona la gana, votant a mà alçada i ignorant la voluntat de totes les altres persones que no van a assemblees i que pensen diferent. Aquest mesianisme se sustenta en un pensament utòpic -i com a tal, totalitari- que intenta sumar les restes del romanticisme àcrata amb les deixalles del naufragi del racionalisme col·lectivista.
La prova més evident de la irrellevància dels "indignats" ha estat el resultat aclaparador de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El poble, el de veritat, el que altra feina té que anar d'acampada, el que vol resoldre els problemes i no crear-ne de nous, el que tradueix el seu emprenyament en acció política a través dels seu vot i no fent psicodrames a la plaça del poble, no ha votat més esquerra i més radical, com desitjaven els "indignats", sinó que ha fet tot el contrari. El poble, el de veritat i no el succedani, ha destituit tots els governs socialistes a pràcticament totes les grans ciutats i autonomies del país, inflingint-los la derrota electoral més gran de la seva història i donant el poder a forces liberal-conservadores amb una enfoc radicalment diferent sobre com sortir de la crisi.
Si els "indignats" fossin realment un moviment de protesta contra la crisi econòmica haurien anat a manifestar-se des del primer dia a La Moncloa. Haurien demanat el cap de Zapatero, com van fer els manifestants de Tuníssia i Egipte, amb els que tan equivocadament es comparen i se'ls compara.
L'actual problema d'Espanya no és un problema de sistema -tot i que aquest sigui manifestament millorable- sinó de mal govern. El problema de la crisi econòmica espanyola no és un problema de la banca nord-americana i les subprimes, que aquí pràcticament no van afectar, sinó una crisi d'endeutament públic i privat derivat de la bombolla immobiliària i d'unes polítiques governamentals equivocades que han generat enormes dèficits i més endeutament. I el principal responsable d'aquesta situació no és cap conspiració Lugano o Trilateral sinó el govern que durant els últims 7 anys ha dirigit Espanya: el govern socialdemòcrata d'un tal José Luís Rodríguez Zapatero.
Els ciutadans així ho han entès i han respòs amb una impecable maduresa democràtica. Han respòs a aquest mal govern anant a les urnes i no a les acampades. La resposta l'ha donada el poble a través de la democràcia i no de la seva caricatura. Perquè, amic "indignat", democràcia només n'hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer.
dijous, 26 de maig del 2011
Desitjos i realitats
Una enquesta publicada pel diari progre israelià Haaretz mostra que el 47 per cent dels israelians creuen que el viatge de Netanyahu als Estats Units va ser un èxit, mentre que només un 10% el consideren un fracàs. Gairebé la meitat de la població es va sentir "orgullosa" pel discurs de Netanyahu davant la sessió conjunta del Congrés nord-americà dimarts passat, mentre que només el 5 per cent l'ha considerat una "oportunitat perduda". La resta no va expressar cap opinió, mentre que el 20 per cent dels enquestats van dir que no havia vist el discurs.
Aquests resultats deixen en evidència el corresponsal del New York Times a Israel que ahir publicava un article afirmant que "Els israelians veuen el viatge de Netanyahu com un fracàs". Com diu l'amic Josep Miquel: "prensa de kalidá"
Aquests resultats deixen en evidència el corresponsal del New York Times a Israel que ahir publicava un article afirmant que "Els israelians veuen el viatge de Netanyahu com un fracàs". Com diu l'amic Josep Miquel: "prensa de kalidá"
La vida feliç del "fugitiu" Mladic
La normalitat de la vida de Mladic evidencia que estava protegit. Documents filtrats per Wikileaks confirmen les sospites que durant molts anys els dirigents nacionalistes serbis sabien "exactament" on era Mladic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)